Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

3.- La Mare
Aquesta ha estat la meva família

3.- La Mare 

ADELINA SOLÉ GUINOVART

Nasqué a Valls, al carrer de Sant Pere (carrer de la Figuereta), el dia 3 de setembre de 1917. Era filla de l’Anton Solé Vallverdú i de la Teresa Guinovart Pomés, ambdós naturals de Valls. Va ser la segona filla del matrimoni, però en aquell moment era filla única, ja que la primera morí al poc temps de néixer. Dos anys després va néixer la tercera filla, la Montserrat. Era una família molt llarga ja que el pare, l’Anton, tenia dos germans i dues germanes, i la mare, la Teresa, tenia una germana i un germà, més joves que ella.  El germà petit, el  Rafel, va ser el padrí de l’Adelina, però no recordava si, al jutjat, li havia posat el nom d’Adelina o el d’Adela, una confusió que durà tota la vida.

De molt petita l’Adelina ja mostrava un caràcter obert i extravertit, com la seva germana petita, deixant una empremta al veïnat on va conviure. Entre els amics de la seva edat, amb els que totes dues passaven moltes estones, hi havia dos germans que sempre les feien riure pels acudits i perquè deien que de grans serien pallassos. I així va ser. Es van convertir en els Hermanos Estrada que, durant els anys quaranta venien a Valls per la fira amb el Circo Dorado. Quan identificaven entre el públic les germanes Solé, ja acompanyades dels marits, els feien un ensurt o els dedicaven una rialla molt afectuosa.

A principis dels anys trenta deixaren el carrer de Sant Pere i es traslladaren, provisionalment, a viure al Pati. Després es traslladaren al número 11 del raval de Caputxins, actualment carrer Jaume Huguet, i on hi visqueren fins a l’any 1948. 

Les petites germanes anaven al Col·legi Cor de Maria (les acompanyava la Quimeta) on es trobaven amb la mare Evangelina, la mare Maria i les dues mares germanes i filles de la família de l’Hort del Pantano. Allí hi van fer les primeres amigues que perduraren fins al darrer dia. Després, quan es van fer més grans, a les amistats més properes s’hi afegiren amigues d’altres col·legis.

L’Adelina Solé estudià el que s’anomenava Tenidoria de Llibres, que després es va conèixer com a estudis de Comerç. També va fer formació elemental de piano. Acabats els estudis el seu pare els buscà feina a la indústria de la serradora per portar la comptabilitat -que no era gaire-, i tot el treball administratiu. El seu tarannà obert i falaguer, inherent a la genètica  de can Burguet, però que amb els anys va anar perdent, li va facilitar una bona relació amb tots els treballadors del magatzem als quals recordava molts anys després amb gran estima. Li gastaven bromes, com quan li deien: “Un dia a aquest nuvi que tens li farem caure el barret”, perquè el que ja era nuvi sempre anava cobert amb barret.          

El període de la guerra el passà amb la família, vivint en diferents masies, lluny del poble, que compartien amb altres nissagues amigues com ara la família Romeu (Ca Garí), o la família Guasch (Ca La Cabalera), entre d’altres. Foren anys durs pels sentiments i per la cordialitat; alguns dels treballadors del magatzem moriren en el front.

Un cop acabada la guerra s’incorporà novament a la feina d’administrativa fins al dia del seu casament. Els primers records que tinc d’ella són els d’una persona que transmetia molta alegria i manifestava molta felicitat. La recordo quan jo tenia tres o quatre anys quan cantava mentre feia la feina de la casa. Eren cançons populars que cantava Emili Vendrell -molt escoltat als anys quaranta-, com ara la  “Pageseta moreneta”, “La mort de l’escolà”, “El pobre pagès”, i tantes altres ara ja oblidades i que jo vaig aprendre amb ella i encara les recordo ara.

1977

Deixa un comentari

Required fields are marked *