El dijous, 1 de febrer, a les 16.15 hores -hora poc freqüent-, es feu la cerimònia del trasllat de la imatge de la Verge de la Candela del cambril a l’altar major. Els portants eren els regidors Emili Manresa i Anton Vilalta, i Mossèn Joan Tomás i el pare Francisco Vives C.M.F. S’organitzà una processó amb la Creu Parroquial, la Congregació Mariana amb la bandera -portada per Francesc Casanova, la clerecia, els Obrers de la Candela: senyors Vives Anguera, Torné i Cases, i les autoritats. A 2/4 de 10 del matí es cantaren les Completes a càrrec de la Capella Schola Cantorum, dirigida per mossèn Rué i el grup de cant gregorià dels Missioners del Cor de Maria. Hi assistiren les autoritats que, amb tot el seguici, arribaren a l’Arxiprestal de Sant Joan fent un recorregut pels carrers Major, dels Jueus i Escrivania fins que van entrar per la porta principal.
El mateix dijous, dia 1 de febrer, a les 9. 30 h, es celebraren les solemnes Completes a l’Arxiprestal de Sant Joan. Hi assistí l’Ajuntament en ple, encapçalats per l’alcalde, Josep M. Fàbregas. Anaven precedits pels Gegants de Valls i de totes les ciutats, per les dues colles de Xiquets i la banda de música, seguint el trajecte habitual pels carrers Major, dels Jueus i Escrivania. En arribar a la Porta de les Campanes, la Muxerra va aixecar un pilar que fou portat caminant fins a l’entrada de l’església. Les Completes les van cantar la Schola Cantorum que dirigia mossèn Rué i el grup de cant gregorià del Cor del Seminari Claretià. Va celebrar l’ofici l’Arxipreste, ajudat de mossèn Tomás i mossèn Bonet. Acabada la cerimònia, després d’una fragosa sortida per la quantitat de públic, es disparà la cascada de foc a la façana de l’església, mentre que a la plaça hi actuaven els gegants i grups folklòrics, i els Xiquets aixecaven dos pilars. Crec que era la primera vegada que es disparava la cascada, combinada amb el festiu a la plaça; des de llavors ja s’inclou com un acte d’inici de les festes de Valls, i ha passat a denominar-se sortida de Completes.
El divendres, 2 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de la Candela, les autoritats civils i eclesiàstiques es traslladaren a l’Arxiprestal de Sant Joan per a assistir a l’ofici pontifical. Com ja és tradicional, començà amb la benedicció i professó de les Candeles, seguint el recorregut habitual, amb les autoritats, la clerecia de l’Arxiprestal, sacerdots fills de Valls i els missioners claretians i el seu Col·legi Màxim.
La Capella Schola Cantorum, de l’Arxiprestal; els Missioners Claretians i membres de la Coral T. L. De Victoria, acompanyats d’orquestra, cantaren la missa Cantantibus Organis, de Ludwig Ebner. L’església era plena a vessar, com és habitual durant aquesta festivitat. Acabat l’ofici pontifical, l’alcalde i en nom de la ciutat, va lliurar a l’arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, la nova corona pagada per subscripció popular, obra de l’artista vallenc Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1887-Barcelona, 1967), que és la que llueix actualment. L’alcalde va pronuncià les següents paraules: ”En nom de la ciutat us ofreno aquesta corona per a la Verge de la Candela, per substituir la que la barbàrie va destruir, i en el mateix nom, aprofito l’ocasió per fer la promesa solemne de què, si cent vegades la impietat destruiria la corona, cent vegades la ciutat repararia l’ofensa”. Els que hi eren parlen d’uns moments molt emotius.
L’origen de la festa es troba en la fundació pia d’una processó en honor de la Verge de la Candela, feta pel vallenc, el doctor Pau Baldrich -familiar del Sant Ofici-, i signada davant del notari Ignasi Cases i Ferrer, el 28 de gener de 1791. Sense dubte, en fer la fundació de la processó decennal, el fundador volia que li fos atorgada una gran solemnitat.
A dos quarts de 6 de la tarda, les campanes de Valls criden als vallencs a la solemne processó que acompanya la Verge de la Candela a la visita que cada deu anys fa als seus fent un recorregut pels carrers. El president de les Cortes i del Consejo del Reino -portant la bandera de la ciutat acompanyat del governador civil, Josep Pagès Costart-, i del governador militar, Salvador Manuel Ascaso, amb totes les autoritats, es dirigeixen a l’Arxiprestal de Sant Joan, on començarà immediatament la processó.
