Octubre-novembre 1995
Amb motiu de la concessió del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina 1994 al Professor Martin Robbel – Proteïna G -, compartit amb el Professor Gilman, el vaig felicitar per la distinció rebuda i, una vegada més, agraint-li el seu assessorament i directrius que m’havia proporcionat per la realització d’uns estudis.
Al respondrem a la felicitació em deia que no coneixia Espanya, tot i que la seva esposa era d’origen francès. Li vaig comentar que tenia una bona ocasió per esmenar aquesta mancança ja que la primera setmana de novembre de 1995, pràcticament un any després de la concessió del Premi Nobel, celebràvem el Congrés Internacional de Bioquímica Clínica, que englobava tres congressos de subespecialitats diferents dintre de la Bioquímica Clínica, i del que jo n’era President, del Comitè Organitzador i del Comitè Científic. Li vaig oferir fer la Conferencia Inaugural, en un acte comú pels tres congressos. Acceptà molt complagut i li organitzarem el viatge de dos setmanes:, una setmana a Barcelona i Sitges, seu del Congrés, una visita a Madrid i una a Sevilla de deu dies més. Per l’extensió del viatge obtinguérem el suport econòmic d’una de les empreses de diagnòstic que auspiciaven el Congrés.
Entre la correspondència que mantinguérem em va fer saber que tenia interès en conèixer el laboratori on jo treballava, del que ja en tenia coneixement per comunicacions anteriors, i tenia curiositat de com era “l’apartament” on jo vivia. En la seva estància a Barcelona va visitar els laboratoris, tant assistencial com d’investigació, de l’Hospital Germans Trias i Pujol; els directius de l’Hospital i de l’Institut Català de la Salut, li organitzaren un Acte Acadèmic i una esplèndida recepció, on multiplicaren en compliments i atencions. Per la tarda, fórem rebuts a l’Ajuntament per l’Alcalde Pascual Maragall, que l’acompanyà en una visita per tot l’Ajuntament, va signar al Llibre de la Ciutat i, a la pregunta de l’Alcalde sobre que treballava actualment, li va contestar que feia de Premi Nobel, convidat a donar conferencies per arreu del mon. Havíem comunicat la presencia del Premi Nobel a Barcelona al President Pujol, però ni ens contestaren.
Amb el Professor Martin Robbel férem un recorregut particular pel Barri Gòtic (als americans els hi agrada i valoren molt els edificis centenaris), també per la Sagrada Família i Parc Güell i també pel Museu Miró, del que n’era un admirador.
Passats uns dies ens traslladarem a Sitges, seu del Congrés, on retrobarem als més de mil científics que participaven en el Congrés. Obert l’acte inaugural va fer la Conferencia Plenària. Acabada, l’Orquestra del Liceu, dirigida pel Mestre Ernest Martinez Izquierdo ens obsequiaren en un concert amb obres de Mozart i Falla. Martin Robbel no coneixia Falla i li va agradar moltíssim “El Amor Brujo”. He de dir que a més de Bioquímic, Martin Robbe es pianista afeccionat. Mentre jo vaig ser President de la Societat Española de Bioquímica Clínica, en els actes inaugurals dels congressos, sempre hi havia un bon concert.
L’acte de cloenda del Congrés va consistir en un sopar al Palau de Pedralbes, amb tots els congressistes i acompanyants. L’alcalde Maragall no hi va pogué venir per haver-se desplaçat a una reunió a Portugal com a representant d’una ciutat olímpica.
Martin Robbel va morir el 7 de desembre de 1998, als 73 anys, a Chapel Hill (Carolina del Norte) a on residia, víctima d’una neoplàsia de pròstata. Estava casat amb Barbara Ledermann, germana de Susanna Ledermann, víctima del Holocaust, i ambdues bones amigues de Anna Frank.
