Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

PIUS  HOSPITAL
Vida Municipal contemporània

PIUS HOSPITAL 

Ho puc dir, i així ho penso. Tot i haver estat en el govern local de CiU que, sortosament per a l’Hospital de Valls arribà a governar la Generalitat en l’etapa que s’ha conegut com el govern del tripartit, ja he comentat en un altre document la mala impressió que  extraguérem de la visita que l’alcaldessa i jo férem al conseller de sanitat de CiU, el senyor Xavier Pomés.  Més d’una hora d’espera per ser rebuts, una visita molt breu per confirmar-nos la negativa del govern d’encarrilar la reforma del Servei d’Urgències del Pius Hospital. Una desconsideració molt greu.

De resultes de l’entrada de CiU al govern municipal jo havia estat nomenat president del Consell d’administració del Pius Hospital de Valls el mes de juny de 2003. No tenia cap informació de com es regentava el Pius Hospital; ràpidament vaig detectar que era un cosmos molt polititzat i amb molt desconeixement de l’objectiu mèdic per part de la majoria del representants polítics. Per a desgràcia meva, els assessors que m’assignà l’alcaldessa per tal que m’instruïssin en la situació hospitalària anaven molt carregats de documents però molt lleugers del que és un hospital; per tant, l’aterratge fou llarg i problemàtic mentre vaig confiar en aquests assessors. El Dr. Albert Pons era gerent de l’hospital des de finals de maig de 2001 pel cessament de Gabriel Fortuny. La relació amb el gerent va ser exquisida i sempre atent a tots els suggeriments, encertats i equivocats, que li feia arribar, més per la meva lenta incorporació, degut a la manca de coneixements de l’hospital i el seu entorn. El Dr. Pons, a més de gerent, era metge assistencial de medicina interna i, per tant, havia de retre comptes seu cap de servei.

La dinàmica encallada de l’hospital recomanava una renovació del grup directiu de l’hospital. Així, fruit d’haver rescindit el contracte de Consultoria i Gestió que l’hospital de Valls tenia subscrit amb el Consorci Hospitalari de Catalunya, el maig de 2004 Dr. Albert Pons va ser substituït pel Dr. Julio García Prieto en la gerència. El Dr. Garcia Prieto havia treballat, coincidint  en la meva època, a la gerència de l’Hospital Germans Trias i Pujol, després al Joan XXIII de Tarragona i, posteriorment, al de la Verge de la Cinta de Tortosa, on acabava de rescindir el seu contracte.

El relleu de gerència es va traduir en la remodelació del quadre directiu. Anton Cartanyà va ser nomenat director assistencial. Els canvis introduïts des de la gerència i aquesta direcció foren qüestionats per l’Associació Professional de Facultatius del Pius, presidida pel doctor José Manuel Vicente, que demanava la dimissió de Cartanyà.

El Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls (13-4-2005) donà suport al Dr. Cartanyà mitjançant l’edició de la següent nota:

“El Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls arrel de les notícies aparegudes als mitjans de comunicació al llarg dels darrers dies, que ha provocat una situació de preocupació social i mala imatge del centre,  manifesta:

  • El  suport unànime al gerent i l’equip de direcció en la tasca que està portant a terme, per tal d’aplicar polítiques de millora organitzativa que ajudin a refermar el posicionament estratègic i competitiu del Pius.
  • El suport explícit a la persona del director assistencial,  el Dr. Anton Cartanyà i Benet, que des del seu nomenament al càrrec, el mes d’octubre de 2004, ha portat a terme una política d’avaluació i quantificació de resultats, coherent amb els objectius establerts, i ha estat sotmès a una política de desprestigi personal injust.
  • El Dr. Anton Cartanyà, a petició pròpia, serà rellevat del càrrec per no ser l’excusa per a la no implementació del model assistencial projectat. El Consell li agraeix la seva tasca i implicació amb la institució, i amb la voluntat de no prescindir de la seva valuosa capacitat de gestió se li ofereix seguir vinculat a la direcció com a Director de Programes, donant pas  al nou director assistencial,  el Dr. Xavier Oliach i Güell.
  • El consell interpreta que les tensions actuals s’entenen com a diferències de criteri a l’hora d’implementar el nou model assistencial aprovat per aquest Consell. Des d’aquest òrgan es vol agrair la professionalitat i entrega de tot el col·lectiu de treballadors del Pius per la feina ben feta que ha conduït el Pius als nivells de qualitat de servei i de reconeixement que té entre la població, i que no ha de veure’s afectats amb una problemàtica com l’actual.
  • El Pius Hospital de Valls  té per endavant importants projectes de millora que han d’assegurar i refermar el seu lideratge en la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris en l’òptica del futur ens territorial, d’acord amb el que preveu el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La línia prevista i els objectius assistencials i organitzatius que es pretenen implementar estan recolzats pel mateix Departament de Salut i s’està treballant amb el seu suport a l’hora de definir els nous  projectes.
  • Es disposa dels recursos humans, materials i tècnics adequats per dur a terme una pràctica assistencial de qualitat, i d’una plantilla de professionals de reconeguda vàlua, que és un dels seus valors més importants i distintius d’una institució innovadora i referent.  Per tant, des del Consell no es tolerarà el descrèdit públic interessat -ni de la Institució ni dels professionals-, tal com ha succeït aquests darrers dies, que ens pot abocar a generar desconfiança en la població assistida.
  • S’han de valorar molt positivament les millores en les infraestructures que s’han de portar a terme d’acord amb el Pla Director, que suposen un estímul per donar un millor servei als ciutadans. Aquestes millores suposen la inversió més important al Pius Hospital des de la seva inauguració.
  • Aquestes millores però,  han d’anar acompanyades d’un esforç de gestió que optimitzi el funcionament, i de la implementació de mesures organitzatives que millorin l’accessibilitat i la resposta de qualitat als ciutadans.

Des del Consell d’Administració donem el nostre suport a la línia seguida per l’equip de gestió i apel·lem al diàleg constructiu amb el Comitè d’Empresa i l’Associació Professional de Facultatius, per tal de canalitzar les seves demandes per la línia de comandament prevista, evitar la politització de les decisions de gestió, i assumint la línia directiva designada pel Consell per tirar endavant el projecte d’Hospital que tots volem.”

A finals d’abril, el Dr. Cartanyà presentava la dimissió com a director assistència, que havia demanat en reiterades ocasions a la direcció del centre, i la feia efectiva el dimecres següent en el Consell d’administració. Des del seu nomenament al càrrec, l’octubre de 2004, s’havia compromès amb la implementació del model assistencial que s’havia projectat, amb un treball d’avaluació i quantificació de resultats, coherent amb els objectius establerts, i va ser sotmès a una política de desprestigi personal injusta; seguí vinculat a la direcció com a director de programes.

El nou director assistencial, el doctor Xavier Oliach i Güell, era el sotsdirector de l’hospital Joan XXIII, amb un perfil personal i professional adequat a les necessitats  del Pius.  La seva contractació fou possible gràcies a un acord amb l’Institut Català de la Salut. S’incorporà el 2 de maig de 2005.

 

Sota el govern del tripartit

Un cop constituït el govern tripartit, fou una benastrugança en què confluïren per treballar en benefici de l’hospital persones procedents de diferents opcions polítiques i diferent ideologia, com la consellera de Sanitat, la senyora Marina Geli del PSC; el conseller de Dependència i Serveis Socials, el senyor Jordi Tous d’ERC; el gerent i Dr. Julio Garcia Prieto;  el delegat territorial de Sanitat, el senyor Josep M. Sabaté del PSC, i jo mateix, del govern de la ciutat del grup CiU. Un ventall de representacions amb diferent ideologia, però amb un objectiu únic i prioritari: dotar l’hospital de Valls de les prestacions i de la infraestructura per atendre amb qualitat a les persones de les dues comarques. El que hauria de ser un hàbit en les administracions públiques aquí semblava una raresa, perquè no és un costum que diferents tendències polítiques treballin lligades per un objectiu comú: la salut i el benestar de les persones.

En poc temps s’assoliren molts objectius que situaren el nostre hospital al capdavant dels hospitals comarcals, com ho deia la consellera Geli, que posava el Pius Hospital com a exemple de treball a l’hora de posar al dia els serveis hospitalaris.

No sols era la valoració de la consellera Geli. Uns mesos abans de  cada cita electoral, i també periòdicament, des de CiU es feien unes enquestes als ciutadans per conèixer la seva valoració sobre el govern de la ciutat i també la tendència en els propers resultats. Una de les preguntes era quina actuació els satisfeia més de tot el que s’havia fet per a la ciutat en l’actual govern. La resposta majoritària va ser la reforma i l’assistència del Pius Hospital; no era en el pensament dels vallencs la satisfacció per la reforma i l’aparcament soterrat del Pati o la pista d’atletisme del Fornàs.

Malauradament, es produí el canvi de legislatura de l’any 2011, quan uns mesos abans havia estat elegit president de la Generalitat el senyor Artur Mas, amb el nou conseller de Sanitat, el senyor Boi Ruiz Garcia, procedent de la sanitat privada.  Així es produïa un canvi estructural en el Pius Hospital:  relleu del consell d’administració, amb l’alcalde, senyor Albert Batet, president del consell, canvi de gerència i d’alguns responsables d’àrees de l’hospital. Semblava impensable que es trunqués la dinàmica evolutiva de l’hospital, canviant radicalment l’esperit que havia imperat en els darrers vuit anys. Es va passar de gestionar amb criteri mèdic a imposar-se un criteri economicista. La conselleria de Sanitat no donava el suport, ni de bon tros, que rebia amb la consellera Geli, es retallà la compra d’activitat per part de la Generalitat, un fet que suposà menys ingressos i més llistes d’espera; això comportà reduir costos, personal i activitat de l’hospital. La política de servilisme del senyor Batet envers els dictats del conseller Boi Ruiz, un conseller nefast per a la medicina pública, imposava fortes retallades. El president del consell d’administració -a la vegada alcalde-, en lloc d’enfrenar-se a la política regressiva del conseller i defensar la compra d’activitat del nostre hospital, claudicava fidelment a les directrius imposades pel partit, carregant sobre alguns dels directius de l’hospital el demèrit que implicava aquest servilisme partidista.

Però ja tindrem ocasió de parlar-ne més endavant i comentar el desgavell del mandat del conseller Boi Ruiz i tots els que acceptaren incondicionalment les seves propostes.

 

Projecte de reforma del Pius Hospital

Podríem dir que administrativament començà en un plenari de l’any 2004.

