Nascut a Valls l’any 1865, es llicencia a la Universitat de Barcelona l’any 1886, doctorant-se en Farmàcia a Madrid el juny de 1887. Es dedica tota la seva vida a l’ensenyament, primer en el Collegi vallenc de segona ensenyança, després professor de l’Escola d’Indústries de Valls, i finalment per concurs-oposició professor de l’Escola del Treball, on arriba a ser-ne director, càrrec que ostenta fins l’agost de 1936. També fou alcalde de Valls, vocal de la Junta d’Obres del port de Tarragona, membre del Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç de Tarragona i per dues vegades diputat provincial. D’ell es coneixen 28 treballs publicats entre 1911 i 1944.
Per la seva prolongada existència, el seu temperament polifacètic i el seu tracte sempre afable i cordial es guanyà la simpatia general dels conciutadans. Patrocinador i fundador de l’Escola Elemental de Treball, anys més tard va ocupar la seva Direcció, amb la seva col·laboració com a professor de Fisico-Química. El seu pas per l’escola va deixar una empremta profunda, pel seu lliurament, el seu enorme cabal d’entusiasme, sempre atent a totes les inquietuds; sempre obert a totes les suggestions, desinteressadament i amb senzillesa-
Encara que ja gran i jubilat de les seves classes, seguia amb les seves inquietuds científiques, i l’apassionaven les revistes farmacèutiques de l’època. Va ser un article de Sergio Caballero Villaldea publicat a la revista Farmàcia Nueva, “El compendio de los boticarios del siglo XVI”, que l’impulsa a revisar els llibres vells del seu difunt avi, apotecari igual que ell i el seu pare, per veure si en trobava algun interessant per a la historia de la Farmàcia. El quart llibre que revisà entre els molts volums de l’esmentada biblioteca, hi identificà la primera edició de la “Concordie Apothecariorum Barchinone” impresa l’any 1511. D’aquest llibre només es tenien indicis de la seva existència. Fins aquell moment tan sols es coneixia la Concordie Pharmacopolarum Barchinone, impresa a Barcelona l’any 1535 que els llibreters anomenaven Concòrdia Gòtica. El descobriment del Dr. Ballester avançava en 24 anys l’antiguitat de la Concòrdia de Barcelona i posava en evidencia la realitat d’aquella edició.
Conscient de la magnitud del seu descobriment el comunicà al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. El president d’aquell Col·legi envià una carta amb fotografies d’algunes pagines del llibre, a Ramon Folch, catedràtic d’Història de la Farmàcia de la Facultat de Madrid, perquè corroborés el descobriment de Ballester. El Dr. Ballester envia un article a la revista Farmacia Nueva comunicant la seva troballa. En el mateix número d’aquesta revista, el Dr. Folch Andreu publicà un article on ratificava l’afirmació feta per Ballester de que aquell llibre de la biblioteca dels seus avantpassats era la primera Concòrdia editada a Barcelona.
D’aquesta manera es recuperava un llibre clau en la Història de la Farmàcia Catalana. El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, i en primer lloc el seu president Manuel M. Bertran, l’animà a fer-ne un estudi i descripció. Fruit d’aquest estudi, fou la redacció, per part de Ballester, d’un llibre titulat “Concordie Apothecariorum Barchinone 1511. La primera Farmacopea Española”. Va ser publicat pel Col·legi de Farmacèutics de Tarragona l’any 1944, en edició restringida de 200 exemplars, que després fou ampliada a 400.
Fou un descobriment transcendental per a la Història de la Farmàcia a Catalunya. Tan sols per aquest fet, cal considerar el Dr. Ballester com una figura important dins de la Història de la Farmàcia Catalana. No fou un descobriment fortuït: degut a la seva formació i treball al llarg de la seva vida, als 77 anys, se senti empès a realitzar aquesta recerca, per la qual estava suficientment preparat, ja que d’altra forma, encara que l’hagués dut a terme, li hauria passat per alt la transcendència d’aquest exemplar.
Convalescent d’una recent intervenció quirúrgica, el Dr. Ballester morí el 18 d’abril de 1950. Traslladat el cadàver a casa, fou col·locat a la capella ardent, on per tot el dia 18, fins a les sis de la tarda que va tenir lloc l’acte de l’enterrament, van desfilar infinitat de persones que van testimoniar el sentiment per tan irreparable pèrdua. Al luctuós acte del sepeli, que fou una imponent manifestació de dol, van assistir les autoritats locals que van presidir el seguici fúnebre. Altres presidències van estar constituïdes per senyors del Patronat Local de Formació Professional, Direcció i Professorat de l’Escola, A. A. E. E. T., Redacció de CULTURA i alumnes de l’Escola de Treball.
Els hereus vengueren els seus llibres. Actualment aquest exemplar de la Concòrdia és propietat de la càtedra d’Història de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona
Bibliografia.
M. Montserrat Duch Torner, Anna M. Carmona Cornet. UN FARMACEUTIC DE VALLS, FIGURA CLAU EN LA HISTORIA DE LES CIENCIES MEDIQUES A CATALUNYA
DUCH TORNER, M.M. Aproximació a Concordie Apothecariorum Barchinone, Tesi doctoral, Barcelona, juliol 1992.
CULTURA, 1/5/1950, pàgina 1-5
