Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

L’aparcament de la plaça El Pati
Vida Municipal contemporània

L’aparcament de la plaça El Pati 

El Pati és la plaça més cèntrica de la ciutat i ha patit diversos canvis estètics i remodelacions al llarg de la seva història. La darrera, duta a terme el 2006, va ser una de les més polèmiques, ja que es va construir l’aparcament soterrat i l’espai va perdre per complet la seva personalitat romàntica. De fet, des de la inauguració de la remodelació s’han hagut de fer diverses actuacions per suplir les mancances existents en il·luminació o per la inviabilitat en la proposta de vegetació o del ferm que presentava el projecte inicial. La remodelació va transformar la plaça en un lloc àrid, impersonal i poc funcional, transformant un dels indrets més idíl·lics de la capital de l’Alt Camp en un desert de ciment.

Abans de la reforma, la plaça i la seva font noucentista formaven part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La font original, perduda l’any 2006, era situada al mig d’una petita piscina circular, formada per una peanya que sostenia quatre columnes d’ordre dòric damunt les quals hi havia una plataforma circular on se situava, centrada, la figura de La dama de les mans al cap, obra de l’escultor noucentista Esteve Monegal. D’aquest conjunt només es va conservar aquesta figura femenina, fixada en la nova font d’una forma totalment desencertada i sense cap criteri artístic. Darrerament s’ha corregit el desgavell i s’ha recuperat la font complerta que s’ha ubicat en un extrem de la plaça.

 Presentació del plec de clàusules

El senyor Martí Barberà fou l’encarregat, per part del govern, d’obrir el meló d’un tema tan enrevessat com fou el de l’aparcament soterrat a la plaça del Pati. Ho va fer en una intervenció en el plenari del 29 de juliol de 2004,  amb bones dosis d’optimisme i alegria que no responien a la manera de pensar de molts vallencs. S’iniciava un període de discussions en els plenaris i de crispació al carrer. Passats uns quants anys d’aquelles bones paraules, tots som ben conscients del servei que ha fet al comerç del Centre Històric i del percentatge d’ocupació que ha tingut l’aparcament.

Es tractava d’aprovar el plec de clàusules -punt de partida per a la seva construcció-, incorporant al projecte uns serveis mediambientals moderns i eficaços. Amb aquesta construcció es pretenia capgirar el procés de degradació constant dels habitatges i serveis del centre històric; es milloraria el sector comercial. I per a fer-ho realitat calia, segons el senyor Martí, la construcció d’un aparcament soterrat “al mateix centre històric”.

En la seva exposició va fer èmfasi en la necessitat de dotar de places d’aparcament el centre històric. Considerava que altres possibilitats d’ubicació no eren adients, tot i que eren millor des del punt de vista econòmic. Afirmava que tenien els criteris ben clars després de treballar les diferents possibilitats descartades. “És en aquest moment que s’afronta de manera decidida l’obra del Pati i es descarten com a primera actuació altres possible ubicacions”.

Segons el senyor Barberà, “aquesta construcció, a més de solucionar el problema de demanda d’aparcament, no només actual, sinó la futura que es pot preveure durant el desenvolupament integral del Centre Històric en un termini curt de temps, ha de resoldre la saturació circulatòria de la plaça del Pati, la potenciació del Centre Històric com a centre comercial i de serveis. Per tant, els aspectes econòmics, comercials i tècnics han fet que el govern, hagi preparat el plec de clàusules definint clarament l’indret de la plaça del Pati com a ubicació del nou aparcament soterrat.”

Això comportava, evidentment, desmuntar l’actual Pati i anunciar, de manera benigne, la seva remodelació per dignificar i potenciar l’activitat com a centre neuràlgic de la ciutat.

No va tenir la qualitat de profeta, el senyor Marti  Barberà. No va estar encertat en les seves prediccions vistes al cap de quinze anys. L’habitatge al Pati ha caigut en picat, els comerços del centre històric han desaparegut pràcticament, inclòs els comerciants més entusiastes a favor de l’aparcament ja que alguns han tancat el seu comerç i altres estan esperant la jubilació per abaixar portes. Quinze anys després l’aparcament del Pati està infrautilitzat, tot i les promocions del dia de mercat, essent l’aparcament de Sant Francesc el que resulta més rendible. I 40 o 60 anys per pagar-ho.

