PARODIA HUMORISTICA D’ELS GEGANTS DE L’ARBÓS. DECENNALS DE 1951
La revista Cultura va publicar, en el número corresponent al febrer del 1951, unes notes escrites per Josep M. Jané Samsó, de la revista Fe i Vida editada per la Joventut Parroquial de l’Arboç del Penedès.
En aquestes notes, a més de glossar els llaços d’afecte que uneixen les dues ciutats pel fet casteller i per una tradicional col·laboració, recorda que el 21 d’agost del 1948, en un acte oficial, l’Ajuntament de Valls va lliurar una medalla al·legòrica als castellers de l’Arboç manifestant l’afecte i lleial amistat existent entre ambdues institucions.
El senyor Jané destaca el treball d’intercanvi intel·lectual entre Fe i Vida i Cultura, com a mostra de la bona relació entre les dues Escoles del Treball. Fent-se ressò de les recents Festes de la Candela, mostra la seva satisfacció per la participació de manera activa, d’una important representació de l’Arboç amb la presència dels seus gegants i tres dels seus grups folklòrics. També adjuntaven un breu escrit referent a la visita a Valls dels Gegants de l’Arboç i que reproduïm a continuació, mantenint el seu redactat:
Parodia humorística dels gegants
“En arribar els Gegants d’Arboç del casament al qual foren convidats, a l’entrar en llur residència de la Sala Pública, foren interrogats pels petits nans, els quals no hi assistiren. Els nostres gegants manifestaren que mai havien gaudit tant, ni a Vilanova, ni a Torredembarra, ni tampoc quan anaren l’any 1902 a Barcelona, on guanyaren la gran medalla d’honor per llur bellesa. La gegantessa no pogué aguantar més el secret i amb llàgrimes als ulls, relata, fil per randa, la següent salutació que els feu la gran senyora, la Ciutat de Valls, la dels nostres castellers arbocencs, els quals han agermanat les dues poblacions amb un sol nom de gloria: Els Xiquet de Valls.
Déu vos guard, gent elevada,
Rebeu nostra benvinguda;
Ciutat de Valls vos saluda
amb una forta abraçada.
Avui dels vostres viatges
se n’ocupa tot Europa
perquè, la veritat, ta tropa
rebretan grans personatges,
Al costal de gent petita,
Vostra presència llueix
i sobretot que vesteix
l’honor de semblant visita.
En quan a obsequis farem
tot el que en nostra mà estiga,
Per l’Arboç, vila amiga,
quedar bé procurarem.
Els cristians, com a cristians;
el que és moro, com a moro,
tractats sereu amb decoro
i amb els honors de gegants.
Perquè a Valls és raó justa,
i per moltíssims provada,
que també n’és respectada…
la gent que tè el cap de fusta.
