La notícia que l’huracà havia abatut el Saló de Festes va inquietar i desassossegar els vallencs que, així com sortien de l’ofici pontifical, quedaven estupefactes presenciant l’exhibició dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. Altres, més curiosos, s’acostaven a l’Escola del Treball per contemplar les restes de la destrucció que havia fet el vendaval.
Un testimoni presencial explica que, en refermar-se la intensitat de vent, es va obrir un fragment de la coberta, produint-se ràpidament un important forat. El vent va crear en aquesta zona un bucle de turbulència cap a l’interior de l’envelat que, amb tota la seva força, pressionà la resta de la coberta, estripant-ne una bona part que, al quedar oberta, en pocs moments s’esfondrà. La rapidesa amb què va atacar aquella ventada impedí corregir les primers destrosses.
L’alcalde i el comitè de festes es reuniren immediatament a l’ajuntament per valorar la situació. Sospesant possibilitats i prevenint inconvenients, es decidí la nova ubicació: la nau que estava en construcció de la indústria Jeroni Brúnel i Cia (actualment seria davant de la residència Santa Teresa). El propietari la va posar immediatament, i de forma totalment desinteressada, a disposició de la ciutat i així li va fer avinent a l’alcalde.
La nau, que era en construcció, no tenia tancades les finestres, el paviment era a mig fer, no disposava de serveis sanitaris, ni res que es pogués assemblar a un bar. I els organitzadors només disposaven de vint hores per transformar-lo. Es convocà a empresaris i representants d’entitats vallenques que poguessin aportar el seu treball per transformar la nau en un digne local d’espectacles, amb serveis sanitaris i una esplèndida barra de bar. Després de la processó, alguns van obrir l’empresa per preparar el material requerit pels responsables. Acabada la processó un bon nombre de vallencs es traslladaren a la nau per treballar-hi durant la nit, deixant el ciri processional i agafant l’eina. S’aprofità material de la sala de festes derruïda i també l’aportació de les empreses vallenques d’envelats.
El miracle es va fer realitzat, sense nervis i coneixent cadascú la seva funció. Allà s’inventava tot, i apareixia una nova creació com per art d’encantament: la instal·lació elèctrica que, en condicions normals, hauria requerit diversos dies; o transmutar les parets en una sumptuosa decoració. Un artifici popular dels vallencs que, en una nit, van construir un nou local de festes.
Però el primer espectacle, el concert de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona amb Manuel Ausensi, no tenia espai. Es negocià amb l’empresari del Teatre Apolo perquè suspengués la sessió de cinema de la nit, on es projectava la pel·lícula, en cinemascop i color, Oklahoma, oferint-li una recompensa econòmica. Després d’unes hores de negociació, s’acordà suspendre la sessió de nit i celebrar un magnífic concert per al públic que omplia el teatre. En aquelles mateixes hores, altres vallencs estaven construint el nou saló de les Festes Decennals del 1961.