Deia Shakespeare, “molt enrenou per tan poca cosa”.

La intervenció del senyor Barberà començava així: “Bona nit. Avui portem a aprovació d’aquest ple el plec de clàusules que han de servir de punt de partida per tal de dotar Valls d’una infraestructura de primer ordre, com és la construcció d’un aparcament soterrat al centre de la ciutat i d’uns serveis mediambientals moderns i eficaços. Nosaltres creiem que el centre històric és un punt de referència emblemàtic de la nostra ciutat, un indret amb personalitat pròpia. Estem treballant per capgirar el procés de degradació constant i progressiu que ha patit, tant en els habitatges com en els serveis, cal millorar la qualitat de vida per tal d’incentivar la rehabilitació d’habitatges i la millora del sector comercial i de serveis. Per aconseguir aquest objectiu calen diferents actuacions, i la construcció d’un pàrquing soterrat al mateix centre històric és una prioritat pel nostre equip de govern. Aquest projecte ha estat treballat i madurat pel govern. Neix d’una demanda històrica de la ciutadania i del teixit comercial. Cal dotar de places d’aparcament el centre de la ciutat, el centre històric. Les consultes inicials amb diferents empreses del sector es van obrir treballant sobre diferents supòsits d’emplaçament, calia assegurar-nos que tot i creure políticament en la construcció de la plaça del Pati, calia tècnicament conèixer la seva viabilitat econòmica i no descartar cap altre opció sense tenir uns criteris clars.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Amb aquesta construcció, a més de resoldre el problema de demanda d’aparcament, no només actual, sinó la futura que es pot preveure durant el desenvolupament integral del Centre Històric en un termini curt de temps, s’ha de resoldre la saturació circulatòria de la plaça del Pati, així com les consideracions al respecte de l’estudi de Mobilitat del RACC referent a la circulació i el POEC referent a la potenciació del Centre Històric com a centre comercial i de serveis. Per tant, els aspectes econòmics, comercials i tècnics han fet que el govern hagi preparat el plec de clàusules definint clarament l’indret de la plaça del Pati com a ubicació del nou aparcament soterrat. Cal afegir uns aspectes urbanístics que també són molt importants, ja que aquesta obra ens permet afrontar d’una manera clara la remodelació urbanística del Pati amb l’objectiu de dignificar i potenciar la seva continuada activitat com a centre neuràlgic de la ciutat. Ha de ser la porta d’entrada emblemàtica i atractiva al nostre centre històric i als seus eixos comercials. L’aparcament del Pati és l’opció més econòmica, la de menor temps de construcció i, per tant, la que menys molèsties portarà. Afronta de manera decidida el greu problema que tenim de saturació circulatòria i representa una important inversió i servei per al centre històric, tant comercialment com urbanísticament.”

En el ple presidit pel senyor Manresa, primer tinent d’alcalde, per absència de l’alcaldessa (13.11.2006), la senyora Núria Segú va parlar, en representació del grup del PSC, de la concessió feta per a la construcció de l’aparcament soterrat del Pati en una ciutat amb els aparcaments hipotecats i la manca de neteja. Aquestes són les seves paraules extretes de l’acta del plenari:

