Tots som conscients del que significa el Museu Casteller pel poble de Valls. Significa molt. En el programa que presentava CiU a les eleccions municipals de 2003 hi dèiem: “Farem el Museu Nacional Casteller de Catalunya a l’antic Narcís Oller”. Era un dels projectes més importants i seductors amb el qual es presentava a l’alcaldia la candidata Dolors Batalls i, ens consta, que la il·lusionava plenament: El complex museístic havia d’anar a l’antiga caserna de la plaça del Quarter -edifici on s’hi havia allotjat l’Institut Narcís Oller-, amb la concentració de tots els diferents museus de Valls. Era un dels compromisos electorals. En el programa electoral de l’any 2007, Dolors Batalla seguia pensant en el mateix objectiu: “Tindrem Museu Nacional Casteller l’any 2011 a l’antic Narcís Oller […] El nou Museu de Valls ocuparà també un espai a l’antic Narcís Oller”. Un compromís amb el que tothom hi estava d’acord, ja que el recollien altres partits polítics. Un acord que no era estrany per a ningú: durant molt temps es va penjar a l’edifici de l’antic quarter una pancarta que ho anunciava inequívocament. I fins i tot, es va celebrar un acte inaugural, dels anomenats “a so de bombo i platerets”, per tal de posar la primera pedra. I allà hi eren tots. Així ho testifiquen els reportatges gràfics d’aquell esdeveniment. També en la premsa local i provincial, amb fotos del conseller Vilajoana, l’alcaldessa i membres de la gestora que oficialitzaven l’acord l’estiu de 2003. Tres anys després, l’octubre de 2006, el conseller de Cultura, el socialista Ferran Mascarell, com a president de la junta del Museu, va fer seva la proposta de l’antiga seu de l’Institut Narcís Oller com a centre del Museu Casteller.
Recordem l’encert de la proposta de Dolors Batalla en la campanya electoral de 2003 sobre la ubicació del Museu Casteller a l’antiga caserna: la seva centralitat, la seva implantació en la trama urbana, el seu caràcter d’edifici monumental i la capacitat d’adaptar-se als usos museístics. Sempre s’ha parlat de donar una nova seu al Museu de Valls per poder exhibir totes les donacions de gran calat que s’han rebut. Una seu per a dos, i més, museus de la ciutat, que dota d’un atractiu més potent que la dispersió per diferents edificis. L’únic problema que tenia l’antiga caserna era la manca de disponibilitat immediata. Però vista la situació actual, no podem deixar de subratllar que de llavors ençà han passat dinou anys!!
Mentre, els socialistes sempre mantingueren la proposta de què el Museu Casteller s’havia d’ubicar a prop de la plaça del Blat. Ho citaven com a prioritat del govern en el programa editat per a la campanya electoral: “Dissenyar i construir un edifici singular per ubicar-hi el Museu Nacional Casteller de Catalunya a l’entorn de la plaça del Blat”. No sé si ho mana el fet de fer oposició, però els socialistes mai mostraren cap interès especial en situar el Museu a l’antiga seu de l’Institut Narcís Oller, ja que en els seus programes parlaven de Can Segarra o de l’entorn, encara que no semblaven gaire convençuts d’allò que defensaven.
L’Ajuntament de Valls aprovà per part de tots els grups, socialistes inclosos, assumir la decisió que els tècnics consultats per la junta del Museu Casteller proposessin. I els tècnics ho digueren ben clar: el lloc idoni era l’edifici de la plaça del Quarter.
Portem anys fent el ridícul amb el Museu Casteller. Qui més qui menys ha compartit estones i jornades amb gent de tot el país, de Valls i de fora Valls, i coneixent d’on som sempre surt el tema de castells i calçots, -una pena que no tinguem altres elements identificadors- i, si es tracta de gent vinculada al món casteller pregunten pel Museu Casteller. Ens fan sentir força vergonya quan ens parlen de tants anys de retard, de les ampliacions de pressupost o del canvi d’ubicació. Vergonya per tot el que ha significat aquest procés que ha implicat tres alcaldes diferents.
