Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

III. 4.- Crònica d’un casament inusitat
1951

III. 4.- Crònica d’un casament inusitat 

Les Decennals del 1951 representaren un retorn a la majestuositat de les festes d’abans de la guerra en un moment en què la ciutat ja s’estava refent i on els vallencs, amb les autoritats locals al capdavant, amb l’alcalde, Josep M. Fàbregas –que hi tingué força protagonisme-, mostraren el desig de fer una bona celebració de les festes de la Candela.

Els actes populars i culturals agafaren puixança. Així, a més dels habituals que ja comentarem, es dedicà un espai important del programa als més menuts, entre els qual m’hi trobava jo mateix, i que ha estat una bona raó per rememorar sempre aquestes festes. A més dels actes tradicionals dedicats als petits vallencs, s’hi afegí l’estrena dels nous nans, dissenyats expressament per representar personatges vivents de la ciutat, caracteritzats amb el seu ofici, fàcilment recognoscibles, començant pel propi alcalde i els agutzils, molt ben caricaturitzats.

Però el que va originar més bullici va ser la cerimònia del casament del Gegant Negre a la plaça de la Font de la Manxa, seguint el protocol formal d’un casori. L’anunci de l’acte havia despertat l’interès i l’expectació de tots: petits i també grans, no sols d’aquí, sinó també dels pobles veïns, de Tarragona, de Reus… L’alcalde, en un afable saluda, havia convidat  els nens i nenes en edat escolar dels pobles de la comarca, a sol·licitar la invitació per assistir a la festa, i amb la qual se’ls lliuraria el present amb què els «nuvis» complimentarien als seus petits amics: xocolata i un oufarçó.

Entre els nens i nenes de Valls es van repartir 1000 invitacions des dels col·legis i  la seu de la Policia Local, i 1.700 invitacions es van distribuir entre les criatures dels pobles de la comarca i de Tarragona i Reus, des d’on es desplaçaren organitzats pel mateix col·legi.

Des de la vigília, els gegants convidats a les noces s’allotjaren als baixos de l’ajuntament. A les cinc de la tarda del dia primer de febrer, els padrins de noces –els quatre gegants de Tarragona- i els convidats per part de la núvia –dos de l’Arbós i dos del Vendrell-, amb el Ball de la Primera, acompanyats per la banda de música, es traslladaren al Portal Nou, on donaren la benvinguda a la geganteta que, amb el rostre cobert amb una tela transparent, s’incorporà a la comitiva traslladant-se a la plaça de la Font de la Manxa, entre efusius aplaudiments dels infants presents.

Simultàniament, sortia de l’ajuntament la comitiva que acompanyava el nuvi, formada pels sis gegants de Reus, dos de Montblanc, dos de l’Espluga de Francolí, els dos de Valls i els nans. Es desplaçaren cap a la plaça de la Font de la Manxa, on hi havia un espai reservat per acomodar els gegants i celebrar la cerimònia. Una cop arribaren a la plaça, darrera del nuvi es situaren els seus gegants acompanyants i els nans. Quan arribà la comitiva de la núvia es situà al costat del nuvi i, en un lloc destacat, els gegants padrins i els de Valls, i seguidament la resta de gegants.

L’acte es va transmetre per Ràdio Tarragona –en aquells anys era l’emissora més sintonitzada de la província– amb la veu i la destresa de Josep Maria Terrassa, important i influent comunicador de la ràdio provincial, un personatge molt estimat per nens i adults associat al popular Maginet, la seva gran creació, amb el que va liderar les campanyes benèfiques a favor de Sant Joan de Déu i de Nadal.

Amb la seriositat que imposava aquell moment, l’alcalde dels nans inicià la cerimònia. Primer, llevà el vel de la núvia, i amb un altre de més gran recobrí els nuvis. Al cap d’una estona els hi va treure, i l’alcalde dels nans va destapar una olla de dimensions proporcionals als contraents i convidats, d’on van eixir volant dos coloms blancs. Tot seguit llençà l’olla a terra, entre els dos nuvis, fent una trencadissa que consumava el casament. Molts aplaudiments. Seguidament obriren el primer ball els dos nuvis, i després desfilaren la resta de gegants per davant dels recent cassats fent una ballada en el seu honor.

Acabats els balls, els nans van distribuir els ouferçons i la xocolata a tots els nens que estaven situats en els carrers que van del passeig dels Caputxins al raval de Misericòrdia. Pels volts de las set de la tarda s’acabà el repartiment i els gegants retornaren a l’ajuntament. El dia 3, al matí, tots els gegants convidats viatjaren a la seva ciutat d’origen.

Ignoro qui va proposar i organitzar el casament dels gegants. Amb la vivència de llavors, i recordat ara, no és senzill crear un acte per a infants i que segueixi en la memòria de molts que hi érem. Fou un fet portat amb elegància, sense estridències i seguint un guió molt ben preparat; no és tan fàcil. L’èxit fou tant apreciat per tothom que per a la següent edició de les Festes de la Candela de l’any 1961, s’intentà transcriure un acte similar pels infants d’aquell any. Es van conjecturar en organitzar-ho a l’estadi del Vilar amb l’arribada de l’Àliga… però l’acceptació i el reeiximent no va ser el mateix. Havien passat deu anys, la ciutat i la seva gent havien evolucionat econòmicament i mentalment. L’acte no faronejava com en la idea original d’aquella força atractiva d’un casament de gegants, i l’espai sense encant d’un camp de futbol tampoc era el més idoni per a una recepció. Ja hi havia uns quants vallencs que no els motivava ni l’àliga ni els oufarçons amb xocolata. En les properes Festes Decennals de 2021 es compliran les Noces d’Or del casament dels gegantets. Amb una mica d’imaginació es podria fer un acte pels néts dels que vàrem ser convidats al casament.

1 Comment

  1. Avatar
    Pere toda

    Fantastic amic

Deixa un comentari

Required fields are marked *