Subscribe Now

* You will receive the latest news and updates on your favorite celebrities!

Trending News

Blog Post

El retaule de la Germandat de Sant Francesc de Valls
Tempus Fugit

El retaule de la Germandat de Sant Francesc de Valls 

El dia 19 de novembre de l’any 1944, la Germandat del Sant Crist de l’Església de Sant Francesc celebrà Capítol extraordinari per donar compte dels treballs efectuats per la reconstrucció del nou altar. Presentaren el projecte del destacat pintor Joan Lahosa, inspirat en la primera idea donada pel germà senyor Josep Maria Vives Castellet. Fou aprovat per tots els assistents, amb un vot de confiança a la Junta a fi de continuar per la via empresa i veureu ben aviat realitzat.
Se li comunicà l’acord al senyor Lahosa que, després de dos viatges per estudiar-ho in situ i resoldre el problema de les dimensions, el gener de 1945 inicià la realització del retaule en els seus estudis de Barcelona. El temps empleat en la confecció de l’obra fou prop de dos anys i mig, ja que per la magnitud de l’obra es realitzà amb estudis fragmentaris de la composició.
Amb data de 3 de maig de 1946 arribaren a la nostre ciutat els llenços del retaule baix – el superior encara no s’havia confirmat l’encàrrec -, pràcticament acabats a manca d’uns retocs que s’havien de fer in situ. El dia 6 del mateix mes , a les deu de la nit, començaren amb força entusiasme per part dels confrares, els treballs per condicionar la paret on havia d’anar el retaule, per lo que s’alçà una bastida d’uns quants pisos, amb una alçada de 15 metres. Aquests treballs eren obra de prestació personal desinteressada, es feien per la nit després de la jornada laboral; un sacrifici i compromís voluntari d’uns deu messos. Això significà un estalvi econòmic important, gràcies a la dedicació generosa dels germans professionals del camp de la construcció.
En un principi, i per qüestions pressupostaries, havien pensat deixar la part superior del retaule per una etapa posterior. El personal tècnic va plantejar la dificultat i cost que representaria tornar a col·locar la bastida. La Junta, en una reunió exprés en la mateixa església de Sant Francesc, decidí la construcció de la part alta del retaule. Se li encarregà al mateix senyor Lahosa, que considerà oportuníssim realitzar un retaule amb llenço, pintat a l’oli, interpretant la resurrecció del Senyor, pressupostat en 10.000 pessetes.
El dia 16 de març de 1947 Valls va viure un rellevant esdeveniment: la Benedicció i la Inauguració de l’Altar i Retaule que la Germandat del Sant Crist, establerta en l’església de Sant Francesc, per guardar i emmarcar esplèndidament la bella imatge del Crist Crucificat, la gran obra del escultor vallenc Josep Busquets. Aquesta imatge figurava en la processó que el Diumenge de Rams celebrava la Germandat de Sant Francesc. El proper 16 de març, es compliran 76 anys.
La monumental obra pictòrica del Retaule la va realitzar Joan Lahosa, fill del Camp de Tarragona i alumne de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i deixeble del conegut pintor Fèlix Mestres. Tenia nou metres d’alçada i set d’ample, d’excepcional valor artístic. L’Altar, al peu del Retaule, es completament de marbre i recolzat sobre columnes d’alabastre, que realcen magníficament el valor artístic del conjunt.
El cost total arribà a les 40.000 pessetes, que es cobriren mitjançant subscripció amb aportacions populars, especialment dels membres de la Germandat. Els treballs manuals foren totalment desinteressats per membres de la Germandat, que hi posaren tot el seu zel i amor per assolir l’aspiració d’emmarcar dignament el Sant Crist; al final d’aquesta memòria hi trobareu un annexa amb el nom de quants hi treballaren desinteressadament i quines foren les aportacions econòmiques fixes anyals. Els treballs duraren deu mesos, sempre per la nit, després de sopar, o bé els diumenges, ja que per aquells anys la jornada laboral era sis dies setmanals, matí i tarda; encara no es coneixien lo que eren els ponts i altres beneficis laborals que en gaudim actualment. Aquells vallencs assoliren el seu propòsit, amb la seva aportació econòmica i manual; vencent totes les dificultats, feren realitat un anhel que havien contret voluntàriament.
