Les Festes Decennals de la Candela han posat d’actualitat el nom del gran pintor pre-renaixentista Jaume Huguet. S’han complert vint anys des de la col·locació del seu retrat a la Galeria de Vallencs Il·lustres. Ara, Jaume Huguet, a qui ja s’havia dedicat un carrer de Valls, ha estat objecte d’un nou homenatge en inaugurar-se un relleu de l’escultor Josep Busquets, a la plaça de Sant Roc, amb la inscripció «Valls a Jaume Huguet», i amb un tema al·legòric de les muses de la pintura i de la glòria.
La història de Jaume Huguet com a vallenc il·lustre s’inicià l’any 1947, quan el pintor Eduard Castells estava impartint un curset de pintura a un grup d’alumnes de l’assignatura de Dibuix Artístic que s’impartien a l’Escola del Treball de Valls; en una de les sessions havia de parlar de la història de l’art i, concretament, de la pintura gòtica. Per poder posar exemples comprà a Barcelona un llibre sobre aquell tema. En fullejar-lo, durant el viatge en tren cap a Valls, llegí amb sorpresa, la suposició, llançada en el llibre, que el pintor Jaume Huguet possiblement fos fill de Valls. Comunicà amb alegria aquesta nova als seus alumnes i els emplaçà a fer treballs per aconseguir trobar la documentació necessària i demostrar la certitud de dita suposició.
Un dels alumnes -qui avui escriu aquestes ratlles-, començà unes investigacions pel seu compte: buscà pistes en periòdics, revistes i llibres. En Los cuatrocentistas catalanes, de P. Sampere i Miquel, trobà aquestes cites: «Valls tenia la seva importància en l’Edat Mitjana, i la seva situació intermèdia entre Poblet i Santes Creus, i el fet de no quedar distanciada de Tarragona, podia afavorir la formació en dita vila d’un centre artístic […]Pere Huguet, pintor… crec a aquest Pere pare de Jaume Huguet, i malgrat constar Jaume Huguet com a ciutadà de Barcelona, el suposo oriünd de Puigtinyós (avui Montferri).»
En el llibre de Josep Gudiol Ricart (el que l’Eduard Castells comprà i portà al curset), trobem aquest comentari: «Pere Huguet, pintor de Valls, agent d’Ortoneda el 1424, i actiu a Barcelona, entre 1424-1448, en obres secundàries de la catedral, fou amb tota probabilitat pare i mestre del famós Jaume Huguet.»
Amb aquests antecedents vaig visitar diferents investigadors locals, entre ells don Fidel de Moragas, i tots asseguraren no haver trobat als arxius vallencs cap document sobre els Huguet a Valls. Amb aquesta resposta es tancava el camí. Quedaven en l’aire les pistes d’un Pere Huguet, pintor fill de Valls, pare de Jaume Huguet, i l’existència a Valls d’un centre artístic de primer ordre en l’època gòtica…
Amb tan poca base, i amb l’ajut de don Fidel de Moragas, vaig muntar una monografia vallenca, sota el títol Pintors gòtics de Valls, que es publicà en el número 34 (desembre del 1947), de la revista Cultura.
El juny del 1949 els periòdics anunciaren una exposició Huguet, organitzada per l’Ajuntament i els Amics dels Museus, de Barcelona. L’alcalde de Valls, en Josep M. Fàbregas, em cridà a l’Ajuntament i em comissionà per anar a Barcelona a veure l’exposició i fer els passos que calguessin per trobar nous camins que s’unissin als de la meva monografia, exigint-me «que descobrís que Jaume Huguet era fill de Valls.»
Ja a Barcelona, juntament amb l’Eduard Castells, visitàrem l’exposició, compràrem el llibre Huguet (d’en Josep Gudiol Ricard i de Joan Ainaud de Lasarte, editat per l’Institut Amatller de Barcelona, l’any 1948) i visitàrem els autors del llibre exposant-los els nostres neguits. No ens pogueren dir res més del que deia el llibre: «Jaume Huguet, el pintor més important entre els que treballaren a Barcelona en la segona meitat del segle XV, era oriünd del Camp de Tarragona, possiblement de Valls». Faltaven els documents que concretessin de manera fidedigna aquesta suposició.
Un cop tancada la porta amb la resposta feta anteriorment pels investigadors locals, sobre el fet que no s’havia trobat res als arxius vallencs en relació a la família Huguet, redactàrem les nostres impressions sobre el tema, les quals es publicaren als números 340 i 341 (23 i 30 de juliol del 1949) del setmanari Juventud, de Valls, sota el títol ¿Jaume Huguet, pintor vallenc…? Les nostres conclusions deien textualment: «Tot el que s’ha citat anteriorment i la circumstància d’haver pintat Jaume Huguet retaules per a pobles no molt llunyans de Valls (Vallmoll, Tarragona, Arbeca, Tortosa), i la gran fama de què gaudia en aquell temps, fan suposar i obliguen a creure que rebria algun encàrrec per a esglésies importants com eren les de Valls, Poblet i Santes Creus. Si bé no és estrany que faltin les seves obres, tenint en compte que Poblet i Santes Creus sofriren sengles destruccions, i Valls va construir la seva nova església parroquial el 1570, quedant en desús l’antiga, l’estrany és que no s’hagi trobat cap document en l’arxiu parroquial i en el municipal de Valls (dels quals es citen documents des de l’any 1342), en els de Poblet, Santes Creus, Tarragona o bé en algun poble de la comarca. Creiem que no s’han desxifrat encara tots els documents existents; que els estudiosos tenen encara molt de camp per recórrer, i que algun dia s’arribaran a trobar les dates que permetin omplir el buit existent en la vida i en l’obra de Jaume Huguet, possible pintor vallenc, que corresponen al període de la seva joventut i formació. Com així mateix és possible trobar i identificar alguna de les seves obres. Heus ací una tasca interessant.»
Després d’escriure aquests articles intentàrem trobar camí en l’Arxiu de Poblet. El llavors sotsprior del monestir, P. Dom Bernard Morgades, espluguí, parent d’uns familiars nostres, ens informà que l’Arxiu de Poblet, d’un gran valor històric per haver viscut èpoques de la història de Catalunya tan interessants com les conquestes de Mallorca, de València, l’expansió pel Mediterrani oriental, etc., fou portat a l’Espluga de Francolí quan ocorregué la destrucció de Poblet l’any 1835. Anys més tard fou traslladat a Tarragona, després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i, finalment, a Madrid, on es conservava amb més de 30.000 pergamins.
No estava al nostre abast, ni per mitjans ni per preparació, emprendre aquesta aventura a la capital d’Espanya. Entràvem novament a la via morta i aquí posàrem punt i final a la nostra investigació. Fou llavors quan l’avui enyorat amic Pau Mercadé s’interessà per l’assumpte i començà a investigar. En el pròleg del seu llibre Jaume Huguet, la seva pàtria, la seva família, publicat l’any 1951, explicava el per què de la seva iniciativa: «Per veure si podia demostrar fefaentment la veritable ciutadania de Jaume Huguet, disposant-me a vèncer totes les dificultats, perquè em vaig adonar que havia d’ésser per a Valls un honor, un orgull i una glòria l’haver estat bressol del retaulista més preeminent del segle XV.»
Fou, doncs, l’any 1949 quan l’amic Pau Mercadé i Queralt començà a indagar en els tres arxius vallencs: el de Valls, el parroquial i el notarial. Hagué de remoure tots els manuscrits de la vila: el de Claveria, el de Bosseria, el d’Estimes, i el dels Consells, tots en català. En els parroquials: casaments, defuncions i beneficis eclesiàstics, escrits en català i en llatí. Els de Baptisme no existeixen en el segle XV; comencen en el següent, amb el Concili de Trento. Finalment, el notarial, en llatí i en català.
Escriu Pau Mercadé: «A no ser per la meva força de voluntat i pel meu gran amor a Valls, diverses vegades hauria renunciat a prosseguir en un treball d’exigència tan constant i esgotadora. Després de deu mesos de llegir i de traduir molts d’aquests llibres, alguns d’ells quasi víctimes de la tasca destructora dels corcs i de les humitats, la meva pacient tasca i el meu continuat esforç començaren a donar fruits: trobo el primer Huguet. No era aquest el que jo buscava, però em va donar ànims per a seguir en el meu comès. Finalment vaig trobar el primer document en els llibres del notari Petrus Niger (Pere Negre), en els quals es parla de Jaume Huguet i d’Antoni Huguet, el seu germà. Per la meva part estava segur que havia trobat el tresor que buscava per a Valls, però volia una més gran seguretat i certesa abans de donar a conèixer la notícia als meus conciutadans; a tal fi, i portant tots els documents que vaig poder traduir, em vaig traslladar a Barcelona per visitar novament als senyors Gudiol i Ainaud, ensenyant-los els resultats de les meves recerques perquè em donessin la seva opinió, com a experts en la matèria[…] Examinats que hagueren, els senyor citats, els escrits que els portava, es mostraren entusiasmats, i em digueren: “Ja no hi ha cap dubte en el bressol nadiu de Jaume Huguet. Pot estar segur, amic Mercadé, que els documents que vostè ha traduït proven clarament, i sense lloc a dubtes, que aquest pintor del segle XV, és vallenc ”[…]En arribar a Valls, amb tota la satisfacció i alegria, vaig donar compte de la gran notícia als meus conciutadans: Jaume Huguet, figura preeminent i de fama mundial en l’art del pinzell, era fill de la nostra ciutat.»
Pau Mercadé seguí treballant en la seva investigació fins a arribar a aclarir les diferents branques de l’arbre genealògic dels Huguet vallencs, determinar-ne la pàtria i la família, i exposà, recolzant-se en bases fermes, les dates de major probabilitat sobre la infància del gran pintor, i va escriure la citada monografia publicada als Annals i Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona.
La seva obra fou premiada als Jocs Florals de Valls de l’any 1951, i ell mateix llegí un treball biogràfic sobre Jaume Huguet quan es feu la col·locació del retrat del gran pintor (pintura de l’Eduard Castells) a la Galeria de Vallencs Il·lustres.
En les Festes Decennals d’aquest any 1971, l’Ajuntament i el poble de Valls han dedicat un merescut homenatge pòstum al gran vallenc que fou en Pau Mercadé i Queralt. L’Ajuntament li ha concedit la Medalla de Plata de la Ciutat i ha organitzat l’acte acadèmic celebrat al saló de sessions de la Casa de la Vila; el poble ha assistit massivament a l’acte per testimoniar la seva admiració per un vallenc que vivia per Valls, per a les coses de Valls i per a la història de Valls, i que va tenir la satisfacció de portar a bon port el seu treball d’investigació que va ser importantíssim, una descoberta que ens omple d’orgull: demostrar documentalment que Jaume Huguet, el més gran pintor català del segle XV, és fill de Valls.
DAVENSOL
Cultura, 1/1/1971, pàgina 88
