Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

MARC MIGÓ ESTRENA AL LICEU
Entusiasme per la música

MARC MIGÓ ESTRENA AL LICEU 

L’òpera sempre ens evoca una imatge de grandesa, una orquestra simfònica, un escenari de grans dimensions tot reunit en un teatre d’aire monumental. Tot i això, les obres concebudes per a espais íntims i esperit recollit captiva la creativitat de grans músics, i als amants de la lírica.

Aquesta breu, però acurada reflexió, la vaig fer dissabte a la tarda 9 de juliol quan, conduïts per les hostesses del Gran Teatre del Liceu, ens van acompanyar, juntament amb gairebé dos centenars de persones, que omplien l’aforament possible, al Teatrín que es troba al quart pis del nostre primer teatre. Després de cinquanta anys d’assistir a les funcions del Liceu, per primera vegada visitava aquesta encantadora i elegant dependència, un petit teatre. I així va ser.

Assistíem al programa ÒH!PERA. Micròpteres de nova creació un dels projectes de nova creació del Liceu. Un espai d’experimentació que el Liceu obre als nous joves creadors perquè aportin les seves obres; una nova dimensió de l’opera contemporània, sota la mentoria del prestigi d’Alex Ollé.

Entre les quatre obres que s’estrenaven s’hi presentava “The Fox Sistres”, música de Marc Migó i llibret de Lila Palmer. L’argument esta inspirat en la historia real de les germanes Fox, les quals van fundar el moviment espiritista a mitjans del segle XIX. Allò real, imaginari i supranatural es barreja en un drama ple de llums i ombres; protagonitzat per les germanes Kate i Lean Fox i l’escèptic Averar Godwin, sense esmentar la presencia ocasional d’esperits o meres il·lusions.

Sobre una escenografia on la producció d’Helena Vilar i Núria Torell amb direcció escènica de Silvia Delagneau van fusionar, amb gran economia de mitjans i abrandada agudesa, fantasia i realitat.

Un accentuat dramatisme, precís i eficaç, junt amb un ritme àgil i fluid contribuïren al dinamisme general. En el programa de ma hi fan la següent reflexió: Es tracta un espai/temps que tanca, a la vegada, mons diversos: un teatre, la capella d’una església, un tanatori… Ens trobem tancats dins una caixa de la qual no en podem sortir: un mon on hi regna el misteri, sense referencies, en un temps en bucle, on les accions es repeteixen constantment. Un paper important el tenen les flors que anuncien la mort.

Des de l’inici orquestral vàrem percebre que estàvem davant una estrena de gran nivell musical, en què la tasca rigorosa i sensible de Irene Delgado-Jimenez va saber imprimir el dramatisme, i també el misteri, de la partitura de Marc Migó. L’esplèndid treball del conjunt orquestral, malgrat el reduït nombre de músics, va projectar, perfectament, la sonoritat i la riquesa musical que la partitura posseeix; els greus accentuats amb força i foscor; l’ampliació orquestral embolcava al públic integrant-nos dintre de la trama de l’obra. La música fluïa creant una atmosfera amatent.

L’elenc va configurar un equip homogeni, idoni i molt ben escollit. Una qualitat sense fissures. El tres personatges principals estan interpretats per Natalia Sanchez, soprano, pràcticament tota l’obra a l’escenari, amb un rol d’accentuada dificultat, molt ben resolt en la tessitura alta on disposa d’un volum de veu considerable ben modulada; la seva interpretació fou esplèndida. No tant compromès era el paper de la germana, per la mezzosoprano Cristina Tena, que va fer una interpretació perfecte. Pau Camero, baríton, esta dotat d’una veu molt maca, esplèndida, molt densa i ben projectada; per la seva joventut tendra un futur rellevant en el mon de la òpera. Molt bona presencia escènica.

El públic, complagut amb la música de l’obra de Marc Migó, va respondre amb entusiastes i continuats aplaudiments pels autors, pels responsables de la producció i pels intèrprets.

Un gran goig d’assistir  a un esdeveniment important dintre del mon de la lírica contemporània, el naixement d’una gran òpera.

Deixa un comentari

Required fields are marked *