Si tota la població estava il·lusionada pel Museu Casteller era perquè tothom el veia com un projecte important per Valls i acreditatiu de la seva història, un motiu per dinamitzar l’activitat del poble; podia beneficiar el teixit comercial, la divulgació i el coneixement del nostre patrimoni com a ciutat. Per Valls, tenir el Museu Nacional Casteller, situat en el complex museístic de la ciutat, era un privilegi i una oportunitat de la que tothom se’n beneficiaria. És això el què generava il·lusió: el Museu Casteller era aquella peça que ens faltava per dinamitzar Valls i ara, per aquelles coses que té la política, pels lligams del centralisme decisori que tenim, ens hem quedat, com tantes vegades en aquest estimat poble, a mig camí. Ens ha faltat el coratge que tenia Dolors Batalla a l’inici de la legislatura, quan un dels seus objectius era el complex museístic de la ciutat. La cortina de fum que es va llençar amb el projecte del Parc de Ciutat i amb el Museu com a element d’aquest Parc va acabar enterrant el fantasmagòric Parc i el Museu Casteller. Abans d’escoltar els suggeriments d’altres indrets calia pensar que es tractava del Museu de la ciutat de Valls, i totes les opinions són respectables, però no es pot passar al davant de tot el que representen els estaments econòmics, socials i polítics de la ciutat, que són els que es juguen el futur econòmic, social i cultural.
Intervenció de la senyora Aida Garcia al plenari del setembre de 2003
En una intervenció de la representant del grup municipal de la CUP, Aida Garcia, en el plenari corresponent al mes de setembre de 2003, considerà que el projecte museològic havia de ser global i no només encotillar-se com a Museu Casteller; la mateixa idea que propugnava la Dolors Batalla en el programa electoral. Seguint en aquesta idea, Aida Garcia proposava que el projecte que s’estava debatent inclogués tot l’espai que ocupava l’Institut Narcís Oller per poder-hi situar tot el conjunt museològic de la ciutat. El grup socialista tenia els seus dubtes sobre questa ubicació sense estar convençuts que aquesta era la millor opció de les possibles alternatives. La proposta de la senyora Garcia rebé el suport de tota la resta de de grups, manifestant el següent: “L’alcaldessa considera necessari o convenient fer constar la voluntat d’un projecte global. Per tant, com que comparteix la filosofia de la centralització de museus i del fet de compartir espais comuns, es considera convenient tirar endavant amb aquesta moció.” Finalment, el senyor Moreno manifestava el seu desig que les gestions tinguessin èxit i fossin les encertades.
En aquell context s’obria un interrogant: Què passarà amb les obres de l’Escola Enxaneta? En l’esperit de la moció no hi ha la intenció d’impedir el trasllat de l’Enxaneta a les dependències que va ocupar l’Institut Narcís Oller ja que s’han d’efectuar les obres de rehabilitació del convent del Carme i, per tant, en cap cas, les actuacions que es puguin derivar d’aquesta moció perjudicaran la utilització d’aquest espai per part de l’Escola Enxaneta. En aquest punt es comença a suavitzar la proposta, donant algun pas enrere amb relació al primer objectiu. I així ho manifesta l’alcaldessa, insistint en què ara només es fixava el marc, i que per tant en cap moment es posava en perill la ubicació provisional de l’Escola Enxaneta; i la senyora Garcia seguia en aquesta línia suavitzadora, subratllant que la moció era una previsió global de futur i que en cap cas suposaria un inconvenient pel trasllat de l’Enxaneta.
Sotmesa la moció a votació s’aprovà per unanimitat.