Transcripció de l’acta del plenari del dia 22 de març, en què s’autoritza la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls per a la concertació d’un préstec:

“Autorització a la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls per a la concertació d’un préstec. Intervé el Sr. Galimany efectuant la següent intervenció literalment transcrita: En el mes de juliol del passat any, en què es va completar el dossier per a la sol·licitud d’un préstec a l’Institut Català de Finances, es va fer l’entrada oficial d’aquest estudi a l’Institut perquè en fes la revisió i aprovació del seu contingut. Era el 16 de juliol, i es presentava en nom de SAM Pius Hospital. Així, passat el mes d’agost, a la Gerència del Pius Hospital arribaven, de manera successiva, suggeriments per part dels tècnics de l’Institut Català de Finances a fi de que s’aportessin o es modifiquessin dades per tal de completar correctament el contingut del projecte. Va ser un treball de col·laboració entre els tècnics de l’Institut Català de Finances i els administradors del Pius, amb la col·laboració dels serveis jurídics i econòmics de l’ Ajuntament de Valls. El 17 de novembre de 2003 es va fer un canvi d’entitat passant a ser la Fundació Pública Municipal Pius Hospital pels avantatges en la deducció de l’IVA. Així vàrem arribar pràcticament a les dates de les eleccions autonòmiques en què, completat correctament el projecte, el següent pas era un informe favorable del Servei Català de la Salut a l’Institut Català de Finances. Això no es va tramitar per l’aturada administrativa que comporta el procés electoral. Una vegada completats els nomenaments a la Conselleria de Sanitat, el Gerent del Pius Hospital i jo vàrem visitar al senyor Manté, nou director del SCS, i al senyor Enric Agustí, que continua en el SCS, ara com subdirector i que, per tant, ja coneixia tot el procés que es va seguir en el nostre projecte. Van comunicar-nos que indagarien en quin punt estava aturat i el posarien en marxa ràpidament. I així va ser. Als pocs dies van comunicar que l’informe favorable del SCS havia sortit cap a l’ICF, i uns dies després els tècnics de l’ICF van fer saber a la gerència de l’Hospital la seva conformitat i que ens comunicarien les condicions amb què es feia el préstec, per la seva revisió i conformitat, anunciant a la vegada l’entitat bancària que ho tramitaria. Aquestes condicions eren pràcticament les que nosaltres vàrem negociar i que consideràvem assumibles per a l’economia del Pius. Cal dir que assumim el projecte confeccionat fa més d’un any per a la remodelació i ampliació d’urgències i que, ara cal fer el projecte definitiu per a la remodelació de l’àrea de quiròfans, ja que d’aquest apartat s’ha fet una estimació del pressupost.

Àrea d’Urgències: 1.145.887,48 euros -El servei d’urgències ha quedat insuficient i per això el projecte inclou l’ampliació tant per la muralla de Sant Francesc com per la zona ocupada actualment pel celobert interior del Pius. Això suposa doblar l’espai de l’àrea d’urgències que, després de les obres, passarà a tenir una superfície de 648 metres quadrats. L’ampliació suposa un salt qualitatiu en l’atenció i confortabilitat dels pacients i una millora de la seva intimitat. Es substituiran els actuals boxes separats per cortines que es convertiran en habitacions més àmplies. S’augmenta el nombre d’espais d’atenció: dels tres boxes actuals per a tractament i reanimació es passarà a un total de sis; i els dos espais d’observació s’augmentaran fins a sis. Això permetrà reduir les esperes a urgències. S’incrementen fins a quatre les zones de triatge de pacients per poder disminuir el nombre de lliteres als passadissos i evitar així la sensació permanent de col·lapse i la manca de confidencialitat i intimitat.

Bloc quirúrgic: 408.410,17 euros -Les obres comporten l’ampliació de la zona de quiròfans que passarà dels 651 metres quadrats actuals a 806. Actualment hi ha una sala de parts i tres quiròfans. Les obres inclouen la reforma integral per dotar el servei de quatre quiròfans complerts, un dels quals s’utilitzarà, quan es requereixi, com a sala de parts. El projecte arquitectònic contemplarà la millora dels circuits tant de pacients, professionals, com materials per adaptar-se a les normes de control i seguretat que requereix el bloc quirúrgic. Quedarà separada completament la comunicació entre el que s’anomena zona bruta de la zona neta. Es replantejarà la sala de reanimació que es troba a hores d’ara mal ubicada.

Climatització integral: 1.129.563,67 euros -La instal·lació d’aire condicionat a tot el Pius Hospital permetrà augmentar la qualitat hotelera del centre i les condicions de confortabilitat tan pels usuaris com pels professionals del centre.

Remodelació conjunt ascensors: 245.044,80 euros -Els ascensors que es van instal·lar al Pius, amb el pas dels anys han reduït efectivitat en haver d’efectuar-hi constants reparacions, la qual cosa provoca alteracions en el ritme de treball i queixes entre els usuaris. Els nous ascensors permetran el transport de lliteres i llits, actualment molt dificultosa. En la reunió que va celebrar la Junta del Patronat de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital el dilluns passat dia 15, es va presentar i aprovar el pressupost per a l’any 2004. També es va aprovar l’operació de crèdit i es sol·licita a l’Ajuntament de Valls la seva aprovació. Per això es presenta el següent dictamen de la Comissió Informativa de Règim Interior i Governació.

Sotmès el dictamen a votació s’aprova per unanimitat adoptant-se el següent acord: Vist l’acord adoptat per la Junta del Patronat de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls en la seva sessió del passat 15 de març, pel qual s’acorda la concertació d’una operació de préstec amb les següents característiques: Import: 2.928.906,14 €. – Entitat: La Caixa – Termini: 22 anys d’amortització més 24 mesos de carència. – Tipus d’interès: Euríbor trimestral + 0.50 % – Comissió d’obertura: 0.05 % – Comissió d’estudi: 0,05 % – Comissió d’amortització o cancel·lació anticipada: 0,10 % – Avalat per l’Institut Català de Finances – Destí: Servei d’urgències, bloc quirúrgic, ascensors i climatització del Pius Hospital.

Atès que l’Institut Català de Finances està en disposició d’avalar l’esmentat préstec, proposant la seva concertació amb “La Caixa”. Atès que la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls té la naturalesa d’Organisme Autònom de l’Ajuntament de Valls. Atès que en aquests moments s’està tramitant el pressupost general de l’Ajuntament de Valls per l’any 2004.

Vista la proposta de pressupost de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls aprovada per aquest Patronat. Atès que per a la concertació del préstec és preceptiva l’autorització del ple de l’Ajuntament. Vistos els articles 49 i següents de la Llei 39/1988, Reguladora de les Hisendes Locals, i art. 203 del Reglament d’Obres, activitats i serveis dels Ens Locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny. Vist l’informe emès per la Secretaria i intervenció, així com la legislació aplicable, el Ple adopta el següent acord:

PRIMER: Autoritzar la concertació d’una operació de crèdit per part de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls, amb les següents condicions: – Import: 2.928.906,14 €. – Entitat: La Caixa – Termini: 22 anys d’amortització més 24 mesos de carència. – Tipus d’interès: Euríbor trimestral + 0.50 % – Comissió d’obertura: 0.05 % – Comissió d’estudi: 0,05 % – Comissió d’amortització o cancel·lació anticipada: 0,10 % – Avalat per l’Institut Català de Finances – Destí: Servei d’urgències, bloc quirúrgic, ascensors i climatització del Pius Hospital.

SEGON: Manifestar el compromís de l’Ajuntament de Valls d’assegurar durant tota la vida de l’operació de préstec que en el seu pressupost, i en el de la Fundació Pública Municipal Pius Hospital de Valls, hi haurà consignació suficient per fer front a les càrregues financeres i amortitzacions que es derivin del préstec a concertar.

TERCER: Abans de la concertació del préstec s’haurà de procedir a l’aprovació del pressupost per a l’any 2004., amb la previsió expressa d’aquest préstec.

QUART: Fixar com a garantia del préstec els drets de cobrament derivats dels ingressos procedents del Concert amb el Servei Català de la Salut.

CINQUÈ: Una vegada formalitzat el préstec, s’haurà de trametre la documentació preceptiva a la Direcció General de Política Financera.

En el torn d’explicació de vot intervé el Sr. Francesc Moreno agraint l’explicació del Sr. Galimany, que ha ajudat a entendre tot el procés. Manifesta que el vot del grup municipal socialista ha estat decididament favorable per diferents qüestions. Així, en el moment de la construcció del Pius Hospital la dotació pressupostària per a la inversió va ser precària provocant que la qualitat que de la infraestructura generés preocupació d’una manera constant. Amb la dotació de recursos que s’aprovà es podrien suplir les deficiències inicials posant punt i final a una llarga etapa en la qual, tant l’Ajuntament de Valls com la Fundació Pública Municipal Pius Hospital, han estat cercant ajuts i solucions. Manifesta el Sr. Moreno la satisfacció per la qualitat de pla director del Pius Hospital dissenyat ara fa dos anys, que és precisament el que justifica el finançament que ara s’aprova. Un altre motiu de satisfacció, segons el Sr. Moreno, és que les propostes ofertes durant molts anys per la Generalitat de Catalunya no eren del grat de l’Ajuntament, com per exemple, quan es va plantejar la creació d’un Consorci en el qual la Generalitat hi tindria una participació del 51 per cent. El tercer motiu de complaença pel Sr. Moreno és que s’ha fet un bon treball per part de l’actual govern municipal i dels tècnics del Pius Hospital, però manifesta que és cert que fins ara amb un nou govern a la Generalitat no s’ha pogut arribar a un acord. Finalment, el Sr. Moreno fa dues consideracions: per una banda l’autorització està condicionada a l’aprovació del pressupost i en conseqüència s’hauria d’accelerar el procés per a la seva aprovació. Per una altra banda l’obra no serà de fàcil execució malgrat que els consta que ja s’estan buscant solucions als problemes que generarà aquesta intervenció en la gestió de l’hospital. El Sr. Moreno conclou la seva intervenció oferint idèntica col·laboració com la que han aportat fins a aquest moment en aquesta qüestió.

 

INICI DE LES OBRES DE REFORMA DEL PIUS HOSPITAL

El primer acord fou traslladar tot el grup de gerència i direcció de la seva ubicació a les dependències de l’antic hospital. Es recuperava un espai important, incloent el faraònic despatx presidencial, que jo mai vaig utilitzar; així podia ampliar-se i donar un espai digne al reformat Servei de Rehabilitació que s’havia projectat. En la planta baixa del centre sanitari -amb una superfície de 470 m2 i un cost de 180.000 €, i amb una inversió addicional de 28.000 € en l’adquisició de maquinaria i mobiliari-, s’eliminaren totes les barreres arquitectòniques, garantint la intimidat dels pacients en uns vestuaris dintre del servei, i dotats d’uns banys per a discapacitats, des d’on es pot accedir a la sala de tractament sense passar pel vestíbul d’entrada.   Es separà la sala d’hidroteràpia i els boxs on els pacients reben una teràpia individual. La sala té una part que dona al pati del convent, amb cristalleres, que li proporciona molta lluminositat. La consellera Marina Geli va inaugurar aquest servei remodelat el dia 22 de juny de 2006, amb motiu de la visita que feia a la nostre ciutat per signar el pacte de salut, i on va garantir la continuïtat de les obres programades, així com el finançament econòmic al Pius: “Durant un temps es va permetre a molts hospitals de la xarxa pública deixar de pagar la quota patronal de la Seguretat Social per insuficiència financera i, per tant, la situació d’endeutament no es pot imputar a l’Hospital de Valls sinó a una insuficiència del sistema sanitari del departament de Salut.”

Un cop inaugurat el Servei de Rehabilitació, es recuperà l’espai que ocupava anteriorment per instal·lar-hi, provisionalment, el Servei d’Urgències mentre es construïa el que seria l’espai definitiu.  Les instal·lacions provisionals  disposaven d’una sala d’espera més amplia de la que es disposava fins ara, quatre boxes de triatge, vuit boxs generals, control d’infermeria, tres llits d’hospital de dia, una consulta de ginecologia i un tub de connexió amb el laboratori que permetia el transport de mostres dels pacients per ser analitzades. S’havia pensat que el temps d’utilització d’aquest servei provisional seria de vuit mesos, però sorgiren problemes en el subsòl de la muralla de Sant Francesc i es retardà l’acabament de l’obra d’ampliació i condicionament del Servei d’Urgències.

