Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

A VALLS, vi bo i “barato”, i maten a DATO
Fem memòria

A VALLS, vi bo i “barato”, i maten a DATO 

És una cita que escoltava moltes vegades dels meus avis i a gent gran d’aquells anys. I és que el nostre poble ha proporcionat al món personatges molt diversos i amb un ampli ventall d´activitats, encara que no totes encomiables.
Un vallenc, Pedro Mateu Cusidó (Valls, 1895 – Cordes, 1982), és a la memòria històrica per haver assassinat el president del govern Eduardo Dato, del patit Liberal-Conservador, el dia 8 de març de 1921. Encara que, segons l’historiador Carlos Seco, van ser fins a cinc els anarquistes que ho organitzaren des de Barcelona, i van perpetrar l’assassinat, disparant-li vint trets -dels quals dos el li afectaren al cap- des d’una moto amb sidecar, quan anava al cotxe oficial (Marca Marmon, matrícula ARM-121, foto adjunta) en sortir del despatx, a la plaça de la Independència, a prop de la Porta d’Alcalá de Madrid. Havia contribuït a escalfar els ànims, que ja estaven efervescents, el governador de Barcelona, General Martinez Anido, per les lleis dures i repressives aplicades.
Pedro Mateu es va quedar a Madrid després de l’atemptat i va ser detingut pocs dies després gràcies a la declaració dels testimonis dels fets, que van veure per on fugiren els assassins, i la d’un muler que gairebé atropellen en la seva fugida a l’altura del carrer Arturo Soria, quan circulaven sense llums, i que va observar la casa on s’amagaven. Luis Nicolau marxà amb la seva dona a Berlín, on va ser detingut i extradit a Espanya. El tercer, Ramón Casanellas, va fugir a Rússia; va morir en un accident de motocicleta el 1933.
Als dos detinguts se’ls va seguir procediment judicial pels jutjats de Madrid, en què van ser condemnats a mort, condemna que es va mantenir en l’apel·lació i que va ser indultada el 1924 per cadena perpètua pel general Miguel Primo de Rivera. A la presó, Pedro Mateu es va dedicar a l’estudi. Posteriorment, l’amnistia concedida amb l’arribada de la Segona República li va permetre sortir de la presó.
Durant la Guerra Civil va participar a la columna Durruti, intervenint en l’entrada a Caspe. En acabar la Guerra es va exiliar a França. A l’exili exercí càrrecs de responsabilitat en la CNT, de la qual va ser membre fins a la seva mort.
Va acabar els seus dies com a calderer a Tolosa on se li va arribar a fer una entrevista (publicada pel diari Pueblo de Madrid, el 1967) on es vanagloriava d’haver comès els fets.

Deixa un comentari

Required fields are marked *