Els vallencs, especialment els confrares, hi van donar el seu donatiu i ho consideraren amb la satisfacció i l’orgull d’una obra pròpia. Així, eren molts els que s’hi arribaven a treure el cap, després de sopar, expectants i sense molestar, per veure com anava la seva obra; fins hi tot estaven satisfets si els convidaven a donar-hi un cop de ma i participar amb la realització.
Creiem que per aquell any tot just s’havia començat a projectar la reconstrucció del Retaule de l’Arxiprestal de Sant Joan.
La Germandat del Sant Crist de Sant Francesc era molt nombrosa i, acompanyada del grup de Improperis, podia fer amb solemnitat la Processó del Diumenge de Rams. Sempre s’havia considerat als seus membres d’un caràcter menys burgès que els de la Germandat del Sant Crist de Sant Joan, ja que molts d’ells es dedicaven a l’agricultura, encara que n’hi havia de totes les procedències laborals. Eren molt constants i aconseguiren lo que cap altre Germandat va fer: tenir un Retaule i Altar propi pel seu Sant Crist, molt digne, i costejat per tots els germans.
La festivitat de Benedicció la va presidir el senyor Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Dr. D. Manuel Arce Ochotorena, amb el senyor Governador Civil, Francisco Labadie i el senyor Garcia Rebull, i l’Alcalde Josep Maria Fàbregas, amb les autoritats locals i provincials; Presidents de la Junta Inter parroquial d’Acció Catòlica, i de diverses associacions de caràcter cultural i religiós de la ciutat, acompanyats per la Junta de la Germandat. L’església estava plena, fins i tot havia gent a la plaça de Sant Francesc
L’acte va començar mitja hora tard a causa d’una avaria que va patir l’autocar que portava des de Barcelona als membres de la Coral T. L. Victoria. El Cardenal va beneir el nou altar acompanyat de l’Arxipreste de Sant Joan i dels Rectors de Sant Antoni i el Carme. Uns moments molt emotius reflectits en el semblant dels membres de la germandat i els seus familiars, que segurament recordarien les hores de vetlla diària, amb fred i pluja, durant molts messos, decidits a construir aquest monument; i també aquells que hi havien aportat el seu gra d’arena amb un donatiu. Tota la desinteressada dedicació d’uns quants germans i la aportació econòmica, més gran o més petita segons la bona disponibilitat, quedaven reflectides en questa magna obra, un exemple de l’estima envers una entitat històrica, desinterès i abnegació. Possiblement alguns dels que hi posaren moltes hores de treball per la nit no serien habituals de la missa dominical, però observarem, durant aquet acte, com se’ls hi escapaven les llàgrimes quan passava davant seu el Crist sacrificat i el plor desconsolat d’alegria quan es culminà la benedicció d’aquest magnífic altar. Ho poc testificar així per que ho vaig viure i recordo, com si fos ahir, la impressió que em va fer veure uns homes, endurits per l’efecte del sol i el dur treball a la fàbrica, poc fets a la pràctica religiosa, eixugant-se el seu plor emocionat.
El Rector de Sant Antoni va ser el celebrant i va predicar el Pare Carmelita vallenc, Carmel de la Immaculada. La Coral T. L. Victoria, de Barcelona, va cantar la Missa de Palestrina “Jubilate Deo”, dirigits pel mestre J.J. Llongueres. La festa fou apadrinada pels aleshores joves Sr. Antón Benet Boladeras i la Srta. Maria Dolors Batalla. Aquests padrins, després de l’acte, obsequiaren als assistents amb un esplèndid refrigeri en el pati del Col·legi de la Sagrada Família (actualment del Pius Hospital) molt concorregut. El president de la Germandat, Joan Nadal, era home agricultor, humil amb un cor molt gran, sempre molt estimat per tots, presidí l’entitat en els millors anys dels que jo recordo, sempre acompanyat i ajudat per la seva germana. Amb paraules molt cordials va donar les gràcies a tots els germans per l’esforç per quan s’havia assolit i la seva presencia en aquesta diada.
