Francesc Bonet Dalmau, va néixer a Valls l’any 1840, es dedica simultàniament als estudis musicals i a la mecànica. Enginyer industrial, fabricant del sector tèxtil, apassionat de l’òpera i dels viatges, però sobretot home inquiet i de món. L’any 1889 va patentar i construir el primer automòbil d’explosió a Espanya, conegut com a “Bonet”. (Ford no va construir el seu primer automòbil fins al 1896)
Posseïa una fàbrica tèxtil al carrer de la Diputació de Barcelona, la primera a tot Espanya a utilitzar màquines tricotoses. A més, va fer construir al centre de la fàbrica un pavelló on provava noves veus, futures dives de l’òpera, alhora que ensenyava cant als nens del barri, aconseguint llançar a la fama grans sopranos com María Barrientos i Josefina Huguet.
Bonet va viatjar a París el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal, on va conèixer “els vehicles que es movien sense cavalls” i que a Espanya encara eren desconeguts. A l’estand de Panhard & Levassor, va poder observar els motors Daimler, impulsat per gasolina, decidint-se a comprar-ne un per construir-se el seu propi automòbil, alhora que en va encarregar dos més, en total dos motors d’un cilindre i un i dos cavalls respectivament, i un de dos cilindres i dos cavalls, referenciats per Panhard com a números 10, 11 i 13. A més va arribar a establir una bona amistat amb Panhard, sent posteriorment representant a Espanya de la signatura d’automòbils gal·la.
A Barcelona posà en pràctica una idea que feia temps li barrinava pel cap: la construcció d’un automòbil. Aviat tingué preparat un vehicle de tres rodes (dues al davant i una al darrera), amb un sistema d’arrossegament, d’embragatge i de direcció.
El 12 de desembre del mateix any, tres mesos més tard de la seva visita al saló de París, va sol·licitar una patent d’invenció per a “vehicles de diverses rodes moguts per motor d’explosió”, que es va registrar amb el número de patent 10.313 el 15 de gener de 1890.
Als plànols inicials que Francesc Bonet va presentar, l’automòbil a construir tenia 4 rodes i transmissió per cadena i diferencial, però en realitat el que finalment va construir va ser un tricicle, amb dues rodes davant i una enrere, que era la motriu; es creu que això va poder ser degut a la impossibilitat per part de Bonet de construir o aconseguir que algú li construís un diferencial, i en conseqüència, als possibles problemes tècnics a l’hora de portar la tracció a un eix amb dues rodes. En la seva construcció, que va fer, és clar, als locals de l’empresa tèxtil que regentava, li va ajudar un mecànic. El tricicle resultava realment rudimentari com a vehicle, mancat fins i tot de sistema de direcció, i estava equipat amb un dels motors Daimler que va adquirir a Panhard, en concret amb el mono cilíndric de 2 CV referenciat com a número 11 per la casa francesa, que accionava la roda del darrere motriu a través d’una corretja. L’estiu de l’any 1890 es va poder veure circular el tricicle pels carrers de Barcelona, causant la sorpresa i espant dels vianants; la seva escassa potència li impedia superar el suau pendent del Passeig de Gràcia, més enllà de la Gran Via o del carrer Diputació, amb sort. Bonet va ser des de llavors conegut popularment com “l’home del cotxe sense cavalls”. A l’única foto que es conserva del vehicle es pot veure Francesc Bonet acompanyat per Bartomeu Huguet, pare de la soprano Josefina Huguet i Eusebi Bertrand Serra, industrial, polític i gran aficionat, com Bonet, la música i l’automòbil; la quarta persona de la foto pogués ser el mecànic que va ajudar Bonet en la seva construcció i del qual se’n desconeix el nom.
Als plans inicials del vehicle patentat, l’automòbil a construir tenia 4 rodes i transmissió per cadena i diferencial, però el que realment va construir, va ser un tricicle amb dues rodes davant i una motriu al darrere, equipat amb motor Daimler. L’estiu del 1890 es podia veure circular el tricicle pels carrers de Barcelona, fet que causava sorpresa i espant entre els transeünts. Tan poca era la seva potència, que escassament podia superar la pendent del Passeig de Gràcia de Barcelona. Des de llavors, Francesc Bonet va ser conegut com “l’home del cotxe sense cavalls”.
Dues rèpliques de l’automòbil Bonet, construïdes artesanalment a finals dels anys 80, es poden veure al Museu de l’automòbil de Sils i al Museu d’Automoció de Salamanca.
A més de la patent per a la construcció d’aquest vehicle, Bonet va obtenir les patents 10.314 per a “llanxes accionades per motors d’explosió”, i la 10.377 per a una “màquina motor simplificada de gas o vapor”. La compra dels altres dos motors, a més de l’obtenció de les patents, poden fer pensar que Bonet tenia al cap la construcció de més vehicles, però no hi ha cap constància que això fos així; potser els problemes tècnics sorgits en la construcció del tricicle, el fet que ja tenia 50 anys, o algun altre motiu que desconeixem va fer que Bonet s’oblidés de la construcció d’automòbils, fins al punt que va acabar adquirint un Panhard & Levassor per al seu ús oblidant-se del tricicle.
Francesc Bonet Dalmau va morir a Barcelona l’any 1898.
Bibliografia:
Vehículoclásico. http://www.vehiculoclasico.es/…/pioneras/pioneras.htm
“Jordi” (Pere Altés Serra). CULTURA, 1 gener 1975, p. 15.