El Col·lectiu d’Unitat popular (CUP) de Valls sotmet a l’aprovació del ple de l’Ajuntament de Valls la següent moció:
“L’actual Museu de Valls, ocupa un espai molt reduït, una gran quantitat del seu material no es pot exposar i està emmagatzemat en unes condicions que no són precisament les millors. S’han de posar els mitjans necessaris per tal que totes i tots podem gaudir contemplant en unes modernes instal·lacions, les restes ibèriques, les peces barroques de Bonifàs, les escultures i pintures d’artistes vallencs com Galofré Oller, Bonaventura Cases, Jaume Mercadé, les escultures de Josep Busquets, fotografies de Francesc Català Roca, etc., i tot el fons que disposa el Museu de Valls i les obres dipositades per ser exposades. L’Ajuntament ha de fixar-se l’objectiu de centralitzar tot el conjunt museològic de la ciutat, junt al Museu Casteller de Catalunya, per afavorir l’atractiu recíproc, en uns espais arquitectònics ben estructurats i dissenyats, amb unes instal·lacions adequades i uns equipaments moderns per poder-los compartir.”
Definitivament, el futur Museu Casteller de Catalunya ocuparà una part de l’edifici que ocupà l’Institut Narcís Oller, situat a la plaça del Quarter, i l’altra part de l’edifici continuarà sota la tutela de la conselleria d’Ensenyament. Tot l’espai de l’antiga caserna és una bona solució si el projecte s’executa en la seva totalitat. La propera convocatòria del concurs per a la redacció del projecte arquitectònic i museogràfic del Museu Casteller de Catalunya hauria de preveure la redacció d’un avantprojecte de la totalitat de l’edifici de l’edifici de la plaça del Quarter. Actualment només es podria realitzar una primera fase, la que correspon al Museu Casteller de Catalunya, però en un futur s’hauria d’executar la totalitat del projecte, dins un entorn arquitectònic comú. Per això, el Col·lectiu d’Unitat Popular (CUP) de Valls, proposa al ple de l’Ajuntament de Valls l’adopció dels següents acords:
1-Sol·licitar a l’alcaldessa de la nostra ciutat que inici les gestions davant les diferents administracions que formaran part del Consorci del Museu Casteller per fer possible que en el concurs per a la redacció del projecte arquitectònic i museogràfic del Museu Nacional Casteller inclogui la totalitat de l’espai ocupat per l’antic institut Narcís Oller, per ubicar-hi tot el conjunt museològic de la nostra ciutat.
2- Iniciar els tràmits el més aviat possible per evitar que la modificació proposada pugui comportar un retard en l’execució del projecte del Museu Casteller de Catalunya.
PRIMER: Aprovar inicialment la creació del Consorci del Museu Casteller de Catalunya, integrat inicialment per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l’Ajuntament de Valls, així com els Estatuts pels quals es regeix i que consten en l’expedient.
SEGON: Exposar al públic aquest acord per un termini de 30 dies, mitjançant inserció d’anuncis en el BOP, en el DOGC i en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes de la presentació d’al·legacions, esmenes i reclamacions en contra.
TERCER: En cas que finalitzat el termini d’informació pública no s’hagin presentat ni al·legacions, ni esmenes, ni reclamacions en contra d’aquest acord, així com els Estatuts del Consorci, esdevindran definitius sense cap més tràmit que la publicació del corresponent anunci i les comunicacions oportunes.
QUART: Comunicar aquest acord a les entitats inicialment integrants del consorci.
CINQUÈ: Facultar l’alcalde perquè subscrigui tots els documents que siguin necessaris per a fer efectius aquests acords i tot allò que s’escaigui per a la constitució, si s’escau, del Consorci.
