Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

MIQUEL SERVET, un important de l’historia universal
La meva inclinació a literat

MIQUEL SERVET, un important de l’historia universal 

Ahir era l’aniversari del naixement del pensador i figura universal Miguel Servet, vaig considerar convenient dedicar-li un record per lo que va fer i lo que representa.
Miguel Serveto i Conesa, Villanueva de Sigena, Aragó. 29 de setembre de 1509 o 1511-Ginebra, 27 d’octubre de 1553), fou teòleg i científic. Va destacar pels seus estudis i publicacions en astronomia, meteorologia, geografia, jurisprudència, teologia, física, estudi de la Bíblia, matemàtiques, anatomia i medicina. Una part del seu reconeixement posterior és degut al treball sobre la circulació pulmonar descrita en un capítol de la seva obra “Christianismi Restitutio”.
Gran coneixedor del llatí, grec i hebreu, abandonà la seva població per l’afany d’ampliar estudis; va ser acceptat com a pupil per fra Joan de Quintana, que seria confessor de Carles I. Després d’una estada per estudiar Dret a Toulouse (França), establí contacte, per primera vegada, amb cercles propers a la Reforma, viatjà amb Quintana per Itàlia i Alemanya com a part del seguici imperial i presencià la coronació de Carles V com a emperador a Bolonya (1530).
Abandonà el seu mentor i inicià un recorregut per ciutats Centreeuropees afins al protestantisme. Estableix una relació difícil i polèmica amb alguns líders reformadors, com Ecolampadio de Basilea, i es dirigeix més tard a Estrasburg, on es relaciona amb Bucer.
L’any 1531 va publicar l’obra que seria el desencadenant de l’evolució que tingué el seu pensament i obra: “De Trinitatis Erroribus” (Dels errors sobre la Trinitat), que va provocar un gran escàndol entre els reformadors alemanys. Tampoc va agradar a la seva pàtria, ja que Servet va tenir la gosadia d’enviar una còpia al bisbe de Saragossa, que no va trigar a sol·licitar la intervenció de la Inquisició. L’any següent va publicar “Dialogorum de Trinitate” (Diàlegs sobre la Trinitat), on Servet argumenta que el dogma de la Trinitat no té base bíblica, ja que no és a les Escriptures, sinó que és fruit posterior d’elucubracions de «filòsofs», acompanyat d’una obra suplementària, “De Iustitia Regni Christi” (Sobre la Justícia del Regne de Déu). Un altre opuscle atribuït a Servet, encara que de datació imprecisa, és “Declarationis Iesu Christi Filii Dei” (Declaració de Jesucrist Fill de Déu), també conegut com a «Manuscrit de Stuttgart».
Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els successos que comportaren el judici i la mort de Miguel Servet s’han considerat com l’origen de la discussió que conduí al reconeixement de la llibertat de pensament i d’expressió de les idees.
Destaca particularment la defensa de Servet que va fer Sebastián Castellion: «Matar un home no és defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar Servet, no van defensar una doctrina, van matar un home». Marian Hillar, estudiós polonès-nord-americà de l’obra de Servet, va fer la següent avaluació sobre l’impacte perdurable que va tenir l’execució de l’erudit espanyol: «Va ser el punt d’inflexió en la ideologia i la mentalitat dominants des del segle IV dC. Històricament parlant, amb la mort de Servet, la llibertat de consciència va acabar convertint-se en un dret civil a la societat moderna»
La primera noticia que vaig tenir sobre Miquel Servet va ser en el Batxillerat del anys cinquanta, en la classe de Filosofia que ens donava el Padre Fernando Sebastian, després Cardenal, en el Col·legi del Pare Claret. Fou una informació breu, pel impactant de les idees i per haver mort a la foguera. Després, en els anys posteriors he conegut bastant be l’important figura espanyola de Miquel Servet.
En un treball sobre D. Miguel de Unamuno, publicat l’any 1964, hi vaig incloure la següent reflexió: “Son los españoles que separan y delimitan, los que condicionan españoles de valía universal a uno y a otro lado. Son los que quieren hacer una España con sólo Santas Teresas o con solo Servets, los que creen que España es un huerto con particiones hereditarias para cada facción”.

Deixa un comentari

Required fields are marked *