Els torrents de la nostra ciutat havien estat, seixanta anys enrere, un lloc d’esbarjo per als de la meva generació. Els gorgs del torrent de la Xamora eren per a molts de nosaltres el punt trobada per al bany durant l’estiu; també era l’espai on organitzàvem “batalles” i caçàvem bestioles que habitaven en aquell entorn: sabaters dintre de l’aigua i també granotes a la seva vorera. Caçar granotes tenia el seu interès crematístic. En una tarda en caçàvem dues o tres, i les manteníem vives perquè la Clínica Prats ens les comprava, per molt pocs diners, però suficients per anar als Polos del carrer de la Cort a fer una orxata o un gelat, el més econòmic. La Clínica Prats utilitzava les granotes per confirmar si una senyora estava o no embarassada. Aleshores, els torrents eren un espai natural i arribat el mes de maig jo hi anava tot sovint, cap el tard, amb el meu padrí, i també amb el senyor Lluís Martinell, a passejar moltes tardes, escoltant el cant de diferents espècies d’ocells i aus. M’explicaven de quin tipus d’ocell es tractava; també aprenia els noms d’alguns arbustos que es trobaven en aquest espai, assossegat, fresquívol, tranquil i agradable.
Els torrents també eren un espectacle per als vallencs que anaven fins als ponts de la carretera de Montblanc o de Sant Francesc per presenciar com baixava la torrentada els dies de gran tempesta. Algunes foren notables, i es recorden pel seu nom, com la torrentada de Santa tecla de principis dels anys cinquanta que s’emportà una part d’un taller de reparacions i venda de cotxes, situat al costat del pont de la carretera de Montblanc. El fort soroll i la fúria amb què baixava l’aigua eren un tot un espectacle.
L’entorn de la nostra ciutat té llocs naturals de gran interès. Malauradament aquests espais es troben força oblidats actualment, sobretot si pensem que passada la primera meitat del segle passat, teníem una gran extensió de boscos i espais d’interès natural com ho eren els torrents que l’envolten. En aquell temps els nostres torrents eren petits rius, amb una importància ecològica notable; les aigües començaven a néixer a l’alçada de la via del tren, des d’on apareixien innumerables fonts. La presència de cabal superficial constant en els torrents permetia l’existència, en tot el seu entorn, d’una vegetació de ribera, formada per alberedes, omedes, bardisses i salzedes; i també la presència d’animals que tenen el seu hàbitat en els llacs i les seves voreres i espècies d’aigua dolça. També s’hi aplegava una bona representació d’aus i ocells. Tot plegat generava un conjunt de beneficis pel medi ambient de Valls.
La confluència de tres torrents en el teixit urbà confereix un entramat ben peculiar que durant molts anys ha condicionat el desenvolupament urbanístic de la ciutat. Els coneixem com a torrent de Sant Pou, torrent del Catllar i torrent de la Xamora, tots tres travessen i envolten la ciutat de nord a sud, i els seus cabals van a parar al riu Francolí, a uns tres kilòmetres de Valls.
Valls, tradicionalment, sempre havia gaudit d’una excel·lent quantitat i qualitat de l’aigua subterrània. En aquest cas l’evolució ha estat inversa, en els darrers trenta anys la quantitat ha disminuït i la qualitat ha empitjorat considerablement. Recentment aquestes mancances s’han solucionat a partir de l’aigua del mini-transvasament de l’Ebre del Consorci d’Aigües de Tarragona.
En l’estudi L’aqüífer de Valls i els torrents publicat a Quaderns Vilaniu, i en relació amb la morfologia dels torrents, Anselm Crusells explica: “A la naturalesa no hi ha compartiments estancs, tot està relacionat. Variar un factor d’un procés o fenomen, ja sigui de manera natural o artificial, a la curta o a la llarga provoca un reajustament amb conseqüències moltes vegades sorprenents sinó imprevisibles. Els torrents de Valls tenen unes característiques especials que els han estat donades per les aigües subterrànies, les quals, al seu torn, tenen unes característiques que de ben segur els han estat donades pels torrents. Els torrents de Valls són tan especials que geològicament no són pròpiament torrents. Quan passen per Valls porten aigua gairebé permanentment, aigua que neix actualment als voltants de Valls, per la qual cosa, en lloc d’anomenar-los torrents, seria molt més correcte anomenar-los rius.”
És molt interesant el treball d’aquest autor publicat el 2003 on es constata la relació cabdal dels nostres torrents amb els aqüífers de l’Alt Camp. Per entendre la situació actual cal llegir aquest treball sencer. L’autor en destaca el paper rellevant que tenen aquests torrents en la provisió d’aigua per a la ciutat, i diu: “ Tal com tenim la situació avui en dia, els nostres torrents són canals de desaigües fins abans d’arribar al nucli urbà de Valls, pràcticament fins als ponts de la via, és a dir, fins aquí només porten aigua quan plou. Ara bé, a partir d’aquest punt, la llera dels torrents del Catllar, de la Xamora i del Sant Pou, comencen a situar-se topogràficament al mateix nivell que el primer aqüífer, per la qual cosa, quan això succeeix, el torrent és alimentat per l’aigua de l’aqüífer, és a dir, el torrent esdevé un riu efluent.”
Malgrat els beneficis que proporcionen, el torrents de Valls s’han vist sotmesos, en els darrers decennis, a una gran quantitat d’impactes antinaturals, com els abocaments de residus i d’aigües residuals i la desforestació; però la part més afectada ha estat la vegetació de ribera, que durant aquests anys es va anar degradant per culpa de l’ocupació dels marges, la contaminació de l’aigua, la degradació de l’entorn i el sanejament a base de col·lectors.
Per tant, queda molt clara la relació entre els aqüífers i els torrents. La contaminació o alteració de l’aigua dels torrents, abocaments de residus o la manca de control en l’abocament de deixalles, tindrà unes conseqüències negatives per a les aigües subterrànies. També les filtracions industrials, sobretot les de tipus químic, en terrenys propers a l’aqüífer contaminaran l’aigua de la xarxa ciutadana i dels torrents.
Actualment, l’Institut d’Estudis Vallencs proposa uns itineraris educatius pels torrents de Valls; es tracta de fer un recorregut per part dels torrents, intentant veure la seva vegetació, la vinculació amb els elements urbanístics de la ciutat, el seu estat i les seves singularitats. És bona cosa tenir-ne coneixement, encara que cal molt més per recuperar aquests espais.
Portem anys creant comissions per recuperar els torrents; s’han planificat actuacions i també s’han reservat partides pressupostaries. Però fins ara tot això no es tradueix en res tangible. Les escoles i els instituts de Valls participen en la campanya Fem neteja als torrents! Ens sembla molt bé com a entreteniment de mestres i alumnes, però molt poc efectiu per recuperar un espai tan deteriorat i abandonat.
- Crusells Domingo. L’aqüífer de Valls i els Torrents. Quaderns Vilaniu, Nº 43, 2003, págs. 161-178.
Dalmy Gascón. Els torrents de Valls, tornem-hi!, 2014
