LES BRANQUES DE L’ESTRAPERLO
L’estraperlo s’esbrancava molt i les conseqüències arribaven a molts indrets. Corria la notícia (any 1947), certa o falsa, de què el preu dels articles regulats pel racionament s’havia incrementat amb l’objectiu de recaptar fons pel manteniment de l’equip de futbol CD Valls, i també que amb la mateixa finalitat, s’havien apujat els preus de les entrades al cinema. La rumorología era difícil de creure per que els preus no es regulaven des de Valls. Però l’Ajuntament ho va haver de desmentir en una nota oficial.
Conseqüència de l’estraperlo fou el següent succés que commocionà a la ciutat: El divendres, 17 de gener, entre les quatre i mitja i cinc hores de la matinada, un delinqüent trencà i entrà per una finestra de la fàbrica de farina del industrial Antón Panedés; el guarda jurat, senyor Montserrat, es presentà ràpidament al lloc dels fets, patint una descàrrega per arma de foc a l’articulació del genoll esquerre, fugint ràpidament els delinqüents. El senyor Montserrat va ser traslladat ràpidament a l’hospital, on hi va acudir l’Alcalde i li va fer la donació de mil pessetes en premi al zel i fidel compliment del deure.
El setmanari local en va fer el següent relat: “Se practicaron varias e interesantes averiguaciones por parte de la Guardia Civil. Cerca de las diez de la noche del día 16, un individuo llamado José Mateu Cusidó (a) “Barruscas” el cual pública y notoriamente llevaba una vida irregular, penetró en el recinto de la industria de harinas de D. Antonio Panadés y encaramándose a un andamio, mediante una cuerda atada a un travesaño apoyado a una ventana, se deslizó al interior de la fábrica, en donde se apoderó de siete sacos de cereales, que sacó por una puerta trasera y ocultó cerca de una balsa en el Camí dels Molins. Terminada la fechoría se fue a dormir y alrededor de las cinco de la mañana se dirigió al domicilio de Sebastián Serranía Calbet, según parece muy conocido en los círculos del mercado negro, con quien concertó la venta marchándose los dos a recoger el género escondido. Luego Mateu, recordó que había dejado en el interior un pañuelo y como en él había las iniciales. penetró de nuevo en la fábrica para recogerlo y hacer desaparecer la probable pista, encontrándose que en la misma había penetrado el guarda jurado José Montserrat, el cual llevaba una lámpara eléctrica en la mano, y con ánimo de no ser descubierto, el Mateu montó la pistola y la descargó sobre el citado guarda, ocasionándole la herida de la que ya dimos cuenta.
Al practicar sus diligencias la Guardia Civil, en un registro en el domicilio del Mateu, hallaron dos pistolas y varias capsulas, así como el género robado en el almacén del Serranía.
Mateu y Serramiá, pasaron al depósito carcelario local y el Juzgado ha dictado el oportuno auto de procesamiento”. (Juventud, 25.1.1947)
Subscriu-
* Rebrà les darreres novetats i actualitzacions