Home d’intel·ligència clarivident i d’un equilibri espiritual poc comú. La seva persona sempre ha estat relacionada amb el històric Banc de Valls, del que n’era Administrador i Conseller, fins a la seva desaparició, l’any 1968.
Posseïdor d’una de les millors biblioteques de Valls (on ha anat a parar aquesta biblioteca?), era un estudiós nat i, per això, era un consultor de compulsa segura. Va escriure profusament a revistes i diaris a través dels anys de la seva vida, per la qual cosa aquesta part de la seva obra es troba dispersa. Va guanyar un premi al certamen de Reus amb una biografia crítica de Narcís Oller. A causa de la seva intensa activitat professional, poc temps disposava per dedicar-se a la creativitat literària.
Segons confessa, el primer record que conservava de la seva ciutat és el de la festa del repartiment de premis als alumnes de les Escoles públiques nacionals que, a principis del segle passat es realitzava, cada any amb solemnitat i espectacularitat, al Teatre Principal, on es pronunciaven discursos adequats a l’acte per professors, individus de la Junta Local d’Instrucció Pública i alumnes distingits.
Per la seva visió analista, ja a l’any 1951, considerava que la nostra comarca, essencialment agrícola, no anava gaire bé i recomanava incrementar l’activitat industrial ja que, en el seu anàlisi crític, considerava que la nostra ciutat s’havia deteriorat industrialment en lo que portàvem del segle. Industrialment estava millor 80 anys abans que a la dècada dels cinquanta.
Amant de la història, ho testificava la quantitat d’exemplars d’història que figuraven a la seva biblioteca. Recollia dades de la història i vivències locals, desconeixem si per escriure l’historia de la nostra ciutat, era molt poc inclinat a comentar-ho i tenint en compte que no l’entusiasmava tal com s’estava escrivint la història, en general.
Lògicament, pel seu caràcter intel·lectual, considerava que la nostra ciutat es trobava en un moment cultural magnífic i prometedor; l’entusiasmava el grup que es feia al voltant de l’Escola de Treball, tot i considerar que no era l’únic a la ciutat,. Sempre va valorar la riquesa intel·lectual, artística, científica, literària, etc. del present, del passat i del futur. Però considerava que Valls tenia un defecte greu: és el demolidor dels seus propis prestigis.
Col·laborà a “La Nova Revista” i moltes altres publicacions.
És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).
“Premsa vallenca del segle XIX: el joven vallense (1868)
“El Banc de Valls (1881-1979)”, Institut d’Estudis Vallencs. 2002
“La Pàtria Catalana” Institut d’Estudis Vallencs 1988
UN COMENTARIO DE FRANCESC COSTAS I JOVÉ
Extraemos del artículo «Els periòdics vallencs» de Francesc Costas i Jové, publicado en el periódico «Joventut de l’Alt Camp», en su número 1506, el siguiente párrafo: «El portaveu vallenc que en l’actualitat i en tostemps s’emporta la palma de la longevitat, és la revista Cultura, vivent encara i per molts anys, per tal com acompleix una sòlida i plausible missió, i no se li poden regatejar els llorers que té ben guanyats. Començà a publicar-se el 15 de desembre de 1928, i mal que va romandre des de novembre de 1938 a març de 1945 gaudint de més de sis anys de vacances tan eventuals com involuntàries, sempre resten a favor seu trenta-sis anys d’un treball mensual abnegat i meritori dedicat a l’enaltiment de la cultura. És òrgan de l’activa i exemplar Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola de Mestratge Industrial, de brillant cartipàs i visió certera d’una tasca que dignifica el seu llarg historial. La col·lecció d’aquesta simpàtica revista conté un valuós aplec de referències, comentaris, efusions, raports i disciplines de tipus artístic, literari, urbanístic i de tota mena d’afluències espirituals de condició general i local, que honoren dignament el títol de la revista, i l’extensa vida que frueix consagrada amb amor i devoció a perfeccionar i ennoblir totes les fàcies de l’esperit vallenc. La seva tasca és d’elogi perquè hi ha fe, entusiasme i sentit de responsabilitat. En el transcurs dels anys ha publicat diversos números extraordinaris de caràcter monogràfic il·lustrats, de gran categoria, i si tots són encomiables, entre ells sobresurt el darrer dedicat a les festes de la Candela de l’any passat, el conjunt literari i artístic del qual és ple d’interès i ha cridat l’atenció.» CULTURA — 11 (1.2.1972)
