Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

ARTEMI PLANA. Una oblidança injusta.
Vallencs Il·lustres que no son a la Galeria

ARTEMI PLANA. Una oblidança injusta. 

Era a finals de l’any 1923 quan el senyor Artemi Plana, amb els senyors Solé i Morlá, també inquiets companys, es reuniren en el despatx que, aleshores, tenia a Valls l’arquitecte Cèsar Martinell. El motiu era demanar-li el seu suport per projectar la idea que feia temps els impacientava: crear al nostre pobla una Escola Industrial. Artemi Plana tenia al voltant de vint-i-tres anys, era obrer de la construcció, just havia tornat del servei militar; durant aquest període, ja fos per converses amb companys o be per testimonis directes en poblacions on va servir, va madurar una idea que li va fer solatge: Valls no podia estar sense una Escola on els treballadors manuals poguessin perfeccionar llurs oficis i adquirir una cultura adient. Tenia una dèria per la cultura, en general; lector empedreït, pretenia que el gust per la cultura, de la que ell n’era un beneficiat, pogués arribar un dia a ser un benefici per tots els obrers. Tot el contrari de lo que pensava el seu patró, mestre d’obres.
Prèviament a la visita a l’arquitecte Martinell, aquesta idea ja portava messos habitant en el seu pensament; havia copsat a companys, alguns li mostraren molt d’entusiasme mentre d’altres molt d’escepticisme. No l’escruixia els entrebancs, per que estava convençut de la bondat del seu propòsit. Com a punt de sortida per iniciar el projecte, li demanà a Cèsar Martinell que fes una xerrada explicant les avantatges de disposar de l’Escola; estava convençut que els escèptics que se’n reien de la proposta del paleta els convencerien els arguments de l’arquitecte. La conferencia va ser el 30 de març de 1924, a la Societat Coral Aroma Vallenca, llavors al carrer deis Metges, amb gran assistència de públic que acollí amb simpatia la idea de la nova Escola. A més de l’arquitecte Martinell, foren conferenciants els senyors Francesc Ballester Castellò i Josep Sabaté Perelló, encaminades a crear un clima necessari per anar a organitzar una Escola de Formació Professional , per crear l’entorn que demanaven els tres fundador.
Acabat l’acte, l’entusiasme i aprovació dels assistents era tal que, a la mateixa sala de la Junta de l’entitat, es planificà el Patronat que havia de tutelar l’Escola, amb representants de les diverses artesanies, i un cop fets els preparatius necessaris administratius, instància a l’Ajuntament demanant una subvenció i un local, constitució del primer Patronat, nomenament de professors i caps de taller, a primers d’octubre següent fou inaugurat el primer curs, el 6 d’octubre de 1924, a l’ex convent del Carme, on fou instal·lada l’Escola.
La presencia important d’alumnes des del primer dia evidenciaren la clara visió del senyor Artemi Plana com iniciador i artífex d’aquest organisme per la ciutat de Valls. No solament per joves de la nostra ciutat sinó de pobles de la comarca. Des d’aquest moment l’Escola de Treball de Valls fou una entitat motora pel progrés del treball i la cultura de la nostra ciutat; eren els anys heroics. L’entusiasme del Patronat, les donacions i el suport d’entitats locals i particulars evidencien el grau en que va quallar l’Escola en la ciutat de Valls. Durant tots aquests primers decennis i, sobre tot , en la represa després de la guerra civil, l’Escola fou capdavantera en la recuperació de l’activitat de la ciutat i de la formació dels seus joves. El 23 de febrer de 1927 fou nomenat primer president de l’A.A.E.E.M.I.
Artemi Plana, un personatge de gran nivell intel·lectual, fou un autodidacte, pel que va passar de simple paleta a director d’una ‘empresa constructora local, fins que l’any 1951, als 53 d’edat, es traslladà amb la familia a América del Sud per a exercir la seva indústria. Mancat de salut, va morir a Brasil l’any 1961.
Com era habitual aquells anys, tot el neguit, desassossec i treball per l’Escola de l’Artemi Plana ho va fer per convicció i per servei, sense pensar mai en una recompensa ni agraïment; per ell fou suficient veure, abans de marxar a América, tots els fruits que havia donat la seva obra cultural que començà en tant d’entusiasme. Ell no n’esperava res més, però la seva ciutat i els seus ciutadans, també com és habitual, no han sabut agrair i reconèixer el seu engrescador inici d’aquesta gran entitat que tant ha significat per Valls, i que actualment va quedant-se en un oblit immerescut.
CULTURA, 1 d’octubre de 1949, pàgina 13
Cèsar Martinell. CULTURA 1.12.1969, pàgina 2

Deixa un comentari

Required fields are marked *