“Gràcies, Sr. Manresa. Fa un any, el mes d’octubre, va entrar en funcionament el que és el contracte. Ho dic així, el contracte, perquè s’ha de dir amb lletres majúscules, el contracte més important d’aquest Ajuntament, de la seva història i segurament de molts anys que falten per venir: el contracte de la concessió d’obra pública per a la construcció i explotació de l’aparcament soterrat del Pati i l’explotació de l’aparcament de Sant Francesc i alhora, també, la concessió dels serveis públics municipals de recollida i transport de residus a les plantes de tractament corresponents, la gestió de la deixalleria municipal, la neteja viària i la conservació i manteniment de les zones verdes. O sigui, tot el que van poder trobar i que tenien pendent de concedir, ho van ajuntar tot, com saben vostès, ho hem debatut forçament per un objectiu únic: fer un pàrquing. Ja ho saben, n’hem parlat diferents vegades, per poder fer l’obra, un contracte, el contracte que permetrà fer l’obra de la legislatura, bàsicament, entenem nosaltres, potser l’únic que hauran fet en 4 anys: un pàrquing al Pati. Això, per fer-ho, n’hem parlat forces vegades del que significa, per una banda d’hipotecar la política d’aparcaments d’aquesta ciutat durant 40 anys i quan dic política d’aparcaments, vull dir, bàsicament, les tarifes de preus, els preus que haurem de pagar durant els propers 40 anys els vallencs i vallenques per aparcar a la nostra ciutat, d’això n’hem parlat reiteradament en aquest plenari. Però potser n’hem parlat poc de la segona part d’aquest contracte, que és la recollida de residus, la gestió de la deixalleria municipal, la neteja viària i la jardineria. Dona per molt també aquesta segona part i jo voldria centrar la meva intervenció en un d’aquests apartats d’aquesta segona part, que quan ens van presentar aquest nou contracte per la concessió de la neteja, que és la part en què em centraré, ens explicaven… jo no sé si ho feien perquè ja pensaven que no funcionaria, la veritat, i ho dic així clarament. Ens explicaven que el contracte es blindava amb un seguit de garanties i bàsicament n’esmentaré dues. Una, la més principal, que hi hauria una auditoria mensual que faria el seguiment del compliment d’aquest contracte realitzada per una empresa externa. Primera garantia que ens permetria, els permetria a vostès fer-ne el seguiment i l’avaluació de manera constant i, per tant, rectificar i millorar allò que fos millorable o allò que no s’ajustés a les necessitats de la ciutadania. Segona garantia, que també plantejava aquesta part del contracte i que ens la van explicar i que jo resumiré: es pagava per certificacions totalment detallades i, fins i tot, en l’acte del ple del dia 29 de març consta que vostès ens explicaven que si, per exemple, un carrer no s’escombrava, doncs, quan es fes la certificació corresponent, es descomptaria aquell carrer que no s’havia escombrat. I això és el que surt, no m’ho invento, això surt explicat a l’acta del dia 29 de març. Per tant, per això he dit jo quan he començat aquesta intervenció, que potser vostès pensaven que ja no funcionaria. Doncs, bé, un any després sembla que els fets els han donat la raó, perquè tot i les garanties que vostès mateixos es van posar perquè pensaven que allò no acabaria d’anar, doncs no ha acabat d’anar, perquè la ciutat no està neta, entenem nosaltres. I no perquè ho diguem nosaltres solament, de fet només costaria passejar pels carrers, passegin per Valls i veuran que no està neta la ciutat. Però també ho diu aquesta auditoria, aquesta auditoria que vostès ens van explicar que serviria per tenir un bon compliment d’aquest contracte i per tenir, en definitiva, els objectius que pretenien, que en el cas de la neteja, era tenir una ciutat neta.

Mirin, si el resultat hagués estat que un mes és una zona i un mes és l’altra, i l’altre mes és una altra de la ciutat, potser no faríem avui aquesta intervenció, perquè indubtablement això voldria dir que vostès si un mes l’auditoria detectava que, pel que sigui, hi havia una zona que no estava prou neta, ho esmenaven i perfecte, és el que tenen que fer, però el que ens ha sobtat d’aquest anàlisi és que això no succeeix, sinó que es van repetint sempre aquestes zones de manera bastant continuada, entenem nosaltres. Això és el que surt a l’auditoria, no ens ho inventem. I clar, això ha propiciat aquesta intervenció, perquè des del nostre punt de vista, aquesta intervenció ve per dir-los que facin el que diu l’auditoria, senzillament. Que si no funciona, requereixin, prenguin les mesures necessàries perquè es netegi aquella zona de la ciutat. La informació la tenen, al·legar ignorància no ho poden fer, perquè mes rere mes els recorden allò que cal millorar. Per tant, o no en saben o no els interessa. Dit col·loquialment, no sé, potser sí que hi ha alguna altra explicació, perquè clar, jo no penso d’entrada que sigui incompetents vostès, no tinc aquest prejudici previ, per tant, si aquesta opció no és, ha de ser que potser no els interessa que la ciutat estigui neta, que fan deixadesa de les seves obligacions, em decanto potser més per aquesta segona que per la primera, sincerament. Però, la veritat, tinc aquests dubtes. I això va lligat també, sobretot amb el tema de la deixadesa o de la manca de voluntat de posar-hi remei, perquè vostès al plec de clàusules hi havia una clàusula que deia que posarien en funcionament un dels problemes que tenim encara a la ciutat, passejant per la ciutat, que és la recollida selectiva del cartró pel que fa referència als comerços. El plec de clàusules deia que hi havia aquesta possibilitat de posar en funcionament la recollida comercial del cartró. No ho han fet. No ho han fet, un any després. I aquest és un dels problemes que tenim, els cartrons, i més ara que per millora de la imatge de la ciutat, ho hem de reconèixer, tenim contenidors soterrats en determinades zones de la ciutat, uns contenidors que tenen unes boques que els comerciants els explicaran que no hi passen els cartrons. Per tant, si posem uns contenidors soterrats amb unes boques que impedeixen en molts casos o fan que tingui que ser un esforç significatiu i important encabir-hi el cartró comercial, doncs, home, prevegin-ho i facin la recollida comercial del cartró, el contracte ho diu, per tant, aquest argument em fa a mi reforçar-me en aquesta idea, com els hi deia, de què no els interessa. Perquè una ciutat neta, jo crec que convida a mantenir-la neta i, per tant, l’objectiu de la nostra intervenció és fer-los un prec: actuïn, actuïn en la línia del que els diu l’auditoria que vostès reben cada mes, que ho saben, facin. Segur que si tenim la ciutat neta, tots contribuirem més a mantenir-la neta i farà més goig, podrem passejar i no ensopegar amb cartrons i no tenir que desplaçar-nos uns metres al passar al costat d’uns contenidors, perquè, home, l’olor no convida a passar-hi. Per tant, només els demanem que facin el que tenen que fer: complir el que diu l’auditoria i requerir fer les mesures necessàries cada mes, un mes darrere l’altre. I aquest és el nostre prec, bàsicament per l’objectiu que, crec compartit per tots, de tenir la ciutat més neta, més ara que s’acosta l’època comercial que significa el Nadal i, per tant, vol dir que els vallencs i vallenques passejaran més per la ciutat, tot i les dificultats de les obres que fan molt difícil poder arribar a comprar a segons quins llocs de la ciutat, no cal que els expliqui jo, els comerciants també els ho explicaran, però bé, fan molt difícil poder arribar-hi, però si hi ha voluntat per part de la ciutadania de passejar, treguin els obstacles perquè això sigui possible. Moltes gràcies.”

Finançament de l’aparcament del Pati. 

L’oposició, concretament el senyor Moreno del PSC, posava en quarantena la petició de subvenció que es sol·licitava, acollida a l’Ordre 376 de l’any 2002, per la que s’establien les bases generals per l’atorgament d’ajuts als ens locals de Catalunya en situacions excepcionals d’urgència o derivades de catàstrofe. Deia el senyor Moreno: “L’objecte d’aquesta ordre és establir les bases generals per a l’atorgament d’ajuts als ens locals de Catalunya pel finançament de les despeses extraordinàries derivades de situacions de catàstrofe, urgents o d’actuacions excepcionals destinades a restablir o garantir el funcionament normal de les obres o serveis de competència municipal. Podran ser subvencionades les actuacions en infraestructures o equipaments de serveis de competència municipal, afectats per una situació de catàstrofe o urgència.” I afegia a continuació: “Bé, no entrarem a discutir si considerem vostès o nosaltres que les obres del Pati són una catàstrofe o no, en qualsevol cas en el que sí que estarem d’acord és que les obres no són derivades d’una situació de catàstrofe. Per tant, el Sr. secretari ens podrà il·lustrar quan se li demani, si imputar com un ingrés que afecti els ingressos del municipi aquest tipus de subvenció és, com a mínim, fiable. Pensin vostès que si es dugués a terme, ens felicitaríem moltíssim de rebre diners de la Generalitat, com s’estan rebent, però pensin que o bé l’Ajuntament ha fet malament en sol·licitar-la, o bé el departament corresponent haurà fet molt malament en atorgar-la.” (Plenari del 30.01.2006)

