Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

PRIMERA EXPERIÈNCIA TEATRAL
Fem memòria

PRIMERA EXPERIÈNCIA TEATRAL 

El dia cinc de maig de 1946, a la tarda, per mi seria un gran esdeveniment. Per primera vegada assistiria a una representació teatral. Tenia tres anys i mig. En tinc un record difús, però conservo uns quants detalls ben vius. Era al Teatre Principal, només havíem de traspassar el carrer. Hi vaig anar amb la meva mare; ens acompanyaren a la platea uns senyors molt amables, prop de l’escenari; encara hi havia poc públic i silenciós, lo que ens permetia escoltar algun crit i cants darrera del taló. M’impressionà la grandiositat del teatre, les anades i vingudes dels acomodadors. Quan vaig entrar a la sala vaig notar aquella olor d’humitat acompanyada de l’olor de paper, tant característica del decorat que havia estat guardat en unes dependències on no hi arribava, pràcticament, l’aire corrent. Per mi era una gran experiència nova, mai viscuda; d’incertesa del que passaria, que hi havia darrera del gran taló; arribava més públic, amb nens de la meva edat i més grans. Sonaven tres vegades els timbres, estridents i molt desafinats, què passava? per què al sonar el tercer timbre, més insistent,  s’apagaven lentament els llums de la sala i s’il·luminava amb llum de color vermell i verd el gran taló abans d’obrir-se? S’obria el gran taló i apareixien unes noies que feien ballet. Era un festival femení, on només hi actuaven nenes i noies joves. Primer amb unes escenes de ballet, que recordo ben poc, a continuació uns recitats de poesia, que encara recordo menys, y després d’una pausa venia la representació de Hänsel i Gretel, diríem que era el plat fort de la vetllada.

Tota la meva experiència viscuda d’una representació teatral, era a casa meva, amb un petit teatret de polixinel·les que m’havien deixat els darrers Reis Mags.

Em portaren a aquesta representació al teatre Principal  per que es tractava d’una vetllada, amb un compte de fades, i per tant adient a un nen de la meva edat; no hi estic gens d’acord per que és un compte amb uns moments de crueltat i tensió que a mi m’afectaren i hauria estat feliç marxant a casa.; una òpera original d’Adelaide Wette i música esplèndida  d’E. Humperdink. La representació era una adaptació musical feta pel mestre Llongueres i el text traduït al català per Joan Maragall.

Les protagonistes eren Juli Serra, soprano, com a Gretel, i Paquita Figuerola com a Hänsel, dos germans, nena i nen, que ho representaren molt be. També participaren Àngels Ureña, Carmen Huerta i Maria Selva. Aquí no puc dir quina de les tres era la malvada madrastra o quina era la bruixa.

Era la primera vegada que anava a una representació teatral i confonia lo que era fictici amb realitat, que és lo que jo veia. Recordo dos moments en que vaig estar molt tens, quan la madrastra vol fora de casa seva els nens i ells s’escapen al bosc, i també quan es perden al bosc i arriben a la casa de crocant i xocolata, i els atrapa la bruixa. Després tot va ser un neguit; Hänsel tancat en una gàbia, i Gretel portant-li aigua i menjar per fer-lo engreixar; després la bruixa mataria i rostiria al germà. Jo volia marxar i la meva mare em deia  que era un conte, res era veritat, que aquella noia, vestida de nen amb uns pantalons de pana marrons, era la veïna que jo coneixia i que cada dia em feia carantoines, la Paquita Figuerola. Tot va acabar prou be, després saludant totes les artistes, ja vaig veure que era la meva veïna. Una primera anada al teatre amb el record de no haver-ho passat massa bé. Però després sempre he estat un addicte al bon teatre, on he passat molt bones vetllades i he aprés molt.

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *