Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

UNA TUBERCOLOSI LLEGENDÀRIA. FREDERIC CHOPIN
Entusiasme per la música

UNA TUBERCOLOSI LLEGENDÀRIA. FREDERIC CHOPIN 

UNA TUBERCOLOSI LLEGENDÀRIA. FREDERIC CHOPIN
“Qui no ha experimentat el dolor no sap què és l’amor, i per tant no te força per crear art.”
“De Profundis”, Oscar Wilde
Fins a quin punt és cert que molts genis que han existit , fins i tot semi genis, han viscut sota la influència de les malalties i del organisme descompensat?
Molts mites, teories i especulacions existeixen sobre l’etiologia exacta de les malalties que afectaren a famosos artistes pintors, compositors de música clàssica i líders polítics. Les malalties poden influenciar profundament en la creativitat i la productivitat dels que les van patir. La bioquímica clínica, si hagués existit durant la vida d’aquests famosos individus, podria haver ajudat a clarificar algun dels misteris de les seves afeccions.
La tuberculosi i altres malalties van causar molt de dolor i patiment en molts dels grans compositors. Quan va morir Chopin, ningú no va qüestionar la teoria que havia mort de tuberculosi fins a la realització de l’autòpsia. Els nocturns de Chopin i la seva sonata funeral són malenconioses, compostos quan estava molt febril i sota efectes tòxics. Va tenir un declivi inexorable de la seva salut i va patir una notable hemoptisi.
Durant tota la vida adulta, Chopin només va arribar a pesar 45 quilos. Era notablement caquèctic. Va tenir molt poca tolerància per a l’exercici físic i va patir infeccions respiratòries recurrents. La seva tos crònica, accentuada especialment al matí, feia suposar als seus galens que es tractava d’una bronquioectasi. Durant vint anys va patir processos de hemoptisi. Va desenvolupar signes evidents d’emfisema obstructiu crònic i hipertensió pulmonar. Va patir una intractable diarrea que la van relacionar amb una síndrome de defectuosa absorció.
En algunes de les seves cartes i comunicats amb amics i propers es lamenta de la seva excessiva sudoració que el manté postrat, essencialment després d’haver fet un petit exercici físic, sempre en època calorosa.
Jean Cruveilhier, metge de Chopin als seus anys de París, també va intervenir en la realització de l’autòpsia. La conclusió d’aquest examen va evidenciar la presència d’un cor pulmonale amb cardiomegàlia, i no van detectar la presència dels efectes de la tuberculosi.
La malaltia pulmonar que van observar a Chopin no estava descrita en aquells anys als anals mèdics. Anteriorment a la troballa observada a l’examen anatomopatològic es creia àmpliament que Chopin havia adquirit la infecció tuberculosa per la seva germana, que se l’havia considerat també afectada per tuberculosi pulmonar. La germana, Emilia, va morir a l’edat de 14 anys, per una malaltia que va durar més d’un any; es va caracteritzar per una severa pèrdua de pes, hemoptisi recurrents i pneumònia terminal, amb una llarga història d’infeccions respiratòries.
Les dades que disposem actualment, tant de la malaltia de Chopin com la de la seva germana Elvira, s’identifiquen amb una malaltia genètica, hereditària, desconeguda en aquells anys però àmpliament coneguda actualment anomenada “Fibrosi quística”.
Així, la causa última de la mort de Chopin podria haver estat una fallada respiratòria causada per la fibrosi quística, associada a una insuficiència pancreàtica. Per ser una malaltia genètica, observant la simptomatologia de Chopin i d’Elvira, fa suposar que tots dos van ser víctimes de la mateixa malaltia. Un defecte genètic al cromosoma 7, que causa una alteració a la via del clorur, provocant un increment de la quantitat de clorur a la sudoració. Al laboratori de bioquímica clínica es diagnostica amb el que s’anomena la prova de clorur a la suor i en la determinació de la tripsina immunoreactiva en sèrum sanguini; amb aquestes proves s’haurien diferenciat perfectament la fibrosi quística de la tuberculosi. La tripsina immunoreactiva s’incrementa en pacients nounats amb fibrosi quística i decreix en els pacients adults.
La causa més probable de la fallida respiratòria de Chopin va estar provocada per la fibrosis quística. Patí símptomes i signes de d’insuficiència pancreàtica i bronquièctasis crònica. L’estudi anatomopatologic no identificà tuberculosi però mostrà bronquièctasi i cor pulmonale, que uns quants anys després s’associà amb la fibrosi quística.
La creen cia de que Chopin va morir per tuberculosi s’ha descartat totalment al associar els resultats de la seva autòpsia amb els coneixements mèdics actuals.

Deixa un comentari

Required fields are marked *