Aprofitant la seva estada a Valls, la Coral T. L. Victoria va fer un concert , el mateix diumenge a la tarda, al Teatre Principal, organitzat per l’Associació Amics de la Música.
Malauradament els darreres anys això ha caigut en l’oblit i l’abandó, els coloms han malmès la pintura de Lahosa. Pendent de la restauració a l’escola d’art que te la Diputació a Tortosa, desconeixem l’estat en que es pot trobar aquell retaule, fruit de l’esforç de molta gent i que va ser un motiu de goig de tots els vallencs al assolir, en un temps molt difícil, un objectiu col·lectiu. Una llàstima per la nostra ciutat, amb carència de patrimoni cultural. Un exemple de sensibilitat i estima d’un col·lectiu de vallencs, de com es feia vallenquisme en aquells temps.
(*) Joan Lahosa i Valimanya neix a Prat de Comte el 4 de novembre de 1902. Descobreix la seva vocació el 1920 en veure uns dibuixos d’un amic seu i, amb 23 anys, ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i deixeble del pintor Fèlix Mestres; uns anys més tard li atorguen una sèrie de beques que el duen a viatjar per França, Bèlgica i Itàlia, on estudia els clàssics i copia algunes de les seves obres.
A les seves primeres exposicions la crítica li augura futurs èxits i el 1936 pinta una de les seves millors obres: el retrat del seu pare. El 1947 accepta el càrrec de professor de Dibuix i Color a la Escola de Treball de la Diputació Provincial, a Barcelona, plaça que ocupa fins la seva jubilació. Mor a Barcelona el 5 d’octubre de 1981. Al santuari de la Font-Calda es pot contemplar el fresc de l’altar, la seva obra més impressionant i apreciada.
Annex. Col·laboració personal desinteressada.-
Paletes:
Srs. Josep Serra, Josep Margalef i Ramón Carles.
Fustés:
Sr. Josep Piñas.
Electricistes:
Srs. Gabriel Secall i Carles Montserrat.
Pintors:
Srs. Josep Rafí i Ramón Trilla.
Transports:
Srs. Joan Nadal, Francesc Casañas, Emili Aubareda, Ramón Carles i Ramón Massoni.
Peonatge:
Srs. Joan Nadal, Francesc i Joan Casañas, Artemi Solé, Constanci Prats, Joan Prats, Gabriel Secall, Joan Mateu, Plàcid Plaza, Andreu Dalmau, Ramón Ravell, Jaume Güell, Emili Aubareda, Alfons Galimany, Josep Ulldemolins, i Francesc Cucurull, i molts altres que no els puc recordar.
La Sra. Vda. De Francisco Blasi que gratuïtament transportà des de Sarral la taula de l’Altar.
Els Srs. Josep Clols Rabassó i Josep Culleré Maspons, per deixar els seus cotxes pel transport de les autoritats a l’acte inaugural.
Es feren unes prestacions econòmiques reintegrables per part de sis germans, per valor de 6.400,00 pessetes.
Com a donatiu, es pagaren unes quotes, repartides durant 10 anys, per un valor final de 600,00 i 360,00 i 300,00 pessetes, per part de 24 germans, per un valor total de 13.320,00 pessetes.
L’obra va tenir un cost total de 54.233,35 pessetes, es pagaren 51,421,60 pessetes. Quedant un dèficit de 2..811,75 pessetes que es cobriren immediatament.
Aprovada per unanimitat la Memòria i l’Estat de comptes, el Sr. President, Joan Nadal, va dir que, a la Junta només li faltava donar novament les més sinceres gràcies a tots els Germans, per la col·laboració prestada en tot moment i fer fervents vots, perquè aquesta germandat de tots tan estimada, segueixi l’obra dels nostres avantpassats, per a més honra i glòria del Crucificat que ens presideix, i contribuir a donar el màxim esplendor a les manifestacions catòliques de la festivitat de Setmana Santa.
Valls, 13 de Març de 1949
Joan Nadal, President, Josep Ulldemolins, Vice-president, Artemi Soler, Tresorer, Constanci Prats, Secretari, Placid Plassa, Vice-Secretari.
Les generacions posteriors no hem estat a l’alçada de tots aquests vallencs.

Deixa un comentari

Required fields are marked *