Valls, Alt Camp, 18 de maig de 1913 — Barcelona, 6 de maig de 2019
El catedràtic Doctor Josep Maria Vidal Llenas, el meteoròleg més veterà de Catalunya, va morí pocs dies abans de complir els 106 anys, el 6 de maig de 2019.
Va ser un professor molt estimat pels estudiants que reberen el seu mestratge a la Facultat de Física, per la seva dedicació i preocupació per l’aprenentatge. El seus coneixements i la seva saviesa, així com la seva bondat i passió per la docència, perduren en la memòria d’aquesta Facultat i dels que foren alumnes seus.
Josep Maria Vidal Llenas es llicencià en Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona l’any 1934, on fou alumne d’Eduard Fontseré. En acabar, l’any 1934, juntament amb 2 companys més, tots 3 alumnes del professor Fontserè, realitzà les oposicions al Servicio Meteorológico Español, avui dia AEMet, aprovant-les amb els números 2, 3 i 4. Pel 1935 s’incorporà al cos d’Ajudants de Meteorologia, on portar a terme treballs sobre electricitat atmosfèrica; es quedà a Madrid on treballà a l’observatori del Retiro durant la dura etapa de la Guerra Civil. Allà conegué i treballà amb Duperier el qual influí en la seva línia de treball. El 15 de desembre de l’any 1936 es traslladà a València, on el govern de la República hi establí el SME, posteriorment, a finals de 1937 fou destinat a l’aeroport de Reus.
Després de la Guerra, va tornar a la Universitat de Barcelona, on simultaniejà el treball al SME amb la docència, s’incorporà a la Càtedra de Física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, configurada per catedràtics tan prestigiats com el doctor Fontserè (ja jubilat), Ramon Jardí o Isidre Pòlit. Precisament el doctor Pòlit seria el director de la seva tesi, ja que en Duperier estava expatriat, tesi que defensà l’any 1944 a Madrid “Conductividad eléctrica del aire”. Aquests anys fou predictor al Centre de Barcelona, i cap de l’Aeroport Transoceànic de Barcelona
L’any 1945, passà a ser cap de Meteorologia de la Regió Aèria de Saragossa, i cap de la Secció d’Aeronàutica de l’Oficina Central Meteorològica de Madrid. Catedràtic de Mecànica Física i Termologia a la Universitat de Granada (1948); s’especialitzà en Termologia, i l’any 1949 obté per oposicions la càtedra de Barcelona que ocuparà fins a la seva jubilació, l’any 1983.
L’any 1955 agafà l’excedència com a meteoròleg del Servicio Metereológico Nacional (SMN), dedicant-se exclusivament a la seva càtedra. Des de l’any 1961 fou membre de la RACAB. És autor d’unes 180 publicacions, moltes amb la col·laboració de la seva esposa M. Potau.
Com a meteoròleg cal destacar els seus primers treballs, com “Rafagosidad del viento en el Prat de Llobregat” (1946), “Intensidad de las lluvias en Barcelona” (1951), “Vientos de altura en Barcelona” (1944). L’any 1977 publica “Las intensas lluvias de octubre de 1940 en Catalunya” (MRACAB XLVII). Es autor, en col·laboració amb la seva esposa, la doctora Mercè Potau, del llibre “Curso de Física”, conegut com el llibre de color taronges que, amb 7 edicions, entre 1950 i 1972, és tot un clàssic pels estudiants de física de la Universitat central de Barcelona. Es coautor, juntament amb el Dr. Gandia, del llibre Problemas de física (1961).
L’any 1965 amb la mort sobtada del primer catedràtic de Física de l’Aire de la UB, professor Azpíroz (1916-1965), el doctor Vidal es va fer càrrec de l’assignatura durant el curs 1965/1966 i cursos posteriors fins a la incorporació del professor Manuel Puigcerver com a catedràtic a la Facultat. També cal destacar que l’any 1970 va rebre l’encàrrec del cap de l’Oficina Central del SMN, Josep Maria Jansà, de fer de mitjancer amb el professor Fontserè per tal veure si aquest acceptaria ser proposat pel SMN com a meteoròleg de l’any a l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM). Vidal va sondejar al gendre de Fontserè, el geògraf doctor Iglesias, que ho va acceptar sense consultar amb Fontserè, sabedor de la tossuderia del seu sogre i que a més acabava d’acomplir la centena i es trobava en delicat estat de salut. Llàstima que la iniciativa del senyor Jansà, no es va poder realitzar, ja que Fontserè va morir aviat.
En relació amb la seva activitat acadèmica, el professor Vidal va ser vici-degà de la Facultat de Ciències de la UB entre el 1962 i el 1969. Fou acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1961, entitat de la qual va ser vicepresident en el període 1984-1994. També va ser president nacional del Grup de Termodinàmica de la Reial Societat Espanyola de Física i Química (1976-1978). L’any 1976 va rebre la Gran Creu d’Alfons X el Savi.
L’any 1998 L’Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) li va realitzar un homenatge i el 22 de maig de 2013, es dedicà un homenatge al Dr. Vidal en motiu de la celebració del seu centenari. L’acte, organitzat per la Facultat de Física de la UB, on diverses entitats se’n feren ressò, com la UB o l’AEMet, va tenir lloc en el seu domicili; hi assistiren una representació de professors de la Facultat, entre els quals hi havia el vicerector de Política Acadèmica i Qualitat, Gaspar Rosselló, i el degà, Atilà Herms, així com exalumnes i catedràtics jubilats que havien estat companys de l’homenatjat. Els assistents van entregar a Vidal una placa en agraïment per la seva tasca a la Facultat i commemorativa del seu centenari. L’ACAM li va lliurar una placa l’any següent coincidint amb les Jornades Fontserè que ja no va poder recollir personalment.
El Doctor Vidal, vallenc de soca-rel, venia sovint a Valls, on compartia estones amb els amics i els familiars més propers. Tenim present la seva imatge freqüentant el carrer de La Cort, on hi vivien els seus germans, i també pels indrets del barri vell, quan no es perdia viure els endevinaments més assenyalats del seu poble enyorat.
BIBLIOGRAFIA
Manuel Palomares Calderón. In Memoriam. José María Vidal Llenas. Revista Sociedad Espanyola de Física; Vol 33, No 2 (2019)
Josep Maria Vidal Llenas. Gran Enciclopedia Catalana. 11/06/2020
Grand Cross of the Civil Order of Alfonso X the Wise. BOE-A-1976-12073
Vicente Gandia Gomar. https://es.wikipedia.org/wiki/Vicente_Gand%C3%ADa_Gomar
Arturo Dupearier Vallesa. https://ca.wikipedia.org/wiki/Arturo_Duperier_Vallesa
Boletin Oficial Ministerio del Aire, Año V.—Núm. 59 pag. 633; 22 de agosto de 1944
