Si a algun català li preguntem si sap qui era Gaspar Cassadó, la gran majoria ens dirà que no; encara que siguin afeccionats a la música o estudiants d’una escola de música o conservatori. La resposta seria molt diferent si la pregunta la féssim als japonesos aficionats a la música, on li tenen una gran veneració com a músic, i crearen la Fundació Gaspar Cassadó, valorant com es mereix aquest català universal. Fou un dels grans virtuosos del violoncel del segle XX i un notable compositor universal tant injustament oblidat. Hi ha qüestions que no ajuden a donar a conèixer la figura de Cassadó. El seu llegat està molt repartit. El seu arxiu és a Tòquio, i no és fàcil accedir al material. No té descendents directes que hagin pogut tenir cura de la seva obra. Hi ha moltes obres sense editar. Algunes estan en mans privades, fins i tot inaccessibles; se sap qui les tenen, però no volen donar-les a conèixer.
A Catalunya, injustament, ha quedat en un segon pla; molts comentaris ho atribueixen al seu caràcter controvertit, però la veritat és que la seva independència política, i el distanciament de les ideologies vigents, no encaixava en el seu temps, on només podies ser blanc o negre, no existien els tons tolerants.
Va néixer a Barcelona el dia 5 d’octubre de l’any 1897. Als nou anys, va tocar en un recital on casualment hi havia Pau Casals entre el públic, que va oferir-se immediatament a fer-li classes. La ciutat de Barcelona li va concedir una beca de manera que pogués estudiar amb Casals a París. En aquests anys es trobaven a París músics com Claude Debussy, Maurice Ravel, Erik Satié, Gabriel Fauré, Sergei Diaghilev, Manuel de Falla, Alfredo Casella, Isaac Albéniz, Joaquín Turina o Ricard Viñas. Gaspar Cassadó va realitzar els estudis d’harmonia i composició amb Maurice Ravel i Manuel de Falla i va ser el violoncel·lista que més temps va estar sota la tutela de Pau Casals. Aquí gaudiria de l’amistat dels compositors Manuel de Falla i Alfredo Casella i del pianista Ricardo Viñes.
Immediatament es valorà moltíssim la seva qualitat interpretativa realitzant concerts per tots els països. Als anys 30 es va traslladar a Florència. La seva carrera va patir una minva molt important i irreparable a partir dels anys de la Segona Guerra Mundial, a causa fonamentalment d’una famosa carta que va publicar el seu, en altre temps, mestre Pau Casals al New York Times acusant-lo, sense cap fonament, de col·laboracionisme amb els règims feixistes i sol·licitant que no se li permetés tornar a tocar als països aliats. I és que quan l’alumne és un avantatjat, i se’l valora igual o més que al mestre, apareixen reaccions tan poc edificants, vinguin de qui vinguin. Des del 1946 va ser professor de l’Acadèmia Chigiana de Siena, i des del 1958 de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia.
El 1920 realitza la seva primera gira per Amèrica, més concretament per Argentina i, a partir d’aquí, la seva activitat concertista s’intensificaria amb actuacions per tot Europa, fent concerts i recitals amb les orquestres de més prestigi en les sales de més renom del moment.
L’any 1923 viatja a Itàlia i decideix establir-se definitivament a Florència.
L’any 1945, finalitza la Segona Guerra Mundial, Gaspar reprèn els seus concerts a nivell internacional, aconseguint en els propers anys diferents èxits. L’any 1946 és nomenat titular de la Càtedra de violoncel de l’Acadèmia Chigiana de Música de Siena.
El 1949 és contractat de nou per realitzar una gira pels Estats Units. En aquest mateix any apareix publicada al New York Times la denúncia de Pau Casals, acusant Cassadó d’haver tocat a l’Espanya franquista i a Alemanya i Itàlia feixistes. Casals no recordava que, com Cassadó, aquí continuaven fent concerts Toldrà, Lamote de Grignon, Pich Santassusana, Millet, Montsalvatge, i tants altres, sense renunciar a la seva ideologia. (Cassadó in einem Briefe an Diran Alexanian, dass dieser ein Kollaborateur der … “Mail Pouch: Protest by Casals.” New York Times, 6 March 1949 …)
Després d’aquesta carta-denúncia de Pau Casals, la gira de Cassadó pels Estats Units es cancel·là. L’any 1955 Cassadó va rebre una invitació per participar com a jurat del Concurs Pau Casals (París 1956) i participà al concert-homenatge pels 80 anys de Pau Casals. Resultat de tot això, Pau Casals i Gaspar Cassadó es reconciliaren després de les acusacions que Casals havia fet del seu deixeble.
L’any 1959 es casa amb la pianista japonesa Chieko Hara, amb qui formaria el duet Cassadó-Hara.
L’any 1958 s’inicien els cursos internacionals de música de Santiago de Compostel·la, dels quals Cassadó va ser fundador, juntament amb Alicia de Larrocha i Andrés Segòvia. En aquest mateix any se li va atorgar la Càtedra de violoncel de la Musik Hochschule de Colònia, desenvolupant així la seva docència a Florència, Colònia i Santiago de Compostel·la. Jurat del Concurs Internacional Chaikovsky (Rússia, 1962 i 1966).
Gaspar Cassadó va morir el 24 de desembre del 1966, després de patir una parada cardiorespiratòria en un hotel de la capital espanyola, on feia nit abans d’anar a Barcelona a passar el Nadal amb el seu germà Josep. Patia una malaltia cardiovascular però no havia reduït per això la seva activitat concertista.
A Florència, des del 1969, cada dos anys se celebra el concurs internacional de violoncel Gaspar Cassadó.
PAGÉS SANTACANA, Mónica, Gaspar Cassadó, la voz del violonchelo. Berga, Amalgama Ediciones, 2000.
