Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

II.- 1941 les Decennals de la postguerra
1941 Festes Decennals

II.- 1941 les Decennals de la postguerra 

La ciutat es recuperava lentament -malgrat totes les carències d’aquells anys- de les ferides morals i materials que van provocar els anys de la Guerra Civil. Moltes famílies no podien veure un futur clar perquè havien quedat econòmicament malmeses i, també en moltes, s’hi havia creat un buit que mai més s’ompliria. Un país arruïnat no donava l’alè que necessitava la seva gent per sortir del pou on es trobaven. D’aquests primers anys de la postguerra, les noticies que hem recollit i les que coneixerem personalment, ens fan reflexionar de com la gent va reaccionar fent front a les adversitats. La gent treballava moltes hores al dia,  només amb el descans del diumenge; no es coneixien les vacances ni els “ponts”, ni altres al·licients dels que ara en podem gaudir i que difícilment es podrien entendre en aquell context.

Amb aquestes circumstàncies es celebraren les Festes Decennals de la Candela de 1941, les de la postguerra, amb molta dignitat i tot l’esplendor possible donada la situació viscuda tan recentment, però seguint la tradició fruit del vot fet pel poble l’any 1791. Donades les circumstàncies, en aquestes festes no es celebraren els tradicionals Jocs Florals.

El divendres, 31 de gener, a les sis de la tarda, amb el cerimonial tradicional i amb assistència de totes les autoritats, es va traslladar la imatge de la Verge de la Candela, ja reconstruïda, des del seu cambril a l’altar major. Sense el retaule -destruït l’any 1936-, s’havia preparat magníficament l’altar major, i ben il·luminat, tenia l’aspecte de decorat d’òpera heroica wagneriana. La novena dedicada a la Verge la va predicar el pare Carmelo de la Immaculada, un carmelita amb fortes arrels vallenques. El dia de la Candela, a les 10 del matí, se celebrà el solemne ofici que, per absència del prelat, va presidir el doctor Salvador Rial, vicari general de l’Arxidiòcesi. A la tarda, la processó en què participaren uns mil quatre-cents homes que seguiren el recorregut tradicional, va ser encapçalada per les autoritats locals i provincials. El senyor Angel B. Sanz, Governador Civil de la província, portà la bandera de la ciutat per delegació del Cap de l’Estat.

Els fabricants de teixits dedicaren un solemne ofici al seu patró, Sant Blai, el dilluns 3 de febrer, mentre que, al dia següent, va ser la Congregació Mariana la que va dedicar el solemne ofici a la seva patrona. En el darrer dia de la novena, el 9 de febrer, es va fer la cloenda de les festes. Unes festes amb una intensitat i predomini dels actes religiosos sobre els lúdics, molt comprensiu pels moments emotius que vivia la població i per la carència de mitjans econòmic quan feia menys de dos anys que havia finalitzat la Guerra Civil.

En el programa que va confeccionar l’Ajuntament de Valls hi destacaven tres importants exposicions: a Sant Roc, la de pintures de Galofre Oller; al local d’Acció Catòlica, la dedicada a l’art religiós, i al Quarter, la II Feria Comercial de Valls, una mostra de productes de la indústria local, el comerç i l’economia. En aquest espai firal hi va oferir dos concerts la Banda Municipal de Tarragona.

La sortida tradicional de Completes va incloure les exhibicions de balls populars i dels Xiquets de Valls. A la Plaça del Blat, finalitzat l’ofici, el dia de la Candela, hi actuaren el Ball de Dimonis del Vendrell, i una poc lluïda exhibició dels Xiquets de Valls, amb un cinc de set i el pilar de cinc aixecat i desfet per sota.

A la nit del dia de la Candela, al Teatre Principal, es va fer una representació de l’òpera Aida de Verdi, a càrrec de l’orquestra, els cors i els solistes del Gran Teatre del Liceu, entre ells el baix Manuel Gas, dirigits pel director titular del Gran Teatre del Liceu, el mestre Josep Sabater, pare de la gran pianista Rosa Maria Sabater. Se’ns fa difícil imaginar com hi encabiren l’orquestra, els cors i el ballet. Però es va fer, explicat pel propi Manuel Gas.

El dilluns, a més dels actes populars i esportius, a la casa consistorial es va fer l’acte de la notificació, pública i oficial de l’Ajuntament de Valls en què van ser elegits vallencs il·lustres Miquel Colom i Cardany i  Tomás Caylà i Grau. En aquest acte no es col·locaren els retrats; no es faria fins a les Decennals de 1951. Un acte destacat va ser l’homenatge al pintor vallenc Francesc Galofre Oller, molt concorregut i en què l’homenatjat va respondre amb un parlament molt sentit i emotiu.

Durant aquest dies, el Pati va ser l’escenari de festival infantils i audicions de sardanes per la Principal de Valls . A les deu de la nit, en aquest mateix espai es va encendre el castell de focs artificials, que va posar punt i final a les Festes Decennals del 1941. El castell de foc el va preparar el pirotècnic de Barcelona, Francisco Igual, premiat per l’Ajuntament de Valls pel que va encendre en les festes Decennals de 1931.   Malgrat la dificultat de les comunicacions van venir molts dels vallencs forans; els carrers es van veure molt concorreguts i els balcons de les cases tenien els domassos de color blau amb l’anagrama de Maria. Moltes cases lluïen il·luminacions discretes. Si bé aquestes festes no van tenir la fastuositat externa que tothom esperava, van destacar com es mereixien i es va complir amb el vot del poble de Valls.

Deixa un comentari

Required fields are marked *