Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

ELECCIONS MUNICIPALS.   DE PROFESSIÓ: REGIDOR
El día a día, Tempus Fugit, Uncategorized

ELECCIONS MUNICIPALS.   DE PROFESSIÓ: REGIDOR 


ELECCIONS MUNICIPALS.   DE PROFESSIÓ: REGIDOR

S’atalaien els primers indicis que s’apropa `l’any electoral: acords administratius en recaptacions municipals, concloure corre cuita projectes endormiscats durant tota la legislatura, prometiments d’ajuts,…… Les primeres presentacions de candidatures amb  l’anunci d’ingents projectes per la ciutat per la propera legislatura. És repeteix lo de sempre, lo de cada quatre anys.

Per mi, i vull pensar que per molts vallencs,  totes aquestes actituds i arguments no em persuadeixen, no em diuen res. Els hi demano que siguin, si us plau, púdics i, en lloc de tanta dicció irrellevant, presentin la conclusió extracte de lo que han fet aquests darrers quatre anys. El treball i l’eficàcia es valora per l’obra realitzada, no per la promesa que mai se sap si arribarà a terme. Mossèn serà si canta missa, deien amb molta raó els escèptics i pragmàtics. I, tractant-se de les eleccions municipals de la meva ciutat, poc m’interessa lo que hagin presentat al Parlament o si han fet gestions i esforços per interessos partidistes més enllà del nostre terme municipal. No m’interessa la promoció individual d’un regidor. El primer objectiu pel que han estat cridats és per servir el progrés de la nostra ciutat; si no son efectius en aquest encàrrec, oblidis d’activitats provincials i al Parlament. A un infant li diuen: primer acabat lo que tens al plat, després ja vindrà el postra, no al rebés.

Un comportament molt qüestionat, que més  desaproven els ciutadans: la perpetuació d’alguns regidors i, també de càrrecs de confiança, en unes funcions que n’han fet una professió.

El mal endèmic que  pateixen molts ajuntaments és la dependència econòmica d’alguns dels seus regidors, que possiblement es jubilin sota la nómina de l’ajuntament, com a regidors o com a càrrec de confiança, econòmicament més avantatjós que en la professió d’origen. Em preguntava si eren necessaris tantes dedicacions exclusives, o tants càrrecs de confiança en un ajuntament com el nostre, tenint en compte que hi ha una plantilla suficient amplia de funcionaris ben competents i que només requereixen d’una bona direcció. No és necessària la presencia física del regidor a jornada completa, que l’únic que justifica es una nómina encoberta per un horari laboral. Tindríem aquest titular: De professió, regidor.  

Des de farà vint anys, a l’ajuntament s’hi perpetuen regidors i càrrecs de confiança, i no serà per que ofereixen serveis imprescindibles, quan la ciutat porta uns quants anys d’una dinàmica de deteriorament continuat, en una greu situació irreversible a curt termini.

En un temps d’accentuada crisis, humanística i econòmica, actual i venidora, no és acceptable el malbaratament de l’economia pública, que no és pròpia de l’administració sinó de tots els contribuents. Seria bo reduir el nombre de Ministeris, de Diputats, i, per lo que tenim més proper, de Regidors i vigilar, de passada, els seus  ingressos, fixats tantes vegades en ruboritzant acords plenaris.

Un estudi econòmic, i estadístic, de la funció dels càrrecs públics, senyalava que 40.000 regidors a Espanya, serien suficients per gestionar la cosa pública en la distància curta, en especial si mirem enrere, amb el malbarataments a escala local. La retallada segurament obligaria a reprendre professions o iniciar-les, lliurar les claus de cotxes oficials i despatxos… Bastants deixarien de cobrar per jugateixar amb el mòbil (pagat per tots) al ple de la corporació. Sens dubte, hi ha i han hagut,  en la nostra ciutat excel·lents regidors, però precisament per aquests  l’escó és un parèntesi al servei dels veïns, no un mitjà per fer-ne una professió. Sempre treballant pel progrés i el prestigi de la ciutat, que ho serà dels seus ciutadans.

Per les properes eleccions se’m planteja un difícil dilema: a qui he de votar? La veritat és que se’m fa difícil, no tinc on triar, per lo que apuntava a l’inici: no es tracta d’escoltar promeses sinó de conèixer si hi han objectius completats.