Obren el seguici els gegants de tots els pobles convidats: els Caps Grossos i les dues colles castelleres, que durant el recorregut aixequen castells. Obre la processó la Creu Alçada, seguida dels primers vallencs, els alumnes de les Escoles Nacionals i les associacions juvenils, segueix la Confraria d’Exalumnes del Pare Claret, portant la bandera Josep M. Ribé acompanyat de Joan Roca i Pere Batalla; l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola del Treball i Patronat, portant la bandera Francisco Aguilar y Paz, director de l’Escola Social de Madrid, acompanyat per Ignasi Sarró i Pere Barberá; la Congregació Mariana, acompanyada de la banda de música, portant la bandera Francesc Casanovas, acompanyat de Francisco Gatell i Esteve Bonet; el Montepío Provincial de Xofers, portant la bandera Joan Pàmies, acompanyat per Anton Farré i Francisco Vera, i el Centre de Lectura, amb la Banda Municipal de Reus, portant la bandera Antonio Llagostera, acompanyat per Samuel Costas i Josep Clols.
No farem una ressenya de tot el contingut de la processó perquè seria excessivament extensa i en podrem conèixer tots els detalls amb el bon reportatge del número extraordinari que va editar el setmanari Juventud, el febrer del 1951. Amb la perspectiva que em dona haver viscut set Decennals, diria que la solemnitat de la processó del 1951 –i dic solemnitat, i no un altre epítet– no ha estat superada per les següents celebracions. I és així perquè en la del 1951 hi coincideixen, ocasionalment, unes circumstàncies que després no s’han donat: la determinació de les entitats per ta que la seva presència fos plena, l’acurada designació dels portadors de la bandera de l’entitat que motivà una presència massiva dels seus associats i simpatitzants, i designacions meditades i encertades. Un segon motiu seria la implicació plena i entusiasta de les administracions provincials. Hi van assistir -protocol·làriament i en ple-, l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació Provincial, i representants de molts ajuntaments i entitats. Un tercer aspecte a tenir en compte seria la presència de més de seixanta estudiants del Seminari Claretià, que dibuixaven una llarga filera blanca. Entre ells hi eren presents els estudiants Pere Casaldàliga, Fernando Sebastián, i altres dels quals coneixem la seva brillant trajectòria. Tots, van participar plenament en la totalitat dels actes religiosos d’aquestes festes. I és que l’any 1941 encara no hi eren i el 1961 ja s’havien traslladat fora de Valls. Una gran pèrdua per Valls en tots els aspectes. Cinc zeladors de la Reial Germandat de la Puríssima Sang de Tarragona, cuidaren desinteressadament l’ordre de la processó. El recorregut s’havia ampliat adequadament; quan sortien les autoritats els gegants ja arribaven al carrer del Carme encapçalant la processó. Algú que els devia comptar afirma que hi participaren 1364 homes, una xifra ben exacte. Les voreres de tot el trajecte estaven ben atapeïdes de vallencs i forans, que presenciaren la processó en silenci i molt respecte i també molta emoció. Se sabia per tota la comarca, i més enllà, el que s’organitzava a Valls, en uns anys encara difícils i mancats d’esdeveniments de tanta magnitud. És difícil creure les xifres que s’informen en moments eufòrics, però van ser uns quants milers els visitants que es traslladaren a Valls.
Els fidels mostraren el seu desencís en l’organització de la Novena a la Verge de la Candela. Va començar el dia 3 de febrer i va concloure el dia 11. Les tres primeres jornades, per exemple, no hi va ser la Schola Cantorum, i hi va haver alguna mancança més. El sermó d’aquests primers dies els va pronunciar el pare Enrique Martija, C.M.F. Els següents, el reverend doctor Jaume Garreta i el reverend doctor Carles Salicrú. L’ofici solemne celebrat el dissabte, dia 3, el va oferir la Congregació Mariana a la seva Patrona. L’ofici solemne del diumenge, dia 4, el va oferir el Gremi Textil de la ciutat al seu patró Sant Blai. El diumenge, dia 11, darrer dia de la Novena, la predicà l’Arquebisbe de Tarragona, que posteriorment va presidir el trasllat de la imatge de la Verge de la Candela al seu cambril. Així es dugué a terme la cloenda dels actes religiosos de les Decennals del 1951.
