Va ser un compositor espanyol del barroc, mestre de capella de Santa Maria del Mar i mestre de capella durant 29 anys (1733-1762) de la Catedral de Toledo, primada d’Espanya. En aquella època era el lloc més preuat pels compositors més prestigiosos, musicalment parlant, de la península.
Jaume Casellas i Genovart va ser batejat el 10 d’octubre de 1690, a la parròquia de Sant Joan Baptista. Malgrat que els seus pares, Josep i Catalina, procedien de Sarral i de Barcelona respectivament, la vinculació de la família Casellas-Genovart amb Valls no s’inicia a partir del moment en què el matrimoni s’estableix a la ciutat: cal suposar que Casellas deuria tenir parents a la mateixa població, ja que el seu avi matern, Isidre Genovart, també era natural de Valls. En morir el pare, el jove Jaume Casellas es traslladà amb la mare a Barcelona; Casellas va ingressar de petit com a nen cantor (seise) a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, on va aprendre música amb Lluís Serra i va rebre la seva formació eclesiàstica. Aquí va assimilar la influència de la música italiana i del centre d’Europa gràcies a la curta però significativa presència de la cort de l’arxiduc Carles a Barcelona. Gràcies a estudis seriosos com aquest, avui estem en situació de valorar amb objectivitat i de forma positiva la introducció de la música italiana en el nostre país i acceptar que aquest fet va contribuir a l’evolució estilística i estètica de la música hispànica, sobretot tenint en compte la gran difusió que va experimentar la música italiana durant aquesta època arreu d’Europa.
Després d’un breu període a Granollers, va exercir el magisteri al monestir de Sant Joan de les Abadesses fins a abril de 1715.
Aquest any1715, una vegada acabada la Guerra de Successió, Casellas va succeir a Serra com a mestre de capella a Santa Maria del Mar, Casellas ocupà aquesta plaça fins 1733. La seva principal tasca va ser la de recuperar l’hegemonia i esplendor musical que, junt amb la catedral, tenia Santa Maria a la ciutat de Barcelona. L’incendi dels arxius parroquials l’any 1936 durant la Guerra Civil ens va privar de conèixer millor aquest perí¬ode de Casellas.
L’any 1733 guanyà les oposicions, disputada amb altres importants mestres de capella, per prendre possessió d’un dels càrrecs més cobejats pels mestres de capella espanyols d’aquesta època: el magisteri de la Catedral de Toledo, on treballaria fins al 1762, dos anys abans de la seva mort.
El 1762 signe l’aprovació de l’obra teòrica titulada Llave de la modulación y antiguedades de la Música, d’Antonio Soler. Es conserven a Bolonya una sèrie de cartes que critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la Catedral de Barcelona. Va escriure nombrosos oratoris, alguns dels quals van ser interpretats a Santa Maria del Mar (Betúlia libertada, Oratori, 1726; La igual justícia de Dios, Oratori, 1729; Vèncer matando y muriendo, Oratori, 1731), nadales, misses, motets, salms, tons i Salve a 4 veus amb violins. La seva escriptura polifònica és sòbria, encara que és molt rica en l’aspecte harmònic.
Casellas va morir a Toledo el 27 d’abril de 1764, a l’edat de 73 anys.
Missa / Casellas i Genovart, Jaume, 1690-1764
Do M. I Cor: Tible 2 (Kyrie eleison…)
Segon terç s. XVIII. Incomplet
Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Berga. Fons de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga.
Podeu trobar més informació a:
EL COMPOSITOR VALLENC JAUME CASELLAS (1690-1764)
Carlos Martínez Gil
IEV “Estudis Vallencs”, XXXVIII, Valls 199
https://ifmuc.uab.cat/search?p=jaume+casellas&sc=1
https://ifmuc.uab.cat/record/9632