La muralla de Sant Francesc va haver de ser tallada al trànsit a mitjans de desembre, quan aparegueren esquerdes al paviment com a conseqüència de les obres de reforma del servei d’urgències.  El cost per la reparació dels danys fou finançat per l’empresa constructora del projecte de reforma, ja que aquesta no va preveure l’impacte que podia tenir en el terreny el moviment de terres que s’havia de fer. Es reforçà l’estructura del paviment i les obres al servei d’urgències continuaren amb tota normalitat i segons el calendari previst.

Simultàniament a tot aquest procés de reformes, el Pius Hospital es desvinculava del Laboratori de Referència de Catalunya i enviava a analitzar les mostres al Laboratori Clínic Tarraco. A partir de l’1 de març de 2005 s’establí un conveni amb l’Institut Català de la Salut i l’empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut. Aquest laboratori es troba en el complex sanitari de Joan XXIII, on el CAP Dr. Sarró ja hi enviava les mostres. El canvi de laboratori representà un estalvi del 8 per cent i, a més, els informes de laboratori entraven en una base de dades comú amb el CAP Dr. Sarró. Així, els dos centres disposarien de la mateixa informació. Fins ara, el Pius era l’únic hospital de la demarcació de Tarragona que enviava les mostres de sang i orina a Barcelona per ser analitzades, amb tots els inconvenients que això representava. En el laboratori del Pius Hospital es seguien realitzant les analítiques d’urgència i les més bàsiques. La direcció de l’hospital també tenia en cartera recuperar el cent per cent d’activitat del laboratori, la que tenia abans que fos mig desmantellat, però aquesta idea es deixà aparcada per recuperar-la una vegada haguessin acabat les reformes.  Això seria al final de la següent legislatura.

Foren uns messos de molta activitat renovadora. En aquest mes d’abril de 2005 s’estaven instal·lant tots els elements per dotar de climatització tot l’edifici de l’hospital, amb la previsió de finalitzar l’obra i entrar en servei a finals de l’any 2005. A principis del mes de maig estaven actives les urgències provisionals.

L’hospital disposava d’un equip molt competent d’informàtics. El seu treball es reflectí en la innovació dels arxius documentals  i l’eliminació de la burocràcia. Així,  s’implantà el servei de sol·licitud electrònica de laboratori, que fou pioner a la província, i permetia reduir la burocràcia interna.

El programa de la reforma de l’hospital seguia el seu curs imparable. Així, el 19 d’abril de 2005 s’aprovava el plec de clàusules administratives del concurs públic per a l’adjudicació de l’obra civil per a la instal·lació dels nous ascensors al Pius Hospital. El servei d’ascensors s’havia deteriorat greument, de manera que era molt freqüent la parada sobtada a meitat del recorregut, o quedar-se sense aquest servei  durant dies, així com la dificultat per transportar els malalts en llits o lliteres.

En els primers dies del mes de març de 2008, el Pius Hospital de Valls estrenava dos nous ascensors, que substituïen dos dels quatre que ja hi havia. Es retardà la seva posta a punt  degut a certes dificultats en la seva instal·lació, pel fet d’haver d’aprofitar la caixa d’ascensor que ja estava feta feia temps i que presentava parets irregulars. Els nous ascensors, d’ús públic en general, costaren 63.500 euros. A continuació s’invertiren 116.600 euros per canviar dos ascensors més, més amplis, per a ús del personal -trasllats de persones amb cadira i llitera, bugaderia i cuina. Les obres per a la instal·lació dels nous dos ascensors s’inicià el 17 de març d’aquest mateix any. Amb aquests ascensors i l’ascensor de nova instal·lació, que entrà en funcionament el setembre de 2007. El Pius Hospital havia completat la total renovació dels ascensors.

La consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, inaugurà el 12 de maig de 2006, les obres de remodelació del Servei d’Urgències del Pius Hospital Valls, que havien tingut un cost d’1,25 milions d’euros i 130.000 més en equipament. La consellera va destacar la “millora substantiva” que s’aconseguia amb aquestes obres que ajudarien a “descongestionar” el servei i a millorar la seva “confortabilitat”, amb un disseny en el qual havien participat els propis professionals.

Les obres consistiren en una ampliació de les dependències, passant dels 326 als 801,5 metres quadrats. Entre les novetats, destacava la creació d’una àrea específica de diagnòstic per avaluar la urgència i atendre els casos més lleus; i una altra d’observació amb sis habitacions per a estades d’entre 24 i 48 hores. També es creà un espai per als pacients pendents de proves o tractaments breus, amb capacitat per a cinc persones, i la sala d’espera diferenciada entre adults i pediatria.

Les obres de remodelació començaren el juny del 2005 i s’incloïen en el pla d’infraestructures programat que s’havia d’executar entre el 2004 i el 2006, pressupostat en 3.269.755 euros.

La consellera Geli també inaugurà, en la mateixa jornada, la descentralització del servei de rehabilitació del Pius de Valls per als pacients de la Conca de Barberà. Aquest nou centre es situava a Montblanc assumint entre el 80 i el 90 per cent de les patologies que necessiten rehabilitació. Un 22 per cent de la rehabilitació que es feia a Valls provenia de pacients de la comarca. Per això, més de 250 persones es pogueren beneficiar d’aquest nou servei.

Inici de la legislatura 2007-2011

En les darreres setmanes de l’anterior legislatura tenia la idea de no continuar; l’experiència política no em va satisfer. Però com hi havia molts projectes a la vista per al Pius Hospital que permetrien un canvi important, tant en el funcionament com en l’estructura, vaig pensar que la meva obligació era continuar i donar suport a tots els tècnics que hi estaven treballant. Tant el gerent com els membres de direcció pensaren que si jo seguia hi hauria continuïtat en el projecte.

A continuació s’iniciava la segona etapa del projecte de reformes, que es realitzaria entre l’any 2007 i el 2010, que suposà la reforma integral de les plantes d’hospitalització, destacant l’àrea quirúrgica.

L’objectiu immediat  de cara al desembre de 2008 era la història clínica informatitzada, que es va assolir plenament. La millora de l’organització i la planificació incideix directament amb la millora de la qualitat, l’atenció al malalt i l’increment de prestacions mèdiques que estalvien desplaçaments als malalts.

La història clínica compartida ja era operativa al Pius Hospital l’any 2010. Aquest era un dels objectius del centre hospitalari per portar a terme aquell any, i fou el servei d’urgències el que començà a utilitzar aquest sistema telemàtic. «És un procés laboriós perquè la política de permisos és molt dura», explicava el director mèdic Salvador Pallejà, que considerava un gran avenç poder disposar d’aquest sistema, «sobretot per als pacients que venen de fora.» A la llarga, seria el mateix pacient qui tindria la clau d’accés al seu historial.

Els medis i l’estructura de treball de què disposaven a l’inici d’aquest any els professionals del Pius, ja sia nova tecnologia mèdica, ja sia servei d’informació, etc, ens col·locava en una posició capdavantera, compartint aquest lideratge amb l’Hospital Santa Tecla i en molts aspectes també amb el Sant Joan de Reus, dins de la nostra província.

Tots els vallencs som clients potencials de l’hospital i precisament no de forma voluntària. Tots hi tenim, o tindrem, alguna vivència. Aquí hi neixen nous membres de les nostre famílies i també hi passen els últims dies de la seva vida familiars nostres, amics o molts membres de la nostra comunitat vallenca.

Si no tinguéssim l’hospital ens adonaríem de la greu mancança que això representaria per a tots. Calia fer una reflexió molt seriosa per part de tots i prioritzar les primeres necessitats dels vallencs i donar suport, al menys moral, als que allí hi treballen i assoleixen una qualitat assistencial.

Així ho valoraren els familiars i malalts que feren estada, per alguna raó, a l’hospital. En una enquesta realitzada l’any 2008 per valorar el grau de satisfacció, obtinguérem uns resultats ben satisfactoris. Quan se’ls preguntava sobre diferents agents que afecten l’assistència, el tracte o la qualitat dels serveis, un 13 per cent confessava que hi estava completament d’acord, un 69 per cent simplement d’acord, un 2 per cent no sap o no contesta, i un 16 per cent en desacord.

El Pius s’havia guanyat un reconeixement d’eficiència dins del món sanitari. La consellera Marina Geli el presentava públicament com a exemple de gestió i assistència -en més d’una ocasió-, als  màxims responsables de la sanitat del nostre país.

És un fenomen humà habituar-se, en poc temps, a la millora de la qualitat de l’entorn i dels serveis i oblidar-se, sortosament, amb la mateixa celeritat de les circumstàncies i limitacions passades.

En un temps relativament curt s’assoliren tot un seguit de projectes interrelacionats que milloraren notablement la infraestructura i el condicionament de serveis de l’hospital. Només com a recordatori podríem assenyalar els Serveis de Rehabilitació, Urgències, la planta de Obstetrícia i Ginecologia, Hemodiàlisis, el nou ascensor pel desplaçament de llits i el canvi dels antics i malmesos ascensors, el Laboratori (que es va recuperar plenament l’any 2010), el Servei de Radiologia (que es completà també l’any 2010), la sala de parts i els quiròfans. El Pius Hospital també assolí l’acreditació amb el Model de Qualitat EFQM, l’any 2008, cosa que no va poder fer l’Ajuntament de Valls perquè una Comissió de Govern ho va descartar, quan ja es portaven uns messos treballant-hi. I moltes altres accions d’infraestructura dedicades a millorar les condicions, tant de treball com d’estada en l’hospital.

La descentralització de la rehabilitació a Montblanc i Alcover evitaven el continuat desplaçament dels malalts i acompanyants a la nostra ciutat. Es feren  accessibles especialitats mèdiques, com al·lergologia i el Centre de Dia per al tractament i consulta oncològica. Tot això, explicat d’una manera exageradament sintetitzada, són unes petites mostres que ens reafirmen en l’objectiu d’afavorir al malalt.

Era molt el que s’ha via aconseguit. I el més important: els vallencs i comarcans no van haver d’aportar ni un cèntim. En aquests vuit anys l’Ajuntament no va haver  de fer la mínima despesa i aportació per a l’hospital. Per tant, absoluta tranquil·litat per a les arques de l’Ajuntament pel que fa aquests vuit anys d’hospital, a diferència d’altres departaments municipals. Els usuaris cotitzaven a través de les quotes de la seguretat social i l’hospital s’autogestionava amb el suport, durant tots aquests anys, del Servei Català de la Salut. La gestió feta per la Gerència i del Comitè de Direcció va ser fonamental, un equip ben cohesionat i efectiu, artífex d’aquest equilibri econòmic i del progrés en infraestructures i organització, comptant amb la molt valuosa professionalitat i coneixements de tot l’equip mèdic, d’infermeria i de treballadors que evidenciaven, cadascú des del seu lloc, l’estima i dedicació per l’hospital.

Quedava molt per fer, sobretot en medicina, que és una ciència dinàmica que prospera dia a dia. Tots estàvem convençuts que el mètode aplicat fins ara era l’adequat: el treball continuat i en equip entre la gerència de l’hospital i els equips de la direcció Territorial; entre la direcció i els equips mèdics i de treballadors i, com fins aleshores havia estat, la confiança del Consell d’Administració vers la Gerència i el Comitè de Direcció de l’hospital que eren, realment, els que coneixien veritablement el seu treball. Era molt important evitar, a qui pertoqués, la ingerència externa que sempre ha damnejat el bon rutllar de l’hospital.

