Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Eladi Homs i Oller
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

Eladi Homs i Oller 

Eladi Homs (Valls, 1886 – Rubí, 1973), va exercir sempre de vallenc allà on va anar. Des de molt jove va mostrar gran interès pel món de la pedagogia; estudià a l’Escola de Mestres treballant, posteriorment, a l’escola Mont d’Or de Barcelona. Als vint-i-un anys, el 1907, l’Ajuntament de Barcelona li assignà una borsa d’estudis per fer una ampliació dels seus coneixements, i posar-se al dia de les darreres experiències pedagògiques, als Estats Units. Inicialment, l’any 1907, a la “Universitat d’Urbana” (Illinois) i posteriorment, l’any 1908, es traslladà a la “Universitat de Chicago” (Indiana) per aprofundir en les noves corrents educatives i mètodes pedagògics. En l’Escola d’Educació, de la mateixa universitat, fou secretari del “Museu d’Història Natural”. Durant l’estada al país nord-americà no perdé la vinculació amb la nostra ciutat, publicant a la revista La crònica de Valls, diversos articles sota l’epígraf de “Cròniques quinzenals nord-americanes”. El 1909 la Societat d’Atracció de Forasters el nomenà corresponsal general de la revista als EUA.
La Crònica publicada el 14 de març de 1908 va tenir una inesperada reacció a Valls. S’hi comentava que l’Estat americà té més presents els principis de la religió cristiana que el nostre; que l’escola americana té un ambient de moralitat que està a cent llegües de la nostra primitiva i rutinària escola; i que el poble americà és més pregonament i sincerament religiós que el poble espanyol. Relata, a continuació, que havia tingut ocasió d’assistir al funeral, celebrat a l’auditori de la Universitat, del Dr. Karsten, un professor d’origen alemany i de coneguda trajectòria «infidel» o agnòstica. El president de la Universitat, el Dr. James, va fer una oració fúnebre que va impactar Eladi Homs: «una de les lliçons de moral més impressionants, profundes i oportunes […] en boca d’un seglar i distingit home de ciència, fan cent vegades més efecte i són més riques en resultats pràctics i fecunds que les paraules d’un eclesiàstic, perquè la sinceritat i el sentiment les amara i perquè tot va formulisme o interès d’ofici n’és descartat». Aquestes paraules van ofendre el sector catòlic integrista de Valls. La Veritat, periòdic setmanal catòlic local, va reaccionar contra el nostre cronista. Aquest periòdic, que havia publicat el seu primer número l’any 1907, havia nascut per promoure «tot allò que no s’oposi a la Causa Catòlica», «informar en lo concernent a l’Església i treballar en lo moviment catòlic espanyol», «obtenir la unió de los catòlics vallencs» i fer «la denúncia del culpable indiferentisme en la defensa dels interessos religiosos». El 28 de març de 1908 La Veritat acusava Homs d’ofendre els sentiments catòlics i haver escrit la Crònica del funeral del professor Kastern contra l’Església. Homs va publicar una breu nota al numero següent que va titular Me’n desdic, mostrant la seva sorpresa i dient que «no havia volgut ofendre a ningú», que en el seu escrit «no hi havia malícia, ni mala voluntat ni contra l’Església Catòlica, que és la meva mare santa, ni contra sos ministres». El seu havia estat un escrit fet «amb bona intenció».
La Crònica de Valls, mesos més tard, publicava un article, recollit de La Veu de Catalunya, sobre La vida estudiantil y otras impetinencias, relatant la seva estada a la Universitat de Chicago, que constitueix tot un entusiasta elogi de la societat i la forma de vida nord-americana, de la concepció del treball; de l’esperit i la ciutadania compartida; del servei dels estudiants a la comunitat universitària; del senzill sistema d’ajuts a l’estudiant, a canvi d’algunes hores de treball en la pròpia universitat o ajudant alguns comerciants o petits empresaris de la zona. En suma, segons l’autor, «una civilització que és immensament superior a la nostra». Homs acaba aquella Crònica convidant els joves a visitar aquelles universitats i a «fer-ho ara ja!»
