V. 3.- 1971 La vigilia de la Candela 

Les decennals de 1971 començaren ben matineres. El dissabte 30 de gener ja entràvem en celebracions religioses, populars i en inauguracions. Així, arribem al tercer dia de les Festes, el dilluns 1 de febrer, i només és la vigília del dia de la gran festa, el dia de la Mare de Déu de la Candela. Estem en la vigília i s’han programat molts actes, com la Festa de la Calçotada, lliurament del “Premi Periodístic Eugeni Cirac Fontova” i els de “Xiquets de Valls Honoraris” a diferents periodistes i cronistes, inauguració de l’avinguda d’Andorra la Vella i, sobre tot, el tret de sortida: la Cercavila – Pregó d’invitació a les Festes. Prèvia una crida pels tambors i trompetes, s’inicia amb la lectura, des del balcó de l’Ajuntament, del Pregó que anuncia les festes, convidant a vallencs i amics a viure- les plenament; lectura que es repetiria en diferents moments del tradicional recorregut per les vies de la ciutat. Obren la cercavila dels gegants de Valls i els convidats d’altres poblacions, els animals simbòlics de Valls i de Solsona. Segueix la Colla Vella i els tres heralds a cavall, patges i timbalers; el pregoner a cavall, tancant un grup de patges i la Banda de Música Marabú.
A les vuit de la tarda, en el Saló de Sessions de l’Ajuntament es celebrà l’acte acadèmic del Pregó de les Festes pel senyor Josep Maria Fontana, reusenc i bon amic de Valls; intel·lectual i pensador, seguidor d’Ortega i Gasset, fundador de la revista Destino, i autor de nombrosos assajos literaris de pensament polític. Va presidir l’acte el President de la Diputació de Tarragona, senyor Jose Maria Clua, amb autoritats locals i provincials. El senyor Fontana inicià el parlament amb una frase de Cèsar Martinell: “El Terme de Valls és un país de Meravella”. Seguint amb la descripció onírica d’un recorregut, des del “motlló” de Miramar, passant pels Boscos de Valls, les masies, entre senyoriu i pagesia; segueix per les fonts de Valls, fruit de les Cent Fonts, les de Mas Miquel, la Salut, la de Farigola, Sant Pou, Marsala, …. Una revisió dels monuments arquitectònics i també de la riquesa artística; fets històrics, com la Batalla del Francès, les Esquadres de Veciana. I la gran aportació, extraordinària i singular, dels Xiquets de Valls.
Realitza una revisió històrica, assenyalant que el segle XVIII és el gran segle de Valls, que segella indeleblement la seva personalitat. L’any 1719 Valls només té una població de 3.116 habitants; en el cens de 1.787 passa a ser la vuitena població del Principat, amb un creixement del 161,93 per cent, arribant als 8.162 habitants, quasi igualant a Tarragona. Al desaparèixer el compartiment duaner regionalista la indústria i el comerç creixin i Valls esdevingui en un empori. Seguidament recupera el lèxic oníric de l’inici, glossant la cultura i l’amor de Valls a la Mare de Déu de la Candela. Acabar amb un desig profètic: “veiem el pilar de cinc i el quatre de set però no desesperem que algun dia pugui repetir-se el tres de nou com fa anys”.