Aquestes reflexions són l’exposició, molt breu, dels resultats d’una activitat que havíem realitzat: ens posicionava en un lloc preferent, reconegut dintre de la sanitat del país. Els projectes que hi havia damunt la taula rebien el suport i reconeixement de les autoritats sanitàries del país. Calia, doncs, seguir pel camí amb la dinàmica que tants bons resultats ens havia donat.

  1. S’aprova per unanimitat l’informe de la Junta d’Accionistes de la SAM Pius

L’any 2008 s’aprovà per primera vegada -per unanimitat de tots els accionistes-, l’informe dins la Junta General de la Societat Autònoma Municipal Pius Hospital. En la junta hi eren tots els regidors de l’ajuntament. Va ser un suport unànime a la gestió i al treball que s’estava fent en l’organització i les obres de reforma del Pius.  Faig aquest incís perquè tant, en aquesta ocasió com en el que anirem explicant en les següents pàgines, observarem una actitud generalitzada de suport i aprovació al projecte de la segona fase de reforma i ampliació del Pius Hospital. Llegint els comentaris i declaracions de l’alcalde, el senyor Albert Batet, no s’entreveia el canvi de comportament envers la dinàmica que s’havia seguit durant els vuit anys de les dues legislatures. L’explicació cal buscar-la en el canvi de govern a la Generalitat, amb el senyor Artur Mas de President, i amb la nefasta política portada pel conseller de sanitat, el senyor Boi Ruiz, amb les retallades pressupostàries als hospitals i, per tant, portant-los a una dinàmica totalment contrària a la que s’havia posar en pràctica amb la consellera Marina Geli. La dependència cap a les sigles del partit i el servilisme als dictats del conseller Ruiz, en lloc de fer front a aquest personatge en defensa de l’hospital, va conduir-nos a tornar a l’època del conseller Xavier Pomés. Deplorable aquest canvi de govern a la Generalitat; el parèntesi de quasi vuit anys sense CiU en aquest govern ens va proporcionar un hospital reformat i molt ben considerat en el entorn sanitari del país. El que va venir a partir de 2011, amb el senyor Ruiz de conseller i la imposició d’un criteri economicista sobre el criteri mèdic, ho poden ponderar els propis treballadors de l’hospital. En les darreres pàgines publiquem alguns comentaris relatius a l’evolució seguida pel Consell d’Administració constituït el juliol de 2011.

Reproduïm l’informe final presentat a la Junta d’Accionistes de la SAM Pius (2008)

“La sanitat és un camp ampli i dinàmic on sempre es generen nous procediments i apareixen nous medis per ajustar i afinar més el diagnòstic. Sempre, en el nostre cas, a favor dels nostres ciutadans.

L’Hospital és la joia de la corona. Durant aquests últims anys s’han fet reformes molt importants, tant pel que fa a l’estructura i distribució dels serveis, com per l’organització i l’actualització i planificació de l’activitat pròpia d’un hospital. S’ha fet seguint la lògica d’un Pla Estratègic dividit en diferents fases per garantir una estructura equilibrada i de qualitat. Es treballa bé i de manera efectiva, passant d’una actitud estàtica a una dinàmica, per  tenir l’hospital que correspon als anys que vivim.

Voldria resumir la trajectòria del Pius Hospital durant l’any 2007 dient que s’han assolit objectius i consolidat accions iniciades des de fa dos o tres anys. És ben fàcil acostumar-se als avenços que s’implanten poc a poc, segons un pla de treball ordenat; al poc temps de gaudir-ne sembla que tota la vida hagi estat així. Seria una bona pràctica rebobinar en la memòria i recordar on érem fa ben pocs anys i on som ara, tant pel que fa a la qualitat com a l’organització de l’hospital.

A principis de l’any 2006 el Pius Hospital disposava de molt poca documentació administrativa: normatives, cartera de serveis, protocols, fulls informatius, consentiment informat, etc.

Vam trobar l’hospital amb una activitat molt baixa de tant poques com n’eren comissions hospitalàries actives. També vam trobar a faltar un Pla de Qualitat; una eina totalment imprescindible per conèixer realment com es treballa en un hospital, o en una empresa d’aquesta grandària, al servei de les persones. La implantació d’aquest Pla de Qualitat va ser, lògicament, prioritari per a tots els vessants que es van planificar en l’organització de l’hospital des de la direcció-gerència, i tot el Comitè de Direcció.

Durant el 2007 va continuar l’aplicació del Pla de Qualitat (en base al model d’acreditació del Departament de Salut). Això va comportar establir el seguiment trimestral dels plans d’acció i la potenciació del paper de les comissions existents i les de nova creació. Es va treballar en el Model d’Acreditació de Centres d’Atenció Hospitalària Aguda, basat en el model EFQM.

El procés que ha seguit l’Hospital en la preparació dels documents, que descriuen sistemàticament tots els procediments amb els que es treballa a tots els nivells professionals, ha estat excel·lent i el resultat molt positiu, ja que el nostre ha estat un dels primers hospitals en acreditar-se.  Un procés imprescindible per gaudir d’una bona organització. El Consell d’Administració li ha donat sempre el suport necessari, i la gerència i el Comitè de Direcció han estat els grans realitzadors i executors del projecte que, sortosament, tots hem impulsat, ja que és l’única i la millor via per arribar a una organització moderna, racional i efectiva.

Durant el mes de novembre, en l’avaluació externa i definitiva, l’estàndard assolit, amb més del 90 per cent dels serveis de l‘hospital acreditats, dona la certificació d’excel·lent a l’hospital i la recomanació d’una autoavaluació dels punts pendents (10 per cent) als 12 mesos. Amb aquesta dada el nostre hospital es situa entre el petit grup dels millors posicionats i per damunt d’hospitals de reconegut prestigi.  Ha estat un pas molt important com a proveïdors del Servei Català de la Salut.

Ara, l’objectiu per al desembre de 2008 és la història clínica informatitzada.

La millora de l’organització i la planificació incideix directament en la millora de la qualitat, l’atenció al malalt i l’increment de prestacions mèdiques que estalvien desplaçaments als malalts.

Els medis i l’estructura de treball de què disposen actualment els professionals del Pius, ja sia nova tecnologia mèdica, ja sia servei d’informació, ens col·loca en una posició capdavantera, compartint aquest lideratge amb l’Hospital Santa Tecla i en molts aspectes també amb Sant Joan de Reus, pel que fa a la nostra província.

Un altre aspecte que considero rellevant de destacar, és el bon clima laboral existent durant el darrer any i que, sortosament, és la dinàmica que segueix en l’any actual. Les millores laborals aplicades en la contractació  crec que han repercutit efectivament en aquest aspecte. Tinguin en compte que nosaltres som segurament l’empresa més gran de Valls i comarca, pel que fa a personal, ja que la plantilla la formen 464 treballadors, distribuïts entre l’hospital d’aguts (347), el soci-sanitari (38) i la RAC (79). La despolitització també ha millorat el clima laboral i de convivència i esperem que així continuï, deixant treballar els tècnics, que són els veritables coneixedors d’aquesta disciplina, i evitant intervencionismes que ho poden enterbolir.

Tots els vallencs som clients potencials de l’hospital i precisament no de forma voluntària. Tots hi tenim, o tindrem, alguna vivència. Aquí hi neixen nous membres de les nostre famílies i també hi passen els últims dies de la seva vida familiars nostres, amics o molts membres de la nostra comunitat vallenca.

Si no tinguéssim l’hospital ens adonaríem de la mancança que representaria per a tots. Cal fer una reflexió molt seriosa per part de tots i prioritzar les primeres necessitats dels vallencs i donar-hi el suport, al menys moral, als que allí hi treballen i assoleixen una qualitat assistencial.

Així ho valoren els familiars i malalts que han fet estada, per alguna raó, a l’hospital. En una enquesta que valora el grau de satisfacció tenim uns resultats ben satisfactoris, i quan se’ls pregunta sobre diferents agents que afecten en la assistència, el tracte, la o la qualitat dels serveis, un 13 per cent confessa que hi està completament d’acord, un 69 per cent simplement d’acord, un 2 per cent no ho sap o no contesta, i un 16 per cent es mostra  en desacord.

Malauradament tenim algunes limitacions que afecten al bon desenvolupament de l’hospital. En primer lloc cal lamentar la manca d’especialistes. La mala gestió dels darrers governs estatals ha fet que actualment no hi hagi el nombre necessari d’especialistes formats i, per tant, estem sotmesos a la política de l’oferta i la demanda. Aquest problema no afecta només el nostre hospital, sinó també els grans hospitals que tenen places d’especialistes sense cobrir. Per exemple, si un dermatòleg obre una consulta privada al carrer de la Cort, amb tres dies guanya més que amb un mes de treball a un hospital. Per tant, entre els hospitals que s’obren de nou i la dedicació a la medicina privada s’acaparen els pocs residents que es formen durant quatre anys. El problema s’agreujarà dintre de dos anys quan comenci una alarmant mancança d’infermeres que ja s’atalaia. Si no canvia la política el govern, arrossegarem aquest problema durant molts anys.

L’altre tema preocupant, fins a cert punt, és l’economia.

No a llarg termini. Però a curt termini pot portar a situacions de preocupació perquè tenim pendents de cobrament moltes i importants subvencions a les quals l’Hospital ha hagut de fer-hi front per endavant, ja que els industrials  proveïdors tenen compromesos els seus venciments  que s’han de complir, i els treballadors també cobren el salari puntualment cada mes.

Moltes vegades es parla del dèficit de l’hospital, amb una ignorància plena de com funciona el món de la sanitat. És preocupant veure que amb una frívola lleugeresa i desconeixement,  un regidor posa públicament en quarantena la gestió de l’equip gestor i directiu del nostre centre.

Actualment l’hospital no ha cobrat 1 M d’€ corresponents a una part de l’activitat de l’any 2006.

El conveni de l’any 2007 per la venda d’activitat es va signar el mes de maig de 2007 (amb algunes clàusules pendents). La regularització es va fer el mes de març d’enguany ( no se sap quan es cobrarà).

Els sous corresponents a l’any 2007 haurien de tenir un increment del 2 per cent (IPC anunciat pel govern). Ha estat del 4,2 per cent que correspon a l’IPC del 2007 i comporta un cost afegit a la partida de nòmines que es va pagar el mes de març passat (440.000 €).

Després de signar-se l’activitat corresponent al 2007 es produeix una modificació del conveni amb la XUP, que se’ns diu que es reintegrarà des del Servei Català de la Salut. D’aquest increment s’ha pagat el 87 per cent; queden per cobrar 200.000 €.

No s’ha pagat l’obra de la unitat de diàlisi, de la qual n’estem molt satisfets i que tants bons resultats i qualitat de vida ha proporcionat als seus usuaris. Va començar a ser activa el mes de gener i en canvi l’hospital no va començar a rebre el pagament d’aquesta activitat fins a nou mesos després. Tenim un llistat més llarg i tot això ens afecta de manera important, i ens fa pensar que a més de ser proveïdors també, en certa manera, som finançadors del Servei Català de la Salut.

Estem segurs que es cobraran tots aquests deutes. No sabem quan. Però això ens provoca un dèficit de tresoreria.

De tota manera, senyors accionistes, no poden tenir  motius de preocupació. Tenim un bon equip d’administradors i de direcció, amb molta imaginació, i l’economia de l’Hospital no passarà cap problema.