Dintre del paquet del contracte d’urbanització de la plaça hi figurava la totalitat del pressupost, inclòs el seu finançament per part de l’empresa concessionària. Se sospitava, per com s’anava parlant del finançament, que això no seria així, malgrat explicar el contrari. De fet, el 5 d’agost de l’any 2005, quan s’aprovà el projecte del pàrquing, no s’havia concretat el cost final del projecte. Parcialment, es pogué finançar gràcies a la Llei de Barris i amb alguna altra subvenció. Però, era una llàstima perquè aquestes subvencions, o aportacions, que foren destinades a aquest projecte, es podrien haver aplicat a altres necessitats de la ciutat. Això, si l’empresa guanyadora hagués assumit tot el cost  pressupostat; el projecte de la reforma estava condicionat pel pàrquing.

Una altra font, la Federació de Municipis de Catalunya, arribà a un acord amb els departaments de Justícia i d’Economia i Finances de la Generalitat per a resoldre un deute que mantenia amb els ajuntaments que tenien, o havien tingut, dipòsits municipals de detinguts. Per aquesta prestació de serveis el Tribunal Suprem va resoldre que s’havia de compensar els consistoris de totes les despeses que havien tingut des del 1985 fins al 1998. Pel que corresponia a l’Ajuntament de Valls rebia 551.874,94 €, dels que podia fer-ne ús per a d’altres necessitats. L’acte protocol·lari del lliurament d’aquesta compensació es feia el mes de març de 2005.

En un principi, en comentar-ho amb el secretari, el senyor Font, semblava que seria un punt a favor per assolir la nova seu per a la Policia Local. Passats uns mesos, l’interventor ens comunicà que no seria possible pel fet  que l’Ajuntament ho havia d’invertir en projectes iniciats.

OPINIÓ D’INICIATIVA PER CATALUNYA (ICV) SOBRE L’APARCAMENT AL PATI

Amb el títol L’aparcament al Pati: mal negoci per a Valls, el grup d’ICV feia el següent raonament: “Amb l’adjudicació de l’obra a canvi de la privatització de la gestió dels aparcaments de la ciutat, juntament amb la concessió mínima a 16 anys dels serveis de manteniment de jardins, escombraries i neteja, el que fan és, a la pràctica, sacrificar o hipotecar, a costa d’una gran  obra, la gestió mediambiental del municipi, a llarg termini, molt més enllà del mandat d’una legislatura”.

Alertaven sobre el perill de caure en mans d’una gran empresa multimilionària (FCC, Cintra…) que tancaria la internalització de serveis per part de l’Ajuntament de Valls, creant un monopoli fàctic. També consideraven que el fet de ser una concessió a llarg termini (16 anys, quan el normal són 8 anys) conduiria a la pèrdua de qualitat i reduiria les opcions d’incorporar noves tecnologies. Resumien la seva intervenció dient: “Fan un pas més enllà en la privatització dels aparcaments, crea un monopoli trust privat en els serveis de jardineria, escombraries i neteja per crear una nova obra política i tècnicament més que qüestionable”.

Alertaven que aquest greu error incapacitaria a futurs governs durant quatre mandats a l’hora de prendre decisions sobre la gestió mediambiental de la ciutat. En un següent apartat, retreien a ERC l’aposta que havia fet per l’aparcament a la plaça del Quarter (només feia tres anys). I preguntaven: “ Que té a veure, neteja, escombraries i jardins amb aparcaments?”

Tancaven la seva intervenció sentenciant:  “El pas que es vol donar, a mitjà i llarg termini, no és cap millora per el conjunt de veïns.”

SALVEM EL PATI!!

En el plenari del dia 27 de juny de 2005 es va presentar, discutir i evidenciar la disconformitat d’una part de la població respecte al projecte de construcció de l’aparcament soterrat i remodelació de la plaça del Pati. Al final del plenari, va intervenir el senyor Ignasi Moncunill en representació de la Plataforma en Defensa del Pati que presentaren 2.500 signatures de vallencs en contra del projecte.

IGNASI MONCUNILL CIRAC:  “Bé abans de començar la intervenció, cal agrair al consistori el fet de concedir-nos de fer aquesta intervenció.

