Maria Freser ( Vilassar de Mar, 1874 – Valls, 1964). Tot i no haver nascut a Valls sempre se la va considerar com una conciutadana. El seu nom era Maria Ferrés Puig, fou una dibuixant, aquarel·lista i gravadora, coneguda com a Maria Freser, MF, Mari-Clo o Senyora Homs. Formà part del Grup d’Artistes Vallencs.
La relació amb la ciutat de Valls te l’origen en que, a l’any 1899, es casà amb Lluís Homs Moncusí, un arquitecte de Valls amic i company de carrera del seu germà Eduard, destacat arquitecte modernista. El marit pertanyia a una família d’hisendats de Valls, pel treball del qual viatjà i residí en diferents pobles de Catalunya. Finalment s’instal·laren a Barcelona i passaven els estius a Valls a can Tafarra del Pati i a la masia Homs, i a Vilassar de Mar a ca la Duana, on havia nascut. Quan els seus dos fills, Anton i Elvira, foren grans es dedicà plenament a la pintura i al dibuix.
Va començar a pintar des de molt jove, però fins l’edat de 46 anys no va començar a exposar. Per raó del seu gènere o la seva condició social, com era propi d’aquella època, va tenir dificultats per mostrar les seves obres i expandir-se en el seu art. El primer reconeixement li arriba per les seves pintures florals o de ballarines, inspirades en l’òpera i els ballets del Gran Teatre del Liceu. Els temes vallencs sempre foren protagonistes en la seva obra, com els castellers, la Setmana Santa o els pagesos de Valls.
La Maria Freser fou una veritable cronista gràfica dels esdeveniments de la seva època; de la guerra civil va recollir, en les seves pintures, un seguit de personatges com soldats, brigadistes, dones milicianes o les diferents tropes. El Museu de Valls té una col·lecció de la seva obra com El “Tres de Set de la Colla Vella de Valls”, “Medianoche”, “Mercat i Lucha”, entre altres.
Cap al 1918 fou deixebla del pintor i gravador Rafael Estrany i Ros, qui la introduí en el món de les galeries i de les exposicions. Amb ell exposà el 1922 a la Sala Parés de Barcelona tot un conjunt d’aquarel·les i d’aiguaforts que la crítica considerà d’innegable interès. Als anys trenta participà en l’exposició anual que organitzava l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, primer a la Sala Parés i després a les Galeries Laietanes de Barcelona; posteriorment va fer diverses exposicions individual o col·lectives a la Galeria Dalmau, a ‘Escola del Treball de Valls o a la Mostra de Tardor de Valls, amb artistes tant destacats com Jaume Mercadé, Pau Mercadé o l’escultor Josep Busquets. Entre els dies 8 al 22 de gener de 1949 va exposar, en la Galeria d’Art Syra, una col·lecció d’aquarel·les i pintures que tingué molt èxit de públic i crítica.
Les aquarel·les de flors són les seves obres més tradicionals. En pintà moltes, de diferents formats i dimensions. Les signà com «Maria Freser», com «MF» i tota una sèrie representant rams, sense recipients, fetes pels volts dels anys 50 per vendre-les entre el veïnat de Valls, com «Mari-Clau» (Clo hipocorístic de Clotilde, el seu segon nom). Ho signà així perquè eren obres que considerava menors.
Mitjançant els dibuixos, sovint aquarel·lats, es convertí en cronista gràfica del seu entorn, reflectint el dia a dia: des dels personatges del mercat fins a la gent que fa cua per aconseguir menjar durant l’època de l’estraperlo, tot passant per les ballarines del Liceu, gent mirant llibres a les parades de la Fira del Llibre, gent contemplant les seves obres a les exposicions, gent vivint la guerra civil des de la rereguarda… Utilitzà el gravat per a la representació de gitanos, ballarines, bruixes, etc.
Els que la conegueren la recorden com a persona alegre, simpàtica, bona observadora, moderna, culta i molt activa, exposà l’any 1945 amb el grup d’Artistes Vallencs i col·laborà en algunes revistes, com el quadern de divulgació turística Setmana Santa de Tarragona o la revista Mirador.
La majoria de les seves obres estan dipositades en el Museu de la Marina de Vilassar de Mar i el Museu de Valls conserva més de 170 obres, entre dibuixos, aquarel·les i gravats, de Maria Ferrés.
Per a ella pintar era una necessitat i ho va fer fins al final de la seva vida.
Bibliografia:
Agnès Padró, Assumpta Rosés, Pilar Vives. “MARIA FRESER CRÒNIQUES DES DEL BALCÓ”. Quaderns de Vilaniu, 43: 109-129 (2003)