Estatuts del Consorci del Museu Casteller de Catalunya
En el torn d’explicació de vot intervé el senyor Francesc Moreno (PSC) manifestant que l’acord adoptat els ubicava en una situació llargament desitjada i assenyalant que el seu vot favorable ho era en relació als estatuts que havien de ser aprovats per totes les institucions que hi intervenien. Per a Francesc Moreno el text reflectia els trets bàsics per possibilitar la creació i gestió del Museu Casteller de Catalunya, com podien ser la integració de la figura dels patrons, la participació compromesa de les tres administracions i de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i el caràcter nacional del Museu. Moreno va concloure la seva intervenció lamentant el llarg temps que s’havia invertit en cada pas fins a arribar a aquest punt final. Dolors Batalla, per la seva banda, va manifestar la seva satisfacció pel resultat unànime de la votació i pel fet d’haver iniciat un tràmit per al qual existia consens entre les tres administracions implicades i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. (29.09.2003)
Creació del Consorci Museu Casteller de Catalunya
En el plenari corresponent al mes de novembre de 2003, es va comunicar l’acceptació de l’encàrrec que feu la Diputació de Tarragona per a la tramitació dels Estatuts del Consorci del Museu Casteller. Sotmès el dictamen a votació, s’aprovà per unanimitat adoptant-se el següent acord: “Atès que el ple de l’Ajuntament en la seva sessió del passat 24 d’octubre, va aprovar inicialment la creació del Consorci del Museu Casteller de Catalunya, integrat inicialment per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l’Ajuntament de Valls, així com els seus estatuts. Atès que el ple de la Diputació de Tarragona, en la seva sessió del passat 31 d’octubre va acordar la creació del consorci, aprovant-ne inicialment els seus estatuts, i encarregant a l’Ajuntament de Valls la gestió dels tràmits de publicació d’anuncis en el BOP i en el DOGC, recepció d’al·legacions, i publicació del text íntegre. Vistos els articles 47.3.c de la llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, 114.2.e del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i legislació concordant; així com l’informe emès per la Secretaria de l’Ajuntament, el ple adoptà el següent acord: Acceptar l’encàrrec efectuat per la Diputació de Tarragona en relació als següents tràmits en el procediment per a la creació del Consorci del Museu Casteller de Catalunya: Publicació dels anuncis en el BOP i en el DOGC corresponents als tràmits d’informació pública i d’aprovació definitiva, així com publicació del text íntegre dels estatuts. Recepció d’escrits d’al·legacions i esmenes que es puguin presentar.
Fragment de la intervenció del senyor Pallàs al plenari del 28.12.2007
“Per això els socialistes van aprovar, en aquest mateix plenari, acceptar que la decisió sobre la millor ubicació es basés en els criteris tècnics i el dictamen de la Junta del Consorci del Museu Casteller. I quan la Junta del Consorci va pronunciar-se inequívocament a favor del Narcís Oller, la reacció socialista va ser, com que no podia ser d’altra manera, d’acceptació tranquil·la de la decisió. I per això, perquè els socialistes saben que no hi ha alternativa real millor, el conseller socialista Ferran Mascarell, va apostar, com a president de la Junta del Museu, en la sessió de primers d’octubre del 2006, pel quarter com a seu del Museu Casteller. Recordo que en el debat del Pati vaig preguntar a la Sra. Segú què entenia per entorn de la plaça del Blat. Davant la meva insistència, finalment va deixar anar que podia ser la zona del Prado. Si de veritat apostem pel Prado, ara en aquests moments, en què s’està redissenyant tot aquell Pla Parcial, li podríem posar. I, en canvi, l’equip de govern està redissenyant el Prado, inclòs el pàrquing del Barri Vell i no es plantegen en absolut posar-hi el Museu Casteller. I és una llàstima, perquè aprofitar una part del pàrquing del Barri Vell pel Museu Casteller, sí seria una alternativa a considerar. Però tenim