Fidel de Moragas i Rodés (27 de maig de 1859 —18 de juny de 1951), a la seva mort havia complert els 92 anys. Era fill del jurista Josep de Moragas i de Tavern, net del cèlebre pintor Vicens Rodés i Àries, de l’obra del qual conservava a la seva vetusta casa una interessantíssima sèrie d’esbossos de retrats.
La família Moragas és pot considerar com una representació de la burgesia mitjana catalana del segle XIX. Una família de comerciants, juristes, polítics, literats, lletraferits i hisendats, que donaren suport al desenvolupament cultural d’aquella època. Tenien la casa pairal al carrer del Forn Nou de Valls, fins fa pocs anys en peu encara que actualment s’ha remodelat; el clàssic mobiliari i elements de la llar que conservaven s’havia utilitzat com attrezzo en algunes representacions del Teatre Principal en els anys 50. Per les seves activitats comercials disposaven de residència a Barcelona, Maó, Tarragona i, quan ho requeria, l’Havana.
Va cursar els primers estudis a Valls, seguidament a Tarragona, llicenciant-se en dret per la Universitat de Barcelona, encara que no exercí d’advocat; professionalment es dedicà a l’administració del patrimoni familiar.
Se’l recorda pels seus mèrits científics d’investigador intel·ligent, incansable i faust, pel seu tracte edificant i pels ensenyaments dels seus amplis coneixements i experiència. Fou impulsor de l’Associació Catalanista de Valls, president de l’Ateneu Catòlic de l’Obrer i de la Sexantena i alcalde de la ciutat els anys 1909 i 1912. També va ser el president del Patronat de la primera Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya, erigida a Valls, des d’on impulsà diverses exposicions. Era soci de la Reial Societat Arqueològica, des de l’any 1920, i va formar part del primer Patronat del Monestir de Santa Maria de Poblet. Els seus mèrits científics superaren l’àmbit provincial; així, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el nomenà Soci Corresponent.
El seu interès per les disciplines històriques li comportà dedicar la seva vida a l’estudi dels Arxius, parroquial i notarial principalment de Valls; mèrits que li reconegueren publicant i enorgullint-se dels seus treballs i èxits. Les seves publicacions, molt nombroses i importants, són només una part dels seus treballs i investigacions, ja que bona part del material que havia reunit, i estudis no publicats, quedà inèdit després de la seva mort.
El seu arxiu particular, molt ric en dades històriques, conservat en bona part a l’Arxiu Municipal de Valls, encara actualment no s’ha estudiat a fons, tot i les dades que conté. És indispensable consultar-lo si es vol realitzar una monografia sobre l’art vallenc.
Jordi París. Moragas i Rodés, Fidel de. Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear. 06/06/2016
Jep Martí. Els Moragas de Valls. 1: daguerreotipia i fotografía. L’àlbum del Jep
Juny 6, 2013
J. Donoso Renart. Fidel de Moragas i Rodés. RACO.cat. 1951
