Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

Fra Josep de la Concepció, arquitecte del segle XVII
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

Fra Josep de la Concepció, arquitecte del segle XVII 

Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer, també conegut com el Tracista (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690) va ser un arquitecte que s’emmarca dins del Barroc classicista, amb certa influència vitruviana.

El 1651 va prendre els hàbits com a frare carmelita descalç al convent de Sant Josep de Mataró. Al cap de pocs anys va ser nomenat tracista -càrrec equivalent al d’arquitecte a l’època- de la província del seu ordre.

Tots els tractadistes moderns de la història de l’arquitectura citen amb elogi la figura del llec carmelita Fra José de la Concepción. Historiadors del segle XIX parlen amb encomi del modest llec Fra José, conegut amb l’apel·latiu del Traçadista, per l’estima que tenien de les seves traces o projectes. Molts historiadors que aporten dades sobre la fecunda tasca del Tracista no parlen del lloc de naixement, però un altre Carmelita, el P. Fra de San José, en un resum biogràfic conservat inèdit fins als anys 1950, afirma que el modest llec i famós arquitecte hi havia nascut a la “Vila de Valls, al Camp de Tarragona”.

Segons un estudi publicat per Cèsar Martinell al juliol de 1956, aquest interessant resum biogràfic es deu a l’historiador José Maria Madurell que en aquest any publicà a “Analecta sacra tarragonina”.

No cal dir l’interès que per a Valls tenia aquesta notícia que permetia incorporar al grup dels seus fills il·lustres aquest nom esclarit, segons Cèsar Martinell la figura més destacada de l’arquitectura catalana del segle XVII, la fama del qual va irradiar fins a la Cort, des d’on va ser cridat per a grans empreses.

Aquest vallenc, nascut llavors a la nostra vila el 1626 i mort a Nules (València) el 1690, va ser autor del Palau dels Virreis de Catalunya (avui inexistent) a la Plaça de Palau de Barcelona; del temple parroquial de Sant Feliu de Torelló; dels edificis i temples carmelitans de Barcelona, ​​Gràcia, Vic, Selva del Camp, Balaguer, Tarragona i Tortosa; del campanar de Villanueva; de les cases consistorials de Vic; d’un hospital per a Reus; de la capella del Sagrament d’aquesta ciutat; i de la grandiosa capella de la Puríssima, de la Catedral de Tarragona, entre d’altres obres.

Deixa un comentari

Required fields are marked *