El pensament pedagògic d’Eladi Homs va canviar en el transcurs del temps, en funció de la situació social i política a Catalunya. Havia tornat dels Estats Units profundament impregnat pel pragmatisme, però no solament des del punt de vista pedagògic (J. Dewey o W. James…), sinó per la seva característica de filosofia de la vida. Per ell, calia “fer pedagogia d’aula”, tenir “gent que vulgui fer i faci, no que només llegeixi pedagogia moderna”. Tornaria a Barcelona l’any 1910, a petició de Joan Bardina, pedagog i periodista, per fer-se càrrec de la direcció de l’Escola de Mestres, institució que havia entrat en una profunda crisi per la situació i el clima social i polític del país. Una tornada condicionada, en bona part, per les conseqüències de la Setmana Tràgica i l’anticlericalisme que vivia Barcelona el juliol de 1909. Aquesta situació el va sumir en un cert desconcert inicial, en trobar-se un país “desordenat”. El clima social català no era propici a la proposta d’experiències inspirades en el model nord-americà. Es dedica a escriure tractats sobre pedagogia, un dels més importants va ser Escriptura Pràctica Norteamericana, que és el recull de deu quaderns que revolucionarien els sistemes utilitzats al nostre país per aprendre a escriure. Aquests quaderns van aconseguir la medalla d’or a l’exposició d’higiene escolar de Barcelona, l’any 1912.
Fou nomenat director de la Revista de Educación (1912), en la qual publicà, l’any1913, La doctrina de la educación nacionalizadora, La publicació periòdica i Quaderns d’Estudi (1921).
Fou membre del Consell de Cultura de la Mancomunitat durant l’època de Prat de la Riba, des d’on influí per l’establiment a la nostra ciutat de la Biblioteca Popular. Fou fundador i director de les primeres Escoles d’Estiu per a mestres (1914 -1916) i secretari i vocal tècnic del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona. Des d’aquest càrrec fou un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Col·laborà, entre altres publicacions, a La Cataluña (1908 – 1910), La Veu de Catalunya (1913 – 1916), La Mainada (1921- 1923) i València (1913-1914). Durant la Segona República fou secretari del Butlletí dels Mestres.[1]
En 1911, un any després d’haver retornat dels EUA publica l’article “L’educació escolar” a la Revista d’Educació, on descriu les característiques del basketball (bàsquet), esport que recomanava per a les classes d’Educació Física. Per aquestes dates col·laborava amb l’Escola Vallparadís de Terrassa. L’any 1912 va convèncer el seu director i amic, l’Alexandre Galí, que introduís el bàsquet[5] com a matèria pedagògica esportiva i aquest, amb l’ajuda del professor Artur Martorell, va decidir construir cistelles al pati de l’escola i començar a practicar-lo el 1912.
Superada la Guerra Civil, feu en orris tot el projecte de la pedagogia catalana i, per tant, el d’Eladi Homs, que fou apartat de la seva activitat, com altres mestres, pedagogs i professors universitaris catalans (Artur Martorell, Isidor Boix i Chaler…), per la “Comissió Depuradora del Magisteri de Barcelona”, i apartat del cos de funcionaris de l’escola pública de la Generalitat de Catalunya. Va d’haver de guanyar-se la vida treballant en acadèmies i escoles privades i donant classes particulars a Gandesa i Montblanc. Havia estat col·laborador de la revista CULTURA.
El dia 18 de març de 1973, als 87 anys d’edat, va morir a Rubí (Vallés Occidental) el senyor Eladi Homs Oller. El senyor Homs havia dedicat la seva vida a la pedagogia. Valls li va dedicar el nom a un carrer de la ciutat i a una escola.

Bibliografía.
Salvador Carrasco Calvo. Eladi Homs Oller: la mirada internacional de l’escola catalana (1907-1917). cdl.cat
Josep Gomis Martí. Eladi Homs, el meu mestre. Quaderns de Vilaniu, 40: 31-38 (2001)
Crònica de Valls, 14 març 1908, 2.
Crònica de Valls, 2 maig 1908,1-2.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Eladi_Homs_i_Oller
Eladi Homs i Oller. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Història del bàsquet a Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 2012.

Deixa un comentari

Required fields are marked *