La ferida en els sentiments dels ciutadans per la manera com s’ha fet la destrossa del pati no pot deixar indiferent ningú. La prepotència que s’ha utilitzat no té nom i no és pròpia d’una democràcia. La pel·lícula dels fets és tan lamentable que no té res a envejar a fets viscuts en la dècada dels seixanta o setanta. No fa riure no, ni somriure, fa tristor. Heu ridiculitzat la Policia Municipal fent-li assumir un paper impopular: l’ocupació i vigilància del Pati. De qui teníeu por? Realment els ciutadans no havíem vist mai tants municipals al carrer. Una reflexió: seríeu capaços de mostrar o explicar la pel·lícula dels fets als mitjans o al vostre aparell de partit i també a tota la ciutadania? Només és una reflexió. Penseu-hi. Realment la política és crua. Ens dieu que estem manipulats, potser és cert. Estem manipulats per vosaltres que ens voleu fer veure el que no és, explicant-nos les veritats a mitges i malament. Ha estat transparent la vostra actuació? Fa uns mesos parlar de l’aparcament al Pati era parlar d’una utopia per a la ciutadania. Però vosaltres, l’equip de govern, ja ho estàveu tramant: aprovant projectes, concessions, condicions, etc. En la reunió del dia 13 de juny entre l’equip de govern en ple i la plataforma, reconeixíeu que hi ha hagut una manca de comunicació amb el poble.

La vostra resposta va ser molt explícita: el dia 17 amb només 2 hores, teníem tot el Pati destrossat. És aquesta la vostra comunicació. Com és que no ho vau explicar el mes de setembre de 2004 quan es va aprovar tot aquest procediment?. «Heu arribat tard», ens diuen i ens dieu, però, quin era el nostre camí per a informar-nos? Ara, a corre-cuita, voleu informar la ciutadania. No serà que ara us convé i mentre teníeu les converses amb l’empresa adjudicatària no us convenia? Sembla ben bé que ho hagueu donat a conèixer quan ho teniu tot lligat. Correu, correu molt, sembla que treballeu per les eleccions properes i no per a les generacions futures. Què us passa? Heu de guanyar les eleccions a qualsevol preu? És lícita aquesta manera de fer? Tant us hi jugueu els polítics guanyant o perdent? Expliqueu-ho. No entrarem a analitzar a fons tota la documentació, això ja ho faran els experts. Però agrairíem que ens féssiu els següents aclariments:

1.- Quin serà el preu que haurà de pagar la ciutadania pel fet d’haver cedit a una única empresa (CINTRA-CESPA) la concessió de molts serveis municipals (brossa, neteja, jardineria, explotació de l’aparcament de Sant Francesc, explotació de l’aparcament del Pati? És una incògnita, ja que no se’ns garanteix que les taxes aplicades en cada cas seran les que corresponen al cost del servei.

2.- Quina és la hipoteca que signa l’Ajuntament a compte dels ciutadans? Segons la clàusula 24 del plec de condicions, «la durada de la concessió dels aparcaments subterranis serà, com a màxim de 40 anys, a comptar des de l’inici del servei». Però aquesta durada es pot prorrogar fins a 60 anys, en cas que hi hagués un desequilibri econòmic (veure clàusula 39).

3.- Si el servei no fos rendible, què passaria? Segons la clàusula 23 del plec de condicions, si es donés el cas formulat anteriorment, l’Ajuntament està obligat a restablir l’equilibri econòmic del contracte aportant, per tant, la quantitat requerida, segons calgui.

4.- Segons la clàusula 20 del plec de condicions, tots els treballs d’urbanització els ha de fer l’empresa concessionària. Per què, doncs, ha estat l’Ajuntament qui ha facilitat tots els mitjans per fer l’enderroc de tots els elements ornamentals i accessoris de la plaça? Potser és la urgència de veure-ho tot a punt per començar l’obra o bé, per a demostrar a la ciutadania qui té el poder. Per altra banda, creiem que l’ús de mitjans municipals (la brigada municipal), per a l’execució d’una obra encarregada a una empresa privada, és atemptar contra la legalitat, ja que es fa ús d’un servei públic per a una finalitat privada.

5.- Era necessària la vigilància continuada del Pati, per part de la policia municipal, durant les 24 hores del dia, quan hi ha altres zones de la ciutat que ho requereixen amb més urgència?

