En aquesta dècada, que va cavalcant entre els anys 40 i 50, l’Escola del Treball –que així s’anomenava– era l’entitat vallenca amb més activitat i professionalitat reconeguda. Un bon cometre que era molt ben considerat a nivell de tot el país. Un dels grans impulsors de l’Escola va ser don Francisco Aguilar y Paz, director de les Escuelas Social y de Capacitación Social de Trabajadores, de Madrid. L’agraïment i el reconeixement de l’entitat vallenca envers aquest personatge van ser la raó que va portar la directiva del centre, presidida pel doctor Ignasi Sarró, a designar Aguilar y Paz com a portador de la bandera de l’Associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Escola de Treball i Patronat (AAEET), en la professó de les Festes de la Candela del 1951. L’acompanyaren portant els cordons el doctor Ignasi Sarró, director de l’Escola, i Josep M. Barbarà, president de l’AAEET.
La presència a Valls de don Francisco Aguilar l’utilitzaren els directius de l’Escola de Treball per organitzar un esplèndid acte cultural, sabent que l’il·lustre convidat desplegava una gran activitat intel·lectual. Així, el dia 3 de febrer, a les 11.30 hores, al Saló de Festes, va pronunciar una conferència amb el títol El trabajo y los valores humanos. Presentat pel senyor Artemi Plana, vice-president del Patronat Local de Formació Professional, el senyor Aguilar y Paz va fer un cant magistral al treball, definint que és el treball, enumerant i comentant les seves virtuts que sempre enriqueixen l’esperit. Diferencià els treballs, des d’útils a nocius, posant exemples pràctics, i corregint als qui consideraven nocius treballs d’alta utilitat. Va utilitzar cites dels clàssics fins a arribar a la relació entre estimar i treballar; en el món tot té un cost dolorós, no es regala res, i s’ha de procurar que el treball dolorós sigui també estimat i valorat. Va acabar fent un elogi a les Escoles Professionals, que és on s’ha de posar en valor i humanitzar el concepte del treball. El nombrós públic va seguir atentament la classe magistral del senyor Aguilar y Paz al qual van aplaudir, càlidament i prolongadament en acabar la dissertació.
El senyor Barberà va dirigir-se a don Francisco Aguilar oferint-li, en nom de la AAEET, el nomenament de Soci d’Honor de l’entitat, i lliurant-li un artístic pergamí on consta el text de l’acord pres en reunió general. Entre tota l’oferta cultural programada durant aquelles Festes Decennals, aquesta conferència cal situar-la entre els actes culturals més interesants i de més qualitat. Un èxit de l’AAAET i els seus directius.
A les 11 de la nit del dia 2 de febrer –una hora molt inadequada–, en el gran saló de festes, bastit a l’interior de l’Escola de Treball, es celebrà la primera funció d’aquestes festes. El saló de festes de l’empresa Biada de Mataró -com es pot comprovar en la fotografia adjunta-, estava sumptuosament decorat amb esplèndida il·luminació; un local necessari per la manca d’un gran i digne espai per a espectacles. La platea amb 800 butaques, estava envoltada d’una triple filera de llotges (160) i un escenari suficient i capaç per als espectacles programats. Es va representar l’òpera de Puccini Madame Butterfly, a càrrec de la companyia del Gran Teatre del Liceu, amb l’orquestra, cors i solistes. Els protagonistes foren Pau Civil, extraordinari tenor nascut a Teià que tenia un repertori de cent vint òperes, i havia cantat a l’Scala de Milan, al Reggio de Parma i en molts teatres d’Europa. Pau Civil era un habitual del Liceu i l’any 1950 havia cantat la Carmen al Metropolitan de Nova York, però com és habitual a casa nostra, era més ben valorat fora del país. L’acompanyaven en la representació la soprano Ana Vera, la mezzosoprano Pilar Torres i el baríton Herminio Ezquerra, sota la direcció del mestre Garrido. La sala era plena i s’hi veien espectadors vinguts de Tarragona, Reus, Montblanc i de pobles de la nostra comarca i rodalies.
En el mateix saló de festes, el dia 4, a les sis de la tarda, es celebrà una funció lírica amb la representació de dues sarsueles: Los Claveles, del mestre Serrano, i La Generala del mestre Vives, interpretades per Gloria Alcaraz, Pilar Torres, Emili Vendrell i Emili Vendrell (fill), cor i orquestra dirigits pel mestre Manuel Garrido. Un esplèndid espectacle amb la sala plena. I és que la sarsuela i el nom d’Emili Vendrell tenien un gran atractiu en aquella època.
A les 11 de la nit -quin horari més inusual-, en el saló de festes, es presentaren els Ballets de Barcelona del Gran Teatre del Liceu, que dirigia el primer ballarí Joan Magriñà, amb les primeres ballarines, Rosita Segovia i Maruja Blanco, el cos de ball i l’orquestra del Gran teatre del Liceu, dirigida pel mestre Manuel Garrido. Interpretaren La Sílfides, de Chopin, El amor brujo, de Manuel de Falla, i Tapices, de Goya, amb música de Granados i Albéniz. La qualitat dels intèrprets, la sincronització del cos de ball, l’espectacular colorit i els quadres naturals amb vida dels Tapices, de Goya, van merèixer el favor i l’atenció del públic vingut de les ciutats pròximes de Valls i de molts residents a Barcelona.
Hem remarcat el fet inusual dels horaris dels grans espectacles, un inconvenient per al nombrós públic que venia de fora vila. Es confeccionà un programa de festes molt atapeït d’actes que, per no solapar-se, alguns es celebraren en hores molt infreqüents, com ara el trasllat de la verge a l’altar major a les quatre de la tarda, ja que després venia un seguit d’actes preparats al mil·límetre. En els Jocs Florals -no en sabem el motiu-, el jurat va aparèixer a l’escenari amb més de trenta minuts retard i acabaren quan eren prop de les deu del vespre, sense la lectura del discurs del president del jurat. Acte seguit hi va haver l’ofrena de la Flor Natural a la Verge de la Candela i, a continuació, la recepció que va fer la Reina a la casa dels senyors Clols, on varen llegir el discurs del president del jurat. El ball de gala en honor a la Reina començava a les 12 de la nit. Ho comentarem en les properes edicions.
