Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

FRANCESC BLASI I VALLESPINOSA
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

FRANCESC BLASI I VALLESPINOSA 

En Francesc Blasi i Vallespinosa nasqué a Valls, el 23 de gener de 1875.

Emportat pel corrent que seguia una bona part de la joventut vallenca, amb estudis secundaris realitzats i l’interès d’adquirir nous coneixements, amb vint-i-dos anys, marxà a la capital barcelonina. Allí va ser rigorós en el treball, l’honradesa i del desig d’enriquiment espiritual. Però mai s’oblidà de la ciutat on va néixer.

L’encarrilament de la seva vida quedà determinada quan, l’any 1914, data de la primera gran crisi del món modern, s’associà amb un altre vallenc, en Joan Pallàs. La capacitat, la integritat i la constància en el treball fonamentaren un negoci tèxtil que cresqué i s’enfortí anys a seguir.

Aquesta activitat industrial li permeté dedicar-se al mecenatge, la beneficència i les activitats culturals. Viatjà extensament pel Pròxim Orient, els Estats Units i l’URSS, i fruit d’aquests viatges són, entre d’altres, les obres Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1929). El seu interès principal fou, però, l’excursionisme, amb una especial dedicació a la fotografia: soci protector del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), en presidí la secció de fotografia del 1927 al 1933 i del 1940 al 1949. Impulsà també la subsecció de cinema amateur (1931), que dirigí fins el 1933, i des del 1932 presidí la secció d’arqueologia. L’any de la seva mort donà el seu valuós fons fotogràfic (més de 17.000 imatges en diversos formats) al CEC. Publicà obres de divulgació de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928) i Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933). Per voluntat testamentària es constituí el mateix any de la seva mort la Fundació Francesc Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convocà, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans. El 1981 la fundació es traslladà a Valls, on el 1984 es fusionà amb les fundacions vallenques Rodón-Giró i Guasch-Coranty en la Fundació Ciutat de Valls, dedicada a la cultura. A Valls centrà també la seva activitat filantròpica a través d’institucions benèfiques i religioses, i també fou mecenes d’activitats culturals de la ciutat.

Quant al matís caritatiu que li podem dir generositat, a Valls principalment, entitats i institucions en reberen testimoni. Aquesta manera callada de fer bé s’adreçava molt especialment a la seva ciutat. Les institucions benèfiques de Valls: la Casa de Caritat, l’Hospital, les Germanetes dels pobles; moltes entitats i institucions en foren testimoni. Per esmentar només realitats ben conegudes: l’església de Santjoan amb la imatge del titular; l’Escola del Treball amb el cinema; els “Castells” amb l’ajut multiforme que els prodigà, no essent l’aspecte menys important el d’estimular-los amb la paraula, la ploma i l’entusiasme.

Morí en Francesc Blasi i Vallespinosa el dia primer d’abril de 1949, tot dedicat a Valls i tenint guanyat el cor dels compatricis, guany que ell anteposava a qualsevol altre.

Bibliografia:

Francesc Blasi i Vallespinosa». Gran Enciclopèdia Catalana

Català i Roca, Pere «Francesc Blasi i Vallespinosa». Quaderns de Vilaniu, Núm. 40, 2001, pàg. 15-23

Deixa un comentari

Required fields are marked *