No podem perdre de vista que la medicina de qualitat sempre és deficitària, ja que fer un diagnòstic i un tractament cada vegada és més car per les proves que requereix i els nous coneixements mèdics que s’hi apliquen, i això sempre en benefici del malalt. Vostès em poden preguntar com és que clíniques com la Dexeus o la Quirón són uns bons negocis. La diferència és que la medicina pública està al servei de les persones i la medicina privada està al servei dels seus accionistes. I això els ho garanteix qui ha treballat durant cinc anys en una de les clíniques privades de Barcelona més importants dels anys seixanta i setanta.

Un part a la clínica Dexeus té un cost de 6.000 €, com a mínim, més els extres. Al Pius costa moltíssim menys.  Una família vallenca, que desconeixia la millora de les condicions del nostre hospital, concretament de la 4ª planta, amb habitacions amb bany, individuals, etc, estava decidida, quan arribés el moment, a anar a la Dexeus per al naixement de la nena. Sortosament per a ells, feia cinc anys que no havien estat en l’hospital. Els vaig explicar com era el Pius actual i els vaig convèncer, amb el risc que això comporta, insistint amb el suport de l’àvia,  que vinguessin al Pius. El part va anar perfecte i, com molts clients del Pius, van sortir molt satisfets, tant pel que fa el tracte personal com a la qualitat de l’assistència. Uns dies després vaig rebre un punt de llibre, record del naixement de la nena, i en la contraportada un escrit, segurament fet per l’àvia, que hi deia: “Roman, gràcies a tu soc vallenca. Mariona i els dos cognoms.”»

Roman Galimany 

Valls, juny de 2008

 

El Dr. Salvador Pallejà Sedó, nou director assistencial

Amb el nomenament del Dr. Xavier Oliach com a director mèdic de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, s’incorporà el reusenc Salvador Pallejà Sedó com a director assistencial, el mes de juny de 2008. Anteriorment, entre els anys 2005 i 2008, havia exercit com a director de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i director d’Integració de la Informació, Gestió del Coneixement i Documentació del Grup Sagessa.

Pel seu caràcter receptiu va potenciar la comunicació i atenció amb els usuaris de l’hospital amb l’interès de resoldre qualsevol incidència i reclamació que li arribés, sempre amb una cura exquisida. El seu pas pel Pius va deixar petjada pel seu tracte cordial i sempre atent al correcte funcionament de l’organització de l’hospital.

Entre el seus treballs podríem destacar la nova definició de l’oferta d’atenció ambulatòria especialitzada per millorar l’accessibilitat dels usuaris i implementar instruments de coordinació i col·laboració amb els proveïdors d’atenció primària, la posada en funcionament de la teledermatologia i del model de consultoria presencial a les àrees bàsiques de salut per millorar les llistes d’espera, la posada en funcionament del model de pediatria territorial definit pel CatSalut, així com la definició i inici de l’activitat de mútues i privats negociant amb les principals asseguradores del territori. Oliach també s’ocupà de la Planificació i implementació de mesures de contenció de la despesa, i va col·laborar en la definició i disseny del Pla Director, el Pla Estratègic i el Pla de Qualitat. El mes de juliol de 2011 el nombraren director mèdic de l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

 

 Presentació de la nova etapa del Pla de Reforma

El Pius Hospital estava de celebració. Es commemoraven els  750 anys d’hospital a Valls (10 de desembre de 2009).  En aquesta efemèride es repas­sa­ren els set segles i mig de fun­ci­o­na­ment del Pius Hos­pi­tal. Fou l’his­to­ri­a­dor vallenc Fran­cesc Muri­llo qui des­vet­llà en poc més de mitja hora l’evo­lució històrica d’aquest hos­pi­tal, des de l’any 1259 -la data en què apareix la primera notícia d’aquest hospital-, fins a l’actualitat passant per les etapes en què el centre va fer la funció de leproseria, quan el concepte d’hospital era ben diferent al d’ avui dia. L’hospital va passar per diferents emplaçaments a Valls, des de l’església de Santa Magdalena, passant per Sant Roc i fins arribar a l’actual recinte. L’acte del 750 ani­ver­sari va cloure amb un home­natge dedi­cat al metge Joan Cartañà Colom, que tenia 95 anys i que era un dels màxims expo­nents de la història con­tem­porània del Pius Hos­pi­tal.

Amb motiu d’aquest acte, presidit per la consellera de Salut, Marina Geli, l’equip direc­tiu del Pius Hos­pi­tal donà a conèixer el pro­jecte d’ampli­ació del recinte hos­pi­ta­lari que havia dis­se­nyat l’arqui­tecte Diego Naka­matzu. La reforma de les ins­tal·laci­ons tenien per finalitat cons­truir un edi­fici annex on s’hi ade­qua­rien les noves sales d’ope­ra­ci­ons, així com la nova àrea de con­sul­tes exter­nes.

Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat, va parlar en el seu discurs de «construir junts» la història del present i del futur del Pius Hospital i va concloure: «Els edificis que construeix l’arquitecte que dissenya el nou Pius Hospital són dels que tenen ànima.»

Es tractava d’una remo­de­lació inte­gral pressupostada en més de 8,5 mili­ons d’euros. Amb aquest pla de reforma el Pius Hos­pi­tal podria resol­dre els pro­ble­mes d’espai i, sobre­tot, moder­nit­zar els dife­rents equi­pa­ments i els espais que havien que­dat obso­lets amb el pas dels anys.

L’anunci que va fer la con­se­llera de Salut a la capi­tal de l’Alt Camp no tan sols apor­tava bones notícies per al Pius Hos­pi­tal, sinó que també inci­dia de ple en el pro­jecte de cre­ació d’un nou equi­pa­ment sani­tari a Valls. «És una decisió que ja està presa i de fet, l’any vinent també encar­re­ga­rem el pla fun­ci­o­nal del segon cen­tre de salut, un pro­jecte que anirà en paral·lel a la reforma del Pius Hos­pi­tal», decla­rava la con­se­llera al final de la seva inter­venció en els actes de com­me­mo­ratius dels 750 anys del Pius Hos­pi­tal celebrats al Tea­tre Prin­ci­pal. El pro­jecte d’ampli­ació del Pius Hos­pi­tal estava quan­ti­fi­cat en prop de 10 mili­ons d’euros, men­tre que la cons­trucció del futur cen­tre d’atenció primària podria cos­tar al voltant de 5 mili­ons d’euros.

La consellera de Salut explicava la manera en què s’estruc­tu­raria el finançament de l’obra: «Les obres es podran començar el 2011 i el finançament el resol­drem per la via del con­tracte pro­grama que té el Ser­vei Català de la Salut amb el Pius Hos­pi­tal, un cen­tre que ha cres­cut molt en els últims anys.»

Marina Geli recor­dava els pro­jec­tes que ja s’havien dut a terme en l’etapa més recent del Pius Hos­pi­tal, com ara la cli­ma­tit­zació, la ins­tal·lació d’ascen­sors nous, el nou ser­vei d’urgències, el ser­vei de reha­bi­li­tació i la uni­tat de diàlisi, i confirmà que la decisió que s’havia pres ja entrava «en el pla d’inver­si­ons del depar­ta­ment de Salut».

L’alcalde de Valls, Albert Batet, va donar més detalls dels paràmetres que se segui­rien en aquesta ope­ració finan­cera: «Amb l’ampli­ació del con­tracte pro­grama, el Pius Hos­pi­tal podrà fer un préstec amb l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces que ser­virà per adju­di­car les obres del bloc quirúrgic en una pri­mera fase durant l’any vinent, i les de con­sul­tes exter­nes en una segona fase.»

La consellera de Salut també proporcionava a la ciutat un nou CAP. El con­sis­tori no sabia el lloc on se situaria el CAP, però, segons Batet, tenia aco­tat el sec­tor del muni­cipi on s’hauria de cons­truir el nou edi­fici: «Ara, amb tots els grups polítics, deci­di­rem on s’ha d’ins­tal·lar el nou cen­tre de salut. Sabem que ha de ser al sud de la ciu­tat i con­vo­ca­rem un con­curs d’idees per poder redac­tar el pro­jecte», con­cloïa Albert Batet. Llastimós: ens regalen un CAP, sense cost per part de l’Ajuntament, i aquest no sap on l’ha d’ubicar, amb la quantitat d’espais morts que té la nostra ciutat. Així és com es perden les oportunitats.

La consellera de Salut, Marina Geli, es comprometia a finançar les obres que podrien començar el 2011. Quedava fixada una data i quedava per negociar la segona fase d’obres d’aquest projecte.

La previsió per portar-ho a terme detallava que, segons el calendari previst, les obres començarien a principis de l’any 2011 i s’executarien en dues fases. La duració estimada de les obres seria d’entre 22 i 24 mesos. El projecte es dividia en dues fases, una d’ampliació i una altra de reforma. Per no interferir en les Decennals s’havia de començar per la reforma de la part d’anatomia patològica i esterilització.

La primera incloïa el gran gruix de les obres: l’estructura de l’edifici i l’habilitació dels quiròfans, obstetrícia, endoscòpia i un hospital de dia. Costaria, aproximadament  8,5 milions d’euros, i faltava negociar els 5 milions de la segona fase. Així, en total, la reforma del Pius, redactada per l’arquitecte Diego Nakamatsu Shiira, tindria un cost d’uns 13 milions d’euros. De moment, s’havien garantits els milions de la primera fase, la més important, i de la qual la junta de govern, celebrada la darrera setmana del mes d’abril de 2010, n’acabava d’aprovar el projecte. A continuació s’iniciava el període d’exposició pública i després caldria que l’Agència Catalana de l’Aigua hi donés llum verd. I és que el nou edifici es trobava gairebé a tocar d’un torrent. L’hospital, inaugurat l’any 1990 a una de les principals entrades de Valls, no podia créixer en direcció al nucli urbà, perquè topava amb l’església de Sant Francesc, i només li quedava l’opció de estendre’s cap a la zona dels torrents. Tot i això, l’alcalde de Valls, Albert Batet, molt optimista, remarcava la “transformació urbana potent” que experimentaria aquesta zona sud del barri antic on, també en un futur, s’hi havia de construir el Museu Casteller de Catalunya.

A mi em semblaven massa projectes afegits que podrien retardar i complicar l’execució del que ja estava aprovat i finançat. Aquesta dependència amb els projectes satèl·lit, que l’Ajuntament de Valls es treia del barret de copa, em feien molta por i generaven desconfiança pel fet que supeditava el projecte del Pius a les propostes conjecturades per a l’ocasió per part de consistori.

El Pius hospital, que durant els últims anys havia realitzat moltes reformes i s’havia situat en un lloc privilegiat en el cercle hospitalari del país, ara ampliaria amb aquest projecte el seu espai físic per tal de ser un “hospital fort” durant bastants anys, afirmava Batet.

El projecte d’ampliació consistia en la construcció d’un edifici d’estètica moderna on a la primera planta s’hi ubicaria l’hospital de dia, la cirurgia sense ingrés i la unitat d’endoscòpia; i tres quiròfans, dues sales de parts i una zona de reanimació, a la segona. L’equipament requeria 1,5 milions d’euros més. En la segona fase s’habilitarien a la planta baixa les noves consultes externes.

El  29 d’abril de 2010 el diari Tarragona Digital titulava: “Roman Galimany i Albert Batet han anunciat l’aprovació del projecte d’ampliació del Pius Hospital”. Aquest mitjà informava de la millora i detallava les declaracions del batlle: «El canvi suposarà una millora estratègica per la ciutat, no només arquitectònica sinó en la qualitat de l’atenció sanitària que s’hi ofereix”. En nom de l’equip del Pius Hospital ha afegit que “suposa fer un pas històric per dotar-nos d’un hospital fort del segle XXI, que es mereix la ciutat i la nostra comarca». Més endavant el diari sobre els tràmits de la reforma: «El president del Pius Hospital, Roman Galimany, també ha anunciat que “ara s’està  preparant un conveni amb la Direcció Territorial de Salut i els hospitals del Camp de Tarragona, en què es faci un intercanvi de serveis sense haver de desplaçar els malalts d’un lloc a un altre”.» 

