Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

III. 1.- 1951 les Decennals de la llum. Introducció
1951

III. 1.- 1951 les Decennals de la llum. Introducció 

Transcorreguts deu anys des de les Decennals de 1941, entràvem al decenni dels cinquanta amb la població superant -personalment- els greus enfrontaments dels anys trenta. La ciutat comença a despertar: la pavimentació i desaigües dels carrers del barri antic, la reconstrucció de l’Ajuntament, l’Escola del Treball, les Escoles de Picamoixons, el Col·legi Claret, i la reconstrucció del retaule de l’Arxiprestal. El dia 16 de gener del 1950 s’aprovà el projecte de reforma del Pati amb un pressupost total de 1.376.949,40 pessetes.

La primera noticia de l’any 1951 són les Festes Decennals de la Mara de Déu de la Candela, recordades com una de les més esplèndides de quantes s’han celebrat, amb forta implicació de l’Associació de Vallencs residents a Barcelona i les entitats vallenques, les poblacions de la comarca i les ciutats més properes. Els que les varen viure en tenen un record inesborrable, per la singularitat i participació en tots els actes de notable qualitat, inviables si no era en l’entorn d’unes festes excepcionals.

Per comprendre la resposta dels vallencs i forans a les Decennals de fa setanta anys, cal fer un important, i dificultós, exercici mental: abstreure’s de l’estat actual i traslladar-nos plenament a aquells anys de carències, de manca d’esdeveniments, l’esquifida il·luminació dels carrers, on l’electrònica que hi podia haver a la llar era un aparell de ràdio, sense FM, on es sintonitzava Ràdio Tarragona o Popular de Reus en tot l’àmbit provincial, sense cotxes, sense telèfon particular… La distància entre ciutats era immensa i la majoria de cases no tenien aigua corrent. Tota la quimera, després de treballar sis dies complerts, era anar al cinema el cap de setmana. I tantes i tantes mancances més, si comparem aquell escenari amb l’actual. Sense fer aquesta reflexió no es pot entendre la valoració i participació dels vallencs i comarcans en les Festes Decennals del 1951.

Ajuntament 1951

En aquells anys no sovintejava el desplaçament dels mandataris de l’Estat per tot el país. La conjuntura política, tant interna com externa, era molt vacil·lant i s’hi pensaven molt  abans de sortir de Madrid. Va sorprendre a tots els estaments polítics de la província que la segona autoritat de l’Estat, el president de les Cortes i del Consejo del Reino, sortís de la capital tan sols per a anar a unes festes d’un poble català -just sobrepassava els 12.500 habitants-, i participar a l’Ofici Solemne poetant la bandera de la ciutat a la processó, i ser el mantenidor dels Jocs Florals. Vist setanta anys després, i amb més referències històriques d’aquells anys, xoca una mica. Segurament la presència d’aquest alt mandatari a Valls va influir, i molt, en la omnipresència dels ajuntaments de Tarragona, Reus, la Diputació i molts altres de la província en els actes on hi era present D. Esteban de Bilbao. Tots sabem que els polítics i els seus assistents es mouen molt per mimetisme davant la presència de destacades autoritats.

Josep Maria Fàbregas Cisteré, era alcalde des de pocs mesos abans de les Decennals del 1941 i també ho era en les del 1951. Fàbregas, que va ser un bon alcalde, també era diputat a les Corts per la circumscripció de Tarragona, on ho va ser tres legislatures. Segurament això li va propiciar una bona relació amb el president, i l’anunci de d’arribada d’aquesta autoritat a Valls, va ser un bon reeiximent davant dels bocabadats de la província. Però per assolir-ho es va haver de superar un entrebanc polític important que explicarem més endavant.

Avui seria impensable la forma en què es va desplaçar a Valls Esteban de Bilbao: va sortir de Madrid el vespre del dia 1, en un tren exprés, i arribava a Reus el matí del dia 2. Es va traslladar al domicili del governador civil, que era on s’allotjaria durant aquells dies i, seguidament, es va traslladar a Valls, acompanyat pel governador civil i l’alcalde de Valls, on va arribar a les 11 del matí per assistir, tot seguit, a l’Ofici Solemne de la Candela. Per a la tornada, el dia 3 va fer el recorregut invers. Però va sorgir un problema: no sé per quina raó es va retardar més de mitja hora l’inici de l’acte dels Jocs Florals i, després de fer el discurs de mantenidor, que va ser extens, va haver de marxar abans d’acabar l’acte per poder agafar el tren que el traslladava a Madrid.

Durant el mes de gener, unes setmanes abans d’iniciar-se les festes, es va produir un incident greu, que no es va conèixer, però que va fer saltar totes les alarmes en un grup molt petit dels organitzadors. La tensió va traspuntar arriscadament en la relació entre l’alcalde Fàbregas i el ministre de governació, Blas Pérez González. Aquest ministre, a través del governador civil, el senyor Pagès Costart, feia arribar a l’alcalde el llistat d’un grup de vallencs que s’havien significat durant el període republicà o en la Guerra Civil, amb l’ordre de què, mentre el president de les Cortes es trobés a Valls, estiguessin confinats a la presó de Tarragona. L’alcalde replicà al comunicat dient que “coneixia bé la gent de Valls i, per això, garantia i es feia responsable de la plena seguretat de l’il·lustre visitant”. El ministre, amb el desconeixement que produeix la distància i la ignorància, va insistir en què era condició sense discussió. Després d’unes quantes anades i vingudes, i de rebre sempre una resposta negativa per part del ministre, l’alcalde li va comunicar que era una festa de tots els vallencs, que li sabia molt greu, però que en les condicions tan taxatives que imposaven des del Ministeri de  Governació, renunciava a la vinguda d’Esteban de Bilbao. Les gestions continuaren i la intervenció molt vehement del governador civil, i també del mateix president de les Cortes i del secretari d’aquesta entitat, el senyor Paguaga, van superar la intransigència del senyor Blas Pérez i del seu equip. Aquests van ser uns fets que no van transcendir entre els vallencs i tampoc entre alguns regidors. Penso que fer públic tot això no beneficiava ningú: al ministre l’acusarien d’absolutista i de Fàbregas dirien que utilitzava aquests fets per crear-se una imatge més popular. Un tràngol que es va superar.

Per a tots els vallencs que en aquelles dates estaven fent el servei militar, i tenien interès de venir a Valls per les Festes Decennals, es va gestionar des de l’ajuntament la concessió d’un permís d’una setmana per poder viure les festes. Una justificació semblant es va tramitar pels joves que estudiaven fora de la ciutat i que ho van sol·licitar.

Un dels trets més rellevants de les festes van ser les il·luminacions dels edificis privats. Els anagrames de Maria il·luminats, o la silueta dels balcons resseguida amb bombetes sobre una tira de fusta com a suport, en són alguns exemples. Cada família vallenca va il·luminar el seu balcó o façana amb més o menys profusió; algunes de les entitats oficials, bancs o oficines, conservaven l’equipament de les anteriors Decennals, els anagrames de Maria, i les estructures amb suport de fusta dels edificis també servirien per a les següents edicions. En les dues darreres festes, en canvi,  s’han utilitzat més les garlandes de llums. La ciutat del 1951 semblava una brasa de llum. Edificis del Pati i del barri vell, llavors plens de llum i vida, apareixen ara -malauradament-, abandonats i molt lluny del que van ser.

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *