Lo que tenia de ser i no ha estat. Valls, origen indiscutible del fet casteller, capaços d’aixecar grans castells, de sobremuntar l’enrinxolat mediàtic barceloní, amos i senyors de la plaça del Blat, i de tantes gestes cantades per Verdaguer, Guimerà, Clavé i tants, que ningú les pot ignorar. Però portem vint anys amb el projecte d’un Museu que no s’obra, no sabem quan s’obrirà, ni com s’obrirà, tampoc l´interès i la resposta del públic. Tots som conscients de lo que significa el Museu casteller pel poble de Valls. Significa molt.
He reiterat en comentaris i publicacions (https//romangalimany.cat) que l’alcaldia de Dolors Batalla fou una ocasió perduda, i amb ella es va perdre el projecte de l’enlluernador i engrescador complex museístic a la plaça del Quarter que portava, com una de les cireretes, en el programa de ciutat de l’any 2003…..farà vint anys!!.
Al programa que presentava CiU a les eleccions municipals del 2003 hi dèiem: “Farem el Museu Nacional Casteller de Catalunya a l’antic Narcís Oller”. Era un dels projectes més importants i seductors amb què es presentava a l’alcaldia la candidata Dolors Batalls i, ens consta, que la il·lusionava plenament: El complex museístic havia d’anar a l’antiga caserna de la plaça del Quarter -edifici on s’hi havia allotjat l’Escola del Treball, l’Institut Laboral i darrerament l’Institut Narcís Oller-, amb la concentració de tots els diferents museus de Valls. Un espai suficient on poder exhibir tot el patrimoni cultural que tenim en el actual Museu (Casa de Cultura) i que per manca d’espai no s’exhibeix. Era un dels compromisos electorals.
Al programa electoral de l’any 2007, Dolors Batalla seguia amb el mateix objectiu: “Tindrem Museu Nacional Casteller l’any 2011 a l’antic Narcís Oller […]”. Un compromís amb què tothom hi estava d’acord, ja que el recollien altres partits polítics. Un acord que no era estrany per a ningú: durant molt temps es va penjar a l’edifici de l’antic quarter una pancarta que ho anunciava inequívocament. I fins i tot, se celebrà un acte inaugural, dels anomenats “a so de bombo i platerets”, per tal de posar la primera pedra. I allà hi eren tots. Així ho testifiquin els reportatges gràfics d’aquell esdeveniment. També a la premsa local i provincial, amb fotos del conseller Vilajoana, l’alcaldessa i membres de la gestora que oficialitzaven l’acord l’estiu del 2003. Tres anys després, l’octubre del 2006, el Conseller de Cultura, el socialista Ferran Mascarell, com a president de la Junta del Museu, va fer seva la proposta de l’antiga seu de l’Institut Narcís Oller com a centre del Museu Casteller.
Recordem l’encert de la proposta de Dolors Batalla a la campanya electoral de 2003 sobre la ubicació del Museu Casteller a l’antiga caserna: la centralitat, la implantació a la trama urbana, el caràcter d’edifici monumental i la capacitat d’adaptar-se als usos museístics. Sempre s’ha parlat de donar una nova seu al Museu de Valls per poder exhibir totes les donacions de gran calat que s’han rebut. Una seu per a dos, i més, museus de la ciutat, que dota d´un atractiu més potent que la dispersió per diferents edificis. L’únic problema que tenia l’antiga caserna era la manca de disponibilitat immediata. Però vista la situació actual, no podem deixar de subratllar que de llavors ençà han passat vint anys!!
No puc entendre la idiosincràsia del nostre poble on, per tantes indecisions en resoldre immediatament els assumptes es perdin, o es malmetin, projectes inicialment ben plantejats i estructurats. Allò que diu el nostre refranyer popular tant savi: “En cada bogada perdem un llençol”. I així ha estat, en els darrers anys, en uns quants projectes que haurien situat la nostra ciutat on li correspon per història i tradició.
Per què el govern de Dolors Batalla, amb majoria, no va encarrilar el seu projecte, després de la festa per la primera pedra que, amb presencia de nombrosos representants del govern, dels partits i de les institucions locals i entitats del mon casteller, es col·locà solemnement, poc temps d’iniciada la legislatura?. L’Ajuntament de Valls aprovà per part de tots els grups, socialistes inclosos tot i la seva insistència a ubicar-lo prop de la Plaça del Blat, assumir la decisió que els tècnics consultats per la junta del Museu Casteller proposessin. I els tècnics ho digueren ben clar: el lloc idoni era l’edifici de la plaça del Quarter. Passats aquests vint anys i amb el desgavell de l’alcaldia de Batet, només podem lamentar-nos d’una situació irreversible.
No podem plorar com en la nostàlgia de Sión, però si que podem evocar lo que hauria estat per la ciutat el complex museístic i lo que ara tenim; el cost projectat i lo que ha costat; la situació de Valls entre les ciutats que gaudeixen de esplèndids museus i el prestigi cultural que li comportaria.
Si la població estava il·lusionada pel Museu Casteller, dintre del complex museístic, era perquè tothom el veia com a projecte important per Valls i acreditatiu de la seva història, un motiu per dinamitzar l’activitat del poble; podia beneficiar el teixit comercial, la divulgació i el coneixement del nostre patrimoni com a ciutat. Per Valls, tenir el Museu Nacional Casteller, situat al complex museístic de la ciutat, era un privilegi i una oportunitat de la qual tothom se’n beneficiaria. És això el que generava il·lusió: el Museu Casteller era aquella peça que ens faltava per dinamitzar Valls i ara, per aquelles coses que té la política, pels lligams del centralisme decisori que patim, ens hem quedat, tantes vegades en aquest estimat poble, a mig camí, amb una sabata i una espardenya. Ens ha faltat el coratge que tenia Dolors Batalla a l’inici de la legislatura, quan un dels seus objectius era el complex museístic de la ciutat. La cortina de fum que es va llençar, fet l’acord CiU PSC, amb el projecte del Parc de Ciutat i amb el Museu com a element d’aquest Parc va acabar enterrant el fantasmagòric Parc i el Museu Casteller. Abans d’escortar els suggeriments d’altres indrets calia pensar que es tractava del Museu de la ciutat de Valls, on totes les opinions són respectables, però no es pot passar davant de tot lo que representin els estaments econòmics, socials i polítics de la ciutat, que són els que es juguen el futur econòmic, social i cultural.
La senyora Aida Garcia (CUP), en una Moció al Plenari el setembre de 2003 deia: “el projecte museològic havia de ser global i no només encoratjar-se com a Museu Casteller”; lo mateix que defensava l’alcaldessa. Seguint en aquesta idea, Aida Garcia proposava que el projecte que s’estava debatent inclogués tot l’espai que ocupava l’Institut Narcís Oller per poder situar-hi tot el conjunt museològic de la ciutat. El grup socialista tenia dubtes sobre aquesta ubicació, però el senyor Moreno manifestava el seu desig que les gestions tinguessin èxit i fossin les encertades. La proposta de la senyora Garcia va rebre el suport de tota la resta de grups, manifestant el següent: “L’alcaldessa considera necessari o convenient fer constar la voluntat d’un projecte global. Per tant, com que comparteix la filosofia de la centralització de museus i del fet de compartir espais comuns, es considera convenient tirar endavant amb aquesta moció.”
En aquell context s’obria un interrogant: Què passarà amb les obres de l’Escola Enxaneta? No hi havia la intenció d’impedir el trasllat de l’Enxaneta a les dependències que ocupà l’Institut Narcís Oller, ja que s’havien d’efectuar les obres de rehabilitació del convent del Carme, per tant, en cap cas, es perjudicaria la utilització d’aquest espai per part de l’Escola Enxaneta en aquest temps. L’alcaldessa insistia que ara (setembre 2003) només es fixava el marc, i que per tant en cap moment es posava en perill la ubicació provisional de l’Escola Enxaneta; i la senyora Garcia seguia en aquesta línia, subratllant que la moció era una previsió global de futur i que en cap cas suposaria un inconvenient pel trasllat de l’Enxaneta. Sotmesa la moció a votació s’aprovà per unanimitat.