6.- En aquesta concessió es contempla, també, la cessió de l’aparcament de Sant Francesc a l’empresa Cintra Cespa. Volem conèixer el percentatge d’ocupació i els resultats econòmics, des dels seus inicis fins ara, d’aquest aparcament. I també sol·licitem dades d’ocupació de l’aparcament del Barri Vell que creiem que haureu estudiat al considerar la necessitat de creació de noves places.

7.- Si es constata que hi ha una manca de places d’aparcament volem estudis alternatius i volem triar. Sap l’empresa concessionària que bona part de la ciutadania no està d’acord en l’emplaçament al Pati ja que és el «cor de la ciutat i dels ciutadans» i que hi ha la possibilitat d’altres emplaçaments?

8.- En el cas que es fes l’aparcament soterrat al Pati, de quins mitjans, tant tècnics com econòmics, disposa l’Ajuntament per controlar tant l’execució de l’obra així com l’explotació posterior? En una obra de tal envergadura segur que hi sortiran imprevistos. Com està contemplat d’afrontar les possibles desviacions?

9.- Hi ha molts arbres al barri vell? Respecte a l’inventari de l’IEV, fet fa uns anys i publicat a Quaderns de Vilaniu la superfície arbrada dins el clos de muralla ha minvat d’un 65 per cent. Després d’aquest seguit de preguntes, volem cloure aquest manifest ressaltant una sèrie d’idees que es deriven de les anteriors reflexions i que pensem fer extensives a tots els ciutadans de Valls.

1.- Si l’aparcament no és rendible, cada vallenc tindrà un cost afegit en els seus impostos i taxes (per exemple la brossa), per a compensar el dèficit, encara que no sigui usuari de l’aparcament.

2.- Aquest tipus de concessió, hipoteca la ciutat durant 40 anys, prorrogables a 60.

3.- La zona arbrada del clos de muralla és molt minsa. L’Ajuntament, en un principi, no va parlar d’una futura zona arbrada al Pati. N’ha començat a fer esment a partir de la mobilització de la Plataforma. Tot i així, pensem que el tipus de plaça que es preveu no permetrà que hi pugui haver cap arbre, és a dir dins la plaça pròpiament dita no serà possible plantar-hi arbres.

4.- Més cotxes no vol dir més qualitat de vida. Calia buscar alternatives, que n’hi ha, a cinc minuts a peu, del Pati.

5.- Per millorar el Pati, que tothom sap que fa falta, no cal fer un aparcament subterrani, només cal remodelar-lo amb imaginació. La Plataforma no està formada per persones que sempre diuen no a tot, la nostra reflexió vol ser positiva i que, entre tots, fem les actuacions a la nostra ciutat el millor possible, no només emparant-se en la legalitat sinó tenint en compte el diàleg i les propostes ciutadanes. Demanem i demanàvem un model de ciutat i de Pati diferent, pensat per a tots: els qui resideixen al barri Vell –els de sempre i els nouvinguts-, els comerciants, la gent gran que passa l’estona al Pati –prenent el sol o l’ombra segons l’estació- els qui viuen en el mateix Pati o a la resta de la ciutat, els qui s’hi passegen, els qui venen de la comarca, els visitants, els qui hi fan un refresc, etc. El nostre Pati, el Pati que volem –el que encara ara és possible per nosaltres- ha de ser acollidor, amable, verd, obert a tothom, íntim, fresc, etc. No ha d’ésser una zona de terrasses amb tendals, amb arbrets i torretes. Des de CIU ens diuen que aquest aparcament el varen aprovar els ciutadans en les passades eleccions. Aquest grup municipal no va tenir el suport majoritari suficient per a dur a terme una obra de tanta envergadura, calia –des del principi del procés- diàleg i una vertadera participació ciutadana amb les cartes sobre la taula. És per això que, avalats per les 2700 signatures recollides en molt poc temps, demanem un referèndum vinculant i, nosaltres, com a demòcrates, acceptarem el resultat. Perquè els cotxes no prevalguin sobre les persones. Perquè volem una plaça verda i no una plaça dura. Perquè el Pati és el nostre referent, el de Valls. Perquè no se’ns ha consultat res. No a l’aparcament! salvem el Pati! Volem un referèndum vinculant!

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *