Francesc Alentorn i Ballester Neix a Valls el 22 d’octubre de 1894 i mor a Barcelona el 20 de juliol de 1944. Residia a Barcelona des de l’any 1935, on es traslladar per ocupar el càrrec d’apoderat de la casa Barrau i Cia., empresa d’on ja era un alt càrrec. Tot i el seu trasllat, mai va trencar els vincles amb la seva ciutat on hi tenia moltes i molt bones relacions familiars i d’amistats. Un amant, en extrem, del seu poble natal, on li havia dedicat les seves activitats i la seva vasta cultura per donar conèixer allò tradicional i allò ric de la nostra, i de la seva, estimada ciutat. Al llarg de la seva producció literària, fou un documentat polemista pertocant a temes d’història vallenca, a la qual hi aportà interessants dades. Com a col·laborador de la premsa local adquirí un gran prestigi, principalment per les seves «Notes hebdomadàries», que publicà al setmanari «Acció Comarcal». Als Jocs Florals celebrats a Valls el 1931. amb motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, obtingué el premi d’Història pel seu treball «Els vallencs pel carrer de l’amargura», on es relata amb gran preciosisme de detalls i amb autèntic rigor històric, el procés de la vila a través de la guerra de Separació, entre els anys 1639 i 1660. Aquest treball fou publicat en un volum el mateix any 1931, i és molt interessant la seva lectura per tres motius: l’elegància de la seva ploma, el correctíssim ús de la llengua catalana i l’emotivitat de la narració. Es publicà en fascicles. Això s’aconseguí publicant l’obra al “Temps”, en fullets periòdics, fent-ne un tiratge suplementari destinat a ésser repartit entre totes les .persones que, directa o indirectament, cooperaren als Jocs Florals de 1931.
Des de «La Publicitat», de Barcelona, l’any 1930 inicià la publicació d’un seguit d’articles amb l’encapçalament «Cap a la fi d’una mentida històrica», on es posa en clar els errors que va tenir Josep Ortega i Espinós (Valls, 1813 – Barcelona 1875)* en la seva «Historia de las Esquadres de Cataluña». Això dugué a l’Alentorn a fer una denuncia pública sobre la personalitat autèntica de Veciana, fundador de les Esquadres, i manifesta que el seu retrat fou col·locat indegudament a la Galeria de Vallencs Il·lustres, puix que, com demostrà, ni tan sols és fill de Valls.
Al redós de l’Indaleci Castells sorgí un important grup d’historiadors vallencs, els quals, a través de les pàgines dels periòdics locals, dels reculls dels treballs premiats als concursos de les Festes Decennals, d’alguns llibres publicats, donaven a conèixer el fruit del seu esforç. Citem com a exemple, i amb perill de deixar-nos algú, Gabriel Nogués, Josep Massons, Francesc Alentorn, Pere Mialet, mossèn Eusebi Ribas, César Martinell, Pere Catalá i Pic, Francesc de A. Costas Jové, Fidel de Moragas, mossèn Josep Grau, Francesc Ballester, l’Eduard Castells i Oller, Francesc Blasi i Vallespinosa, Pau Mercadé, mossèn Josep Pont, Carles Magriñá, Ramon Roca i Sans, Pau Parellada, Joaquim Avellà, Josep M. Casas Homs, Ferran Casas Mercadé… Molts formaren part dels Amics de les Arts i de les Lletres, institució creada l’any 1924 al recer de la Biblioteca Popular de Valls, inaugurada l’any 1918. D’aquesta època hi ha una munió de treballs que caldria recollir, classificar i fitxar convenientment per completar la Història de Valls que encara li calen uns quants capítols.
Sempre amb moltes inquietuds nacionalistes, va participar en la constitució del consell d’Acció Catalana (1930), un partit polític, d’àmbit català i signe catalanista, que va existir al començament del segle XX. Va ser creat el 1922 al voltant de la Conferència Nacional Catalana, que agrupava elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals independents; una nova entitat de signe nacionalista sorgida en uns moments de retrobament de Catalunya. Inicialment la integraven els senyors: Rafael Marti Roig, Caries Gerhard, Francesc Alentorn, Francesc Miralles, Pere Català, Joan Valls, Francesc Magriñá, Ramon Guerra, Francesc Ollé, Octavi Roca i Isidre Fàbregas. Juny 1930. L’òrgan de premsa de “Acció Catalana” era “La Publicitat”.
En l’edició de la revista CULTURA del mes de gener de 1933 publicà un treball històric, molt ben documentat i molt ben relatat: Davallants de la jueria de Valls. Aquí ja parla del trasbals del jueus en el Tercer Reich, i només era l’any 1933. Es interesant aquest treball per que fixa les dades en que s’establiren els jueus a Valls (1283), amb els noms dels primers hebreus que figuren en el Manual d’aquell any. Es tracta d’un estudi molt valuós per conèixer la relació que tenien amb la justícia o les lleis municipals; també el caràcter dels negocis que feien. Relata de la persecució que varen patir, iniciada a Sevilla, que arribà a Catalunya: “ Algú ha pintat la feresa dels vallencs de 1391 envers els seus veïns de raça semítica carregant massa la tinta de sang. No cal sostreure res de la veritat: a Valls i en alguns llocs del Camp es perpetraren excessos contra els habitants dels calls i, sobretot, violacions de béns; però, no s’ha provat que la turba fanàtica, i alhora concupiscent, arribés a l’encebament.” Es interesant quan parla, amb força detall, de les famílies jueus que immigraren a Valls, i que perduren després d’uns quants segles.
Va morí a Barcelona, a l’edat de 49 anys, víctima d’una septicèmia iniciada en una infecció en un peu, agreujada en poc temps; aquells anys encara no hi havia la penicil·lina i les infeccions greus eren mortals. Deixa inèdits uns valuosos apunts per una història de Valls que estava preparant.
*Josep Ortega i Espinós Nasqué a Valls el 26 de novembre de 1813, i morí a Barcelona l’any 1875. Es dedicà al professorat, l’any 1846 fou nomenat catedràtic interí de Llatí i Castellà de l’Institut de Tarragona, i el 1851 se li atorgà la càtedra en propietat a l’Institut de Barcelona, on arribà a dirigir-lo del 1871 al 1875. L’obra que popularitzà el seu nom arreu d’Espanya, i especialment a Catalunya, va ésser la «Historia de las Esquadres de Cataluña», el qual, apart de la crescuda quantitat de novel·laria que conté, dona idea d’una època i retrata subjectivament la manera d’ésser dels mossos d’esquadra, institució que estudia des del seu origen, l’any 1690, fins el 1859.
Bibliografia.-
Francesc Alentorn i Ballester. Els vallencs pel carrer de l’amargura. Premi d’Història, Jocs Florals de Valls 1931. E. Castells, Impressor. 1931
Francesc Alentorn. Davallants de la jueria de Valls. Cultura 1.1.1933
https://es.wikipedia.org/wiki/Acci%C3%B3_Catalana
Obituario de Francesc Alentorn. Juventud. 20 julio 1944