Seguint en la cronologia, el ple de l’Ajuntament a la sessió del 24 d’octubre de 2003, aprovà inicialment la creació del Consorci del Museu Casteller de Catalunya, integrat inicialment per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i l’Ajuntament de Valls, així com els seus estatuts.
I quan la Junta del Consorci es va pronunciar inequívocament a favor del Narcís Oller, la reacció socialista va ser, com que no podia ser altrament, d’acceptació tranquil·la de la decisió. I per això, perquè els socialistes sabien que no hi havia alternativa real millor, el conseller socialista Ferran Mascarell, apostà, com a president de la Junta del Museu en la sessió de primers d’octubre del 2006, pel quarter com a seu del Museu Casteller.
Seguim. En el programa electoral per 2007 de Dolors Batalla, seguia incidint-se en el mateix emplaçament pel Museu Casteller. En una intervenció del regidor d’ERC, senyor Pallàs, en el plenari del 28 de desembre de 2007, deia: ” Però tenim el que tenim: una ubicació consensuada al Narcís Oller. Insistim en la paraula “consensuada”, perquè en aquest Ajuntament es va aprovar per part de tothom, socialistes inclosos, que l’Ajuntament assumiria la decisió que els tècnics consultats per la Junta del Museu Casteller proposessin. I els tècnics van parlar clar, el lloc idoni era i és el quarter. Cal recordar aquí les avantatges que representa l’antic Narcís Oller, la centralitat, la incardinació a la trama urbana, el caràcter d’edifici monumental i, alhora, la capacitat d’adaptar-se als usos museístics i de transformar i adequar la seva façana als nous temps? Cal recordar la importància de donar una nova seu al Museu de Valls? Una seu per a dos museus que servirà per reduir costos per a un i altre. Cal recordar que el Museu i la ciutat han de sumar, s’han de lligar en un tot? Cal recordar que passar del museu a la ciutat i viceversa, ha de ser tan senzill com passar del menjador al rebedor de casa? Cal recordar que no sabrem què fer del quarter si no és museu? Tots sabem que el Narcís Oller només té un problema: la manca de disponibilitat immediata. És veritat. Molt bé, doncs treballem junts i ferms per solucionar-ho. Ara que tenim els socialistes al govern municipal, no hi ha d´haver cap problema per solucionar-ho o no són els socialistes al govern per facilitar-nos les coses davant la Generalitat? Si no hi són per fer això, per què hi són?
Finalment, el 2007 el Ple de l’Ajuntament aprovava el Pla d’Equipaments Culturals, després d’un llarg procés de treball tècnic i polític, en què s’acorda de nou l’emplaçament del conjunt museològic al Quarter. Aquest procés de consens, doncs, tingué una sèrie d’actors institucionals, tècnics, polítics i socials valuosos que qualsevol majoria política l’obligava a de tenir en compte.
El senyor Pallàs es lamentava en la seva intervenció al plenari de 28 de desembre de 2007 (pàgina 480) que, “en comptes de treballar en aquesta línia (agilitzar la restauració del Convent del Carme) l’alcaldessa i la tinent d’alcalde ens surten amb l’ocurrència que el Museu ha d’anar a Ruanes”. Lamenta profundament que s’hagi abusat de la majoria absoluta i hagin ignorat a la resta del Consistori. Comentava el senyor Pallàs en la presentació per ERC de la Moció sobre l’emplaçament del Museu Casteller.
A partir d’aquest punt, la gestió del Museu Casteller ha anat, com es diu popularment, d’Herodes a Pilats. Ampliacions del pressupost desorbitades i milionàries, un emplaçament que no se sap qui ho ha recomanat i a qui ha acontentat, dificultats greus per trobar qui ho gestioni, no se sap que hi ha d’anar, etc. Ens temem que amb l’erroni criteri que s’està aplicant per recuperar el Barri Vell, sigui un altra Biblioteca Carles Cardó, que per donar funcionalitat al seu espai s’hi traslladà la Regidoria de Cultura, s’hi fan sessions de cuina, gimnasis, ……. però molt poca gent a llegir.
