Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

In memoriam Adelina Solé i Guinovart
Obituaris de la Familia ( publicats )

In memoriam Adelina Solé i Guinovart 

La cavalcada dels Reis al carrer de la Cort va ser la darrera trobada amb els vallencs. No podia ser d’altre manera coneixent  l’Adelina: un acte participatiu, en un espai vallenc, per a una diada important del nostre país; una retrobada col·lectiva amb els vallencs de sempre des del Centre de Lectura, on habitualment es reunia amb les seves amigues… Era l’entorn propici per donar l’adéu al seu estimat Valls uns dies abans de deixar-nos sobtadament… El dimecres següent el dinar habitual d’aquest dia amb el grup d’amigues, i després el silenci…

I és que sempre que els vallencs hem estat cridats a actes que enalteixen i colpeix  l’esperit de la nostra ciutat, l’Adelina hi era present. Aquesta era la seva contribució a l’impuls de la nostra ciutat a les cotes més altes. El seu Valls al que tantes vegades va demostrar la seva estima, pel qual sentia el neguit de la incertesa, que li ocupava l’ànima pel temor a la progressiva pèrdua d’identitat. Ella, filla del carrer de la Figuereta, vivint els seus primers anys en aquest indret, en un ambient humil i molt treballador. Després de viure uns quants anys davant del teatre Principal, es va traslladar al Pati, eix vertebrador del Valls històric, en una casa on hi vivien quasi vint persones… i des de feia vuit anys era sola en tota la casa.

Tot i els seus 95 anys, i una salut molt cuidada, ens va deixar de manera sobtada, sense cap signe que ens permetés presumir que la seva llum s’extingia. Va ser en la nit del dissabte quan ella, amb tanta il·lusió i voluntat per viure,  va deixar de lluitar per entrar a l’eternitat.

En aquests dies la seva absència és com una pesant sensació ofegosa. La continuem, i continuarem veient amb la seva viva imatge, participativa, il·lusionant, sense buscar protagonisme, sempre fent a la perfecció el seu gran paper secundari, però amb el seu somriure amable, que transmetia estimació a tots els que convivien amb ella. Es trobava al costat de qui necessitava un suport, d’aquells que vivien una tristesa i un dolor familiar. Era amb ells i tenia la seva paraula precisa de consol i ajut.

Aquests dies, en aquell més enllà de llum, de pau i assossec, ja haurà triat el millor seient per distingir millor si coneix el qui passa per davant seu, i haurà comprovat si la paella la fan tan bona com a Ca l’Amada. I ens farà arribar tota la seva estimació com ho ha fet en tots aquests anys en què ha estat la nostra mare.  

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *