Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

2.- El Pare
Aquesta ha estat la meva família

2.- El Pare 

Nasqué a Barcelona l’11 d’abril de 1915, al número 87 del carrer Floridablanca. Era fill del Pau Galimany –natural de Barcelona- i de l’Àgueda Soler, nascuda a Saragossa. Va tenir un germà: l’ Alfons, que era dos anys més jove.

Quan tenia 3 anys, la seva família -atiada per la creació de la indústria del pelitre i per qüestions de negocis i del cultiu d’aquesta planta-  establí la residència a Querol .

1. Avi Pau Galimany; Àgueda Soler, Pau Galimany i Roman; Roman.

L’avi, Pau Galimany Parull, havia construït una fàbrica a Valls per moldre el pelitre. Aquest edifici es trobava  darrera de l’estació de tren. Actualment, l’immoble es troba molt deixat i abandonat, lluny del que va ser una casa senyorívola preciosa i, alhora,  fàbrica de productes insecticides de l’empresa Galimany. Per aquest motiu també se la coneixia com a torre Galimany (avui com a casa de les Punxes). L’edificació és una barreja de modernisme amb reminiscències medievals, amb planta baixa i tres pisos destacant  la torre circular amb coberta cònica de ceràmica verda. L’edifici identificava la seva producció amb l’escultura d’una mosca de grans dimensions que s’exhibia al parallamps.

En aquesta primera residència Roman Galimany Soler hi visqué fins a l’any 1929 quan, en una ampliació de l’empresa, es traslladà, habitatge i empresa, al número 5 del carrer Paborde, (actualment hi ha una plaça i d’aquella època  només se’n conserva la xemeneia). Seria molt interessant que aquest element arquitectònic es pogués recuperar per a la ciutat.

2. Els avis Àgueda Soler i Pau Galimany, amb els fills Roman i Alfonso

La formació acadèmica la va iniciar  a l’edat de 4 o 5 anys al col·legi vallenc dels Germans de Sant Gabriel, on cursà la primària i el batxillerat. El pare parlava molt dels bons records d’aquesta institució i dels seus professors, alguns dels quals moriren víctimes de la persecució religiosa de 1936. Per realitzar els dos últims cursos de batxillerat superior de la branca de ciències es traslladà a Barcelona l’any 1930, a l’Institut Balmes. Posteriorment, després de superar la prova d’ingrés, entrà a la Facultat de Farmàcia, a la Universitat Autònoma de Barcelona, lloc on només va poder fer el primer curs fels del 6 d’octubre de 1934. D’aquesta universitat recordava un ensenyament eficient i modèlic. Els cursos 1934 i 1935 estudià segon i tercer a la Universitat de Barcelona. La carrera es truncà en acabar el tercer curs per l’esclat de la Guerra Civil. La reprengué el 1939 i gràcies a les facilitats que donaren, va poder acabar-la en un curs acadèmic (el 1940-41) fent  dos cursos en un.

Durant la seva etapa d’estudiant, s’afilià a les Joventuts de la Lliga Catalana, sense participació activa. Durant aquests anys anava a molts actes polítics sense identificar-se amb cap partit, la qual cosa comportava que també anés a escoltar Macià i Companys, de l’Esquerra, i d’altres de la CNT i de la FAL de la CEDA i radicals.

3. Anunci del Laboratori d’Anàlisis al Cinema Nou (autor: Alfonso Galimany Porta).

Durant els estius de l’època d’estudiant treballà a la fàbrica del seu pare en tot allò que li demanaven. Un cop esclatà la guerra va continuar treballant a la fàbrica fins que fou mobilitzat pels  serveis auxiliars. El juliol de 1938, s’incorporà al Centre de Reclutament de Tarragona. El novembre del mateix any, sense saber-ne el per què -potser degut a la seva formació científica- fou destinat a l’Escola Anti-Gas de Barcelona. En aquesta escola hi estigué fins el 13 de gener de 1939, dia en què va desertar per tomar a Valls i a on va arribar el mateix dia, a la tarda, amb un camió de soldats republicans. L’endemà, el 14 de gener, entraven les tropes nacionals a la ciutat. Posteriorment, el reclamaren davant d’un tribunal militar pel fet d’haver servit a l’Escola Anti-Gas ja que consideraven que aquesta escola era un cos privilegiat de l’exèrcit republicà, controlat en aquells moments pels comunistes. El que fou íntim amic seu, Tomás Batet i Plana, alferes provisional, li feu un aval i se’n pogué sortir. Després de la guerra continuà a la fàbrica fins que l’any 1948 s’establí com a farmacèutic, regentant la Farmàcia Cullaré, on hi feia anàlisis clíniques en l’àmbit privat i per a la seguretat social, ja que havia obtingut aquesta plaça d’analista. De l’any 1956 fins a l’any 1963 compaginà la farmàcia amb la de professor de ciències naturals, i física i química a l’Institut Laboral de la plaça del Quarter. També participà en aquests anys a la Junta de la Casa de Caritat, com a vocal; la Junta d’Acció Catòlica d’Homes, com a creient que era, i al Consell Local del Moviment, on va ser Josep M. Fàbregas qui el va nomenar. També va ocupar la presidència del Club Bàsquet Valls, fins el 1964.

Entrà a l’Ajuntament com a regidor durant el mandat de Fàbregas l’any 1957. Es presentà pel terç familiar com a candidat oficial, però resultà que s’organitzà una altra llista d’oposició, patrocinada pels tradicionalistes i els grups d’Acció Catòlica amb suport clerical, que sortí guanyadora. Llavors es presentà pel terç corporatiu -representant d’entitats- i sortí amb els vots de tots. Primer fou conseller, després se li assignà Cultura, a continuació Beneficència i president de la Casa de Caritat, i finalment alcalde interí l’any 1960, de resultes de la dimissió de Josep M. Fàbregas, fins a l’octubre en què entrà com a titular Francesc Clols.

 En aquesta primera etapa va haver de suportar l’hostilitat dels tenidors d’aigua els quals, tot i pertànyer políticament a la seva ideologia, anaren contra la seva gestió per l’obra de l’elevació de l’aigua pública. Un incident remarcable fou el fet que portés la junta de propietaris d’aigua al Jutjat de Primera Instància. A principis de febrer de 1964 deixà l’Ajuntament de Valls, però al cap d’un mes, el 4 de març, prenia possessió com a alcalde. L’acte de presa de possessió i els primers dies del seu mandat, foren boicotejats per una part del poble vallenc i part dels consellers molt propers a l’alcalde destituït, perquè no estaven d’acord amb la forma de cessament de l’anterior alcalde. En aquesta segona fase de l’alcaldia l’Ajuntament va participar directa o indirectament, de pròpia iniciativa o com a suport d’iniciatives vallenques, en una sèrie d’obres ciutadanes com ara la guarderia infantil, l’ambulatori, el Col·legi Menor, el pavelló poliesportiu, la travessia, la font lluminosa de Carles Bohigas, el monument als Castells, la Casa de Cultura, la Residència Alt Camp, la Creu Roja, el parc de bombers, el Col·legi Baltasar Segú, l’Institut Politècnic, el Polígon Industrial, el Grup d’Habitatges de Santa Úrsula, els Jutjats, el Quarter de la Guàrdia Civil, la urbanització del Passeig dels Caputxins o diverses escultures homenatge a vallencs il·lustres. En el capítol d’activitats culturals i ciutadanes cal remarcar l’establiment a Valls de l’Institut d’Estudis Vallencs, l’Escola d’Art de la Diputació, així com la celebració del 25è aniversari de la Firagost i les Festes Decennals de la Candela del 1971. L’Escola Eladi Homs és també el resultat de la seva actuació durant el mandat de Diputat Provincial que va exercir entre el 1964 i el  1979.

4. Roman Galimany i Salvador Dalí signant el Llibre d’Honor de la Ciutat.

Durant l’etapa de l’alcaldia -que durà fins a les primeres eleccions democràtiques lliures- ostentà la presidència d’algunes entitats ciutadanes pel fet de ser alcalde. Romà Galimany Soler fou alcalde fins a les eleccions municipals del 1979, i a partir d’aquest moment es retirà voluntàriament de la política activa vallenca. En total representa un període de 15 anys d’alcaldia i sis anys de conseller, és a dir  vint-i-un anys d’actuació municipal sense interrupció.

Durant els anys vuitanta va ser vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona.

 

 

7. Roman Galimany amb les primeres Policies Municipals.
9. Roman Galimany En la Processó del Corpus, acompanyat per Camilo Ferré i Blas.
11. Foto familiar: Emilio Cruz, Roman Galimany, Joan Porta; assegudes: Elvira de Cruz, Adelina Solé, Antonia Solé (1944).
12. Foto calçotada a la fàbrica insecticides: Roman Galimany, Francisco Piñol, Emilio Cruz i senyora i fill. (1943)
10. Padrins de Francisco Galimany: Roman Galimany i Merce Porta, amb la llevadora.
14. Roman Galimany Diada de Pasqua.
13. Roman Galimany.

Deixa un comentari

Required fields are marked *