Excm. Sr. D. Pablo Parellada (Melitón González) Coronel d’Enginyers.
Reproducció del treball de F. Ballester Castelló, publicat a CULTURA, 1.3.1947, pg. 7
Són realment pocs els vallencs que han conegut, personalment, Parellada, i són molts els que ignoren que l’hem de considerar com a glòria legítima de la nostra ciutat, ja que ha estat un dels pocs homes que sumant les més heterogènies aptituds, va brillar en totes elles: en la milícia, en l’ensenyament, en la ciència, com a periodista, creant un nou gènere de literatura, com a autor dramàtic i com a dibuixant, i per això tenim l’ineludible deure de proclamar, amb orgull i urbi et orbi, que don Pablo Parellada Molas, conegut al món artístic amb el pseudònim de “Melitón González”, es fill il·lustre de la nostra ciutat. Ja fa temps que tenia el propòsit d’escriure una biografia de Parellada, però engolfat en el desenvolupament d’altres temes, sense oblidar el meu propòsit, em deia el que l’estudiant desaplicat: “dilluns que ve començaré a estudiar” més el tal dilluns i no arribava en tot el curs. Però estimulat per una bona amiga d’aquell, deslligat de mandres i esperonat pel que considero un deure, em decideixo a escriure una biografia de Parellada, vista a través del meu temperament, complaent-me que els lectors de CULTURA coneguin alguna cosa d’allò que diré en aquella.
Com a professor de l’Acadèmia Militar de Toledo, es va crear una merescuda reputació, ja que va ser un dels primers a Espanya que ja explicava els misteriosos fenòmens del fluid elèctric per les lleis generals de la matèria. Durant aquest temps, va publicar un fulletó titulat Magnitudes elèctricas, que és un dels majors encerts pedagògics que he conegut. Per haver-me dedicat a l’ensenyament de la Física i la Química, des de molt jove, a col·legis de 2.ª Ensenyança, donant lliçons, a casa, o a l’Escola de Industries o a l’Escola de Treball, he tingut ocasió de veure dotzenes i dotzenes de llibres de te text; però mai he vist res tan extraordinàriament clar com lo de Parellada, en ocupar-se de l’electricitat dinàmica. Com aquestes Bíblies que tenen una columna escrita en llatí i una altra en castellà, Magnitudes eléctricas també editada a dues columnes, en una de les quals s’estudien els fenòmens de la hidrodinàmica i en l’altra l’electrodinàmica, establint-se un paral·lelisme tan perfecte que proporciona al lector els coneixements de certs fenòmens elèctrics amb claredat meridiana
Tot el que siguin potencials, tensions, corrents, resistències, etc., resulta perfectament comprensible, fins i tot per al més profà. Treballador infatigable, el temps que els seus deures militars i pedagògics li deixaven lliure els dedicava a dibuixar, primer per “La Avispa”, setmanari humorístic madrileny, després per a Blanco y Negro, una de les primeres revistes artistic-literàries d’Espanya, després publicava articles a A B C, amb el títol de «Gazapos literarios» que van tenir un gran èxit. A tot això cal afegir les quaranta o més obres de teatre estrenades sempre amb èxit a Madrid, Barcelona, Saragossa. Valladolid, etc. Qui no ha aplaudit «Los asistentes», «Las Olivas», «Tenorio modernista», «El Regiment de Lupión”, «Los de cuota”, «A la oríllica del Ebro». «Así predicava Diego”, «El Himno de Riego», «Colònia veraniega», «Regalo de exàmenes». «Mujeres vienesas», etc., etc.?
Jo el recordo, com si estigués parlant amb ell, en ocasió de les festes extraordinàries en honor de la. Mare de Déu de la Candela celebrades l’any 1891. Va estar a la nostra ciutat per llegir la biografia de Veciana, que li havia encarregat l’Excm. Ajuntament amb motiu de col·locar el retrat d’aquell a la Galeria de Vallencs Il·lustres. inaugurada aquell any.
La nit del ball de gala, que va tenir lloc al local de La Violeta, transformat per obra i gràcia de Vilanova en sumptuosíssim saló, estàvem Parellada, Inhalació Castells i jo, quan va entrar una dona, molt guapa, que va motivar un gest d’admiració a Parellada. Es fulana, li vaig dir, vés i balla amb ella. -Déu em lliuri de caure en un tentació semblant! la meva dona em faria a trossos. -Però Toledo està molt lluny, va intervenir Castells. – Sí, és cert, però la meva dona ho sabria, no se com, però ho sabria, perquè les dones sempre sabem les coses que les interessen i moltes que no haurien d’interessar-lis.