el que tenim: una ubicació consensuada al Narcís Oller. Insistim en la paraula “consensuada”, perquè en aquest Ajuntament es va aprovar per part de tothom, socialistes inclosos, que l’Ajuntament assumiria la decisió que els tècnics consultats per la Junta del Museu Casteller proposessin. I els tècnics van parlar clar, el lloc idoni era i és el quarter. Cal que recordem aquí els avantatges que representa l’antic Narcís Oller, la seva centralitat, la seva incardinació en la trama urbana, el seu caràcter d’edifici monumental i, alhora, la capacitat d’adaptar-se als usos museístics i de transformar i adequar la seva façana als nous temps? Cal que recordem la importància de donar una nova seu al Museu de Valls? Una seu per a dos museus que servirà per reduir costos per a un i altre. Cal que recordem que el Museu i la ciutat han de sumar, han de lligar-se en un tot? Cal que recordem que passar del museu a la ciutat i viceversa, ha de ser tan senzill com passar del menjador al rebedor de casa? Cal que recordem que no sabrem què fer del quarter si no és museu? Tots sabem que el Narcís Oller només té un problema: la manca de disponibilitat immediata. És veritat. Molt bé, doncs treballem junts i ferms per solucionar-ho. Ara que tenim els socialistes al govern municipal, no hi ha d’haver cap problema per solucionar-lo o no són els socialistes al govern per facilitar-nos les coses davant la Generalitat? Si no hi són per fer això, per què hi són? L’Escola Enxaneta ocupa el Narcís Oller, entre tots hem de fer possible que aquesta ocupació duri el menys possible. Primer de tot per als propis alumnes de l’escola: no tenen un pati digne del segle XXI, estan en un edifici envoltat de pisos en construcció, no tenen ascensor, és una casa freda, amb zones de l’edifici clausurades per ensorrament, amb filtracions d’aigua per les canaleres de la façana quan plou molt. Hem de fer pinya tots en una sola direcció: enllestir el Convent del Carme com a seu definitiva de l’Escola Enxaneta, arrancar el compromís del departament d’Educació perquè cedeixin el quarter, engrescar el departament de Cultura perquè faci un projecte museístic potent i aquí reiterem la nostra total lleialtat institucional. I, en fi, conjurar-nos tots plegats perquè es faci ràpid i bé tot el què s’ha de fer, que és això. Però en comptes de treballar en aquesta línia, l’alcaldessa i la tinent d’alcalde ens surten amb l’ocurrència que el Museu ha d’anar a Ruanes. Quins arguments reals tenen per canviar de la nit al dia el quarter per Ruanes? La disponibilitat immediata de terreny? De quina disponibilitat immediata parlen vostès? Del 2009? Al 2009, el més calent de Ruanes encara serà a l’aigüera. Al 2009, en canvi, si fem que Educació es posi les piles, ja pot estar enllestida la primera fase del Convent del Carme i l’Escola Enxaneta ja pot començar a tornar a casa seva. Les màquines, objectivament, i si nosaltres ens ho proposem, entrarien abans al Narcís Oller que a Ruanes. Per molts ARIS, per molts INCASOLS que hi hagi al darrera, una actuació com la què es planteja a Ruanes no s’improvisa. La disponibilitat de Ruanes només serà anterior a la del quarter si vostès políticament estan interessades que això sigui així. Per què tenen aquest interès polític a posar el Museu Casteller a Ruanes, si no hi ha cap estudi cultural, ni tècnic, ni d’experts que ho avali? Si no tenen cap dictamen d’experts museístics que ho aconsellin, per què hem de fer el canvi? Només se m’acudeix una raó, vostès creuen que posant-hi el caramelet del Museu Casteller la ciutadania s’empassarà la immensa cullerada d’oli de bacallà que representa Ruanes. Vostès ho plantegen en termes apocalíptics: el museu, o va a Ruanes o no el tindrem mai. En aquestes condicions, què volen que digui la gent? Què volen que diguin els castellers? Però aquesta no és una raó acceptable. En què pensem? En el Museu o en el megaprojecte de Ruanes? Estem en contra de posar el Museu a Ruanes per raons sòlides i de fons. En primer lloc, un parc ha de ser un parc, no una acumulació de masses de ciment. De moment