 

 

Preparant un hospital per al futur. Ampliació i reforma del Pius Hospital de Valls

Roman Galimany

(El Vallenc, 13 maig de 2010)

 

«El Pius Hospital de Valls actualment no disposa de capacitat per créixer en un entorn confortable i funcional, fent-se necessari resoldre unes alternatives de creixement a curt i mig termini.

Així ho demanda l’evolució actual de la medicina, el concepte d’hospital que es contempla pels propers anys, l’accessibilitat i la presència dintre de l’àrea sanitària on donem servei. No donar una ràpida resposta a aquesta demanda seria caure en una immobilitat que ens desplaçaria de la dinàmica progressiva que viu l’hospital aquests darrers anys.

L’ampliació que farem alliberarà espais per facilitar la reforma de l’Hospital, permetent el creixement d’àrees assistencials amb gran demanda en el propi hospital, i així dotar-lo d’unes millors condicions per afrontar els reptes de futur.
La façana principal de l’hospital serà sobre la plaça de Sant Francesc, per on es preveu un ingrés nou que permetrà accedir a les consultes externes directament, amb un ingrés de vehicles i ambulàncies més directe. En la primera fase que es construirà properament encara no s’inclou aquest nou accés que anirà en una segona fase.

La reforma i ampliació consisteix en la construcció d’una planta soterrani on s’hi ubicarà el Servei d’Anatomia Patològica i l’àrea d’Esterilització, a més de serveis generals de l’hospital. La primera fase, que està previst iniciar a principis del proper any, inclou la reforma del bloc Quirúrgic i bloc Obstètric, i la incorporació de l’àrea de Cirurgia Ambulatòria i Endoscòpies. Els serveis que aniran a la segona planta d’aquest nou edifici són: Cirurgia Major Ambulatòria, Unitat de Cirurgia Sense Ingrés, Endoscòpia i Hospital de Dia. El bloc Quirúrgic i el bloc Obstètric s’ubicaran en la tercera planta.

En aquest nou edifici impulsem certa renovació estètica millorant els aspectes tècnics i espacials quan sigui possible, dissenyant sales i passadissos amb els amples de nova normativa o altures més generoses.

És un projecte ambiciós molt treballat on han participat, per a l’organització funcional del servei, els tècnics del Servei Català de la Salut, els arquitectes redactors del projecte i la gerència de l’hospital amb la participació del director mèdic, la cap d’infermeria i els responsables de cada servei, així com el cap de manteniment.
El Pius Hospital de Valls, que és una entitat dedicada a proporcionar atenció sanitària, sociosanitària i social a la població de les comarques de l’Alt Camp i Conca de Barberà, gaudirà, d’aquí a dos o tres anys, d’un hospital amb una estructura i funcionalitat adequada per afrontar un llarg període d’atenció sanitària a aquesta població amb les garanties de qualitat assistencial i confort per als malalts i familiars.»

 

Procediment previ per iniciar les obres

Tots estàvem ben convençuts, la primavera de 2010, que el projecte d’ampliació i reforma del Pius Hospital no tardaria moltes setmanes a posar-se en marxa. Conselleria, Ajuntament i Consell Administració del Pius, tots estaven d’acord i el finançament i la documentació acceptat i completat correctament.

Quedava un primer entrebanc tècnic a solucionar que, vist l’interès de tots els estaments implicats, no serien necessàries gaires hores per resoldre’l. Aquesta confiança i la convicció en l’eficàcia dels polítics per a solucionar petits problemes, feren aparèixer els primers bromalls en el projecte.

Es tractava de trobar un espai on ubicar, provisionalment, les consultes externes durant la realització de les obres.  Vist així, semblava molt senzill, sobretot tenint en compte que el cost de la instal·lació provisional de les consultes estava inclòs en el pressupost aprovat.

La gerència, direcció i manteniment del Pius buscaren un espai, pròxim a l’hospital, on poder construir provisionalment uns pavellons desmuntables per poder adaptar-hi les consultes externes. El sistema que s’havia estudiat tenia un impacte mediambiental molt reduït: processos de construcció més curts, menor despesa d’energia, materials més lleugers, limitació en l’ús del formigó, explotació d’il·luminació zenital (sostres translúcids), etc. Els pavellons serien 100 per cent reutilitzables, i els materials 100 per cent reciclables.

El primer espai que es proposà fou el terreny que es troba a l’altra costat del torrent, a la part oposada a l’hospital. Era la zona on hi aparca el personal de l’hospital; calia buscar un nou lloc d’aparcament, però això no havia de ser gaire dificultós. Primera reunió amb els responsables d’urbanisme de l’ajuntament de Valls i primera negativa: en tota aquella franja que va des de la carretera de Barcelona fins a la carretera de Tarragona, hi havia un projecte per construir una zona enjardinada i d’esbarjo. Per tant, estava afectada per aquest projecte municipal i calia buscar una nova ubicació. Han passat 22 anys i encara no s’ha mogut cap paletada de terra en aquesta zona. Decebedor. Aquest primer intent ja comportà unes setmanes de retard.

La següent proposta va ser instal·lar l’espai provisional damunt de l’aparcament de la plaça de Sant Francesc, en el gran espai davant de l’hospital. Una nova negativa per part de l’Ajuntament. La primera justificació es basava en el fet que la plaça no tindria  prou resistència per aguantar el pes de les instal·lacions, un argument totalment irreal, ja que el que s’hi havia d’ubicar eren despatxos i no aglomeracions de persones; l’únic pes havia de ser el dels pavellons desmuntables. Discutit i raonat aquest aspecte tècnic, es justificà dient que s’apropaven les Festes Decennals de 2011 i uns “barracons” instal·lats en aquella plaça a l’entrada de la ciutat donarien una mala imatge. Unes setmanes més de retard.

Entre si eren “galgos o podencos” anaven passant les setmanes sense aportar cap solució.

Una tercera proposta va ser, allunyada una mica més del Pius, el solar on hi havia antigament el Palacio del Cinema  (Cine Nou). Era un espai derruït, suficientment gran per poder fer operatives les consultes externes. Unes setmanes més perquè l’Ajuntament ho estudiés i una nova negativa. En aquell espai, que connecta amb tota una àrea que arriba fins a la muralla del Castell, era previst fer-hi una “actuació” amb construccions i espais verds, etc.  Han passat 22 anys i l’espai segueix abandonat i derruït.

Amb totes aquestes anades i vingudes arribàrem al mes d’octubre de 2010. L’inici de obra de l’hospital -no la de la ubicació provisional de les consultes externes-, estava prevista per a començament de l’any 2011.

El 5 d’octubre de 2010 es publicà al DOGC el Decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. El dia 28 de novembre la jornada electoral, i el dia 16 de desembre es constituí el Parlament de Catalunya. Malauradament, per al Pius Hospital de Valls, es produí un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya. El senyor Artur Mas era elegit president de la Generalitat i, en la constitució del govern, apareixia un personatge nefast per a la medicina pública: el conseller de Sanitat, el senyor Boi Ruiz. Segons aquest mal governant, tots els problemes de la sanitat provenien d’una mala gestió i un finançament exagerat per a la medicina pública. Una dada reveladora per poder entendre el criteri ideològic d’aquest personatge la trobem en el fet que durant el seu mandat la sanitat catalana va perdre 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris (El País, 11 desembre de 2017).

La retallada sanitària fou d’escàndol. La previsió de finançament del projecte per a la reforma i ampliació del Pius Hospital promulgada per la consellera Marina Geli se’n va anar en norris. No sols no es va incrementar la compra d’activitat al nostre hospital, per part del Servei Català de la Salut, sinó que es va retallar dràsticament, provocant un perill de subsistència. Per tant, el projecte va ser insalvable. Valls es va quedar sense l’ampliació i reforma del seu hospital. Es va estroncar la dinàmica que portava des de 2004. Només es va acabar el projecte de reforma i ampliació dels quiròfans.

A partir d’aquest moment, amb el canvi de govern de la Generalitat, l’actitut de l’alcalde Batet i de l’Ajuntament convergent canvià radicalment. En lloc d’anar a plantar cara a la conselleria i no acceptar vehement la reducció de compra d’activitat a l’hospital, s’acceptà amb complaença el mandat des de Barcelona. Retractant-se de les bones paraules laudatòries fetes sobre l’hospital, les frases optimistes per al nou projecte, i oblidant l’orgull d’una obra ben feta, va aparèixer el militant fidel a convergència i, de manera submisa i vergonyant, acceptant els mandats de la conselleria en contra de l’hospital. Va confeccionar un consell d’administració amb criteri totalment economicista. Els comentaris fets per la primera autoritat de la ciutat i de l’hospital en contra de la gestió dels anys precedents van ser vergonyosos. Afirmacions com “la situació econòmica de l’hospital no em deixa dormir”,  ens deixaven perplexos tenint en compte que el juny del 2008, tots els regidors de l’Ajuntament, sense excepció, van aprovar la gestió duta a terme al Pius Hospital. Només va caler una consigna des del partit perquè el servilisme pogués més que l’interès per la ciutat i els ciutadans.

Ningú no en parla, però a l’hospital ja es comença a notar la tisorada pressupostària. Els professionals, amb reduccions d’horari de treball, alerten de la pèrdua de la qualitat assistencial. El pla de mesures urgents, imposades a Barcelona i acceptades a Valls per estalviar recursos, ha deixat sense efecte el projecte d’ampliació del Pius, valorat en 10 milions d’euros, i també la construcció del segon CAP de Valls. A partir d’aquest any es faran menys operacions de cataractes i menys implantacions de pròtesis de malucs, i durant l’estiu es tancarà la tercera planta del Pius. El deteriorament es detecta així que arribem als darrers mesos de 2011, fins el punt d’incomplir-se normes obligades per la Organització Mundial de la Salut. Mentre, el govern de la Generalitat malbarata importants capitals en els mitjans de comunicació i en la promoció de no se sap què.

 

El gerent Julio García Prieto deixa el Pius Hospital

El març de 2011, el gerent del Pius Hospital, Julio García Prieto, compartiria la gestió del Pius amb una col·laboració amb l’Institut Català de la Salut de Tarragona. Les gerències del Camp de Tarragona i la de Terres de l’Ebre s’unificaren. L’ICS va sol·licitar  a l’Ajun­ta­ment de Valls i al Con­sell d’Admi­nis­tració del Pius Hos­pi­tal que el gerent d’aquest cen­tre hos­pi­ta­lari, Julio Gar­cía Pri­eto, pogués ela­bo­rar un estudi per revi­sar el model orga­nit­za­tiu sani­tari a les comar­ques de Tar­ra­gona, i per fer noves pro­pos­tes de fun­ci­o­na­ment de l’ICS. En un principi, Julio Gar­cía Pri­eto, asse­gu­rava que con­ti­nuaria sent, en el futur i a tots els efec­tes, gerent del Pius Hospital, i que inver­tiria  entre dos i tres mesos a presentar l’estudi. L’ICS no tenia previst designar cap gerent a la gerència ter­ri­to­rial de Tar­ra­gona, ja que havia proposat a García Prieto aquesta gerència, que en un principi no havia acceptat. De totes maneres, des de la gerència de Terres de l’Ebre no confirmaven la fusió de les dues gerències. Portàvem encara no tres messos i les retallades del conseller Boi Ruiz s’havien fet notar. García Prieto n’era conscient i sabia que els anys de Marina Geli no es repetirien i ara tocaria patir i escanyar el pressupost; tots n’érem conscients de que s’acceptarien les directrius de la conselleria sense dir ni piu. Per García Prieto la proposta va ser una taula de salvament.

