Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

PER QUE AVUI ÉS SANTA LLÚCIA….
Cròniques de la ciutat pel record

PER QUE AVUI ÉS SANTA LLÚCIA…. 

Avui és la festivitat de Santa Llúcia, patrona de modistes, sastres, oftalmòlegs, ONCE, i de tots els que volen preservar la bona visió. Aquells temps es mantenien molt severs els ritus de no treballar en dies de festa i menys en aquest dia que era la patrona de totes les feines que precisaven de molt bona vista.
Fa uns quants anys era una festa mol celebrada. Coincidia amb la Fira de Santa Llúcia, la fira de Nadal, a la Plaça de la Catedral de Barcelona. S’encetaven les festes que ens anunciava el refranyer: “Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal”.
Era una diada molt celebrada, especialment per les modistes, i les aprenentes de modista. Els anys quaranta i cinquanta, que son els que vaig conèixer, les nenes anaven a l’escola fins a un determinat grau, no masses anys, per que es considerava que com a dones no calia. Les famílies amb necessitats econòmiques, als catorze anys, les posaven a treballar a la fàbrica o a un botiga, per portar un sou necessari a casa. Altres anaven a fer “costura”, aprendre de cosir en alguna modista de la ciutat. Si una noia volia ser ben mirada havia de passar per un cosidor. Aprenien el “corte”, tallar i cosir vestits amb patrons de paper. Cada mestra modista tenia un petit grup de noies aprenents. A la nostra ciutat teníem uns quants cosidors: Les modistes Voltas, Mialet, Rosa Saigí, Maria Plana, Maria Cabré, i moltes més. Per aquells anys les modistes de Valls estaven molt valorades, juntament amb les perruqueres; hi venien clientes de Tarragona, Reus, i no cal dir de la comarca.
Quan s’apropava el 13 de desembre preparaven la celebració de la patrona; quasi sempre un berenar amb coca i xocolata desfeta, tot un luxe per aquells anys, i després sortien a passejar en grup pel carrer amb gatzara i alegria, era una mitja festa; a Barcelona i capitals, era festa del tot, i de bon matí ja veies grups de noies pel carrer ben engalanades i ben posades, cantant i celebrant la festa; per la plaça de la Catedral, i després al carrer Petritxol a menjar una ensaïmada amb xocolata i nata. Els carrers s’omplien de color i d’alegria. Arreu es respirava aire de joventut.
De fet, amb l’hàbit actual de la confecció, son poques les modistes artesanals, i les noies joves ja no surten al carrer a lluir els seus vestits, però Santa Llúcia serà sempre aquella festa, en un temps tant celebrada i que ens obra les portes del Nadal.

Deixa un comentari

Required fields are marked *