La Ciutat de Valls ha proporcionat al mon destacats personatges, reconeguts i considerats fora de l’àmbit ciutadà, que han deixat empremta en la historia del nostre país. No solament intel·lectuals, com Narcís Oller, Casas Homs, Miquel Macaya, o artistes, com Nogués, Busquets, Jaume Huguet, Mercader, o científics, com Massons, Vidal Llenas, Sarró, sinó també com emprenedors, Barbat Miracle, Rodón Queralt, Blasi Vallespinosa, i molts altres que han desta5cat en diverses activitats. Però, lo que avui ens ocupa destacar son aquells vallencs, emprenedors, que revaloritzaren el mon empresarial, i els bons resultats revertiren a la seva ciutat, en favor del seu desenvolupament i en profit dels seus conciutadans. La dedicació a Valls i les seves inquietuds, l’interès que mostraren pel seu progrés cultural, artístic, urbanístic, econòmic. Ser vallenc era ja per ells una presentació i un amic, un concepte sagrat. Aquesta figura del mecenes vallenc ha desaparegut dels hàbits ciutadans; els actuals empresaris vallencs no destaquen precisament per les aportacions en favor de la ciutat, de la cultura o del profit real dels propis vallencs.
Un exemple del clàssic “mecenes” ho fou per Valls, Francesc Rodón i Queralt (Valls, 1903 – Tiana, 1969). Cursà els estudis de Batxillerat a Valls, al Col·legi dels Germans de Sant Gabriel. Als 17 anys es trasllada a Barcelona per estudiar a la Universitat. Es llicencià en Dret. S’especialitzà en Dret Mercantil i Marítim, cosa que li obre les portes de diverses societats anònimes, en les quals actua primer de secreten i més tard n’acaba per ser vice-president o president. Advocat i executiu d’alt nivell, que no s’oblidà mai del seu origen, i on hi va dedicar molts esforços al llarg de la seva vida. Per gestionar correctament les activitats, inversions i donacions a la nostra ciutat creà, juntament amb la seva esposa, la Fundació Rodón-Giró que, des de l’inici i durant uns anys, es dedicà a becar a estudiants perquè els filis de Valls que n’acreditin els mèrits puguin cursar estudis de Batxillerat al Col·legi del Pare Claret de la nostra ciutat. Com a persona que estimava apassionadament l’art, crearen un premi de pintura en les Decennals de 1961 i 1971. L’any 1967 feu una important donació en metàl·lic, sobre la base de la qual s’emprengué la construcció de la Casa Municipal de Cultura. Després, el museu establert a la mateixa Casa ha rebut per tres vegades (19 d’agost del 1970, 28 de juliol del 1971 i 10 de juny del 1975) obres d’art, amb un total de 115 peces, entre pintures i esculturas. En el transcurs de la seva vida havia assolit un fons privat de 250 peces d’art que foren donades íntegrament al Museu de Valls entre els anys 1971 i 1979.
El matrimoni Rodon Giró, sempre ben situat i ben relacionat amb la societat barcelonina, va tenir un altra paper rellevant en el mon de la farmacologia. El vincle familiar amb el pare de Federico Mayor Zaragoza, exdirector de la Unesco, catedràtic de Bioquímica Clínica de la Facultad de Farmàcia de Granada, i president de la Fundació Cultura i Pau, va fer possible que Francesc Rodon Queralt s’ocupés de gestionar el finançament necessari per construir una fàbrica destinada a la elaboració de la penicil·lina a través del Banc de Valls.
Cada mes de setembre es reunia el Patronat de la Fundació. La reunió corresponent a l’any 1969 es celebrà el diumenge dia 21 de setembre. Hi assistiren els fundadors, els esposos Francesc Rodón Queralt i Dª Enriqueta Giró Ortega; l’alcalde de Valls; els Rvds. PP. Labastida i Casañas, C.M.F.; D. Ramón Farré Queralt; don Emili Manresa; don Rafel Castells. Actuà de secretari, per absència del titular senyor Manzano, don Ramón Massaguer.
La reunió, tot i ser de tràmit i ordinària, tenia per objecte canviar impressions i prendre els oportuns acords respecte a la convocatòria per a l’adjudicació de Beques per a Batxillerat i Comerç al Col·legi Claret. Es plantejaren altre temes innovadors, com el de l’edificació, en la zona residencial dels terrenys del Polígon Industrial, el projectat nou Col·legi dels P.P. Claretians (en les sessions del Ple del dia 15 de setembre de 1969 i de la Permanent del 21 d’agost d’aquest mateix darrer any, es va ratificar i facultà. respectivament, al senyor Alcalde per a la signatura dels documents, públics i privats que calguin, en relació amb els terrenys cedits pel matrimoni Anguera-Hortoneda per a obres de caràcter social o de beneficència, que es proposen construir); anunciant el senyor Rodón la donació per això, d’una mica més de 5.000.000 de pessetes. el total de l’import que percebés de la venda d’accions del Banc de Valls.
També, tenint en compta el proper inici d’activitat de la Casa de Cultura. en què s’hi traslladarà el Museu de la Ciutat, el senyor Rodón ratificà lo manifestat anteriorment, en el desig de contribuir (a més de la seva donació de 500.000 pessetes, ja feta efectiva), amb un bon nombre de les seves valuoses col·leccions, que oferiran un alt interès atractiu i un gran relleu, així com renom i projecció nacional.
Després de dinar amb tots els assistents, invitats pel senyor Rodón, visitaren la Casa de Cultura i acomiadant-se, seguidament, dels assistents. El senyor Rodón continuar en diàleg amb el senyor Alcalde sobre temes de Valls i el seu futur. Al voltant de les 6’15 el matrimoni Rodón Giró emprengueren el seu retorn a Barcelona, per Tarragona.
El senyor Rodón Queralt feia temps que estava afectat per una insuficiència cardíaca. En arribar a Barcelona, el dolor cardíac va ser intens, lo que va fer pensar en un infart de miocardi. Davant de la gravetat que es pressentia, el traslladaren urgentment al domicili de Tiana; una equivocada decisió, per que en situació tant greu és obligat ingressar a un centre amb unitat de coronaries o cures intensives, al seu domicili poca cosa podien fer els esforçats metges que l’atengueren, i morí a les poques hores.
Així en unes hores, s’apagava una vida que, fins als darrers instants, fou intensa i dinàmica. I així va perdre Valls uns dels seus fills més preclars i, justament, quan estava a punt de recollir tot el que havia sembrat i s’entreveien els ambiciosos projectes per a la ciutat, com ho havia presentat a la reunió del dia abans de la seva mort. Valls perdia a un autèntic servidor i un actiu i dinàmic protector. Valls te un deute amb ell. No sabem si s’arribarà a satisfer mai.
El matí del dimarts, dia 23, es celebraren a Tiana l’enterrament i la missa funeral. Fou una impressionant manifestació de dol que evidenciava quantes eren les relacions que tenia a Barcelona, a Tiana i atot el país. De Valls hi foren presents l’Alcalde, Roman Galimany, i senyora; els PP. Labastida, Casañas, Blanch i Ramirez CMF; els senyors Ferré Queralt i Manresa, amb les esposes, tots els membres del Patronat de la Fundació, i els senyors Josep Moncunill i senyora, Eduard Castells, Josep Busquets, i Ramón Massaguer i senyora, i nombrosos vallencs residents a Barcelona.
A Valls es celebraren, el dijous 25, uns solemnes funerals a l’església del Carme en record i sufragi del il·lustre vallenc, organitzat per la Corporació Municipal amb el Col·legi del P. Claret i els Patronats: Fundació Rodón-Giró. i el de la Casa de la Cultura, així com la Junta de Casa de Caritat. Oficià la cerimònia concelebrada el Rvd. P. Labastida, amb els PP. Benjoch, secretari del Consell Provincial; Casañas, Director del Col·legi i Antoni Cases, C.M.F.
El temple parroquial del Carme es va omplir completament de fidels, amics i veïns, estant presents la Corporació Municipal, presidida per l’alcalde accidental senyor Moncunill, en absència del titular, membres dels Patronats esmentats i de la Junta de Casa de Caritat així com becaris de la Fundació Rodón-Giró, i un nodrit grup d’alumnes del Col·legi Claret i de l’A.A.E.E.M.I..
Bibliografia:
Juventud. 20 de setembre de 1969
Juventud. 27 de setembre de 1969.
Jordi (Pere Altés) CULTURA. 1 de setembre de 1975