ja hi volen posar el Palau de Congressos, el Museu, els corresponents pàrquings i l’esplanada per la fira. Quedarà espai per algun arbre? Deixin que el parc sigui un parc. I, en segon lloc, un museu com aquest només té sentit incardinat a la ciutat. Incardinat ben al cor, el Museu al cor de la ciutat, deixant-nos d’invents i d’ocurrències. Agafem la bandera valenta i decidida del quarter i estarem tots, absolutament tots, al darrera. Rectifiquin. Saben perfectament que quan diuen que Ruanes és millor que el quarter, estan fent trampa. Estan plantejat un museu bolet, perquè allò serà un bolet, la gent arribarà en cotxe, aparcarà al davant i quan surti només cal que es trobi un cartell ben gros que li digui: i ara, agafa el cotxe i a dinar a l’Hostal del Senglar i adéu Valls. Els polítics estem per solucionar problemes, no per embolicar la troca i el museu es mereix alguna cosa més que fer d’esquer de la febre constructora de l’INCASOL. Plantegem aquesta moció com un crit desesperat al consens, al sentit comú en el tema del Museu Casteller. Recuperem el consens del quarter, ja ens discutirem tant com calgui per Ruanes, però, si us plau, no ens fem enrere en temes on tots estàvem d’acord. El Museu no necessita canvis d’ubicació, necessita conviccions fermes i pinyes compactes. No trobaran ningú, tret dels seus incondicionals, que s’il·lusioni amb un museu bolet al mig d’un parc. Votin a favor de la moció i recuperaran el crèdit perdut, generaran altre cop il·lusió i aplegarem esforços en positiu per la nostra ciutat. Un cop feta la reflexió i la proposta sobre el fons de la qüestió, no a Ruanes i sí al quarter, volem acabar fent una segona reflexió sobre les formes en què s’ha plantejat el tema de Ruanes. Aquesta havia de ser la legislatura del consens i del diàleg, havia de ser la legislatura del Pla General i del pacte de ciutat i de moment ens estem trobant amb el pacte dels fets consumats. El pacte amb un full de ruta que no ha estat ni debatut, ni parlat, ni consultat amb ningú, ni partit polític ni agent social. Ens van caient a sobre, i com si fossin fets consumats, la megaplataforma logística, l’àrea residencial estratègica, el palau de congressos i el canvi d’ubicació del Museu Casteller. Tot a través de la premsa, tot dat i beneït. Això anirà així tota la legislatura? Què quedarà per debatre quan hàgim de debatre el Pla General? De què parlarem? Què podrem consensuar? El disseny dels passamans dels ascensors? Números en mà, vostès tenen una majoria absoluta. Però això no vol dir tenir la raó absoluta. Reforcin els mecanismes de debat, dintre i fora dels seus partits. Allò que és bo i assumible per la ciutadania, ha de ser vist i debatut. La confiança que els dona saber que els grups respectius són basses d’oli, disciplinades, els porta a prendre decisions precipitades i les pot fer perdre el món de vista. L’exemple del Museu Casteller és el primer i segurament no serà l’últim. Si us plau, rectifiquin, siguin humils i dialogants i escoltin al poble, perquè el poble, la gent que s’estima el Museu Casteller i s’estima Valls, no entén de cap manera la jugada de fer el Museu a Ruanes. No ho entén ningú. No es pot matar tot el que és gras, recuperin l’esperit de consens i anem tots a una per fer realitat el Museu Casteller al quarter. Per això, la moció proposa els següents acords: 1.- Convocar una Junta de Portaveus en què l’equip de govern informi a la resta de grups municipals sobre els motius i objectius del canvi d’emplaçament del Museu Casteller. 2.- Encarregar a un expert cultural independent un informe tècnic valoratiu, en què argumenti si l’emplaçament proposat per l’equip de govern és millor que el que havia generat consens fins ara o no. 3.- Sotmetre a debat i votació en un Ple municipal el canvi de localització del Museu Casteller, abans que se sotmeti a consideració del Consorci del Museu. 4.- Instar el Departament d’Educació perquè en el termini d’un mes expressi el seu compromís de no dilatar els treballs de rehabilitació i ampliació de l’antic Convent del Carme com a seu definitiva de l’Escola Enxaneta, faci públic un calendari realista de la rehabilitació i ampliació de l’antic Convent del Carme i manifesti la seva disposició a cedir a la ciutat el quarter, un cop alliberat de l’ús educatiu, perquè si s’escau puguin iniciar-se les obres d’adequació com a futur Museu Casteller i Museu de Valls el més aviat possible.” (pag. 480, 2007) Plenari 28.12.2007
Moció d’ERC sobre l’emplaçament del Museu Casteller
“En els últims anys l’Ajuntament de Valls ha arribat a un consens sobre l’emplaçament a l’edifici del Quarter del conjunt museològic de la ciutat: el Museu Casteller de Catalunya i el Museu de Valls. El gran argument d’aquest consens és la centralitat urbana de l’emplaçament, que és al bell mig del teixit urbà de Valls. Aquest consens es tradueix en una sèrie de dates. El 2001 la Fundació CIREM elabora, per encàrrec de l’Ajuntament, una proposta tècnica de reorganització dels equipaments culturals de Valls, en la qual proposa l’emplaçament del Quarter per al conjunt museològic. El 2003 la Comissió Gestora del Museu Casteller acorda per unanimitat l’emplaçament del Quarter. També el 2003 el Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat una moció que acorda l’emplaçament del Quarter. El 2004 el Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat que el Consorci del Museu Casteller ratifiqui l’emplaçament del Quarter. El 2006 la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya fa un informe tècnic que avala l’emplaçament del Quarter, i n’informa la Junta de Govern del Consorci del Museu Casteller. Finalment, el 2007 el Ple de l’Ajuntament aprova el Pla d’Equipaments Culturals, després d’un llarg procés de treball tècnic i polític, en què s’acorda de nou l’emplaçament del conjunt museològic al Quarter. Aquest procés de consens, doncs, ha tingut una sèrie d’actors institucionals, tècnics, polítics i socials valuosos que qualsevol majoria política ha de tenir en compte. Hem sabut pels mitjans de comunicació que el govern municipal ha decidit canviar aquest emplaçament per un altre que no té ni de lluny la mateixa centralitat, que estarà enmig d’un parc, i que no és fruit de cap consens social, sinó que parteix d’una decisió de les responsables dels dos partits majoritaris de la ciutat. Una decisió que malbarata tot el treball anterior. Una decisió en què no han participat agents tècnics ni socials. Una decisió de la qual encara no han informat la resta de grups municipals. Una decisió que, segons sembla, no busca cap consens amb les forces polítiques. Una decisió que no es preveu que es vulgui sotmetre a discussió al Ple, malgrat que aquest Ple sí que ha aprovat mocions que advoquen per un altre emplaçament. D’altra banda, no ens consta que hi hagi cap estudi tècnic que avali aquest emplaçament des del punt de vista de planificació cultural, un emplaçament que segons sembla descarta la sinergia amb el Museu de Valls. Per això proposem els acords següents: 1. Convocar una junta de portaveus en què l’equip de govern informi la resta de grups municipals sobre els motius i objectius del canvi d’emplaçament del Museu Casteller. Encarregar a un expert cultural independent un informe tècnic valoratiu en què argumenti si l’emplaçament proposat per l’equip de govern és millor que el que havia generat consens fins ara o no. 3. Sotmetre a debat i votació en un ple municipal el canvi de localització del Museu Casteller abans que se sotmeti a consideració del Consorci del Museu Casteller. 4. Instar el Departament d’Educació perquè en el termini d’un mes: a) expressi el seu compromís de no dilatar els treballs de rehabilitació i ampliació de l’antic convent del Carme com a seu definitiva del CEIP Escola Enxaneta b) faci públic un calendari realista de la rehabilitació i ampliació de l’antic convent del Carme. C) manifesti la seva disposició a cedir a la ciutat el Quarter, un cop alliberat de l´ús educatiu, perquè, si s’escau, puguin iniciar-se les obres d’adequació com a futur Museu Casteller i Museu de Valls al més aviat possible.” (28.12.2007)
Any 2022. On és el Museu Casteller?
