Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

QUAN LA MALALTIA ÉS UNA GRÀCIA. NICOLO PAGANINI
Entusiasme per la música

QUAN LA MALALTIA ÉS UNA GRÀCIA. NICOLO PAGANINI 

Entre tantes malalties greus que suportà Paganini hi havia el síndrome d’Ehlers-Danlos; una malaltia genètica que afecta el teixit conjuntiu produint una laxitud, flexibilitat de totes les articulacions. Abastava tres octaves amb molt poc esforç, deia poder doblegar el polze de la mà esquerra cap enrere fins que l’ungla del polze tocava el dors de la mà. Podia torçar el canell en totes direccions: un extraordinari recurs com a virtuós de violí.

Paganini va néixer amb la síndrome d’Ehlers-Danlos, una malaltia hereditària del teixit connectiu que produeix una flexibilitat difusa d’aquest teixit. El fenotip 4 d’Ehlers-Danlos, relacionat a les mutacions al col·lagen tipus III del cromosoma 2, proporciona una flexibilitat de totes les articulacions. Podia abastar tres octaves amb poc esforç. Fou un gran recurs per Paganini, contribuint al seu virtuosisme com a violinista. Es va fer famós per executar double-stoppings, trino i tocar les escales molt ràpidament. La seva laxitud i hipermobilitat de dits i canells, amb una capacitat de moviment molt superior al normal, l’habilitava per incrementar l’amplitud sobre el diapasó del violí, Paganini podia tocar les escales amb una rapidesa extraordinària.

Conegut com el diable dels violinistes, patia una decoloració de la pell que li produïa un color gris fosc platejat, sembla molt possiblement a causa de la utilització terapèutica de sals de mercuri pel tractament de la sífilis. Tenia afeccions bucals i en les genives produïdes per la medicació abans descrita. També patia tuberculosi pulmonar, que li donava un aspecte demacrat, caquèctic. La síndrome d’Ehlers-Danlos va contribuir a donar-li una aparença retreta, que tant fascinava els seus admiradors musicals. Va desenvolupar abscessos de les seves genives amb osteomielitis de les mandíbules requerint l’extracció de les dents, amb greus efectes sobre la seva nutrició.

La hipermobilitat de les articulacions pot considerar-se tant com una avantatge com un inconvenient. Tot i això, proporciona una amplitud de moviment superior al normal que provoca admiració, encara que fou molt poc investigat fins fa poc a causa de la seva aparent innocuïtat. Històricament va atreure l’atenció d’Hipòcrates, que va especular sobre la possibilitat que els escíties fossin derrotats a l’Índia perquè la hipermobilitat de les articulacions dificultava la utilització de l’arc o de llançar la javelina.

La síndrome d’Ehlers-Danlos és un grup d’alteracions hereditàries generalitzades del teixit connectiu. És caracteritza per una pell fràgil i hiperextensible i laxitud de les articulacions. S’han identificat deu tipus diferents de fenotips. Varien en les seves manifestacions clíniques i en severitat.

D’entre els fenotips d’aquest síndrome, el fenotip 3 és el que segurament afectava a Paganini. En aquest fenotip la manifestació més evident és la hipermobilitat de les articulacions, mentre que les expectatives de qualitat de vida són normals.

Francesco Benati, metge de Paganini, creia que la flexibilitat de la mà esquerra del violinista era heretada. Benati va observar que havia incrementat l’elasticitat de les espatlles de Paganini, colzes, canells i les articulacions superiors dels dits de la mà esquerra. Quan Paganini tocava, creuava els colzes l’un sobre l’altre. Schoenfeld va especular sobre la possibilitat que Paganini patís el síndrome de Marfan. No obstant això, ho contradeia la seva talla, que era normal, i les seves mans, que també tenien unes dimensions normals, sense aranodactília; per tant, aquesta hipòtesis ha estat descartada. El distingit escriptor Francois-Joseph Tetis creia que la inusual flexibilitat de Paganini la va adquirir pels seus anys de pràctica. La hiperextensió del polze esquerre de Paganini es demostra mitjançant fotografies de pacients que pateixen la síndrome d’Ehlers-Danlos.

En resum, que Paganini patís la síndrome d’Ehlers-Danlos tipus 3 més que el tipus 4 és raonable i, com a violinista afavorí el seu extraordinari virtuosisme.

https://romangalimany.cat/

 

 

Deixa un comentari

Required fields are marked *