M’he preguntat moltes vegades si cal tenir un sentiment nacionalista, o socialista, o independentista, o conservador, o comunista, o….., per treballar per Valls a l’ajuntament. Sempre he cregut en una resposta lògica: només cal tenir un fort sentiment prioritari d’estimació i dedicació per la ciutat; tot allò altre, etiquetes o filiacions, és accessori. Poca cosa poden aportar les diverses ideologies al progrés de la ciutat; el que realment fa avançar i prosperar la ciutat és el bon treball de la seva gent, i empènyer tots en el mateix sentit.

Valls és l’objectiu prioritari per tots els vallencs. Ho és per nosaltres i ho ha estat per molts que ens han precedit i han fet la història de Valls, i van aclucar definitivament els ulls quedant-se amb la imatge del seu Valls, el de sempre, amb el taló de fons de la serralada de Miramar.

Els vallencs no comprenem que els regidors s’enrosquin en supremacies partidistes per damunt dels sentiments vallencs. No es pot entendre la dependència incontrovertible, des d’una regidoria o superior, als dictats de Barcelona, Tarragona o, inclòs, Waterloo. Prou feina tenen, si la volen fer, per acondicionar la ciutat per pensar que poden arreglar Catalunya o el Món.  No puc entendre que s’utilitzi el nostre ajuntament com a trampolí per fer el salt al Parlament o en destins de govern més avidats. Honestament no hauria de ser així; hi ha les seves vies per accedir a les apetències polítiques, per qui les tingui.

No és casualitat que la gent deixi d’anar a votar i s’incrementi l’absentisme en unes eleccions tan properes al ciutadà com són les eleccions municipals; cal reflexionar molt seriosament en allò que els demanem: complicitat i compromís de treball efectiu de tots els nostres representants, sense exclusions, rebuig ni limitacions, en les decisions que portin a Valls al lloc que li pertoca per història, per cultura i per tradicions.

Des dels darrers anys, nostra ciutat esta immersa en una crisi molt greu. S’ha evidenciat que les petites teràpies de manteniment i atenció puntuals no son suficients, tant pel que fa al govern com a l’oposició. Portem un bagatge de projectes malt gestionats. Cal estudiar molt bé quin és el problema base que afecte a la nostra ciutat per fer un diagnòstic acurat i aplicar el tractament adequat. Sense diagnòstic no hi ha tractament. Estem a la UVI i cal una acció immediata, que podria ser les properes eleccions municipals.

Amb la urgència i pressa que cal, seria bo per Valls crear una plataforma de 21 persones, essencialment joves, amb aportació de l’experiència i saviesa que aporten uns anys, més indiferent la ideologia particular de cadascun, només cal que coincideixin amb la voluntat de treballar per la seva ciutat; sense afany de promoció personal; sense lligam ostentós a cap partit polític, cadascú amb la seva ideologia i la seva religió i creences. Bons professionals en el seu treball, que no els hi calgui dependre dels emoluments de regidor, que tanta dependència provoca. Dedicació exclusiva només pel que faci la funció d’alcalde o alcaldessa, per lògica de la seva funció. S’ha de tenir en compte que a l’ajuntament hi ha tècnics i funcionaris ben qualificats i lo que necessiten no és regidors amb dedicació exclusiva, sinó bons dirigents. Els tècnics els fan bons o dolents qui els dirigeix. Seguint amb aquesta dinàmica, i per la mateixa raó, també es pot prescindir dels càrrecs de confiança. Els regidors només rebrien la compensació per assistir a reunions, no per exercir de regidors, ja que no han de renunciar a la seva activitat professional.

Confiant amb l’honestedat d’aquestes persones, evitaríem que el nostre ajuntament sigui una malèvola sucursal dels partits polítics representats, amb la dependència als seus interessos per damunt de les necessitats de la nostra ciutat.

És difícil  reunir vint-i-una persones que vulguin treballar per la seva ciutat? Possiblement, avui dia, sí. Qui més qui menys que ja esta en una activitat pública pensa en l’estampa que observa des de fa un temps: filiar-se al partit, actiu en ambients ciutadans, i esperar que el cridin per incorporar-se en la dinàmica d’un càrrec que entri en l’espiral d’anar ascendint políticament i econòmicament.

Malauradament sigui així, i l’altruisme que hem conegut i en el que hem cregut, actualment, sigui una quimera.

Si el volem recuperar, Valls ha de ser l´únic pal de paller que aglutini a tots cap un mateix objectiu.

Deixa un comentari

Required fields are marked *