Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

ANSELM NOGUÉS I GARCIA  (Valls, 27 de març de 1864 – Barcelona, 3 de març de 1938
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

ANSELM NOGUÉS I GARCIA (Valls, 27 de març de 1864 – Barcelona, 3 de març de 1938 

L’escultor Nogués va ser un home a qui els vallencs li devem admiració i respecte per les seves qualitats, com a artista i com a compatrici, que mai va perdre el contacte espiritual amb els seus conciutadans i sempre es va sentir identificat amb la seva ciutat natal.
Des del sí d’una modesta família artesana s’obrí camí al món artístic de París primer, i després a Barcelona on va gaudir de reconeixement i fama.
El pare tenia una botiga de guarnicioner al carrer Baldric, que freqüentaven persones destacades de la ciutat per celebrar aquelles tertúlies d’abans. Van ser aquests contertulis de “cal basté” els qui reconegueren les aptituds artístiques del jove Anselm Nogués i el van estimular que seguís metòdicament els estudis d’escultura. Mitjançant una beca de la Diputació de Tarragona (1884) va poder estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i després a la de París, on va ser quart entre vuitanta opositors.
Aquests anys ja creà diverses obres ben valorades: “Bust de senador romà”, el relleu “Repòs” i la figura “d’Indibil”, de mida natural.
Va concorre a dos Salons de París a l’Exposició Universal exhibint la seva obra personal. Superada aquesta primera etapa, es presenta a diversos concursos i, per encàrrecs directes, produeix una tasca interminable difícil d’enumerar: L’estàtua de “Nebrija” i un alt relleu de l’”Arquebisbe Antonio Agustín” per a la Biblioteca Nacional de Madrid, premiada per l’Acadèmia de San Fernando; “Tercer Misteri de Dolor”, en marbre, per al Rosari Monumental de Montserrat (1901); una estàtua d’”Antonio Agustín”, pel Palau de Justícia de Barcelona (1894); i moltes més de summa importància.
Valls, excepte l’impuls dels tertulians de cal basté, poc va contribuir a la seva fama. Es lamentava de no deixar rastre de la seva obra a la seva ciutat. Però va aportar, desinteressadament, en l’ornamentació de la primera pedra de la Biblioteca Popular, la làpida de Comerma, a la casa on va néixer, a la làpida de bronze per la casa on van néixer els escultors Luís i Francisco Bonifás per l’Ajuntament. Espontàniament va oferir una imatge de la Verge del Carme per la capella de la façana de la parròquia (1924); posteriorment cedí a l’Escola de Treball el model de l’estàtua, en mida natural, de “Nebrija”.
Era l’autor del grup d’àngels, tallats en fusta, de l’altar de la Mare de Déu del Lledó, la taula de l’altar de la Mare de Déu de la Candela en bronze i marbre, el misteri de la Crucifixió, destruïts als actes vandàlics de 1936; i la seva darrera obra, la imatge de S. César per a la capella de la Granja.
El sia 3 de març de 1938 als 73 anys va morir a Barcelona. Valls no hauria d’oblidar la gran figura de l’escultor Anselm Nogués, que el Museu de Valls li va dedicar una exposició monogràfica l‘any 1919, als 80 anys de la seva mort, amb el títol: “Anselm Nogués, el gran oblidat”, i també la presentació del llibre ‘Anselm Nogués Garcia (1864-1938) L’oblidat escultor de Valls’, una obra de l’historiador de l’art Sebastià Sánchez Sauleda, que va obtenir l’any 2016 el premi Rodon Giró convocat per la Fundació Ciutat de Valls. Però pel seu treball, el seu amor a la ciutat que va portar pel món, s’incorporà a la constel·lació de vallencs il·lustres.
C. M. “El escultor Anselm Nogués” Crónica de Valls, 1941, Decenario de Nuestra Señora de la Candela.
Ribera Gassol, Ramon. «Anselm Nogués Garcia. L’oblidat escultor de Valls.». Quaderns de Vilaniu, [en línia], 2020, Núm. 77, p. 81-83, https://raco.cat/inde…/QuadernsVilaniu/article/view/392679

Deixa un comentari

Required fields are marked *