Avui, any 2022, on és el Museu Casteller? Què en sabem del projecte? Com es pot portar amb tanta desídia?
El Museu Casteller de Catalunya, no troba empresa privada que es vulgui fer càrrec de la seva gestió. El projecte actual, amb la seva ubicació, va ser una aposta personal de l’exalcalde del municipi i portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet. Ja s’hi ha gastat pràcticament 10 milions d’euros en la construcció, i la licitació va quedar deserta.
La construcció del museu tenia un pressupost inicial de 1.715.000 euros, i la seva obertura estava prevista pel mes de juny de 2019. El desemborsament suplementari, per crear un museu amb contingut audiovisual i tecnologia capdavantera, així com l’adaptació de l’edifici a la part vella de Valls, un espai ben complicat, han fet que el muntant final sigui de 10 milions.
Cap a finals de l’any 2019 ho explicava detalladament la portaveu del grup municipal del PSC, Rosa Maria Ibarra: “El plec concursal que va quedar buit era de 330.833,87 euros anuals per a la gestió. És el Museu Casteller de Catalunya, però qui ho ha acabat pagant som els vallencs. Hi va haver una petita aportació de la Diputació de Tarragona, i els fons de la Generalitat, que podien haver estat destinats a altres aspectes de la ciutat i al final es van haver de destinar a la construcció del Museu.”
El costós projecte va obligar l’equip municipal de JxCat a anul·lar o canviar altres inversions, com ara la del Centre Cívic del Barri Antic. “A més d’aquesta desviació del pressupost de 10 milions, ens vam assabentar cap al final del mandat passat que l’executiu local va decidir externalitzar totalment la seva gestió. Des de la direcció a la seguretat o la neteja”, lamentava Rosa M. Ibarra. Segons les explicacions fetes per l’Ajuntament, l’externalització del servei tenia una durada de deu anys i ascendia a un total de set milions d’euros. Des del consistori explicaren a la premsa que s’estava treballant en un nou plec de clàusules i confiaven en què aquests ajustaments en el seu import i condicions despertaria l’interès de possibles gestors per presentar-se a la nova licitació. Aquesta nova licitació estava prevista per a l’octubre de 2019.
La portaveu socialista, en les seves declaracions a Crònica Global, lamentava la futura licitació, “ja que repercutirà una altra vegada a les butxaques dels veïns de Valls i haurà de ser més elevada perquè alguna companyia s’animi a liderar el museu, cosa que ara mateix no es contempla a l’horitzó, ja que el concurs va quedar desert pel risc que suposa per a les empreses el manteniment d’una tecnologia que costa molts diners”. Segons els responsables municipals, “no els sortia a compte” per 330.000 euros anuals responsabilitzar-se de tot el projecte audiovisual, a més de la resta de serveis. De moment les dues colles castelleres de la ciutat mantenen tot el seu material en els propis locals, sense cedir el seu patrimoni al Museu.
Va ser, doncs, un error molt greu descartar el projecte planejat inicialment per Dolors Batalla. Tot plegat ha acabat en una obra faraònica de la qual ningú se’n vol fer càrrec. Ubicat en una zona molt deteriorada i de difícil accés.
Un dels objectius d’aquesta ubicació era impulsar i modernitzar aquesta zona. Però no hi ha hagut cap pla de rehabilitació del centre històric, creant-se un edifici que contrasta amb al paisatge del seu entorn, com així va succeir amb la Biblioteca Carles Cardó, que no ha servit per a rehabilitar aquell espai. La política al centre històric ha estat sempre equivocada. Si no hi ha vida l’espai és mort i desapareix el comerç. La vida la donen els habitants, no els edificis monumentals.
Valls es ressent greument de la mala regulació.
