M’he preguntat moltes vegades si cal tenir un sentiment nacionalista, o socialista, o independentista, o conservador, o comunista, o….., per treballar per Valls a l’ajuntament. Sempre he cregut en una resposta lògica: només cal tenir un fort sentiment prioritari d’estimació i dedicació per la ciutat; tot allò altre, etiquetes o filiacions, és accessori. Poca cosa poden aportar les diverses ideologies al progrés de la ciutat; el que realment fa avançar i prosperar la ciutat és el bon treball de la seva gent, i empènyer tots en el mateix sentit.
Valls és l’objectiu prioritari per tots els vallencs. Ho és per nosaltres i ho ha estat per molts que ens han precedit i han fet la història de Valls, i van aclucar definitivament els ulls quedant-se amb la imatge del seu Valls, el de sempre, amb el taló de fons de la serralada de Miramar.
Els vallencs no comprenem que els regidors s’enrosquin en supremacies partidistes per damunt dels sentiments vallencs. No es pot entendre la dependència incontrovertible, des d’una regidoria o superior, als dictats de Barcelona, Tarragona o, inclòs, Waterloo. Prou feina tenen, si la volen fer, per arreglar la ciutat per creure que arreglaran Catalunya o el Món. No puc entendre que el nostre ajuntament sigui el trampolí per fer el salt al Parlament o en destins de govern més avidats. Honestament no hauria de ser, hi ha les seves vies per accedir a les apetències polítiques, per qui les tingui.
No és casualitat que la gent deixi d’anar a votar i s’incrementi l’absentisme en unes eleccions tan properes al ciutadà com són les eleccions municipals; cal reflexionar molt seriosament en allò que els demanem: complicitat i compromís de treball efectiu de tots els nostres representants, sense exclusions, rebuig ni limitacions, en les decisions que portin a Valls al lloc que li pertoca per història, per cultura i per tradicions.
Des dels darrers anys, nostra ciutat esta immersa en una crisi molt greu. S’ha evidenciat que les petites teràpies de manteniment i atenció puntuals no son suficients, tant pel que fa al govern com a l’oposició. Portem un bagatge de projectes malt gestionats. Cal estudiar molt bé quin és el problema base que afecte a la nostra ciutat per fer un diagnòstic acurat i aplicar el tractament adequat. Sense diagnòstic no hi ha tractament. Estem a la UVI i cal una acció immediata, que podria ser les properes eleccions municipals.
Amb la urgència i pressa que cal, seria bo per Valls crear una plataforma de 21 joves, que no superin els cinquanta anys, indiferent la ideologia particular de cadascun, només cal que coincideixin amb la voluntat de treballar per la seva ciutat; sense afany de promoció personal; sense lligam ostentós a cap partit polític, cadascú amb la seva ideologia i la seva religió i creences. Bons professionals en el seu treball, que no els hi calgui dependre dels emoluments de regidor, que tanta dependència provoca. Dedicació exclusiva només pel que faci la funció d’alcalde o alcaldessa, per lògica de la seva funció. S’ha de tenir en compte que a l’ajuntament hi ha tècnics i funcionaris ben qualificats i lo que necessiten no és regidors amb dedicació exclusiva, sinó bons dirigents. Els tècnics els fan bons o dolents qui els dirigeix. Seguint amb aquesta dinàmica, i per la mateixa raó, també es pot prescindir dels càrrecs de confiança. Els regidors només rebrien la compensació per assistir a reunions, no per exercir de regidors, ja que no han de renunciar a la seva activitat professional.
Confiant amb l’honestedat d’aquests joves, evitaríem que el nostre ajuntament sigui una malèvola sucursal dels partits polítics representats, amb la dependència als seus interessos per damunt de les necessitats de la nostra ciutat.
És difícil reunir vint-i-una persones joves que vulguin treballar per la seva ciutat? Possiblement, avui dia, sí. Qui més qui menys que ja esta en una activitat pública pensa en l’estampa que observa des de fa un temps: filiar-se al partit, actiu en ambients ciutadans, i esperar que el cridin per incorporar-se en la dinàmica d’un càrrec que entri en l’espiral d’anar ascendint políticament i econòmicament.
Malauradament sigui així, i l’altruisme que hem conegut i en el que hem cregut, actualment, sigui una quimera.
Si el volem recuperar, Valls ha de ser l´únic pal de paller que aglutini a tots cap un mateix objectiu.
Benvolgut Roman,
Cóm et vaig comentar aquest article resulta excel·lent i posa en evidència les mancances de la nostra estimada ciutat i una solució lògica que fóra l’impuls de la ciutadania.
Malgrat això, em permeto suggerir-te, que com a societat civil penso que ja estaríem dotats per tenir plataformes públiques per debatre i posar en relleu els reals problemes de Valls, que penso que foren principalment urbanisme, seguretat i desenvolupament econòmic. Per això, estant pràcticament a un any de les eleccions municipals, penso que fóra bo que s’organitzessin debats presencials sobre aquests temes, sense adscriure’ns ideològicament a cap partit, però si que s’intentés per part de la societat civil “marcar l’agenda” del debat polític.
Cóm prou bé saps, quedo a la vostra disposició pel que necessiteu.
Albert Pons