L’any 1926 l’Ajuntament de Valls inicià els tràmits per portar a terme la construcció d’un Grup Escolar. Després d’obtenir part de l’hort de la Casa de Caritat per a la seva construcció, l’any 1931 encarregà el seu projecte a l’arquitecte municipal Josep Maria Vives Castellet. El Grup Escolar fou construït entre els anys 1933 i 1934.
L’arquitecte Vives va projectar un edifici marcat pels nous corrents pedagògics, que concebien l’espai escolar com a part de l’educació. Seguint aquest corrent, l’arquitecte també va incloure en el projecte nous espais destinats a tallers, teatre, biblioteca, espais de reunions, cuina i menjador, així com dutxes (tota una novetat a la ciutat) i calefacció. També va ser molt curós amb el tractament de la higiene, pel que fa a la llum natural i la ventilació amb els finestrals oberts a totes les façanes i el gran pati interior. Mentre que els terrats amb pèrgoles dels nexes que uneixen els tres cossos de l’edifici els projectà per a ser destinats com a pati de jocs dels més petits o per fer-hi jardins experimentals.
L’escola fou inaugurada en dues ocasions, l’any 1935 i el 1936, i va rebre inicialment el nom de Grup Escolar de Rafael Campalans. L’any 1938, en plena Guerra Civil, l’edifici del Grup Escolar fou habilitat com a hospital militar per a malalts infecciosos, i l’alumnat de l’escola fou traslladat a l’edifici de Sant Roc. En acabar la guerra, l’any 1939, el Grup Escolar tornà a recuperar la funció d’escola i ho va fer com a Escuela Graduada de Niños. Les nenes estaven en la seva corresponent “Graduada” a l’edifici de Sant Roc. A finals dels quaranta, es van ajuntar totes dues escoles graduades en el mateix edifici, però encara amb la separació de sexes.
L’any 1963 passà a denominar-se Grupo Escolar Mixto Nuestra Señora de la Candela que, després de diverses modificacions en el nom, l’any 1991 adoptà el nom que encara manté d’Escola Mare de Déu de la Candela, en honor a la patrona de Valls.
Entre els anys 2006 i 2009 l’edifici va patir unes obres de reforma que l’adaptaren a les noves necessitats del centre escolar, modificant força el seu interior, però mantenint l’estructura i aparença original de l’edifici.
En implantar-se la reforma educativa dels anys 70, va passar a ser Colegio Nacional Comarcal i on hi estudiaven els alumnes de la segona etapa de l’EGB dels pobles del voltant: Picamoixons, la Riba, Fontscaldes, Masmolets, el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Figuerola, i d’altres pobles com ara la Masó, el Milà i Nulles. Amb l’explosió demogràfica i industrial de Valls, a partir del 1972, i essent encara l’única escola pública de Valls, el nombre d’alumnes, aules i professors va créixer enormement. De les 12 o 13 unitats de l’any 1970 es va passar a 31 el 1975, amb gairebé 1.200 alumnes. Aleshores, i per manca d’espai, es van utilitzar aules habilitades a l’edifici de Sant Francesc, antic Col·legi de la Sagrada Família, actualment part integrant del Pius Hospital.