L’alcalde de Valls,  Albert Batet, volia retardar la notícia fins després de les eleccions municipals. No va poder, i el 15 d’abril anunciava que Julio García Prieto deixava la gerència del Pius Hospital i que el substituiria Joaquim Pellejà, exdirector territorial de la salut, que s’incorporaria passat el dia 22 de maig, després de les eleccions locals. Durant aquests dies, Julio García Prieto seguiria com a gerent i l’alcalde també afirmà  que seguiria vinculat al consell d’administració, fet que no es va complir. També anuncià que jo, que fins a final de legislatura era el president del consell, passaria després a ser vicepresident, un càrrec que donades les circumstàncies va durar tres mesos, fins a la meva dimissió.

Estàvem en període pre-electoral i els missatges i les frases fetes anaven plenes d’optimisme fictici que tots coneixíem. Va voler transmetre als treballadors de l’hospital un missatge de tranquil·litat i estabilitat, assegurant que el pla de funcionament i gestió del pius Hospital “es fa servir d’exemple en altres hospitals”.

Substitució del Gerent Julio García Prieto

Superades les eleccions municipals, amb la victòria convergent, el Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls proposà Joaquim Pellejà com a nou gerent de la institució en substitució de Julio García Prieto. Pellejà, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, havia estat director d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Tarragona.

Fou una proposta del  nou Consell d’Administració del Pius Hospital, que presidia el propi alcalde, Albert Batet, el qual ja feia unes setmanes que havia preparat aquesta incorporació, sense consultar amb l’anterior Consell d’Administració en actiu. La composició del nou consell comptava amb quatre representants de CiU (Albert Batet, Roman Galimany, Cèsar Puig i Assumpció Casañas), un del PSC (Josep Filella), un de la CUP (Joan M. Guinovart), un d’ERC (Joaquim Torres) i un del PP (Alberto Tejero).

 

*      *      *      *      *

 

Tres comentaris publicats al setmanari El Vallenc

 

Pius Hospital de Valls: present i futur

El Vallenc, 25 juliol de 2011

Aquest és el comentari que vaig publicar al setmanari El Vallenc, abans de la primera reunió constitutiva del nou consell. Després d’aquesta reunió i veient la dinàmica que s’imposava al Pius Hospital vaig presentar la dimissió, en carta que publico en les pàgines següents.

   

«L’inici de l’activitat de la nova legislatura coincideix amb un important canvi en la cúpula tècnica i administrativa del Pius Hospital de Valls. El 6 d’octubre ens deixava la directora de Recursos Humans, Teresa Gatell, i unes setmanes abans d’iniciar-se la darrera campanya electoral, al gerent Julio Garcia Prieto, li oferien la direcció de l’Institut Català de la Salut a Tarragona. Com a possible conseqüència, el Director Mèdic, el Dr. Salvador Pallejà, signa com a nou director de l’Hospital de l’ICS Verge de la Cinta de Tortosa.

D’acord amb la nova composició política del consistori vallenc es constitueix el Consell d’Administració del Pius Hospital. Una majoritària presència de CiU, quatre representants que en podrien ser cinc (ja que l’alcalde es president nat), i un representant pel PSC, un per la CUP, un pel PP i un per ERC. Mentre aquests grups mantenen els mateixos representants de les anteriors legislatures, CiU opta perquè el president sigui el propi alcalde, que de fet ja ho seria, i com a consellers l’Assumpció Casañas, Regidora d’Economia i Hisenda; Cèsar Puig, director territorial d’Urbanisme, i jo mateix com a vicepresident amb funcions encara no definides. La composició fa pensar que la tendència tindrà un caire més economicista que sanitari.
Encetem una nova etapa pel Pius Hospital. Tenim la garantia provada de les persones que s’incorporen: el Dr. Joaquim Pellejá com a gerent i el Dr. Anton Benet, tots dos coneixen molt bé l’hospital i la medicina pública i hi han dedicat tota la seva vida professional. Per tant, creiem en la continuïtat de l’hospital i en la seva creixent projecció, tant pel que fa a l’acurada assistència com a la seva qualitat.»

*      *      *      *      *

 

Precisions sobre el deute del Pius Hospital

Feia molt temps que el Pius Hospital de Valls no era protagonista de la capçalera d’aquest setmanari. Ara ha aplegat la fila de la política innoble. I això no és bo, ni pels ciutadans ni per la bonança que requereix el bon treball de l’hospital.

El gran titular d’El Vallenc era ben cridaner: “Un dèficit de 7,7 milions podria portar un ERO al Pius Hospital de Valls”. La informació, facilitada des del propi Ajuntament,  que ha derivat cap aquesta estrident portada és tant malèvola com ho és sempre una mitja veritat. I molt més malsà encara quan l’Ajuntament disposa d’un gabinet de premsa i càrrecs de confiança suficients per explicar les coses tal com són. Tot plegat ens  fa pensar que la finalitat d’aquest enrenou és allisar el terreny per justificar un ERO. Ni han pensat la desconfiança que provoquen en la població envers l’hospital, i que en poques setmanes estan torpedinant el prestigi d’aquesta institució aconseguit amb  l’esforç i dedicació de molta gent.

La informació s’ha tergiversat. Depèn de com s’expliqui i la intencionalitat que s’hi vulgui donar es pot donar a entendre a la població que s’ha fet una mala gestió de l‘hospital provocant un deute insostenible, quan això no és cert.

Les següents dades contradiuen la notícia del dèficit tal com es va presentar:

-Cada any s’ha fet una auditoria de comptes i d’activitat de l’hospital, amb un informe presentat a la Junta d’Accionistes (tots els regidors de l’Ajuntament de Valls). Durant aquest vuit anys sempre es va aprovar el document, algunes vegades per unanimitat i altres per majoria. Els serveis d’economia i finances tramitaven tot l’informe a la Sindicatura de Comptes, amb més o menys puntualitat,  i vull recordar que el regidor responsable d’aquesta àrea era el senyor Albert Batet.

-Durant els vuit anys que he estat president del Consell d’Administració del Pius Hospital, i ara continua igual, s’han pagat puntualment i sense cap retard les nòmines a tots els treballadors de l’hospital.

-Només en la legislatura anterior al 2003, es va demanar una bestreta de 350.000 € a l’Ajuntament per pagar les nòmines en aquell moment.

-Durant aquest vuit anys, el Pius Hospital ha tributat a l’Ajuntament els interessos corresponents a aquesta bestreta.

-El Pius Hospital no ha rebut, en els darrers vuit anys, ni un cèntim d’euro per part de l’Ajuntament de Valls. El Pius Hospital s’ha autogestionat  mitjançant l’activitat contractada pel Servei Català de la Salut, principal comprador d’aquesta activitat.

Des de l’any 2009, el Servei Català de la Salut té un deute de 600.000 € amb el Pius Hospital. Una quantitat considerable. Fins ara no s’ha fet cap gest per part de ningú, ni s’ha vist cap intenció de pagar-ho.

-Durant els darrers anys han estat moltes les obres d’infraestructures i equipaments que s’han fet -tothom ho ha vist i comprovat- i gràcies a les quals s’han millorat molts serveis. Les factures corresponents a totes les obres i equipaments s’han pagat puntualment, amb més celeritat de la que paga l’Ajuntament de Valls.

Qui pot pensar que amb factures i nòmines puntualment pagades, i el control anual per uns auditors, l’hospital hagi de ser motiu de comentaris catastrofistes en fòrums tan diferents com poden ser un plenari, un assaig casteller o un míting de partit?

És preocupant llegir els inquietants missatges que es fan arribar a la població des dels alts estaments de l’Ajuntament de Valls. Fa mesos, es deia frívolament i sense tenir informació contrastada: “Estic escandalitzat amb els sous de l’hospital, una afirmació basada en la desinformació; o bé, en un míting de CiU: “La situació de l’hospital no em deixa dormir”. I ara arriba la informació, preparada des de l’Ajuntament per justificar un ERO al Pius Hospital?

Què és el que no s’ha explicitat rigorosament en aquesta informació i ha deixat en l’aire malèvolament la notícia d’una mala gestió?

Doncs és molt senzill. La majoria de la població esta afiliada a la Seguretat Social. El Pius Hospital cada exercici, cada any, signa un conveni amb el Servei Català de la Salut (SCS) on es detalla l’activitat que el Pius farà per encàrrec del SCS i del que percebrà l’import acordat. Si l’hospital fa més activitat de la convinguda (per exemple, 5 pròtesis de genoll més) no la cobrarà, o la cobrarà com a activitat marginal, el que representa una pèrdua econòmica per a l’hospital. Aquesta limitació d’activitat és el que moltes vegades provoca  llistes d’espera.

De cada vegada més, l’hospital factura el cost de l’activitat al SCS que fins ara abonava als 60 dies; quan jo vaig deixar l’hospital ja ho feia als 70 dies, actualment segurament ja és més. La facturació és molt important ja que representa, aproximadament, el 80 per cent de l’activitat de l’hospital. L’hospital ha de recorre a una operació creditícia, “factoring”, per a la qual La Caixa anticipa aquesta quantitat i l’hospital ha de pagar els corresponents interessos. Quan més es retarda el pagament pel SCS més s’ha de pagar pels interessos. Un detall: els exercicis en què el preu del diner era molt baix, l’hospital equilibrava el pressupost.  Actualment el SCS paga més tard i més malament. Ha retallat l’activitat que compra; s’incrementen les llistes d’espera i s’ingressen menys diners. Allò que el SCS deixà de comprar d’activitat al Pius, entre els anys 2010 i 2011, ascendí a 3,1 milions d’euros.

Per tant, no és una mala gestió de qui ven l’activitat sinó de qui la compra i la paga tard i malament, això fa que el Pius hagi de fer-se càrrec del pagament d’interessos pels retards dels pagaments

Si realment es governa i es treballa per Valls, s’ha de tenir l’honestedat i la valentia de reconèixer que el Servei Català de la Salut paga tard i malament. El Pius Hospital no necessita “salvadors”. Es pot reclamar al SCS agilitat en els pagaments i menys retallades.  No es pot tacar el bon nom del Pius per salvar la dels companys del partit. Primer servir i defensar Valls, després al partit.

Roman Galimany

Valls, desembre de 2011    

*      *      *      *      *

 

A propòsit del Pius Hospital

Confusió: molt soroll per a res

«Tot està perdut quan els mediocres serveixen d’exemple i els notables de burla» (Descartes)

 

Després de llegir una novel·la que t’ha agradat, l’has entès, has memoritzat passatges… Pots explicar-la de manera clara, amena i entenedora per a tothom. Com quan has vist una pel·lícula, o t’han explicat una lliçó que, si l’has entès, ja gairebé no caldrà que t’esforcis per estudiar-la.

Quan no ho has entès o desconeixes allò que has llegit, has vist o has estudiat, el més probable és que ningú entengui tot el que els expliques, o els vols explicar; la inseguretat del desconeixement esdevé en una forma poc concreta de les explicacions i, sovint, vas a parar a contradiccions en el relat. Conseqüència final: s’ha creat una confusió en l’auditori que segueix l’embolic, floreixen els rumors i la murmuració, cadascú hi diu la seva i  a veure qui la diu més grossa.

