La història del Club Bàsquet Valls, va començar quan Joan Güell, el 19 d’octubre de 1952, va promoure la creació de la UD Àguiles amb jugadors que provenien dels equips Frente de Juventudes, Unión Deportiva de Educación y Descanso i AAEET. El primer any, ja van arribar els èxits esportius, ja que l’UD Águilas va guanyar el campionat de Catalunya de la segona categoria B. L’any 1953-54, l’equip vallenc, en la seva segona temporada d’existència, prengué la denominació actual, va passar a anomenar-se Club Bàsquet Valls. Ja amb aquest nom, l’equip es va proclamar campió de grup de segona categoria i va ascendir automàticament a primera regional. L’any 1957-58, el CB Valls, es va proclamar campió del grup B i es va assegurar l’ascens La temporada 1958-59 competí a primera divisió catalana i la 1960-61 acabà en primera posició del grup de Tarragona a primera divisió; i a més es va adjudicar el títol de campió de Catalunya absolut. A partir d’aquest moment la junta directiva que fins aquell moment, havia actuat com a comissió gestora, va fer la constitució orgànica del Club Bàsquet Valls. L’any 1960-61, el Valls, va estar a punt de desaparèixer per problemes econòmics, que els jugadors i directius van solucionar amb una campanya de captació de socis al carrer, i així va sorgir una nova junta gestora, presidida per Joan Muret. El desembre de 1962, es va constituir oficialment l’entitat CB Valls, ja que hi havien molts socis. L’any 1963, després d’alguns problemes econòmics, fou inclòs en el grup català de la segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, on jugà sis temporades. Entre els anys 1963 i 1969, l’equip va militar a segona divisió nacional. Aquest any, l’equip va descendir a tercera divisió on va jugar fins a la temporada 1979-80, en què va perdre la categoria. Al juny del 1971 inaugurà el pavelló Joana Ballart i creà la secció femenina, que jugà a la segona divisió estatal la temporada 1978-79. El sènior masculí jugà en divisions catalanes fins que la temporada 1989-90 assolí l’ascens a segona divisió estatal i la 1994-95, l’ascens a la Lliga EBA. Els anys noranta signà un acord de col·laboració amb el Manresa Esportiu Bàsquet, de qui rebé jugadors com Paco Vázquez o Valentí Holgado. Guanyà la Lliga Catalana EBA en tres ocasions (1998, 2000, 2001). Entre el 2001 i el 2006 jugà a la LEB 2, a excepció de la temporada 2004-05, que jugà a la LEB. Per motius econòmics l’any 2006 tornà a jugar en el Campionat de Catalunya de primera categoria, tot i el parèntesi entre el 2007 i el 2009, que participà de nou en la Lliga EBA. Disposa d’escola de bàsquet i de nombrosos equips en categories inferiors.
(Club Bàsquet Valls. https://www.cbvalls.com/cb-valls)
(Club Bàsquet Valls, Gran Enciclopèdia Catalana)
ELS INICIS DE LA UD AGUILAS
Va ser obra del senyor Joan Güell – el senyor Güell – que, a suggeriments de Francisco Cartañà, jugador de l’equip Laietà de Barcelona, formaren l’equip de basquet UD Aguilas, amb els xicots més alts procedents de diverses entitats juvenils vallenques. Era una activitat plenament amateur, sense cap ànim de lucre. Va coincidir quan l’equip de futbol CD Valls havia, pràcticament, desaparegut, al perdre categoria i també per problemes econòmics insalvables. El partits es jugaven al pati de l’Escola del Treball, a la plaça del Quarter, els diumenges al migdia, en un camp de terra, que tenia el recinte de la pista de joc tancat només per una corda, que el circumdava. Es venien entrades, però no se si pagaven masses; quan arribàvem el grup d’amics del col·legi – teníem al voltant d’uns 11 o 12 anys – el senyor Güell sortia i deia, “vinga, cap dins”; el dia de classe abans del partit ja ens hi convidava. El seu tarannà feia afecció, tant a la gent gran com els petits. Segur que, aquesta desinteressada activitat pel deport a la ciutat, li va costar més d’un disgust i un cost econòmic particular. Ho mantenia gràcies a les petites subvencions que rebia d’anuncis i donacions. La gent s’entusiasmava amb l’equip, cridaven molt i protestaven més encara; la veritat és que els arbitres ho tenien mal parat, per que tothom volia que guanyessin, fos com fos, les Àguiles.
El Pavelló Esportiu Joana Ballart.
El desenvolupament de la nostra ciutat segueix en un contingut positiu i concret i tot fa esperar que el futur mantingui aquesta trajectòria, cosa que ja escapa d’aquell simple esperit material, per satisfer per complet l’ànsia de progrés dels vallencs.
Per al Pavelló Esportiu, hi tenim el bell continent. Però és que, també, tenim contingut: aquest CB Valls que arriba així, juntament amb l’assoliment de la seva aspiració, la seva més alta responsabilitat, com és la que el Pavelló no quedi -com no ha quedat en cap altre precedent dels elegits- en pura fàbrica de mamposterla i bella arquitectura.
Nosaltres, que som optimistes sempre per naturalesa, sabem que això no passarà, perquè tenim sempre fe en les obres en què la voluntat de victòria és la seva arrel. I que en la construcció del Pavelló Esportiu hi ha hagut ànsia de victòria ho demostra completament el fet que malgrat l’indecís resultat d’alguna de les moltes escaramusses que hi ha hagut, el triomf ha estat absolut i total. I ha satisfet tothom.
Tot i que per a cadascun dels seus factors, el Pavelló projecta diferent ombra i signifiqui per a ell una cosa diferent, d’acord amb el color del vidre que va fer servir el poeta per enjudiciar l’ample món. i, eixamplant la base, resultaria també curiós, indagar per aquí què és per a cada vallenc el Pavelló Esportiu. Estem segurs que el resultat oferiria unes definicions curioses i sorprenents. Però no és cas tampoc de realitzar una enquesta, perquè en definitiva el Pavelló ja és una realitat, una realitat que rebrà el recolzament, com bé se sap i es pot concretar en el programa de la seva inauguració, ampli i exhaustiu en aquest desig de lliurar el Pavelló a la ciutat, ciutat que té, en definitiva, la darrera paraula en la qüestió.
Sí, però, hem sol·licitat aquest prisma d’opinió a algunes persones representatives, que encara no estant totes les que realment són, si reflecteixen aquell dispar enjudiciament de l’obra, segons com es mira. A la nostra simple pregunta: Què significa per a vostè el Pavelló Esportiu?,
- Román Galimany Soler, Alcalde de Valls, ens ha dit: Encara que hi ha algú, encara, que pensa que l’Ajuntament només estudia números del seu Pressupost Municipal, imposa multes i pavimenta carrera, és ben cert que acull la seva tutela totes, absolutament totes les facetes de la vida ciutadana, per promoure-les i tutelares en la mesura de les seves possibilitats. El Pavelló Esportiu del C. B. Valls és, per a l’Alcalde de Valls, a banda d’una altra satisfacció, la culminació d’una de les aspiracions de la ciutat, en aquest cas l’esportiva.
Per la seva banda, D. José Torrella, President del C. B. Valls, ens va dir: Suar, molta suor, afortunadament sense sang i també sense llàgrimes, i fatigues. Remenar, ordenar, canalitzar i, també, deure en bona part, 13.000.000 de pessetes no és cosa per cantar albrícies. Però aquesta suor i aquestes fatigues estan per ben emprades, per l’obra coronada i, quina caram, perquè un hi quedarà inserida.
- José Mª Figuerola, el veterà –estem per dir el degà dels bàsquets vallencs, s’ha mirat el Pavelló com el que ha estat sempre, un forjador de jugadors: Tenir a mà l’eina que ens faltava per poder treballar en pro esport. Ens faltava des de feia molts anys; que sapiguem ara utilitzar-la dependrà del nostre entusiasme i capacitat de treball. Significa, en resum, la il.lusió que des de sempre hem abrigat tots els que hem estat vinculats al nostre Club.
I el senyor Joaquin Gelambí, flamant President de la Comissió Coordinadora del CB Valls, ens diu atent la seva coordinació que va més enllà del Club: Per descomptat, és un element o mitjà necessari per a la pràctica dels esports a Valls. Ara bé, eminentment la intenció abstracta que ens guia a tots els qui fem al CB Valls és tenir un mitjà més d’unió, participació i promoció de tots els habitants de la nostra ciutat, i és precisament a ells a qui brindem aquesta obra que Tot i estar acabada pel que fa a la seva construcció i decoració, és únicament un primer pas en l’obra de promoció ciutadana que tots ambicionem. Per descomptat que no podrem fer absolutament res sinó comptem amb la participació de tots els vallencs.
Joventut de l’A1t Camp afegeix simplement que, com sempre, les seves pàgines estan a disposició del C. B. Valls, com de totes i cadascuna de les activitats positives de la ciutat.
(Joventut de l’Alt Camp. 5.6.1971)
Pressupost i finançament
El cost estimat per la construcció del Pavelló esportiu era de 12.000.000 de pessetes.
El promotor, mecenes, d’aquesta obra era el senyor Antoni Gallardo, que aportà 4.000.000 de pessetes, compensada en la mesura del possible amb el bateig del Pavelló amb el nom de la seva senyora esposa, Joana Ballart; segueixen després en importància, la subvenció inicial de 800.000 pessetes per part de la Diputació Provincial i una altra d’anunciada de l’ordre del milió de pessetes; la subvenció aprovada recentment per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, per un import de 1.000.000 de pessetes, i la de l’Ajuntament, a la quantia de 1.000.000 de pessetes que s’invertirà en la construcció del gimnàs. La resta, fins als dotze milions de pessetes a què puja el Pressupost, ho afronta el Club mitjançant aportacions dels seus socis i crèdits a llarg termini. Com es pot deduir d’aquesta baralla de xifres, l’empresa és de notable enjundia, si es té en compte que Valls es mou sobre els 16.000 habitants, tot i que cal assenyalar que l’afició esportiva creix, sobretot a Bàsquet, seguit de la incipient i inclinació positiva cap a altres esports de sala, com l’handbol, el voleibol, l’hoquei sobre patins i el tennis, a banda dels clàssics futbol i ciclisme
(Joventut de l’Alt Camp. 29.01.1972)
A l’acte inaugural del Pavelló Esportiu Joana Ballart, com a cloenda d’or, es va celebrar un partit de bàsquet entre veterans del C.B. Valls. Durant el transcurs del mateix, el Club dedicà un sentit i emotiu homenatge a dues persones que van crear i projectar el Club: JOAN GUELL i FRANCISCO CARTAÑÁ. Amb això el Club reafirmava, una vegada més, el que sempre havia estat el lema de l’entitat, l’esforç i el voluntarisme. Cap aficionat al bàsquet pot oblidar el que van representar aquestes dues persones per a la creació, el manteniment i el desenvolupament d’aquest esport a Valls.
