Al matí de la Festivitat de la Mare de Deu de la Candela de l’any 1961, gairebé sense fer-ne difusió, la Colla Vella beneiria la seva primera bandera en un acte molt senzill i emotiu.
Hi va assistir tota la colla, actuant de padrins Josep Maria Domènech Mateu i Maria Lluïsa Jové Clols. Mossèn Ricard Cabré va fer la benedicció.
Seguidament, la colla va aixecar – per primera vegada a la història dels Xiquets – un pilar de cinc dins l’església, al compàs dels acords de les gralles, al peu del presbiteri i de cara a la Mare de Déu de la Candela .
Els assistents que omplien el temple van viure uns moments molt emotius quan escoltaren, amb silenci contingut, el toc de gralla; moments històrics que no oblidaran mai.
Però la història per la Colla Vella, en aquelles Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, no s’acabava aquí. Uns dies després vindria l’acte més important.
Seria el diumenge dia 5. El pare abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, acompanyat de preveres i seminaristes vallencs, va celebrar l’ofici de pontifical. Al final, el pare abat impartí la benedicció solemne. Assistiren a l’ofici el governador civil, amb l’alcalde de Valls, membres del consistori, les autoritats locals i els Obrers de la Candela.
Justament quan acabava la cerimònia, cap a la una del migdia, arribava a l’església de Sant Joan l’Orfeó Català. El pare abat ocupava un lloc destacat al presbiteri. També hi seguien presents les autoritats que participaren de l’ofici anterior, als que s’hi afegiren el president, el secretari i l’administrador de l’orfeó. Durant la celebració, l’Orfeó Català interpretà diverses obres com ara la Pregària a la Verge del Remei. Mentre interpretaven aquesta pregaria a la Verge del Remi, la Colla Vella es va sumar a l’acte aixecant un pilar de cinc per segona vegada a la seva història dins el temple, en pocs dies, i per primera vegada acompanyats de la Salve que cantava l’orfeó, descarregant el castell amb el so de fons dels últims compassos del toc de gralla. És obvi comentar l’emoció d’aquells moments, amb la coincidència de l’orfeó i els castellers enlairant el pilar davant de la Mara de Déu de la Candela; a més d´un se li va fer un nus a la gola i s´escaparen unes llàgrimes impulsades pels sentiments d´aquell moment tan emotiu.
Després d’impartir la benedicció a tots els presents que omplien el temple, el pare abat saludà i felicità als membres de la Colla Vella per la iniciativa. Els castellers el van envoltar i li van mostrar el seu afecte. Un cop conclòs l’acte, tant el governador civil com el pare abat van tornar a Tarragona i a Montserrat, respectivament. Abans de marxar, però, tots ells manifestaren que sempre recordarien aquell moment tan solemne, senzill i emotiu que havien viscut.
A les Festes Decennals de 1971 es repetiria l’emotiu pilar de cinc davant de la Mare de Déu de la Candela. Havien canviat moltes coses durant aquests deu anys. L’Arquebisbe era el Doctor Pont i Gol, l’Arxipreste de Sant Joan era Mossèn Pascual; havia canviat la composició del Consistori Municipal, i en el Balcó de l’Ajuntament ondejava, per primera vegada després de la guerra civil, la senyera catalana; aquest fou el primer balcó d’ajuntament de Catalunya que la va penjar. El representant del Cap de l’Estat l’any 1961 havia estat un tarragoní, el senyor Gual Villalbí, ara ho era un reusenc, el senyor Fontana Codina, Ministre de Comerç.
Abans de començar l’ofici el temple estava ple, atapeït, quedant-se força feligresos a les portes. L’ofici el concelebraren l’arquebisbe i vint sacerdots vallencs, acompanyats de tot el clergat de Valls i altres sacerdots i religiosos. El cor parroquial de Vilafranca del Penedès, amb acompanyament orquestral, cantà el Glòria i el Credo de la Missa pontificalis, de Perosi. L’arquebisbe va pronunciar l’homilia. Era la primera visita que feia a Valls.
Abans de la cloenda de la cerimònia per mossèn Josep Pascual, la Colla Vella dels Xiquets de Valls aixecaria un esplèndid pilar de zinc. Aquest moment, tan emotiu, és un dels records més vius que sempre he conservat d’aquestes Festes Decennals; molts anys absent de Valls, per la meva professió ja havia decidit que no tornaria a viure a la ciutat de tants records entranyables i enyorances, que em subordinaven l’esperit dèbil per a aquests moments. Veure l’homenatge a la Candelera dels homes de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aixecant davant de la seva imatge un fort –més que mai–, pilar de zinc. El silenci dels feligresos, i l’esclat del corprès so de les gralles, amb l’estridència dels seus aguts rebotant per les parets; la significança d´aquest pilar d´homes fornits amb l´enxaneta a dalt de tot del pilar se´m va fer a l´hora insòlit i sorprenent, sentint una esgarrifor veient molts vallencs amb el tremolí d’emoció als llavis, sense poder dir paraula, amb els ulls humitejant. Aquell moment va ser d’emocions, després va ser el moment de reflexió on és conjugà, amb l’emoció del toc de gralla, el protagonisme de la Colla Vella per dreçar l’estima i veneració d’un poble cap a la Verge de la Candela. Un esclat d’aplaudiments, amb força, com si volguessin aturar les llàgrimes de l’emoció que ens estava ofegant.
Sortosament hi vaig ser, i mai no ho podré explicar plenament amb paraules per que no les tinc; no és pot explicar ni imaginar, perquè s’ha de viure.
Com a clausura l’arxipreste, mossèn Josep Pascual, va dirigir unes paraules als assistents que reflectien la seva emoció i l’agradable sorpresa per aquesta manifestació mariana que mai havia viscut com a arxipreste.
Acabat l’ofici solemne, al balcó de l’Ajuntament de Valls, se celebrà la entrega de la Medalla d’Or de la ciutat a la Colla Vella. Allà, on onejava la senyera de Catalunya, a la vista del públic que omplí una plaça del Blat molt atapeïda. Pronunciaren discursos l’alcalde, el senyor Galimany, que va acabar amb paraules de mossèn Cinto Verdaguer: “Si voleu valents de mena,/aneu amb els catalans,/ sobretot els de l’Esquadra,/sobretot els xics de Valls.” El senyor Jaume Viñas va pronunciar un discurs vehement i patriota – val la pena rellegir-lo pel valor històric i social que proporciona la hemeroteca -, en representació de la colla dipositària de la medalla, i el ministre senyor Fontana Codina va imposar la medalla al cap de colla, el senyor Eusebi Domingo, enmig de les aclamacions de tots els presents a la plaça.
