Pel diumenge 21 de novembre de 1948, més de nou anys després d’acabada la guerra civil, es convocaven les primeres eleccions municipals decretant-se, prèviament, el cessament dels actuals gestors, segons el nou sistema de Regim Local instaurat per la llei de 17 de juliol de 1945, elaborada per les Cortes Españolas. Segons aquesta llei, l’elecció dels regidors pels ajuntaments seguien tres vies diferents a través de: la Familia, els Sindicats, i les Corporacions socials. A través de cada un d’ells s’elegia un terç del nombre de regidors que tenien que conformar el Consistori. Per aquest motiu, a cada una de les vies es denominava amb el prefixa de Terç (Familiar, Sindical i Corporatiu). Les eleccions per cada Terç es realitzaven en diferents dates, corresponents a tres diumenges seguits en el calendari, començant pel Terç Familiar. Des del setmanari local s’animava als ciutadans a exercir el seu vot, amb la responsabilitat de que s’elegien els propers gestors de la vida local.
Només eren electors per les eleccions pel Terç Familiar els caps de familia. Ells podien anar a votar, la resta de la familia no tenien aquest dret. Podien ser candidats a regidors per aquest Terç qualsevol cap de familia, sempre i quan complissin els requisits obligats i fossin acceptats, una vegada revisada la sol·licitud per la Junta Municipal del Cens. En la jornada electoral del diumenge dia 21 de novembre només s’elegirien els quatre regidors corresponents al Terç Familiar. El diumenge dia 28 s’elegirien els quatre regidors provinents del Terç Sindical, i el diumenge dia 5 de desembre els quatre del Terç Corporatiu. A Valls li corresponien 12 regidors.
El diumenge abans de les eleccions, el dia 14 de novembre de 1948, en sessió pública celebrada per la Junta Municipal del Cens, foren proclamats els candidats pel Terç Familiar, per no estar afectats de cap incompatibilitat ni ser impugnats. Les candidatures eren individuals i, per a aquesta primera edició d’eleccions municipals, foren vuit els candidats:
José Rull Adesarà, Salvador Compte Galofré, José Mª Martí Roca, Enric Ribé Roca, Antonio Vilalta Ferrer, José M. Clofent Alentorn, Francisco Boada Rodón
Amadeu Alentorn Ballester.
D’aquests candidats se n’havia d’elegir quatre. El cens electoral de caps de família superava els 3.200. Tots eren caps de família, fossin homes o dones, segons el cens efectuat l’any 1945, actualitzat uns mesos abans de les eleccions. A la ciutat hi havia quatre districtes amb quinze seccions, amb les consegüents quinze meses electorals. Els electors havien d’anar a la taula que tenien assignada que figurava als taulons de l’ajuntament; havien d’identificar-se amb un document d’identitat, per exemple, la targeta blanca d’abastos. Com les paperetes portaven impresos els vuit candidats proclamats, havien de tatxar-ne quatre; si no en tatxaven cap, es consideraria que elegia als quatre primers que figuraven a la llista.
El dijous dia 25, sota la presidència del Sr. Jutge Comarcal, es va reunir la Junta Municipal del Cens. Després d’examinar la documentació dels resultats de les votacions, proclamaren regidors pel terç de caps de família als senyors següents:
D. José Rull Adserá, 1563 vots.
Sr. Antonio Vilalta Ferrer, 1334 vots.
Sr. José Martí Roca, 1263 vots.
D. Salvador Compte Galofré, 987 vots.
Per ser candidat a regidor pel Terç Sindical calia presentar la sol·licitud a la Junta Local Electoral, complint algun dels requisits que es demanaven; com per exemple: estar proposat per dos Procuradors a Corts de representació sindical, o bé proposats per afiliats sindicals, veïns de la localitat, que representessin la vintena part del cens de l’entitat sindical representada, haver tingut algun càrrec sindical. Transcorregut el termini de presentació de candidats, el diumenge dia 10 d’aquest mateix mes es va reunir la Junta Local d’Eleccions Sindicals, a fi d’examinar les propostes de candidats a regidors amb representació sindical i confeccionar la Llista de candidats que complissin els requisits. Posteriorment s’obria un termini per impugnacions, que posteriorment es podien recórrer. El Delegat Provincial de Sindicats tenia fins el diumenge 21 per resoldre impugnacions i recursos; posteriorment confeccionaria la llista de candidats que es faria pública.
Per unanimitat acordaren proclamar provisionalment tots els candidats presentats, que, una vegada confirmats pel Delegat Provincial de Sindicats, en cas de no presentar-se contra ells cap impugnació, serien proclamats per la Junta.
Els candidats presentats foren: Josep Batet Plana, Marc Busquets Pena, Josep Domingo Segura, Josep Enrich Riba, Gabriel Ferré Domingo, Pau Gils Molina, Emili Manresa Martí, Tomàs Mestre Matas, Francesc Piñol Torner, Andreu Solé Calderó.
El diumenge 28 de novembre, de conformitat amb el que disposava la llei, es van reunir, a la sala d’audiències del Jutjat Comarcal, la Junta Municipal del Cens, presidida pel senyor Miquel Jové Vives, Jutge Comarcal en funcions, els altres components de la Junta i els 40 compromissaris, elegits prèviament pels 310 components de les 36 Juntes Econòmiques i Socials dels respectius Sindicats (representants dels 5,700 empresaris i productors,el cens obrer i patronal de la localitat), per elegir els quatre regidors del Terç Sindical que havien de formar part del Consistori.
Immediatament després de les votacions, es va fer el recompte de vots; proclamant-se regidors els quatre que obtingueren major nombre de vots.
Va actuar de Secretari, el que ho era del Jutjat Comarcal, Sr. Llorente. Realitzaren l’escrutini els senyors compromissaris Eduard Castells i Josep Vallvé. Un cop finit l’escrutini, es van proclamar regidors als senyors:
D. Marcs Busquets Pons, per 31 vots.
D. Emili Manresa Martí, per 30 vots.
Sr. Gabriel Ferré Domingo, per 22 vots.
D. Tomás Mestre Matas, per 19 vots.
Als quals se’ls va lliurar les corresponents credencials.
El diumenge dia 5 de desembre, davant la Junta Municipal del Cens, els vuit ja regidors electes, del Terç Familiar i del Terça Sindical, elegirien per votació secreta, d’entre els dotze candidats proposats per Sr. Governador Civil, els quatre regidors corresponents al Terç Corporatiu, de manera que la futura Corporació Municipal quedaria totalment completa.
A la Sala d’audiències del Jutjat Comarcal, es va reunir la Junta Municipal del Cens presidida pel senyor. Miguel Jové Vives i actuant de secretari el senyor Jorge Llorente, per a procedir a l’elecció dels quatre regidors del Terç Corporatiu.
Dels dotze candidats proposats pel Governador Civil van resultar elegits els següents senyors:
Don José M. Fábregas Cisteré.
Don Francisco Farré Ral
Don Estanislao Tomás Gibert
Don Joaquin Bardí Marti
Actuaren d’escrutadors, el senyor Josep Rull, pel Terç Familiar, i el senyor Tomàs Mestre, pel Sindical
Signant la corresponent acta per tots els assistents, es lliuraren les corresponents credencials.
El nou Ajuntament prendria possessió el dia 5 de febrer de l’any vinent, 1949, quedant constituït el consistori amb 11 regidors i l’alcalde.
L’acte de constitució fou el següent. El matí del diumenge 6 de febrer, a la sala de sessions de l’ajuntament, en acte públic, va tenir lloc la primera reunió del nou Consell municipal, segons el següent ordre del dia:
Admissió dels senyors regidors al càrrec.
Jurament de complir la seva comesa i lleialtat al Cap de l’Estat. L’alcalde va rebre el jurament de tots els regidors i ell ho va fer el darrer, prenent-li el jurament el senyor Ferré Ral, suposo per que seria el de més edat.
Designació per l’Alcaldia dels quatre tinents d’alcalde. Ho foren per aquest ordre, els senyors Josep Rull, Josep M. Martí, Francesc Ferré Ral i Marc Busquets.
Nomenament de síndics. L’alcalde va designar com a síndics als senyors Estanislau Tomás i Salvador Compte Galofré.
S’entregaren les vares de comandament als tinents d’alcalde que ocuparen els corresponents seients.
Seguidament es constituïren les comissions.
Finalment l’alcalde pronuncià un extens discurs, més acadèmic que polític.
‘Ajuntament es va constituir en règim de Comissió permanent, integrada per l’alcalde i els quatre tinents d’alcalde, que es reunirien setmanalment. L’Ajuntament celebraria cada més la reunió plenària, oberta al públic.
Aquestes eleccions, molt peculiars, i amb un sistema molt controlat, obrien una petita escletxa a la participació dels ciutadans, encara que restringida i controlada. Esperançadora després de quasi nou anys amb l’ajuntament administrat per una Comissió Gestora, on els regidors se’ls coneixia com a gestors.
Tots entendrem que els que formaven les candidatures del tres Terços de les eleccions de 1948, es molt possible que no es presentessin espontàniament. Tot fa suposar que entre amics, fidels al regim, i l’influx dintre la societat local, es confeccionaren unes llistes on hi convidaren a figurar el grup de vallencs. Segurament que abans de les eleccions ja es suposaria qui sortiria elegit.
Lo cert és que el consistori resultant el formaren dotze vallencs, bastant joves, entre trenta i quaranta anys, algun d’ells havia lluitat en el bàndol contrari i havia estat depurat. A tots se’ls coneixia per l’ofici que tenien, fàbrica d’adobats, pastelería, sabateria, empleats de banca, agricultors, etc. Políticament estaven adscrits, com la majoria de ciutadans, a la fidelitat de lo que tocava en aquells anys, com passa en cada època que vivim i on els moviments de ideologies i sentiments van canviant. Alguns d’aquells joves que integraren aquell consistori, actualment son els avis d’altres regidors de l’actual ajuntament de Valls que aspiren a conquerir l’alcaldia; no sols passa a l’ajuntament de Valls, també a la Generalitat i en molts indrets del país. Res a dir, quan hi ha respecte i tolerància.
Aquest seria l’ajuntament que prepararia les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela de 1951, la remodelació del Pati, l’inici del procés per solucionar el problema de l’abastament d’aigua a la ciutat – l’obra social més important que s’ha fet a la nostra ciutat -, i, sobre tot, la creació del Foment d’Iniciatives i Turisme de la Ciutat, que organitzà els mercats de ramaderia de cada primer dimecres de mes, la creació del mercat extraordinari del primer dimecres del mes de juny, amb lo que foren capdavanters en la província; la creació del mercat de fruits del camp “Firagost”. Foment promocionà Valls en tota la província i Catalunya, amb diverses iniciatives, com el seu nom indica, entre altres la promoció de la calçotada en la tradicional ´”Calçotada de la premsa, radio i televisió”. Es la història de Valls i la dels vallencs, en uns anys difícils que és just conèixer i recordar. Han passat 75 anys. Han canviat moltes coses. Molts vallencs ja no hi son. Tempus Fugit.
