Instituto de Enseñanza Media y Profesional
El 16 de juliol del 1952 es publicà en el número 198 del Boletín Oficial del Estado el decret de creació a Valls del Centro de Enseñanza Media y Profesional de Modalidad Agrícola y Ganadera, dependent de la Direcció General d’Ensenyança Laboral del Ministeri d’Educació Nacional.
El dia 4 de novembre del 1952, amb vuit professors (Manuel Anciola, Josepa Cardó, José M. de Dalmases, mossèn Josep Gil, Felisa López, Octavi Roca, Josep Sisquella i Josep M.Tost) i trenta-nou alumnes, s’iniciaren les classes de batxillerat a l’Institut, anomenat, a partir de 1955, Institut Laboral Narcís Oller.
En el plenari que celebrà l’Ajuntament de Valls, el dia 14 de gener del 1953, en presència del governador civil de la província, es va avançar en la consolidació de l’Institut Laboral, una obra social molt important per facilitar els estudis d’ensenyança secundària i professional als joves vallencs que, per diversos motius, no tenien accés als centres privats que en aquells anys feien aquesta labor a la nostra ciutat. En aquest Institut Laboral van cursar els estudis de batxillerat joves que després han destacat en el mon directiu empresarial, tecnològic, agrícola i dos d’ells dos han estat catedràtics d’Universitat.
L’alcalde de Valls, Josep M. Fàbregas va presentar les següents mocions proposant:
1r. Es prengui l’acord d’aprovar el projecte d’adaptació i ampliació de l’edifici destinat a Centre d’Ensenyament Mitjà i Professional, i el seu pressupost que ascendeix a la quantitat de 1.667.437,15 pessetes.
I 2n. a) Que es declari la urgència de l’execució de les obres citades, que es duran a terme en la forma econòmica dictada per la superioritat i,
1.b) Que s’autoritzi a la Comissió Municipal Permanent per a la realització de l’obra, concertant directament i en el supòsit de provada impossibilitat, mitjançant el sistema d’administració directa.
L’alcalde va fer ús de la paraula demostrant i argumentant la urgència de les obres que havia de realitzar el consistori i explicant el procés de creació del Centre d’Ensenyament Mitjà i Professional, el diners que aporta l’Estat i el que ha d’afegir-hi el municipi. En les seves paraules pondera la gran importància d’aquesta institució docent.
Les obres de l’edifici de l’antiga caserna de cavalleria, per les exigències i necessitats de l’Institut Laboral començaren el curs 1953-1954.
Acabades les obres i dotat de tot el material docent previst, el centre comptà amb modernes instal·lacions pedagògiques per poder-se desenvolupar amb plena eficiència, com a centre difusor del coneixement a la nostra comarca.
Les aules destinades a les classes teòriques estaven equipades per poder seguir els mètodes d’ensenyament més actuals. Igualment, els tallers, amb màquines i elements necessaris perquè els alumnes tinguessin els coneixements necessaris per a aquest aprenentatge. A més dels laboratoris de Física, Química i Ciències Naturals, comptava amb una biblioteca ben dotada, una cantina i menjador per a aquells alumnes obligats a desplaçar-se des dels pobles de la comarca.
Es construí una sala d’actes amb capacitat per a 400 persones y equipada amb els elements necessaris per poder celebrar conferències i actes culturals.
Tot plegat feia que l’Institut Laboral de Valls fos un dels més avançats de la província en aquells anys. El director era el professor Josep Sisquella, i entre els professors hi havia la Josefina Cardó, Octavi Roca, Francisco Marrodán, el reverend Josep Gil, Josep M. Dalmases, Magí Ferrando, Albert Tejero, Roman Galimany, Joan Güell i Jaume Aiguadé, entre d’altres.
Durant aquest curs es celebraren diversos cursets: d’extensió cultural, especialització agrícola, de formació moral i religiosa, de filosofia, de música, de geografia i Història, etc.
Plans d’estudi
Aquest batxillerat laboral constava de cinc cursos de grau elemental i dos de superior ( l’últim, -d’especialitat avicultura- es va concedir el curs 63-64) i va estar vigent fins al curs 1972-73. S’hi accedia a partir dels deu anys, després d’haver superat un examen d’ingrés. La seva importància, des de la perspectiva actual, rau, sobretot, en el fet que d’aquesta manera s’iniciaven els estudis públics de batxillerat a la ciutat de Valls, uns estudis que, amb els canvis corresponents als diferents plans, han tingut una continuïtat fins a avui a l’Institut Narcís Oller.
El curs 1967-68, coexistint amb l’Institut Laboral que ja s’anava extingint, va començar a impartir-se el batxillerat general, i l’Institut Laboral passà a denominar-se Institut Tècnic d’Ensenyament Mitjà. Aquest batxillerat constava de 4 cursos de nivell elemental i dos de nivell superior, i el COU (curs d’orientació universitària) que començà a l’Institut el curs 1973-74. A aquest batxillerat general s’hi accedia igualment a partir dels deu anys.
Les primeres noies entraren a l’Institut amb el batxillerat unificat general (BUP) el curs 1967-68, si anaven a classes separades dels nois. El curs 1971-72, amb la implantació del batxillerat superior, començaren per primera vegada les classes mixtes.
El curs 1975-76 va iniciar-se el pla d’estudis de la coneguda com a Llei general d’educació del 70, que allargà l’educació bàsica obligatòria (EGB) i fixà l’entrada dels alumnes als instituts a partir dels 14 anys. Llavors, el centre es denominà Institut Nacional de Batxillerat i, a partir del 1981, Institut de Batxillerat. El BUP de tres cursos i el COU d’un curs formaven aquest pla d’estudis secundaris, que va estar vigent fins al curs 1998-99.
Els cursos 1984-85 i 1985-86 l’Institut fou centre pilot de l’aplicació parcial de la reforma educativa. El curs 1986-87 els grups del batxillerat experimental passaren al BUP.
El curs 1996-97 es va començar a aplicar la LOGSE amb l’ESO (educació secundària obligatòria) de quatre cursos -a partir dels dotze anys- i el batxillerat de dos -a partir dels setze. Aquest pla d’estudis va coexistir tres anys amb l’anterior fins que va estar completament implantat el curs 1999-2000. L’IES Narcís Oller imparteix des dels inicis del nou sistema totes les modalitats de batxillerat.