Fa un temps, massa, pràcticament des de l’inici de la present legislatura municipal, la desinformació i el rumor intencionat o no, ha arribat a la població, sense que ningú s’hagi esforçat a explicar clarament la situació del Pius Hospital de Valls. No hauria estat tan complicat, encara que és difícil de fer tot intentant justificar polítiques i actituds generades més enllà de les nostres comarques. Quan no es transmet amb claredat i concreció el que s’ha de dir, sense ornaments nocius, arribem a on som: confusió en la població sobre la situació de l’hospital, desprestigi, degradar l’esforç fet els darrers anys per portar una medicina de qualitat a prop del malalt, crispació i incertesa en els treballadors dedicats al servei dels malalts i que, per a aquesta funció, requereixen un estat d’ànim òptim i més serenor de la que gaudeixen en els darrers temps.

Com es pot parlar de greus problemes econòmics, de mala gestió, de la necessitat d’acomiadar 140 treballadors per salvar l’hospital, i de tantes incongruències que s’han dit sense que ningú esmeni la plana? On són els assessors? O és que no estan qualificats per corregir una mala estratègia informativa? Ha estat el Comitè d’Empresa qui, amb convicció i coneixement i decisió,  ha redreçat  el procediment que s’havia seguit fins ara. Penso, sincerament, que els usuaris de l’hospital reconeixen el bon treball d’aquests professionals.

Com es pot, després de tantes setmanes de titubejar sobre l’economia de l’hospital, amb frases i sentencies de vulgar tertúlia, abocant sobre la població la incertesa del seu futur per qüestions econòmiques, cessar el responsable de l’àrea d’Economia de l’hospital.  Desplomar la desconfiança sobre l’honestedat d’una persona és una actitud de qüestionable moralitat. Un tècnic pot ser més o menys eficient, però fer-lo responsable, amb l’evidència d’un cessament, d’una mala gestió que precisament no ha estat així, només es pot justificar amb un mal assessorament i una manca de criteri entenedor. En aquest cas, tots els assessors haurien de ser cessats…

Moltes setmanes de parlar de manera confusa i sense idees clares de l’hospital. Ha hagut de ser el Comitè d’Empresa, responsable dels treballadors, qui ha posat les coses en el seu lloc. Molt de soroll per a res.  Es podia evitar.

 

Dr. Roman Galimany   

21.02.2012

 

*      *      *      *      *

 

Carta de dimissió al President del Pius Hospital, Albert Batet

 

Benvolgut president,

Mitjançant aquestes línies et comunico la meva dimissió com a membre del Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls. No dimiteixo com a vicepresident executiu perquè en tot aquests mesos no he exercit.

Dimitir és el resultat d’una reflexió on s’avalua la dignitat inherent en front de la dependència i les seqüeles d’aquesta decisió.  I és conseqüència, no d’un fet determinat sinó d’una agregació d’actuacions que van estampant un recorregut, marginant cada vegada més el propi.

En la darrera campanya electoral per les municipals vas proposar que, per donar continuïtat a l’activitat d’empresa en els darrers vuit anys al Pius Hospital, acceptés estar en el Consell d’Administració com a vicepresident executiu. Aquest lema, que és va manejar durant tota la campanya juntament amb frases de lloança envers al funcionament de l’Hospital, vist des del panorama d’aquests darrers mesos, fa pensar que, una vegada més, es va utilitzar per a la campanya i per assossegar el personal de l’hospital garantint una continuïtat. El que es va manifestar en campanya no s’ha complert en absolut, i ja fa més de dos mesos que he deixat tota l’activitat a l’hospital, contràriament a la meva voluntat i amb carència total de comunicació.

Amb el bagatge de quasi quaranta anys de treballar en diferents responsabilitats en  hospitals públics, amb la corresponent activitat científica, i en els darrers vuit anys com a president en aquest hospital, crec que és una desconsideració greu suposar que faria de florer en el Consell d’Administració.

A l’administració de l’hospital s’ha produït un canvi important, amb un procés molt allunyat de coherència i de bon fer. Quan es fa el relleu en una presidència la bona pràctica i la lògica comporten que el president sortint treballi conjuntament amb el que l’ha de substituir, li faciliti tota la informació i suggeriments per continuar la labor, i encara més si el que entra és profà en aquesta disciplina. Doncs bé, en tots els vuit anys i aquests darrers mesos, insòlitament, no hem conversat mai sobre el funcionament i la situació de l’hospital. També ser que has demanat opinions a persones -que per la forma ha estat un procés un tant sectari i perillós-, per conèixer de manera real i objectiva un col·lectiu de diferents característiques.

En una de les enquestes preelectorals, els vallencs estimaven al Pius Hospital com el servei al ciutadà més valorat i amb el grau més alt de satisfacció. Entitat que ha prestigiat a la ciutat i per tant al seu govern, i que no ha rebut cap subvenció ni ha provocat cap conflicte a l’Ajuntament.  No puc entendre aquesta animositat, intentant intervenir-ho tot, amb què has arribat a la presidència del Pius Hospital.

És greu, i lamentable, que la primera autoritat qüestioni públicament, en medis ben poc escaients, els honoraris dels metges i personal directiu de l’hospital, quan tots són retribuïts segons el que determina el conveni XHUP. Aquests comentaris, lògicament, van arribar al coneixement dels interessats. És una tàctica d’intimidació perquè no es bellugui ningú? Em recorda l’Europa dels anys trenta.

Si l’hospital és deficitari no és conseqüència d’una mala gestió del propi hospital, sinó de què no rep puntualment el pagament de l’activitat per part del Servei Català de la Salut. L’hospital ha de pagar nòmines, factures de tot tipus puntualment; i així ho ha fet tots aquests anys. Però per complir ha de recórrer a uns crèdits per cobrir els 60 o 70 dies que tarda en cobrar-ho del SCS. Aleshores els que provoquen una situació deficitària són els del SCS, que cobra puntualment dels afiliats a la Seguretat Social. El Pius Hospital no necessita cap salvador. Si fa una defallida, abans  l’haurà fet el sistema sanitari i si és així també l’haurà fet el govern de la Generalitat, l’últim responsable de la mala gestió. Que recordem, el govern són tots: els que governen més l’oposició. Uns administren i els altres vetllen. Quan es produeix una davallada econòmica com l’actual, no sols el govern no ha administrat bé, sinó que l’oposició tampoc ha intervingut prou bé, defecte per omissió.

Sempre he estat contrari a la utilització de l’hospital per a propaganda política o promoció d’algun personatge. En els darrers mesos s’ha caigut en aquest parany tres vegades i totes elles amb la reforma de Radiologia i Quiròfans. Unes desafortunades notes de premsa, mal explicades o manipulades, on es confonia l’autorització d’un permís d’obres -quan les obres ja portaven mesos- amb una presentació de la despesa; el ciutadà que no coneix aquest llenguatge farragós i embolicat d’aquestes notes  pensa, i segurament d’això es tractava, que l’Ajuntament subvencionava la reforma de radiologia i quiròfans. Quan aquesta subvenció provenia encara de l’anterior govern de la Generalitat i ja fa mesos que s’havia pres l’acord de fer aquestes reformes per part de l’anterior Consell d’Administració. En la informació oficial mai s’ha fet menció a l’històric d’aquest projecte.

Vaig deixar la direcció dels laboratoris de l’Hospital Vall d’Hebron per treballar pel Pius Hospital de Valls i pels vallencs, no per servir a cap partit polític. Ho vaig fer rebent unes condicions desfavorables que vaig acceptar pel compromís adquirit amb l’alcaldessa.

No he tingut cap dependència ni a sigles polítiques ni a persones. Només he intentat servir el millor possible, i com que he pogut, a la meva ciutat i als seus ciutadans. Per tant, no seré mai comparsa ni estaré al servei de cap partit. Al servei de Valls sempre que em necessiti.

El meu agraïment a quants han treballat, honesta i efectivament al Pius durant aquests vuit anys per a arribar a tenir un gran hospital al servei dels nostres ciutadans. Moltes gràcies a tots ells pel seu esforç i als vallencs per la seva comprensió.

Roman Galimany Solé

Valls, 10 d’octubre de 2011

 

Carta de comiat al Pius Hospital

Benvolguts companys i amics,

Mitjançant aquestes línies us comunico que ahir vaig presentar la meva dimissió com a membre del Consell d’Administració del Pius Hospital de Valls al senyor Albert Batet. No dimiteixo com a vicepresident executiu perquè en tot aquests mesos no n’he exercit.

Dimitir és el resultat d’una reflexió on s’avalua la dignitat inherent en front de la dependència i les seqüeles d’aquesta decisió.  I és conseqüència, no d’un fet determinat sinó d’una agregació d’actuacions que van estampant un recorregut marginant cada vegada més el propi.

Durant vuit anys hem compartit amb tots vosaltres les diferents tasques per tal de tenir un hospital de qualitat i del qual els vallencs i comarcans n’estan molt satisfets i se’l senten com a molt propi, com ho va evidenciar l’enquesta feta unes setmanes abans de les darreres eleccions. Tot això ha estat gràcies al treball i la dedicació de tots vosaltres. Per mi ha estat un honor i a la vegada enriquidor, ser el president del Pius Hospital.

Per molts bons motius el Pius Hospital està molt ben considerat dintre del món sanitari del nostre país. Això és conseqüència de l’esforç i dedicació de tots els que, des de diferents llocs, treballeu per aquesta emblemàtica institució vallenca. Els malalts i familiars es senten ben acollits en uns moments que ho necessiten, una característica molt pròpia d’aquest centre, i que puc remarcar perquè conec molt bé altres hospitals.

He manifestat en diferents ocasions que dimitiria abans de ser un comparsa de decisions polítiques alienes als objectius que s’ha marcat l’hospital. Actualment només podria exercir com a simple oient del Consell d’Administració.

És cert que som en una crisi molt greu i que costarà un gran esforç sortir-ne. Però la crisi no l’ha creat el nostre hospital que s’ha gestionat correctament. La greu crisi econòmica actual l’han generat els administradors del nostre país, i qui tenia la funció de vigilar i intervenir des de l’oposició. Si el nostre principal comprador d’activitat complís puntualment amb el seu deure, nosaltres tindríem sempre el pressupost equilibrat. El retard d’aquest incompliment provoca que s’incrementi el cost dels interessos, un cost que assumeix el nostre hospital. Per tant, el desequilibri econòmic està en qui compra l’activitat, no en qui la fa. Això és el que jo reclamo, que no es creï una confusió interessada, que no es parli de crisi del Pius, sinó que es parli, directament i sense embuts, de la crisi del govern de la Generalitat.

Us agraeixo molt sincerament, com a president que he estat, com a vallenc i també com a usuari, la vostra bona feina, dedicació i estima cap al nostre Hospital. I la gran labor que feu per a tots els vallencs i comarcans, sense distinció, des que neixen fins que moren. Ells ho reconeixen i agraeixen. M’ho han dit personalment i ho han manifestat en l’enquesta que us mencionava anteriorment.

Us animo a seguir amb aquesta actitud de servei i a no defallir davant pressions i tantes informacions manipulades que confonen  tothom.

Una vegada més, moltes gràcies a tots pel suport que m’heu donat en els anys que he estat president i pel treball continuat al servei dels malalts.

Fins sempre. Quedo a la vostra disposició.

Una forta abraçada!!

 

Roman Galimany Solé

 

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *